Dakar abre consulta pública sobre los ejes temáticos de la edición 2011

Boletin FSM

11 de agosto de 2010

.
El Consejo Internacional del Foro Social Mundial y del Foro Social Africano, y el Comité Organizador Senegalés lanzan consulta pública hasta el 10 de septiembre sobre los ejes temáticos de la próxima edición centralizada del FSM, que ocurrirá en Dakar (Senegal), entre el 6 y 11 de febrero de 2011. Esta propuesta metodológica se definió después del Foro en Mumbai (Maharashtra, India), hace cinco años, con el objetivo de estructurar el espacio físico del FSM, la distribución de las actividades auto-organizadas, y de contribuir a la facilitación de la comunicación entre las organizaciones, redes y movimientos, grupos y campañas participantes del proceso del Foro, garantizando una mejor convergencia y articulación entre ellos.

Este momento de escucha se hizo a partir de los tres ejes estratégicos estructurantes del evento del próximo año, a decir:

1) Fortalecer la capacidad ofensiva contra el capitalismo neoliberal y sus instrumentos;

2) Profundizar la lucha y resistencia contra el capitalismo, el imperialismo y la opresión;

3) Proposición de alternativas democráticas y populares.

El Foro Social de Dakar propone 11 ejes, teniendo en cuenta la coyuntura actual de la escena internacional, las luchas organizadas por los movimientos y el contexto de temas de África. Los organizadores sugieren:

1.Por una sociedad humana basada en los principios y valores comunes de dignidad, diversidad, justicia, igualdad entre todos los seres humanos, cualquiera que sea su género, cultura, edad, discapacidad, creencia religiosa, salud, y por la eliminación de toda forma de opresión y de discriminación basadas en el racismo, la xenofobia, los sistemas de castas, la orientación sexual y otros.

2.Por una justicia ambiental y un acceso universal y sostenible de la humanidad a los bienes comunes, por la preservación del planeta como fuente de vida, en particular de la tierra, las aguas, los bosques y selvas, las fuentes de energía renovable y de la biodiversidad, garantizando los derechos de los pueblos indígenas, originarios, tradicionales, autóctonos y nativos sobre sus territorios, los recursos, las lenguas, las culturas, las identidades y los saberes.

3.Por la aplicabilidad y la efectividad de los derechos humanos - económicos, sociales, culturales, ambientales, derechos civiles y políticos -, en particular el derecho a la tierra, a la soberanía alimentaria, a la alimentación, a la protección social, a la salud, a la educación, a la vivienda, al empleo, al trabajo decente, a la comunicación, a la expresión cultural y política.

4.Por la libertad de circulación y de establecimiento de todas y de todos, en especial de los inmigrantes, de los solicitantes de asilo, de las personas víctimas de tráfico humano, de los refugiados, de los pueblos indígenas, originarios, autóctonos, tradicionales y nativos, de las minorías, de los pueblos bajo ocupación, de los pueblos en situación de guerra y conflictos y por el respeto de sus derechos civiles, políticos, económicos, sociales, culturales y ambientales.

5.Por el derecho inalienable de los pueblos al patrimonio cultural de la humanidad, por la democratización de saberes, culturas, comunicación y tecnologías, valorizando los bienes comunes con el fin de visibilizar los saberes subyugados, y por el fin de los saberes hegemónicos y de la privatización de los saberes y tecnologías, y por un cambio fundamental del sistema de derechos de la propiedad intelectual.

6.Por un mundo libre de los valores y de las estructuras del capitalismo, de la opresión patriarcal, de toda forma de dominación de las potencias financieras, de transnacionales y de sistemas desiguales de comercio, de dominación colonial y de dominación por la deuda.

7.Por la construcción de una economía social, emancipadora, con modelos sostenibles de producción y de consumo, y un sistema de comercio justo, que coloque en el centro de las prioridades las necesidades fundamentales de los pueblos y el respeto de la naturaleza, garantizando una redistribución mundial con una fiscalía internacional y sin paraísos fiscales.

8.Por la construcción y la expansión de estructuras de instituciones democráticas, políticas y económicas locales, nacionales e internacionales, con la participación de los pueblos en las tomas de decisión y en el control de los asuntos públicos y de los recursos, respetando la diversidad y la dignidad de los pueblos.

9.Por la construcción de un orden mundial basado en la paz, la justicia y la seguridad humana, el derecho, la ética, la soberanía y la autodeterminación de los pueblos, condenando las sanciones económicas y por reglas internacionales sobre el comercio de armas.

10.Por la puesta en valor de las historias y las luchas del África y de su diáspora y su contribución a la humanidad, reconociendo la violencia del colonialismo.

11.Por une reflexión colectiva de nuestros movimientos, del proceso del Foro Social Mundial y de nuestras perspectivas para el futuro.

Evalúen si sus luchas y temas se incluyen en los ejes propuestos y envíen sus contribuciones hasta el 10 DE SEPTIEMBRE para el correo electrónico: consultation@forumsocialmundial.org.br

.

.

CAMPANYA AVORTAMENT AL FSCat

Per Conxa García

El passat dia 30 de gener, dins dels seminaris organitzats a FSCat, al matí, es va dur a terme una trobada amb el títol La Campanya pel Dret a l’Avortament, una lluita continua, organitzada per membres de la Campanya. Va ser una xerrada interessant i la gran majoria d’assistents, inclosa la moderadora, eren dones joves. S’ha de destacar que enguany la participació de noies joves ha estat, en general, remarcable.

Es va fer el relat d’aquests dos anys de Campanya: coordinació estatal, concentracions, suport a les dones afectades. Han treballat i hi han donat recolzament des de dones que fa més de trenta anys havien estat lluitant amb el mateix objectiu i que es trobaven repetint la mateixa història, fins a dones joves que s’hi han incorporat. També han participat organitzacions molt diferents: des de castellers a puntaires, que s’han agrupat i han treballat. S’han donat xerrades a les universitats, als instituts, a entitats. S’hi van recollir autoinculpacions i després signatures. Es van fer actes el dia 28 de setembre, Dia Internacional pel Dret a l’Avortament. S’ha exercit la funció de lobby i els partits polítics han estat presents a la campanya.

Malgrat tot això, es troben força gent reticent a firmar, fins i tot d’extrema esquerra. Se signa amb més facilitat pel dret a decidir nacional o per a qualsevulga altra cosa que no pas pel dret a decidir de les dones. Van constatar que els moviments socials i la gent en general, encara no són conscients de la lluita contra el patriarcat

Es va fer una valoració positiva quant al fet que per dur a terme el nou redactat de la Llei s’hagi aconseguit que, com a mínim, els demanessin què en pensàvem, que hagin escoltat el moviment feminista.

Van denunciar que a Catalunya es van demanar tres compareixences al Parlament: a la taula d’Educació, la de Salut i la de la Dona. I només se’ls ha permès comparèixer a aquesta darrera, on només el Partit Popular va estar-hi en contra.

En aquest nou projecte de llei s’hi troben coses que signifiquen un avenç i d’altres que signifiquen un retrocés respecte a la situació actual. Es contemplen catorze setmanes, sense demanar explicacions, però els tres díes de reflexió es valoren com un insult a la capacitat de decisió de les dones. Desapareix el supòsit de salut mental i causes socials, i es parla d’incapacitat per a la vida del fetus, però no es valoren les malformacions que pateix i que poden condicionar la seva vida.

Després hi ha el tema de les dones de setze anys. Segons la Llei del pacient, amb aquesta edat poden anar al metge sense comunicar-ho als pares i decidir una intervenció, si volen rebre quimioteràpia o no, etc. Això palesa una clara incongruència i cal establir una igualtat legal.

La despenalització per a les dones que interrompeixin el seu embaràs és clara en el nou text, però no per als/les professionals, quan el 98% dels avortaments es fan a clíniques privades i, aquestes, encara seran necessàries fins que s’implementi aquest servei a tota la Sanitat Pública.

Manca d’accés als mitjans de comunicació

Si s’ha plantejat una modificació de la llei és perquè existeix una demanda social. Ara bé, des de la Campanya per a un Avortament Lliure i Gratuït es veu que el text que sortira del Parlament no serà el que es volia i hi ha una mica de sensació de derrota. No es rendeixen, però, si la nova llei no els agrada apel.laran als Parlaments autonòmics.

Una constatació important de cara a incidir i informar a la ciutadania és que no tenen accés als mitjans de comunicació.

Tanmateix es valora que s’ha aconseguit introduir el debat en la societat. Cal que se sàpiga que hi ha un munt de tractats Internacionals que diuen que l’avortament és un dret de les dones i han estat signats pel govern. Encara hi ha milers de dones que moren cada any al món per no tenir-hi accés.

Mentrestant l’extrema dreta continua amb la seva provocació de convocar cada any una manifestació pel dia 7 de març

El moviment feminista continuarà amb la lluita per aconseguir la seva reclamació històrica: que sexualitat no sigui igual a reproducció. S’ha de continuar la conscienciació de la societat civil i dels moviments socials sobre el dret al propi cos de les dones. I s’ha de continuar exigint la implementació d’una Coeducació real a les escoles.

CUATRO AÑOS DE LEY INTEGRAL CONTRA LA VIOLENCIA DE GÉNERO

Por Concha García

En el marco del Fòrum Social Català, el sábado dia 30 de enero, por la tarde, la Plataforma Unitaria contra les Violències de Gènere organizó una mesa redonda para hacer una valoración de estos cuatro años de aplicación de la Ley contra la Violencia de Género.

En la mesa: Neus Roca, psicóloga i profesora universitaria, que hizo de moderadora; Rubén Sánchez, psicólogo de l’Oficina d’Atenció a la Víctima en la ciudad judicial; i Roser Pineda, profesora de secundaria, con experiencia en el trabajo de prevención en este ámbito.

Las conclusiones de la mesa i las de las/los participantes en el debate fueron en la línea de que una cosa son las leyes y otra la realidad. Por ejemplo, ahora en Barcelona hay cinco juzgados especializados, pero se han centrado sólo en la violencia dentro del ámbito de la pareja y no todas las pesonas que los conforman tienen la formación necesaria para atender a las mujeres maltratadas.

Otro hecho importante detectado es que “el sentimiento de credibilidad de la mujer está bajando en picado. Se destina más recursos y tiempo a cuestionar a la mujer que denuncia, a averiguar si fabula o no sobre su caso, que no a darle el apoyo que necesita en esos momentos y posteriormente. Además, cuando se atreve a defender sus derechos ya no se la considera una víctima y no será bien vista si se ha revuelto durante la agresión, puede que la acusen por lesiones. Según R. Sánchez “se las obliga a ser sumisas”.

La mayoría de servicios que se les ofrecen a las víctimas de maltrato se reducen a “información y asesoramiento”. Y como su recuperación es larga y costosa, no se dedica la atención necesaria.

En la nueva ciudad judicial no se las ha tenido en cuenta y tienen que esperar al lado de la Sala de Vistas, donde puden coincidir fácilmente con su agresor y recibir sus amenazas y coacciones.

Se valoró que una cosa es el discurso político y otra el día a día. “Hemos avanzado pero nos estamos quedando en la superficie”, según Sánchez, que es favorable a que las mujeres maltratades ayuden en la formación del personal para enseñarles como intervenir y como acompañarlas. Eso evitaría que se repita el mismo modelo de relación de dominio entre el/la professional y la víctima.

Otro aspecto básico que se destaco es el no cumplimiento del artículo 7 de la Ley, ya que no se está formando a los profesionales de la enseñanza para tratar este tema y, además, la Coeducación, tan necesaria, no avanza en los centros escolares y no se ve voluntad política en implementarla.

QUATRE ANYS DE LLEI INTEGRAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Per Conxa Garcia

En el marc del FSCat, el dissabte dia 30 de gener, a la tarda, la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere va organitzar una taula rodona per fer una valoració d’aquests quatre anys d’aplicació de la Ley contra la Violència de Género.

A la taula: la Neus Roca,psicòloga i professora universitària, que va actuar de moderadora; el Rubén Sánchez, psicòleg de l’Oficina d’Atenció a la Víctima en la ciutat judicial; i la Roser Pineda, professora de secundària, amb experiència en el treball de prevenció en aquest àmbit.

La Neus Roca va presentar l’acte tot dient que calia reflexionar sobre l’aplicació, durant aquests quatre anys, de la Ley integral contra la violència de género i també cal fer-ho sobre la llei catalana: La Llei per a l’eradicació de la violència masclista. Va remarcar que es detecten “resistències a la seva aplicació i al canvi i que suprimir la violència, com a forma de dominació és una lluita constant”.

El Rubén Sánchez, va comentar que, dins de l’àmbit judicial on ell es mou i treballa, es veu clarament que els Jutjats especialitzats, que es van crear, no és cert que estiguin integrats per persones amb la formació necessària”.

A més aquests jutjats que “es creia que donarien més èmfasi a la categoría de gènere, finalment, s’han centrat només en l’ámbit de la violència dins de la parella”. Tot i així, el gran volum de denúncies ha obligat a obrir-ne fins a cinc jutjats a Barcelona, des del 2007.

Sánchez viu com, en el dia a dia, “el sentiment de credibilitat de la dona està baixant en picat. S’ha anat aconseguint treure el maltracte de l’àmbit privat, però surten nous prejudicis. Es destina més recursos i temps a qüestionar la dona que denuncia, a esbrinar si ha fabulat o no sobre el seu cas, que no a oferir-li el suport que necessita en aquest moment i posteriorment”. També cal dir que la dona que ha patit violència masclista té una gran resistencia, i quan s’atreveix a defensar els seus drets ja no és considerada una víctima i no està ben vista si s’ha tornat durant l’agressió (pot sortir imputada per lessions). Se les obliga a ser submisses.

El Grup d’Atenció a la Víctima dels Mossos d’Esquadra està molt ben preparat, però primer la dona és atesa per un/a policia que és qui decideix derivar-la-hi o no. La frase que s’escolta més és “depèn de qui et toqui”, ja que tot depèn de la primera persona de contacte que et trobis.

Segons Rubén Sánchez “molts dels serveis destinats a atendre les dones maltractades ofereixen, en teoria, cinc o sis serveis diferents, però a l’hora de la veritat tot es redueix a ‘informació i assessorament’. Les recuperacions són llargues i no s’hi dedica l’atenció necessària, perquè tenen un cost monetari. Només interessen el números les estadístiques. Es diu que es vetllarà pels drets de les víctimes, però no se’ls informa adequadament, molts cops ni tan sols se l’informa que tenen dret a personar-se com acusació particular”.

Un altre greuge és el fet que, fins i tot a la nova ciutat judicial “se les fa esperar al costat de la Sala de Vistes on poden coincidir fàcilment amb el seu agressor, que quan passa pel costat les coacciona i amenaza, ja que hi ha una sala només per a “testimonis protegits” a la qual elles no tenen accés”.. Continuà dient que “a nivell polític es fa un discurs buit i no lligat amb el dia a dia. La realitat és que es triga almenys tres dies per contactar amb un/a professional i els recursos efectius són pocs, fins i tot a nivell de personal”.

El ponent tot cercant els aspectes positius deia que, “en aquests darrers vuit anys, hi ha hagut canvis. Encara moltes persones recordem que quan una dona denunciava el policia de torn i aquest li deia que tornés a casa a fer-li el dinar al seu marit… però ens estem quedant en la superficie”.

R. Sánchez considerava que “són aquestes dones les que haurien d’ajudar en la formació del personal, per ensenyar-los com intervenir i com acompanyar-les. I això evitaria el fet de tornar a repetir el mateix model de relacions de dominació professionals/víctima, cosa que és supergreu!”. Ell mateix reconeixia que s’ha format i ha après molt d’aquestes dones.

Propugnava que s’ha d’estendre la perspectiva feminista.de crear xarxes amb noms i cognoms dels recursos per a la violència, conèixer les persones i no crear burocràcia amb la finalitat de desanimar les víctimes, perquè ho deixin estar. “Ha d’haver xarxes reals, no virtuals”.

La Roser Pineda va dir que “la violència ens afecta a totes i alhora ens queda molt lluny, són coses que els passa a algunes dones. És en la part privada on es dóna. Si hi ha un lloc on hem canviat poc totes és en l’àmbit primat, perquè es tracta d’un canvi de dos. Ha d’haver alguna cosa concreta a guanyer i això no està clar”. “En educació no hi ha referents masculins, encara que hi ha homes que han canviat, el model de masculinitat hegemònic és el de sempre: l’home superior a la dona. El menyspreu predomina entre nois i noies a l’escola i arreu, tot fent servir la violència, a l’aula i al pati. El fracàs escolar també és masculí hores d’ara”

Les/els assistents van aportar més dades i reflexions com el fet que “l’article 7 de la Ley Integral contra la Violència de Género parla de la formació dels professionals de l’ensenyament, però aquesta no s’inclou encara en les programacions de les facultats”. “La Coeducació, tan necessària, no avança en els centres escolars i no hi ha voluntat política per implementar-la. No es donen referents femenins, no es transmeten els sabers de les dones, no es dóna una educació emocional, que permetria gestionar l’agressivitat i facilitaria millorar les relacions i fomentar l’empatia”.

La Neus Roca va cloure el seminari tot dient que “estem al començament de la lluita contra la violència vers les dones. Els anys setenta, el cap de famiíia podia i tenia l’obligació de renyar la seva dona” i va denunciar “els pronunciaments públics sobre denúncies falses de dones, que les dades demostren que són mínimes, i que també succeeixen a d’altres tipus de denúncies, com les de robatoris, i no se’n parla. Desacreditar les lleis i les dones mitjançant tòpics (acusar les dones de manipuladores, mandones, etc) és una violència indirecta”.

Clausura del FSCat. Assemblea de Moviments Socials de Catalunya

Por Fabiola Llanos
Fotoperiodista
XIDPIC.CAT
31 de gener de 2010



Como acto de clausura a todas las actividades del FSCat, este domingo a las 12 horas pasadas se efectuó la Asamblea de movimientos sociales de Catalunya (FSCat), para mostrar en su manifiesto los resultados obtenidos del trabajo conjunto durante dos días de los diversos sectores de la sociedad, jornadas de debate, reflexión y análisis, en la sede central de la Universitat de Barcelona.


Cuando cada asistente tuvo una copia del borrador de la declaración de esta asamblea se procedió a entregar la palabra a diversos colectivos que habían participado del FSCat.

Se anunciaron diversas campañas y movilizaciones en torno a temáticas tan diversas como las efectuadas por la Coordinadora anti cementerios nucleares, iniciativas tan disímiles como la de un grupo de italianas e italianos que viven en Barcelona y que han comenzado a organizar la salida del barco de los derechos desde Barcelona a Génova, que recordará a su llegada la Constitución italiana y su origen laico y pluralista, centro de lo que debería ser, para ellos, una democracia verdadera, participada y transparente en una Italia preocupante, desde cada lugar de trabajo, pasando por las escuelas, los barrios, los servicios, el territorio, etc.
Asimismo, se hizo mención a la problemática Palestina y la llamada a “boicot general a Israel”. Se exigieron el derecho a un trabajo digno, a la vivienda digna, al trabajo conjunto de sindicatos que hasta ahora parecen divididos; se habló de la soberanía alimentaria y del cambio climático como conceptos claves y transversales para lograr un cambio local y global con las demandas de la sociedad; tomaron la palabra estudiantes y profesores en defensa de la escuela pública y de la enseñanza en Catalunya; tomaron la palabra representantes de la Campanya “Dret a l’abortament Lliure i Gratuït”, de la comisión 8 de marzo, de la lucha Campesina, de grupos de inmigrantes de pakistán, entre otros.


Se señalan dos fechas esenciales para la movilización social dentro del mandato de Zapatero en la Unión Europea: en la Cumbre de Mandatarios europeos que se realizará en Madrid del 16 al 19 de mayo y la Cumbre Europea y Mediterránea a realizarse en Barcelona durante los días 6 y 7 de Junio, apelando a la implicación de más sectores de la sociedad como grupos defensores de la Cultura y Software libre.


Finalmente, miembras de la comisión organizadora del FSCat leen el documento final de la Declaración de la Asamblea, agregando y cambiando conceptos como el de denominar el 8 de marzo como “Día de las Mujeres”, agregar en la declaración final que el sistema capitalista es también patriarcal y que las políticas neoliberales también son neocoloniales, entre otros cambios.
El documento final se puede encontrar aquí

ES CLAUSURA EL FÒRUM SOCIAL CATALÀ 2010

De: Fòrum Social Català

Barcelona, 31 de Gener de 2010

FSCat . Durant les dues jornades del FSCat 2010 que va tenir lloc a la Universitat de Barcelona el dissabte i diumenge, 30 i 31 de gener, van assistir més de 3000 persones. Durant els dos dies es van organitzar més de 100 seminaris i tallers, exposicions i altres activitats culturals amb un clar sentiu reivindicatiu amb l'objectiu de plantejar alternatives a l'actual crisi del sistema capitalista amb les seves múltiples vessants.

El FSCat 2010 es va clausurar el diumenge al migdia amb un dinar popular al claustre de la Universitat. Abans va tenir lloc una concorreguda Assemblea de Moviments Socials, on els moviments i col·lectius de Catalunya van exposar les seves reivindicacions i les accions que es portaran a terme durant aquest any. A l'Assemblea, van ser moltes les crides per la unitat del les accions dels diferents col·lectius i per fer un front comú davant les polítiques de la Unió Europea, que durant aquest semestre presideix l'estat espanyol.

L'Assemblea es va concloure amb la lectura d'una declaració unitària que recull les principals denúncies i reivindicacions dels col·lectius que van participar i organitzar el FSCat 2010. A la declaració es fa també una crida per participar en la propera Assemblea que tindrà lloc el 13 de febre a les 10 hores, a l'Ateneu la Torna (carrer Sant Pere Màrtir, 37, Barcelona)

>> Fotos [1] [2] [3]

>> Declaració de l’Assemblea de Moviments Socials de Catalunya (FSCat 2010) i properes accions dels moviments socials de Catalunya

Contra la seva crisi, les nostres solucions. Combatem la crisi canviant el sistema!

Taller de Gènere i Comunicació al FSCat

Comissió XIDPIC.CAT- FSM, FScat

Barcelona, 31 de Gener de 2010

El taller de la XIDPIC.CAT- XIPVG serveis per agrupar companyes de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores – Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere i companyes i companys interessats en una comunicació no androcèntrica. En el taller es posen en comú els diversos indicadors a tenir en compte en la redacció de les notes, i articles que després s’elaborin sobre els diversos seminaris i tallers.

Els indicadors que s’empren són una adaptació molt simplificada dels utilitzats cada 4 anys pel ‘Monitoreo General de medios’ a nivell internacional.^*

Malgrat els interessos d’assistència als diferents actes solen ser comuns a les periodistes i comunicadores que s’ofereixen a cobrir-los, es fa un esforç per poder fer el seguiment més variat.

L’any 2008 hi participaren 12 periodistes i comunicadores que cobriren un total de 16 activitats. En aquesta edició 2010 del FSCat n’hi han participat 10 que cobriran uns 14 seminaris. Aquestes periodistes i comunicadores són: Diva Criado, Conxa Garcia, Consol Lacida, Clara Guasch, Tona Gusi, Fabiola Llanos, Julia López, Mony Monell, Rosa Pelayo i Sonia Resina .

Aquests articles i aquestes notes es difonen a través de la ‘Red Internacional de Periodistas con Visión de Género’ que al seu torn els poden difondre a traves de les xarxes locals o regionals i dels propis mitjans de les i dels periodistes integrats a la Xarxa Internacional.

VISIBILITZACIÓ DE PERSONES

Títol del seminari ( llenguatge, visibilitza amb equitat?); Àmbit: local, nacional, internacional; - S’aporta legislació o regulacions específiques sobre equitat de gènere o drets humans?; Sexe i edat de les persones que hi ha a la taula o que porten el seminari; Ús del temps de les persones que hi ha a la taula o que porten el seminari; Sexe, edat i càrrec, treball i funció de les persones sobre les que és parla durant el seminari; Relacions familiars: a dones i a homes, se’ls hi aplica una o més relacions familiars?; Identificacions de sobre qui es parla com a víctimes i de qui o de què; Identificacions de sobre qui es parla com a supervivents i de qui o de què.

ANÁLISIS

Les dones són centrals en les exposicions?; I en els debats?; Es tracta directament el tema de la equitat o de la igualtat en les exposicions?; I en els debats?; L’exposició reforça o desafia clarament els estereotips?; I en els debats?; Ús del temps (homes - dones) en els debats.

Assemblea de dones

Dones submises per feines servils?

.

Per Tona Gusi
Barcelona, 31 de gener de 2010

Dona, immigració i crisi econòmica.

Organitzat per l’associació Papers i Drets per a Tothom i Debat_ a_ Bat

En aquest seminari es produí un debat molt viu - allunyant-se massa vegades potser- del tema proposat, on les dones havien d’ocupar la centralitat de l’exposició i del debat posterior. Fets recents de la política catalana, com el protagonitzat per l’Ajuntament de Vic, i la possibilitat de noves regulacions des de la legislació estatal dominaren algunes de les aportacions masculines del públic assistent. Treballadors i treballadores socials, gents dels moviments veïnals, agents interculturals, associats i associades a col·lectius i ONG, etc omplien l’aula. Es trobà a faltar a representants dels partits polítics i/ o d’institucions.

Apassionada i sentida fou la intervenció de diverses dones sobre les aportacions o desviacions del feminisme en referència a la lluita per l’amillorament dels drets de les dones migrants i dels

Drets Humans de les Dones. No cal dir que el tema del vel i de la burca tornà a treure el nas com passa en tots els debats sobre immigració quan es parla de persones de religió musulmana. A aquest debat, introduït per una dona respectuosa amb aquest ‘costum’, s’hi afegiren diversos homes tot defensant el dret de mantenir ‘les cultures originaries’ i dues dones respongueren que no confonguem pas cultura amb dominació masclista.

Norma Falconi, la representant de ‘Papers i Drets per a Tothom’ havia iniciat la seva exposició amb aquesta afirmació: ‘quan fas arrels, no te’n vas’ i certament tot indica que les dones són qui fan arrelar les famílies i només en situacions molt extremes de manca de treball emprendran una nova migració.

En canvi les dones ocupen el darrer lloc en l’escala jeràrquica de la immigració.

L’ajut de les institucions consisteix en facilitar cursos d’integració dels quals la major part dirigits a les dones són per al sector ‘serveis’ i el que ensenyen és a netejar i planxar!! – diu la representant- Què es pensen?, què als nostre països d’origen no netegem ni planxem?.No es pot continuar en la línia del paternalisme de Càrites o Creu Roja, - afirma, tot i que els hi reconeix la necessitat de la seva feina en moments de crisi com l’actual -.

Continuant en el tema de la ‘integració’ assenyala que la major part d’immigrants dels anys cinquanta i setantes provenien d’Andalusia, Murcia, Galicia, etc. i han viscut tota la vida envoltats de la seva cultura i les seves tradicions. No s’han integrat pas, conserven les seves arrels i ningú els hi passa comptes!. Doncs per què s’exigeix ara aquesta ‘integració als nou vinguts’ d’aquesta darrera dècada ?- pregunta - La major part de les esbroncades xenòfobes i racistes han vingut d’aquests immigrants espanyols, no de la gent autòctona. Se’ns situa permanentment en la polèmica dels serveis socials, se’ns estigmatitza. S’atia l’oposició de la suma de persones catalanes i espanyoles en front de persones estrangeres.

Per a la responsable de ‘Papers i Drets per a Tothom’ també existeix una clara voluntat discriminatòria a les persones immigrades segons la seva procedència. Sembla que mentre a la ciutadania originaria d’ Amèrica Llatina se li pot atorgar el dret a votar, no és així amb les persones vingudes del Marroc i del Pakistan. Molt sovint se senten comentaris sobre la docilitat i caràcter submís de les dones d’Amèrica Llatina: Ai ... el dia que aquestes dones amb fama de submises molt adequades per tasques servils es plantin! Serà un cop ben fort per a la societat!.

L’ interès de la Taula és donar la veu a la gent que ompla l’aula i les primeres preguntes estan relacionades amb les actituds racistes de la població catalana: com aturar la rumorologia que s’estén com una plaga i que assegura que els ajuts socials i les beques van a parar exclusivament a la immigració? Com podem treballar la interculturalitat? Com s’elabora un discurs conciliador?

La advocada de l’altre col·lectiu present a la Taula del seminari no té una resposta màgica: no s’han de tolerar aquests comentaris i d’altra banda cal conèixer el caràcter victimista d’aquest país. Tanmateix les persones que hem optat pel compromís social tenim l’obligació d’informar i de denunciar.

En una societat en la qual hi ha massa pobresa sempre es busca un culpable – rebla la Norma Falconi – i com que el govern no ho pot ser mai, aleshores ... és la immigració!. Els ajuntaments, amb molt poques excepcions, diuen a la gent que són els immigrants els qui prenen les places de guarderia. I quan es parla de pisos patera relacionat amb el tema del padró municipal, s’ha situar aquest tema com un problema derivat de la pobresa. Pobresa que també afecta a la gent autòctona del país ja que moltes famílies catalanes no disposen en els seus domicilis de 20 metres quadrats per a cada membre de la seva família. La gent que viu a pisos patera haurien de convocar reunions de veïns d’escala i si la resta de veïns no hi va fer tot seguit un porta a porta. La situació de pobresa que afecta a ‘uns i altres’ està ben reflectida quan comprovem que les dones i els joves es troben en la mateixa situació.

La por a que davant les properes eleccions creixin els discursos i les actituds xenòfobes és un sentiment compartit per tota l’aula.

Tot i que les intervencions del públic assistent al seminari son força paritàries, es constata que no només són els homes els qui s’agafen més temps en el seu torn de paraula sinó que sovint deriven el tema cap a qüestions globals de la immigració. No s’aturen a reflexionar des d’una perspectiva de gènere.

Així es parla sobre la poca assistència dels immigrats a les reunions de veïns, de barris, d’associacions, etc. Hi assisteixen quan s’ofereixen cursos però un cop aquests s’han acabat ja no tornen més per l’associació. Diuen que moltes vegades els immigrants - els qui intervenen utilitzen sempre el masculí plural- opinen que són els partits d’esquerra del país els qui han de treballar i ells no s’hi posen. No fan pinya comuna i l’opinió és que han de formar part de les associacions de veïns i d’altres col·lectius. També es parla sobre l’educació pública i s’opina que cada vegada acull a més pobres. En temps de crisi la gent està disposada a donar per caritat però no per reconeixement dels drets de les persones.

Hi ha una intervenció molt apassionada d’una dona, que s’ autodefineix com una lluitadora de les d’abans, i que crítica amb fermesa a l’esquerra institucional perquè ‘segueix amb el discurs dels d’aquí i dels d’allà’. Afirma que no tenen política sobre immigració i que en tot cas ‘estan sostenint la política de la por, ja que la dreta diu sempre el que vol sense por i l’esquerra, per contra, sempre està demanant perdó i així augmenten la sensació de por. També – per ella- els discursos feministes han oblidat la qüestió social. Considera que el tema de la conciliació familiar pot esdevenir una perversió. I que quan les feministes escullen per les altres sobre el vel la burca estan fent paternalisme. Creu, finalment, que s’ha d’emplaçar als polítics als barris per qüestionar-ne el seu discurs.

Una dona jove opina que dins del propi FSCat hi ha discriminació vers les dones i vers les dones migrants, ja que mentre elles estan en una sala petita, junt amb les feministes i les ONG , ‘Els Tècnics del món nou que és possible’ disposen d’una sala gran i de més prèdica. Demana també que ens interroguem sobre si veiem acceptable la vida que fan molts dones joves immigrades que treballen dia i nit per altres i a casa d’aquests altres. On es la seva vida pròpia? Com ho podem tolerar?

Per fi un home jove si que fa una intervenció des del femení – és un mediador cultural del Baix Llobregat- i ens recorda que: les persones immigrades no són homogènies, que en comú només tenen el punt de destí. - Diu que - cal que ens preguntem quants i quantes autòctones van a les reunions de persones immigrades?. Convé amb els i les que ja han opinat que l’esquerra no qüestiona la llei d’estrangeria! I que: massa sovint quan es parla de la les dones immigrades s’utilitzen arguments instrumentals, utilitaris, no es tenen com referència els Drets de les Dones.

Un tema que ens hauria de fer reflexionar – a parer seu- és que les dones immigrades supleixen a dones autòctones que al seu torn estan accedint a llocs que fins fa poc només ocupaven els homes autòctons.

També son dades molt significatives les d’un recent estudi fet a Cornellà: a les associacions d’amazigs i berbers les dones només hi participen en un 20% i com a màxim en alguns altres municipis en un 30% o 40 %. A vegades són els homes els qui no les deixen participar, però per altra banda també s’ha demostrat i és decebedor que quan s’han fet cursos exclusius per a dones i amb professorat femení, aquests cursos els hi han estat útils per aprendre la llengua però no han servit perquè prenguessin consciència.

Aquí s’obre un altre debat sobre el vel, la laïcitat, opinions variades a l’entorn de la llibertat de la dona i els seus drets, per exemple un individu s’expressa així: ‘No tot el feminisme és dolent’. També hi ha qui opina que igual com hi ha un moviment en contra de la immigració potser fora hora d’organitzar un altre moviment pro-immigració.

Finalment una noia jove opina que: cal fer èmfasi en la denuncia del consentiment social envers les feines servils ( en les condicions) que fan tantes dones immigrades i afirma- contestant una de les intervencions anteriors- que: el feminisme en la seva denuncia del patriarcat ha estat la gran aliada de les dones.

Desigualtats de gènere a les ONGD

Feminisme i FSCat.

Per Tona Gusi
Comissió XIDPIC.CAT- FSM, FSCat
Barcelona, 31 de gener de 2010

Feminisme i Fòrum Social Català

Contra la seva crisi, les nostres solucions.

Una altra Catalunya és possible, un altre món és necessari!

En els títols dels més de 80 seminaris, dels tallers i dels diversos espais no n’hi ha un de sol on s’hagi colat el llenguatge sexista. El FSCat ha acollit el primer dia d' aquesta edició, celebrada també a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona, més de 3.000 persones.

Aquest respecte pel llenguatge no excloent però, no ha tingut correspondència en el programa amb una justa visibilització de l’Assemblea de Dones del FSCat. Si que s'ha anunciat en les comunicacions per internet.

Les dones feministes participen en el FSCat de manera transversal en els diversos seminaris i tallers però valoren molt positivament aquest lloc de trobada i posada en comú dins del FSCat, que en l’edició del 2008 reuní a més de 200 dones. Per això avui no s’amagava la decepció per aquesta incoherència comesa per les persones responsables de la web i del programa.

Enguany, a banda d’aquesta nova convocatòria de l’Assemblea de Dones també hi ha hagut seminaris i tallers on les dones han estat centrals en les exposicions i en els debats, on s’ha treballat en termes d’equitat i igualtat i on s’ha volgut superar els estereotips:

. ‘Desigualtats de gènere en les ONGD: mirades a processos de transformació’

. ‘La campanya pel Dret a l’Avortament, una lluita continua’

. ‘Sexe, sexualitat i gènere’

. ‘La cura de la terra i de la vida humana: una mirada des de les dones’

. Dona, immigració i crisi econòmica’

. Taller: ‘Gènere i comunicació al FSCat’

. Taller: ‘d’genera’t’

. ‘Xarxa de mares’

. ‘ A quatre anys de la “Ley Integral contra la violencia de género’

. ‘ Tercera Acció Internacional de la Marxa Mundial de les Dones’

. Documental: ‘ La feminització de la pobresa a Malawi’

. Exposició: ‘Mou-te per l’Àfrica. Les dones, el futur d’un continent’

En general al Fòrum les dones hi participen molt activament però els hi continua mancant la visibilitat que es mereixen, tant en les taules com en els temps d’ús de la paraula, que en la majoria de casos continuen agenciats pels companys.

LES DONES AL FÒRUM SOCIAL CATALÀ 2010

Per Conxa Garcia i Consol Lacida

Aquest cap de setmana s’ha celebrat el segon Fòrum Social Catalá. L’edifici històric de la Universitat de Barcelona ha estat un lloc de trobada dels moviments socials del país. El tema central, la Crisi. Segons l’organització, hi han participat al FSCat unes tres mil persones.

Les dones hi han participat, com en l’edició anterior, a nivell individual i a través de diferents col.lectius mixtes i de dones. En la Xarxa d’entitats, organitzacions, associacions i col.lectius de base adherits al FSCat trobem gups com: Dones i Treballs (que es reuneix a Ca la Dona); la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere; l’Associació dinamitzadora de la Xarxa de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya i la Xarxa de Periodistes amb Visió de Gènere; Col.lectiu Maloka de Colombia; el Grup Gemma-Grup d’embaràs i maternitat o el Col.lectiu Gai de Barcelona.

Entre els 96 seminaris que s’han dut a terme amb visió de dona, podem remarcar: “Desigualtats de Gènere en les ONGD: mirades a processos de transformació” organitzat per la Comissió de Gènere de la FCONGD; La “Campanya pel Dret a l’Avortament, una lluita continua” per la Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït; Sexe Sexualitat i Gènere pel Col.lectiu Gai de Barcelona; “La cura de la terra i de la vida humana: una mirada des de les dones” per Dones i Treballs, Ecologistas en Acció BCN, Marxa Mundial de les Dones, Entrepobles; “Dona, immigració i crisi econòmica” per Associació papers i drets per a tothom, Debat_a_bat; “Gènere i Comunicació al FSCat” per la Xarxa de Dones Periodistes i Comunicadores de Catlanya; “Xarxa de mares” pel Grup Gemma-grup d’embaràs i crianza; “Taller d’genera’t” pel Col.lectiu Gai de Barcelona; “A quatre anys de la Ley Integral contra la violencia de género, com estem?” per la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere; “Tercera Acció Internacional de la Marxa Mundial de les Dones “ per Marxa Mundial de Dones amb el suport d’Entrepobles. Tot això el dissabte. Dia 30 de gener.

El diumenge, dia 31, es dugué a terme l’Assembles de Dones, acte obert a la participació de totes les activistes feministas i d’altres moviments, organitzades i no organitzades, joves i grans, migrants i d’aquí, lesbianes, heteros, transexuals…, com deia la seva convocatòria.

S’hi podien veure també exposicions com “Mou-te per Àfrica. Les dones, el futur d’un continent” d’Ajuda en Acció. I, també d’aquesta entitat, es podia visionar el documental “La feminització de la pobresa a Malawi”

Les dones van palesar a través de tots aquests seminaris i trobades que la crisi del sistema capitalista i patriarcal conté diverses crisis: l’econòmica, l’ecològica i la de la cura. L’impacte d’aquestes crisis sobre les dones és molt més dur que sobre els homes per la interelació del capitalisme i el patriarcat.

Resistències i alternatives populars llatinoamericanes al neocolonialisme europeu

Per Mony Monell
30 de gener del 2010 al FsCat



Aquest taula rodona va estar organitzada per Enlazando Alternativas, Red Birregional Europa – América Latina y el Caribe, i l' Assemblea Bolivariana de Catalunya, i es va articular al voltant dels interessos i estratègies polítiques i comercials europees a l’Amèrica Llatina, les resistències populars i les alternatives econòmiques que s’estan proposant, tant a nivell local com regional. Hi va haver una presència majoritaria de dones joves, sobretot llatinoamericanes, tant entre el públic, com en les ponències i els debats. Sens dubte un fruit del reconegut activisme que aquestes ha vingut demostrant es el si del teixit associatiu i organitzatiu dels seus respectius països.

Es va parlar del problema de l'aigua i les importants avanços aconseguits per les mobilitzacions socials: A Bolívia hi havia un Ministeri de l'aigua; a L'Equador. s'havia aprovat una Constitució que era la primera en reconèixer el dret de les persones a l'aigua, i es parlava que “ també els animals i les plantes hi tenien dret”. Les lluites socials i el fracàs de la privatització de l'aigua a la majoria dels països de l'Amèrica Llatina, però, no hi havien facilitat del tot l'accés, perquè això fos possible, “calia la intervenció del poble per assegurar-se que allò que és públic arribi al poble”. La resistència contra l'explotació dels països capitalistes, tampoc no era suficient per assumir la sobirania, ja que “l'Estat no tenia poder per decidir per falta d'autonomia”. En alguns països com Hondures patien un procés de militarització i les manifestacions eren durament reprimides.

També es va parlar de la desregularització per afavorir les multinacionals i del retrocés que això suposarà per la majoria de productes llatinoamericans que no podran competir. Es van sentir veus com “L'Amèrica Llatina no vol un tractat de lliurecomerç” o bé “La Unió Europea amb les normes que dicta per afavorir el lobby empresarial és un actor d'anticooperació”.

Dues experiències de la Red Birregional han estat la Cimera dels Pobles, una xarxa creada el 2004 que actua com una mena de cimera paral·lela a la dels governants, organitzada de forma asimètrica i en la qual hi participen més de 300 organitzacions. Una altra experiència és el Tribunal Permanent dels Pobles que jutja a empreses on no hi ha regularització. El 2008 es van presentar 18 casos que tots van condemnar els governs del Nord. El procés sempre acompanya persones o grups que han estat damnificats.

Tot seguit es va donar a conèixer el calendari de mobilitzacions durant el semestre de Presidència espanyola de la UE, i la iniciativa d'Enlazando Alternativas: l'esmentada Cimera dels Pobles i el Tribunal Permanent dels Pobles, que se celebrarà al maig 2010 i servirà per enfortir noves convergències solidàries entre els pobles.

La veu de Cecilia, una noia llatinoamericana, durant el col·loqui va deixar molt clar fins a quin punt els països del Sud estaven tips dels països capitalistes: “Es una desvergonya haver de pagar el deute extern dels països que ens van colonitzar!”.

El fracàs de l’estratègia de Lisboa. Experiències de lluita contra l’atur, els acomiadaments i la precarietat. Propostes d’acció.

Per Mony Monell

Dissabte 30 de gener al FsCat

“Hem vist com el tractat de Lisboa i les seves mesures neoliberals lluny d'aconseguir la plena ocupació i l'eradicació de la pobresa com a objectiu a assolir el 2010 han portat més precarietat laboral fent créixer arreu del món les persones que avui viuen sota el llindar de la pobresa”. Amb aquesta premissa va arrancar el seminari “El fracàs de l’estratègia de Lisboa. Experiències de lluita contra l’atur, els acomiadaments i la precarietat. Propostes d’acció”, dins el FsCat 2010 . La presència d'homes de diferents edats era dominant en la taula de ponents i majoritària entre el públic assistent.

En una primera part, l'atur i els acomiadaments van ser el tema principal. Es van presentar experiències de l'assemblea de treballadors de Seat i de Nissan i com havien afrontat els expedients de regulació, encarant els acomiadaments amb tot tipus de mobilitzacions i accions. Tant en Jordi, treballador de Seat, com Raül, treballador de Nissan van posar èmfasi en el fort component de discriminació, ja que les primeres víctimes dels expedients de regulació havien estat les dones embarassades i també les persones que patien alguna minusvalidesa. A Seat es van fer més de 100 denúncies per discriminació, acompanyades de concentracions a les fàbriques i altres mobilitzacions, aconseguint que l'empresa fes marxa enrere. A Nissan, tot i que s'havien guanyat 36 judicis, les embarassades no havien estat readmeses per la qual cosa anirien un altra cop a judici.

A la taula també hi havia un representant de la Red Ciudadana contra la Precariedad de Jaen que va afirmar “que ja estaven farts de marqueses i duquesses i dels quatre capitalistes que només fan servir la terra per especular i cobrar les subvencions”, i que no hi havia més que no portessin a terme dues o tres accions”.

La segona part va estar dedicada a les propostes d'acció. Per a tots aquests col·lectius, articular mobilitzacions al carrer, coincidint amb dates d’esdeveniments polítics de ressò mediàtic, són les millors estratègies per fer sentir la veu i les seves reivindicacions.“Cal una forta unió entre tots els col·lectius i preparar un calendari d'acció”, va dir una dona andalusa, l'única veu femenina que es va sentir en aquest seminari. En aquesta direcció s'emmarcaria una II Marxa contra l'atur a Catalunya, i avançar cap a una coordinació de l'acció contra l'atur a l'Estat espanyol i a Europa.

30.01.10 - 14h-16h:Taller XIDPICCAT; 31.01.10 10h Assemblea de Dones FSCAT,

30.01.10 - 14h-16h:Taller XIDPICCAT
seguiment dels seminaris del FSCAT 2010 i elaboració de notes i articles seguint una part dels indicadors del seguiment internacional de mitjans.

Enllaç al Flyer de les Activitats de Dones al FSCat

Enllaç al Programa FSCat (díes 30 i 31 de gener).

Cataluña: Impulso al Foro Social de la Comunicación

De Sindicato de Periodistas de Andalucía
28 de enero de 2010


El próximo sábado 30 de enero, con la adhesión de 120 entidades, se celebrará en la sede central de la Universidad de Barcelona (Plaça Universitat) el II Foro Social Catalán. Dentro del extenso programa de actividades se desarrollarán cinco talleres a cargo del Espacio de Dinamización por un Foro Social de la Comunicación (FSCom), en el que participa el Sindicat de Periodistas de Catalunya (SPC), miembro de la FeSP al igual que el SPA.

Este grupo, muy heterogeneo, nacido de una iniciativa surgida del I Foro Social Catalán, está impulsando encuentros e iniciativas para conseguir la creación del referido FSCom.

La intención es que este sea un foro de encuentro y debate donde todos los actores sociales busquen soluciones a los problemas de comunicación de nuestra sociedad, entre ellos, la defensa del derecho a la información y la extensión de la conciencia y defensa de ese derecho en la ciudadanía.

Los cinco talleres mencionados son los siguientes:

- Qué demonios es esto del FSCom y por qué estamos aquí? A las 10 horas, en el aula 2.3. Participan Maties Segura i Alexis Demko (Attac-Catalunya).

- Medios alternativos y derecho a la información. A las 12 horas, en el aula 0.3. Participan Chiara Saez (ACS-Assemblea per la Comunciació Social) y Pedro Gómez (SPC).

- Personajones y visionariados. A las 14 horas, aula 3.2. Participan Xavier Batlles i Carles Alonso.

- Predialogales. A las 14 horas, aula 3.3. A cargo de Pako Belmonte (V de Vivienda).

- Rumorología. A las 14 horas, aula 4.1. A cargo de Rolando del Guerra (Col·lectiu Comunicant).

Por su parte la Red Internacional de Mujeres Periodistas y Comunicadoras desarrollará el taller Género y comunicación en el FSCat y el semanario La directa el taller Medios al servicios de la sociedad.

Fuente: SPC-FeSP