México: Nueva publicación semanal "Letras Púrpuras"

Por RED SUR

Sale a circulación una nueva publicación semanal fruto del esfuerzo, creatividad y ganas de trascender de 5 mujeres periodistas y comunicadoras de profesión o vocación, tan iguales y tan diferentes, que buscan ser una opción más para los lectores de cuando menos 24 de los municipios de mayor población del estado, incluyendo la capital.

Las editoras y promotoras de Letras púrpuras emprenden una singular y titánica tarea que esperamos logren llevar a buen puerto porque, de algo estamos convencidas, nunca está de más contar con otra buena opción de lectura que nos ayude a formar opinión sobre la diversa problemática que nos afecta, sobre todo considerando los dos ejes temáticos que pretenden abordar, el político y el social. Periodismo con perspectiva humanística y de género es lo que prometen las «veteranas» Ana Luisa Pacheco, Francis Enríquez y Zoyna Daniels, quienes ademàs cuentan con el entusiasmo y buena vibra de dos jovenes promesas en estos de pensar y aporrear el teclado, Daniela Saenz Romandìa y Lidia Gurrola.

Enhorabuena, bienvenidas, mucho èxito... y a talonear, en el buen sentido de la palabra.

Clausura del FSCat. Assemblea de Moviments Socials de Catalunya

Por Fabiola Llanos
Fotoperiodista
XIDPIC.CAT
31 de gener de 2010



Como acto de clausura a todas las actividades del FSCat, este domingo a las 12 horas pasadas se efectuó la Asamblea de movimientos sociales de Catalunya (FSCat), para mostrar en su manifiesto los resultados obtenidos del trabajo conjunto durante dos días de los diversos sectores de la sociedad, jornadas de debate, reflexión y análisis, en la sede central de la Universitat de Barcelona.


Cuando cada asistente tuvo una copia del borrador de la declaración de esta asamblea se procedió a entregar la palabra a diversos colectivos que habían participado del FSCat.

Se anunciaron diversas campañas y movilizaciones en torno a temáticas tan diversas como las efectuadas por la Coordinadora anti cementerios nucleares, iniciativas tan disímiles como la de un grupo de italianas e italianos que viven en Barcelona y que han comenzado a organizar la salida del barco de los derechos desde Barcelona a Génova, que recordará a su llegada la Constitución italiana y su origen laico y pluralista, centro de lo que debería ser, para ellos, una democracia verdadera, participada y transparente en una Italia preocupante, desde cada lugar de trabajo, pasando por las escuelas, los barrios, los servicios, el territorio, etc.
Asimismo, se hizo mención a la problemática Palestina y la llamada a “boicot general a Israel”. Se exigieron el derecho a un trabajo digno, a la vivienda digna, al trabajo conjunto de sindicatos que hasta ahora parecen divididos; se habló de la soberanía alimentaria y del cambio climático como conceptos claves y transversales para lograr un cambio local y global con las demandas de la sociedad; tomaron la palabra estudiantes y profesores en defensa de la escuela pública y de la enseñanza en Catalunya; tomaron la palabra representantes de la Campanya “Dret a l’abortament Lliure i Gratuït”, de la comisión 8 de marzo, de la lucha Campesina, de grupos de inmigrantes de pakistán, entre otros.


Se señalan dos fechas esenciales para la movilización social dentro del mandato de Zapatero en la Unión Europea: en la Cumbre de Mandatarios europeos que se realizará en Madrid del 16 al 19 de mayo y la Cumbre Europea y Mediterránea a realizarse en Barcelona durante los días 6 y 7 de Junio, apelando a la implicación de más sectores de la sociedad como grupos defensores de la Cultura y Software libre.


Finalmente, miembras de la comisión organizadora del FSCat leen el documento final de la Declaración de la Asamblea, agregando y cambiando conceptos como el de denominar el 8 de marzo como “Día de las Mujeres”, agregar en la declaración final que el sistema capitalista es también patriarcal y que las políticas neoliberales también son neocoloniales, entre otros cambios.
El documento final se puede encontrar aquí

ES CLAUSURA EL FÒRUM SOCIAL CATALÀ 2010

De: Fòrum Social Català

Barcelona, 31 de Gener de 2010

FSCat . Durant les dues jornades del FSCat 2010 que va tenir lloc a la Universitat de Barcelona el dissabte i diumenge, 30 i 31 de gener, van assistir més de 3000 persones. Durant els dos dies es van organitzar més de 100 seminaris i tallers, exposicions i altres activitats culturals amb un clar sentiu reivindicatiu amb l'objectiu de plantejar alternatives a l'actual crisi del sistema capitalista amb les seves múltiples vessants.

El FSCat 2010 es va clausurar el diumenge al migdia amb un dinar popular al claustre de la Universitat. Abans va tenir lloc una concorreguda Assemblea de Moviments Socials, on els moviments i col·lectius de Catalunya van exposar les seves reivindicacions i les accions que es portaran a terme durant aquest any. A l'Assemblea, van ser moltes les crides per la unitat del les accions dels diferents col·lectius i per fer un front comú davant les polítiques de la Unió Europea, que durant aquest semestre presideix l'estat espanyol.

L'Assemblea es va concloure amb la lectura d'una declaració unitària que recull les principals denúncies i reivindicacions dels col·lectius que van participar i organitzar el FSCat 2010. A la declaració es fa també una crida per participar en la propera Assemblea que tindrà lloc el 13 de febre a les 10 hores, a l'Ateneu la Torna (carrer Sant Pere Màrtir, 37, Barcelona)

>> Fotos [1] [2] [3]

>> Declaració de l’Assemblea de Moviments Socials de Catalunya (FSCat 2010) i properes accions dels moviments socials de Catalunya

Contra la seva crisi, les nostres solucions. Combatem la crisi canviant el sistema!

Taller de Gènere i Comunicació al FSCat

Comissió XIDPIC.CAT- FSM, FScat

Barcelona, 31 de Gener de 2010

El taller de la XIDPIC.CAT- XIPVG serveis per agrupar companyes de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores – Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere i companyes i companys interessats en una comunicació no androcèntrica. En el taller es posen en comú els diversos indicadors a tenir en compte en la redacció de les notes, i articles que després s’elaborin sobre els diversos seminaris i tallers.

Els indicadors que s’empren són una adaptació molt simplificada dels utilitzats cada 4 anys pel ‘Monitoreo General de medios’ a nivell internacional.^*

Malgrat els interessos d’assistència als diferents actes solen ser comuns a les periodistes i comunicadores que s’ofereixen a cobrir-los, es fa un esforç per poder fer el seguiment més variat.

L’any 2008 hi participaren 12 periodistes i comunicadores que cobriren un total de 16 activitats. En aquesta edició 2010 del FSCat n’hi han participat 10 que cobriran uns 14 seminaris. Aquestes periodistes i comunicadores són: Diva Criado, Conxa Garcia, Consol Lacida, Clara Guasch, Tona Gusi, Fabiola Llanos, Julia López, Mony Monell, Rosa Pelayo i Sonia Resina .

Aquests articles i aquestes notes es difonen a través de la ‘Red Internacional de Periodistas con Visión de Género’ que al seu torn els poden difondre a traves de les xarxes locals o regionals i dels propis mitjans de les i dels periodistes integrats a la Xarxa Internacional.

VISIBILITZACIÓ DE PERSONES

Títol del seminari ( llenguatge, visibilitza amb equitat?); Àmbit: local, nacional, internacional; - S’aporta legislació o regulacions específiques sobre equitat de gènere o drets humans?; Sexe i edat de les persones que hi ha a la taula o que porten el seminari; Ús del temps de les persones que hi ha a la taula o que porten el seminari; Sexe, edat i càrrec, treball i funció de les persones sobre les que és parla durant el seminari; Relacions familiars: a dones i a homes, se’ls hi aplica una o més relacions familiars?; Identificacions de sobre qui es parla com a víctimes i de qui o de què; Identificacions de sobre qui es parla com a supervivents i de qui o de què.

ANÁLISIS

Les dones són centrals en les exposicions?; I en els debats?; Es tracta directament el tema de la equitat o de la igualtat en les exposicions?; I en els debats?; L’exposició reforça o desafia clarament els estereotips?; I en els debats?; Ús del temps (homes - dones) en els debats.

Assemblea de dones

Dones submises per feines servils?

.

Per Tona Gusi
Barcelona, 31 de gener de 2010

Dona, immigració i crisi econòmica.

Organitzat per l’associació Papers i Drets per a Tothom i Debat_ a_ Bat

En aquest seminari es produí un debat molt viu - allunyant-se massa vegades potser- del tema proposat, on les dones havien d’ocupar la centralitat de l’exposició i del debat posterior. Fets recents de la política catalana, com el protagonitzat per l’Ajuntament de Vic, i la possibilitat de noves regulacions des de la legislació estatal dominaren algunes de les aportacions masculines del públic assistent. Treballadors i treballadores socials, gents dels moviments veïnals, agents interculturals, associats i associades a col·lectius i ONG, etc omplien l’aula. Es trobà a faltar a representants dels partits polítics i/ o d’institucions.

Apassionada i sentida fou la intervenció de diverses dones sobre les aportacions o desviacions del feminisme en referència a la lluita per l’amillorament dels drets de les dones migrants i dels

Drets Humans de les Dones. No cal dir que el tema del vel i de la burca tornà a treure el nas com passa en tots els debats sobre immigració quan es parla de persones de religió musulmana. A aquest debat, introduït per una dona respectuosa amb aquest ‘costum’, s’hi afegiren diversos homes tot defensant el dret de mantenir ‘les cultures originaries’ i dues dones respongueren que no confonguem pas cultura amb dominació masclista.

Norma Falconi, la representant de ‘Papers i Drets per a Tothom’ havia iniciat la seva exposició amb aquesta afirmació: ‘quan fas arrels, no te’n vas’ i certament tot indica que les dones són qui fan arrelar les famílies i només en situacions molt extremes de manca de treball emprendran una nova migració.

En canvi les dones ocupen el darrer lloc en l’escala jeràrquica de la immigració.

L’ajut de les institucions consisteix en facilitar cursos d’integració dels quals la major part dirigits a les dones són per al sector ‘serveis’ i el que ensenyen és a netejar i planxar!! – diu la representant- Què es pensen?, què als nostre països d’origen no netegem ni planxem?.No es pot continuar en la línia del paternalisme de Càrites o Creu Roja, - afirma, tot i que els hi reconeix la necessitat de la seva feina en moments de crisi com l’actual -.

Continuant en el tema de la ‘integració’ assenyala que la major part d’immigrants dels anys cinquanta i setantes provenien d’Andalusia, Murcia, Galicia, etc. i han viscut tota la vida envoltats de la seva cultura i les seves tradicions. No s’han integrat pas, conserven les seves arrels i ningú els hi passa comptes!. Doncs per què s’exigeix ara aquesta ‘integració als nou vinguts’ d’aquesta darrera dècada ?- pregunta - La major part de les esbroncades xenòfobes i racistes han vingut d’aquests immigrants espanyols, no de la gent autòctona. Se’ns situa permanentment en la polèmica dels serveis socials, se’ns estigmatitza. S’atia l’oposició de la suma de persones catalanes i espanyoles en front de persones estrangeres.

Per a la responsable de ‘Papers i Drets per a Tothom’ també existeix una clara voluntat discriminatòria a les persones immigrades segons la seva procedència. Sembla que mentre a la ciutadania originaria d’ Amèrica Llatina se li pot atorgar el dret a votar, no és així amb les persones vingudes del Marroc i del Pakistan. Molt sovint se senten comentaris sobre la docilitat i caràcter submís de les dones d’Amèrica Llatina: Ai ... el dia que aquestes dones amb fama de submises molt adequades per tasques servils es plantin! Serà un cop ben fort per a la societat!.

L’ interès de la Taula és donar la veu a la gent que ompla l’aula i les primeres preguntes estan relacionades amb les actituds racistes de la població catalana: com aturar la rumorologia que s’estén com una plaga i que assegura que els ajuts socials i les beques van a parar exclusivament a la immigració? Com podem treballar la interculturalitat? Com s’elabora un discurs conciliador?

La advocada de l’altre col·lectiu present a la Taula del seminari no té una resposta màgica: no s’han de tolerar aquests comentaris i d’altra banda cal conèixer el caràcter victimista d’aquest país. Tanmateix les persones que hem optat pel compromís social tenim l’obligació d’informar i de denunciar.

En una societat en la qual hi ha massa pobresa sempre es busca un culpable – rebla la Norma Falconi – i com que el govern no ho pot ser mai, aleshores ... és la immigració!. Els ajuntaments, amb molt poques excepcions, diuen a la gent que són els immigrants els qui prenen les places de guarderia. I quan es parla de pisos patera relacionat amb el tema del padró municipal, s’ha situar aquest tema com un problema derivat de la pobresa. Pobresa que també afecta a la gent autòctona del país ja que moltes famílies catalanes no disposen en els seus domicilis de 20 metres quadrats per a cada membre de la seva família. La gent que viu a pisos patera haurien de convocar reunions de veïns d’escala i si la resta de veïns no hi va fer tot seguit un porta a porta. La situació de pobresa que afecta a ‘uns i altres’ està ben reflectida quan comprovem que les dones i els joves es troben en la mateixa situació.

La por a que davant les properes eleccions creixin els discursos i les actituds xenòfobes és un sentiment compartit per tota l’aula.

Tot i que les intervencions del públic assistent al seminari son força paritàries, es constata que no només són els homes els qui s’agafen més temps en el seu torn de paraula sinó que sovint deriven el tema cap a qüestions globals de la immigració. No s’aturen a reflexionar des d’una perspectiva de gènere.

Així es parla sobre la poca assistència dels immigrats a les reunions de veïns, de barris, d’associacions, etc. Hi assisteixen quan s’ofereixen cursos però un cop aquests s’han acabat ja no tornen més per l’associació. Diuen que moltes vegades els immigrants - els qui intervenen utilitzen sempre el masculí plural- opinen que són els partits d’esquerra del país els qui han de treballar i ells no s’hi posen. No fan pinya comuna i l’opinió és que han de formar part de les associacions de veïns i d’altres col·lectius. També es parla sobre l’educació pública i s’opina que cada vegada acull a més pobres. En temps de crisi la gent està disposada a donar per caritat però no per reconeixement dels drets de les persones.

Hi ha una intervenció molt apassionada d’una dona, que s’ autodefineix com una lluitadora de les d’abans, i que crítica amb fermesa a l’esquerra institucional perquè ‘segueix amb el discurs dels d’aquí i dels d’allà’. Afirma que no tenen política sobre immigració i que en tot cas ‘estan sostenint la política de la por, ja que la dreta diu sempre el que vol sense por i l’esquerra, per contra, sempre està demanant perdó i així augmenten la sensació de por. També – per ella- els discursos feministes han oblidat la qüestió social. Considera que el tema de la conciliació familiar pot esdevenir una perversió. I que quan les feministes escullen per les altres sobre el vel la burca estan fent paternalisme. Creu, finalment, que s’ha d’emplaçar als polítics als barris per qüestionar-ne el seu discurs.

Una dona jove opina que dins del propi FSCat hi ha discriminació vers les dones i vers les dones migrants, ja que mentre elles estan en una sala petita, junt amb les feministes i les ONG , ‘Els Tècnics del món nou que és possible’ disposen d’una sala gran i de més prèdica. Demana també que ens interroguem sobre si veiem acceptable la vida que fan molts dones joves immigrades que treballen dia i nit per altres i a casa d’aquests altres. On es la seva vida pròpia? Com ho podem tolerar?

Per fi un home jove si que fa una intervenció des del femení – és un mediador cultural del Baix Llobregat- i ens recorda que: les persones immigrades no són homogènies, que en comú només tenen el punt de destí. - Diu que - cal que ens preguntem quants i quantes autòctones van a les reunions de persones immigrades?. Convé amb els i les que ja han opinat que l’esquerra no qüestiona la llei d’estrangeria! I que: massa sovint quan es parla de la les dones immigrades s’utilitzen arguments instrumentals, utilitaris, no es tenen com referència els Drets de les Dones.

Un tema que ens hauria de fer reflexionar – a parer seu- és que les dones immigrades supleixen a dones autòctones que al seu torn estan accedint a llocs que fins fa poc només ocupaven els homes autòctons.

També son dades molt significatives les d’un recent estudi fet a Cornellà: a les associacions d’amazigs i berbers les dones només hi participen en un 20% i com a màxim en alguns altres municipis en un 30% o 40 %. A vegades són els homes els qui no les deixen participar, però per altra banda també s’ha demostrat i és decebedor que quan s’han fet cursos exclusius per a dones i amb professorat femení, aquests cursos els hi han estat útils per aprendre la llengua però no han servit perquè prenguessin consciència.

Aquí s’obre un altre debat sobre el vel, la laïcitat, opinions variades a l’entorn de la llibertat de la dona i els seus drets, per exemple un individu s’expressa així: ‘No tot el feminisme és dolent’. També hi ha qui opina que igual com hi ha un moviment en contra de la immigració potser fora hora d’organitzar un altre moviment pro-immigració.

Finalment una noia jove opina que: cal fer èmfasi en la denuncia del consentiment social envers les feines servils ( en les condicions) que fan tantes dones immigrades i afirma- contestant una de les intervencions anteriors- que: el feminisme en la seva denuncia del patriarcat ha estat la gran aliada de les dones.

Desigualtats de gènere a les ONGD