FSM. FSCat. Comunicació i Gènere

Carta de solidaritat amb la lluita de les dones en el món. Escrita el 9 de febrer de 2011, a Dakar, Senegal, durant el Fòrum Social Mundial

2011-02-17T12:32:00.000-08:00

Escrit per Tona Gusi. Dakar (text i fotografies)
Per a La independent

Des de les diverses assemblees de Dones fins a l’Assemblea de convergència de les Dones del Fòrum Social Mundial, hi ha hagut tot un procés assembleari de reflexions i debats que es materialitzen en l’anomenada Carta de Solidaritat amb la lluita de les dones del món, redactada el 9 de febrer de 2011 a Dakar, Senegal, durant el Fòrum Social Mundial.

Des dels Diàlegs Feministes, l’Assemblea de la Marxa Mundial de les Dones, l’Assemblea de les Dones Africanes i d’altres de sectorials es van realitzar molts esforços a fi de consensuar un document final. Malauradament l’acord no fou total ja que un bon nombre de dones marroquines pertanyents a organitzacions internacionals i altres dones senegaleses no acceptaren l’apartat que fa referència a les llibertats de les dones saharauis, pel que fa als Drets dels Pobles.

En l’assemblea de convergència del dia 10 hi foren presents la representant de la UNESCO Senegal, i les representants de Via Campesina, Marco Sur, Marxa mundial d’Àfrica, Associació de Dones per la Recerca i el Desenvolupament, Gènere en Acció, Organització de Dones de Palestina, Associació de Dones pel Desenvolupament, i la Comissió de la Dona del Consell Africà entre d’altres.

Les diferents participants a la taula explicaren el procés d’elaboració de la Carta i manifestaren la voluntat que aquesta declaració reflectís totes les aportacions i totes les capacitats de les dones. La Comissió Dona, Gènere i Equitat del FSM 2011, on hi ha les principals organitzacions es varen trobar prèviament per posar fil a l’agulla a la redacció que després seria compartida amb la resta de les organitzacions i amb totes les dones en l’Assemblea de convergència de les Dones.

La representant del Consell Africà obria amb aquestes paraules el debat sobre la proposta de declaració: “Les dones hem tingut una presència remarcada i remarcable en aquest Fòrum Social Mundial”.

Les dones que conformaren aquesta forta presència no pogueren celebrar amb euforia el seu treball en l’acte de cloenda del FSM 2011, on s’havia de llegir la Carta. En no ser aprovada per consens total no fou objecte de lectura pública i només hi hagué unes paraules de les representants de l’Assemblea que malgrat l’entrebanc reberen el suport al seu treball per part de les dones del FSM amb aplaudiments i crits d’encoratjament.

Una gran majoria d’organitzacions i dones presents al FSM han pres però el compromís de difondre la Carta internacionalment.

Carta de Solidaritat amb la lluita de les dones del món, 9 de febrer de 2011 a Dakar, Senegal

Aquest any el Fòrum Social Mundial, s'uneix als pobles d'Àfrica, com les dones de diferents parts del món es van reunir a Dakar; es tracta del tercer Fòrum Social Mundial des de 2006, que es va dur a terme a Mali i a Kènia el 2007 , conscient que la unió les nostres forces finalment portarà el canvi i així reafirmem la nostra solidaritat i admiració a favor de les lluites de les dones al Senegal, les dones africanes i dones del món. Les seves lluites, juntament amb les lluites de tots els homes i les dones, enforteixen la resistència contra el sistema patriarcal capitalista i la globalització.

A dia d'avui seguim patint la mateixa crisi mundial - econòmica, alimentària, ambiental i social - i prenem nota amb preocupació sobre el fet que aquests atacs continuen i están aprofundint-se. Aquí la reformulació de la nostra anàlisi sobre aquestes crisis és que no són aïllades sinó que són l'expressió del model de crisi caracteritzada per l'explotació del treball i el medi ambient, i l'especulació financera en l'economia. És per això que les dones, que seguim dient que hem de canviar difents models: social, econòmic ide producció i consum, que genera més pobresa per als nostres pobles i especialment per a nosaltres les dones.

Nosaltres, les dones, som sensibles a respectar i defensar els principis de justícia, pau i solidaritat. Creiem que hem d'avançar en la construcció d'alternatives per fer front a aquestes crisis, però, les respostes pal.liatives basades en la lògica de mercat no ens resulten vàlides.

No podem acceptar que continuïn els intents per mantenir el sistema actual a costa de les dones.

En aquest sentit, diem no a la intolerància i a la persecució de la diversitat sexual i les pràctiques culturals que atempten contra la salut, el cos i l'ànima de la dona.

Condemnem totes les formes de violència contra les dones, el feminicidi en particular, el tràfic de dones, la prostitució forçada, l’abús físic, l’assetjament sexual, la mutilació genital femenina, els matrimonis precoços, els matrimonis forçats, la violació, la violació utilitzada sistemàticament com a arma de guerra i la impunitat dels que cometen aquests actes de terror contra les dones.

Ens segueixen dient que no cada vegada que volem organitzar qualsevol empresa que no segueixi el model patriarcal, volen mantenir les que no respecten els drets de les dones, que no els permeten l'accés als recursos, a la terra, al crèdit, a l'ocupació en condicions dignes, on el capital serveixi per a reproduir feines precàries les dones.

Condemnem l'acaparament de terres i assentament dels agricultors i camperols, sota qualsevol forma, pels estats o les empreses transnacionals, i condemnem els cultius transgènics, que són perjudicials per a la biodiversitat i la vida.

Diem no a la carrera armamentística i a la carrera nuclear, que es va produir a costa de la inversió dels Estats en els programes socials, la salut i l'educació.

Condemnem una societat que oposa a les dones l'accés al coneixement i l'educació, on les dones són discriminades i marginades en la presa de decisions.

Diem no als conflictes armats, guerres i ocupacions. Diem SI a la pau justa per als pobles oprimits.

Per tot això, ens proposem reforçar la nostra lluita perquè els nostres països disposin de la seva sobirania econòmica, la seva cara política i cultural de les institucions financeres internacionals. Volem la cancel.lació dels deutes odiosos i il · legítims i una auditoria que permetrà als ciutadans a demanar la reparació pels pobles: les dones no han de fer res, són el primer creditor del deute odiós. També fem una crida per a l'aplicació efectiva de la taxa Tobin.

Exigim la sobirania alimentària dels pobles i el consum de productes locals, l’ús de les nostres llavors tradicionals i l’accés de les dones a la terra i a recursos productius.
Volem un món on els homes i les dones tinguin igualtat de drets, la igualtat d'oportunitats en l'accés al coneixement, a l'educació, a l'alfabetització, la presa de decisions, els mateixos drets a treball i salaris justos.
Exigim un món on els Estats inverteixin en la salut de les dones i dels nostres fills, sobretot en la salut materna.
Fem una crida per a la ratificació i aplicació efectiva de totes les convencions internacionals, en particular el Conveni 156 de l'OIT i el Conveni 183.
Volem que la democratització de la comunicació i l'accés a la informació.

Ens solidaritzem amb les dones palestines d'un Estat palestí democràtic, capital independent, sobirà de Jerusalem i el retorn dels refugiats de conformitat amb la Resolució 194 de les Nacions Unides.

Ens solidaritzem amb les dones de Casamance pel retorn de la pau.

Estem amb la lluita dels pobles a Tunísia i a Egipte per a la democràcia.

Amb les dones de la República Democràtica del Congo per posar fi al conflicte.

Amb les dones kurdes, per a una societat democràtica, ecològica, lliures i iguals entre dones i homes, i on hi hagi dret a utilitzar la seva llengua materna en l'educació.

Mostrem la solidaritat amb el dret a la lliure determinació per a les dones sarahuis de conformitat amb la resolució de l'ONU, i per trobar una solució pacífica, de conformitat amb la Carta del Fòrum Social Magribí.

Ens solidaritzem amb totes les dones víctimes de desastres naturals, com els d’Haití, Brasil, Pakistan, Austràlia ...
Ens solidaritzem amb els milions de dones i nens refugiats i persones desplaçades. Fem una crida a favor del seu retorn a les seves terres i a la llibertat de moviment.

Proposem la creació de xarxes d'alerta i informació sobre i per a dones que es troben en zones de conflicte o d'ocupació. Oferim el 30 de març com el Dia Internacional de Solidaritat amb el poble palestí i fem una crida per a un boicot als productes de l'ocupació israeliana. Fem una crida per la creació d'un Fòrum Internacional de Solidaritat amb la lluita palestina el 2012.

Totes i tots reconeixem les lluites de les dones al món i estem d'acord amb les seves afirmacions: el que succeeix a un/a de nosaltres, que ens passa a tots/es. És per això que hem de lluitar en unitat.

Organitzacions signants:
Marxa Mundial de Dones
La Via Campesina
La Federació Democràtica Internacional de Dones (PIF)
Articulación Feminista Marcosur
Organització Continental Llatinoamericana d'Estudiants (OCLAE)
CADTM
AMPLE
UBM - Unió de Dones del Brasil
Cebrapaz
BTC
CUT (Brasil)
Fundació Internacional de la Dona Lliure
Dones Democràtiques Llibertat Dokhan Moviment "
Les dones kurdes Oficina de Pau
Centre de la Dona Utama

Articulant les resistències

2011-02-15T13:02:00.000-08:00

Escrit per Esther Vivas, Dakar. Fotos de Tona Gusi, Dakar
Per a La independent

L’Assemblea de Moviments Socials del Fòrum Social Mundial

El procés d'articulació de xarxes i moviments socials ha pres tota la seva forma en la penúltima jornada del Fòrum Social Mundial (FSM), el passat 10 de febrer. Assemblees temàtiques sobre dones, camperols, economia solidària, contra la guerra, per la justícia climàtica... han tingut lloc a Dakar, així com la celebració d'una massiva assemblea de moviments socials, on han convergit els sectors més activistes del FSM.

L'Assemblea de Moviments Socials, promoguda per La Via Campesina, el CADTM, la Marxa Mundial de Dones, entre d'altres, ha aprovat, en una multitudinària assemblea amb uns tres mil participants, una declaració en la que insta a la convergència de les lluites i a l'acció en dues dates centrals de mobilització per a aquest any 2011. D'una banda, s'ha aprovat el 20 de març com a jornada internacional en solidaritat amb els processos revolucionaris al món àrab i, de l'altra, el 2 d'octubre com a dia d'acció global contra el capitalisme.

Organitzacions i persones vingudes de tot el planeta s'han trobat en aquesta assemblea que ha donat veu als sense veu. No en va els primers a intervenir en la trobada han estat els membres del grup Keurgui de hip hop senegalès i el raper Fou Malade, que han obert l'assemblea amb les cançons de protesta 'Quin deute?' i 'Mantingues les mans amunt'. Membres i represtantes de la revolta tunisiana, de la xarxa per l'abolició del deute extern, del moviment camperol, sindicalistes, femi nistes, entre molts d'altres, han pres la paraula per dir clar i alt que cal combatre i fer caure al sistema capitalista.

La declaració de l'Assemblea de Moviments Socials ha denunciat la guerra, les polítiques de les institucions internacionals i de les empreses transnacionals, la violència exercida contra les dones, el deute extern, el canvi climàtic, la crisi alimentària, l'imperialisme i ha fet un crida a l'acció. Així de clar ho deixava el següent fragment de la declaració: "El capitalisme destrueix la vida quotidina dels pobles. Però, cada dia neixen nombroses lluites per la jus tícia social, per eliminar els estralls del colonialisme i perquè totes i tots tinguem una vida digna ".

Així mateix, les dues últimes jornades del Fòrum Social Mundial s'han dedicat a la coordinació de les lluites i les campanyes. Un total de 38 assemblees de convergència s'han dut a terme en ambdós dies. Una de les més nombroses ha estat la que amb el nom de 'Mapa de lluites: de COP17 a Rio +20' ha establert un full de ruta de la cimera del clima COP17 a Durban a finals del 2011 a la cimera de Rio +20 a mitjans de 2012, convocant, abans o entre ambdues i amb l'objectiu de mobilitzar, a una 2a Conferència Mundial dels Pobles sobre el Canvi Climàtic i els Drets de la Mare Terra, com a continuació de la que va tenir lloc a Cochabamba, i a un Fòrum Social Mundial Temàtic al Brasil el gener de 2012 sobre aquestes qüestions. Com deia un dels participants en aquesta assemblea: "Si Copenhaguen va ser una tragèdia, Cancún va ser una traïció, però tenim quinze mesos per moure'ns de Durban a Rio, per sortir al carrer i dir-los a la cara que sabem el que estan fent" .

Els Diàlegs Feministes Inter-Moviments al FSM 2011

2011-02-15T12:45:00.000-08:00

Escrit per Tona Gusi. Dakar (text i fotografies)
Per a La independent

Com s’ha tractat el tema de les jerarquies entre homes i dones i dins del moviment feminista?; com s’encara el treball productiu i reproductiu com a font d’explotació?; com actua la religió que defineix la identitat de les dones i decideix sobre el cos de les dones; com es tracta la diversitat sexual i els múltiples gèneres?; com es reconeixen i s’incorporen els moviments i les preoucupacions sobre minories?

Aquestes han estat les questions sorgides en aquests Diàlegs Feministes a Dakar.

L’objectiu dels Diàlegs Feministes Inter-Moviments es promoure justament el diàleg entre feministes per enfortir les relacions entre els moviments de dones i la seva acció política en espais locals i globals.

Les organitzacions feministes convocants foren: Articulación Feminista Marcosur, Comité por la Anulación de la Deuda del Tercer Mundo (CADTM), Federación Democrática Internacional de Mujeres (FDIM), Femnet, Marcha Mundial de las Mujeres y Via Campesina.

La inauguració, després de 3 canvis de localització per questions logistiques de l’organització del FSM 2011, es feu sota una carpa i al voltant d’una pancarta amb el lema “La teva boca és fonamental contra els fonamentalismes”, lema popularitzat pel col·lectiu Cotidiano Mujer de l’Uruguay, que pertany a l’Associación Feminista Marcosur (AFM ).

Intervencions

La introducció fou a càrrec de Virginia Vargas d’AFM Amèrica Llatina, que explicà que Marcosur havia convidat a diverses dones de diferents organitzacions del món amb molta experiencia des del feminisme per reflexionar sobre el sorgiment de noves mirades i nous paradigmes i per repensar i reformular el feminisme: “Cal recuperar la capacitat de formular noves propostes feministes” digué Vargas. Aquestes noves mirades provenen dels: Moviments feministes indígenes i dels moviments feministes de les comunitats africanes i asiatiques. En part potser es tracta d’ “ennegrir el feminisme”. També de les dones joves i dels moviments LGBT.

L'activitat fou moderada per Nandita Shah (Akshara, India)i intervengueren: Alexandra Mecozzi del Moviments de Treballadores d’Itàlia, Betania Ávila (Brasil) dels Moviments Feministes d’Amèrica Llatina, Cecilia Moreno de la Red Afrocaribeña i de la Diaspora de Panamà Red Afrocaribeña i Phumi Mtetwa dels moviments trans d’Africa.

Per Alexandra Mecozzi ( dirigent del CGL, sindicat de la metal·lúrgia) cal tenir present com la crisis fa impacte en la vida de les dones, en la seva condició i en les seves lluites. La crisi és econòmica i social però també es cultural i política i implica l’anomenada crisi de les civilitzacions.

Pel que fa al primer aspecte, el seu impacte ha estat més fort enguany que l’any passat i ha fet que les dones tinguin molta presència a les lluites actuals sobre drets, salaris i negociacions col·lectives ja que la precarització del treball és en les dones on fa majors estralls. La incertesa laboral i els salaris minsos creen dificultats encara majors en la vida quotidiana de les dones i en els seus esforços de conciliació amb la cura de la família. També la privatització dels serveis públics enfosqueix encara més la situació actual.

Referent al segon aspecte, el cultural i polític, la crisi està representant una regressió. Pel que fa a la llibertat de les dones, un ressorgiment de l’imaginari del cos lligat als diners i al poder i aquí hi tenen molt a veure els mitjans de comunicació. Pel que fa a Itàlia entre el Govern i el Vaticà la pressió és molt forta i les dones, fins ara, no han reaccionat molt i l’actitud de l’esquerra te un to molt baix. Els moviments socials junt amb els moviments de dones són vitals per sortir aviat d’aquesta situació.

Mecozzi reflexiona en veu alta: “ Als homes no els hi hem de demanar ajut, sinó que han d’actuar, han de posar en discussió el model masculí”.

Per Betania Ávila, que procedeix d’una regió del nord- oest del Brasil, hi ha dues qüestions principals a Amèrica Llatina: el procés de democratització de la regió i la crisis econòmica que genera tensió entre els moviments socials i els nous governs democràtics.

El moviment feminista d’Amèrica Llatina està lluitant per la igualtat, per l’emancipacióde les dones, per un procés de democratització política, perla democratització de la vida social i de la vida quotidiana.

En el moviment feminista hi ha un questionament obert de les pràctiques jeràrquiques però això no significa que no hi hagi tensions. Malgrat aquestes tensions es pot afirmar però que és un moviment obert que incorpora noves propostes i noves estratègies.

El moviment feminista indígena ha qüestionat molts conceptes i pràctiques del moviment feminista, com ho ha fet també el moviment de les dones feministes negres en temes racials i també cal comptar en les estratègies per al futur del feminisme amb les aportacions dels moviments lèsbics i transsexuals.

A Amèrica llatina té una especial importància la realitat del treball domèstic, la feina de les treballadores domèstiques que alliberen a les dones de classe mitja a costa de la desestructuració de llurs famíli

es i que incideix en la desigualtat entre les dones. El moviment feminista necessita un compromís de solidaritat vers el treball domèstic. Està clar que la manca de polítiques socials se supleix amb el treball de les pròpies dones.

Pel que fa a la religió, l’església catòlica ha dominat històricament molt fortament els estats i les altres religions, les indígenes, les afro i les d’altres esglésies cristianes. Aquesta història comporta que

la lluita per a la legalització de l’avortament sigui molt dura i encara no es vegi l’horitzó. Cal una transformació estructural forta i potent sobre l’aportament i les polítiques públiques en la salut i la contracepció i que l’embaràs sigui una decisió lliure.

Pel feminisme l’autonomia sobre el cos i la subjecte és fonamental. I per refusar el masclisme cal avançar en el sentit d’aquesta autonomia en relació als seus significats, generar noves qüestions crítiques sobre aquests significats: cos, igualtat, subjecte, relació entre poder i cos, jerarquia. Aquests conceptes no són iguals per a cada dona.

Per Cecilia Moreno, de Panamà, treballar en els moviments de dones afrodescendents ha e

stat una part del procés treballat en el feminisme. Descobrir les diversitats i ser conscients que la majoria d’organitzacions feministes del seu país varen descobrir Beijing l’any 2000. La majoria de dones viuen excloses de la informació dins del paradigma colonial que exclou a la població afrodescendent. Les dones africanes viuen un model patriarcal molt potent dins les seves societats. Per tant tenen major vulnerabilitat pel racisme, la pobresa i la manca d’informació. Viuen en la negació de les seves arrels històriques, la pròpia cultura els hi és desconeguda.

Per aquesta representant de la Red Afrocaribeña, el paradigma del feminisme és la democràcia, la participació en igualtat: “ ¿Com aconseguir aquesta autonomia a partir de les identitats de les dones?, ¿com afrontar el fonamentalisme que ens impedeix aliar-nos entre nosaltres?...

Es respon Moreno, que cal traduir i portar el missatge del feminisme a les dones afrodescendents. Brasil, Colombia i Equador han treballat molt en aquesta línia, en canvi al Panamà s’ha retrocedit. Per avançar la Cimera Mindial de Dones Afrodescendent de l’11 al 22 d’agost del 2011 a la selva d’Hondures és la gran oportunitat.

Virginia Vargas, no volguè tancar eltorn de les intervencions de les organitzadores sense recordar les reflexions de Phumi Mtetwa, d’Àfrica ( que degut als canvis de la logística del FSM 2011 ja no era a la carpa). Mtetwa és una de les lidereses més rellevant dels moviments trans d’Àfrica i una lluitadora incansable contra els governs africans i les seves lleis que reprimeixen l’homosexualitat i el lesbianisme i que condueixen directament als assassinats de les persones amb aquesta identitat sexual o a les “violacions correctives” aplicades normalment per grups d’homes a les lesbianes a fi que “es curin”. La Independent ja va denunciar recentment aquesta actes cruels a Sud Àfrica.

Un cop obert el debat, Lilian Celiberti de Marcosur i Cotidiano Mujer de l’Uruguai preguntà a la italiana Alexandra Mecozzi : “Si als anys 70 les feministes italianes foren inspiració per a les de tot el món, ara -50 anys després i amb l’impacte negatiu- com generem un debat global per veure com partim des del nostres errors? Hem interactuat poc amb la política, amb dirigents?

Per Mecozzi és cert que el moviment feminista tot i ser fort no ha canviat la política, no ha canviat la societat. Però cal saber que darrera la política de dretes i reaccionaria hi ha un poder econòmic i financer fortíssim. Però la lluita de les dones dels anys 60 i 70 ha canviat molt la societat, per exemple en la Universitat, on avui hi ha una nova generació de dones joves estudiants que reivindiquen el protagonisme social i canvis en les accions dels governs. Per canviar la política i l’economia “calen aliances més grans, amb dones d’arreu, mestisses, àrabs, ... i no témer al poder”.

Per a l’antropòloga italiana Giselle Evangelisti, resident a Barcelona i amb molts anys de treball decamp a la selva de l’Amazona del Perú, l’habitat i el bon viure són temes reivindicatius de les dones arreu del planeta. El moviment indígena s’ha plantat i les dones, que fa 20 anys eren excloses de les reunions de les comunitats, avui lluiten contra les represes, també les que ha planificat el govern de Lula i que ara continua Dilma Rousseff. El tema del medi ambient es refereix molt a les dones i cal veure com actuaran els nous governs democràtics i les dones al capdavant de la política.

Perla Wilsón, pertany a AMARC, l’associació de ràdios comunitàries, i no deixa de denunciar l’absència dels mitjans en la visibilització de les dones i la seva lluita. Per això AMARC treballa l’empoderament de les dones a les ràdios comunitàries, tant per fer sentir les seves veus com per responsabilitzar-se de la gestió dels seus propis mitjans de comunicació. Aquestes dones ja empoderades han treballat molt pels Drets Humans i els Drtes de les Dones.

A l’Argentina s’ha aconseguit la llei de radios millor de tota la Amèrica Llatina. I en aquesta línia s’ha estat treballant a l’Uruguai i al Brasil. En aquest darrer país el govern Lula no va complir, s’espera per tant que sigui Dilma Rousseff qui tiri endavant la nova lei tal i com afirmava el 7 de febrer el Ministre de la Presidencia, comprometent-se en la Reforma.

En aquests dies tant importants per al seu país, Tunísia, Corinna Cumani, considera molt important la connexió política feminista amb la crisi de les civilitzacions: “Com podem centrar-nos en nosaltres mateixes i enfrontar-nos amb el poder dominant?. Hem de crear una nova cosmologia, una nova concepció del poder. Hem de trobar una definició. Els diferents poders...quines diferencies tenen? Quin poder volem practicar nosaltres?...”.

Per aquesta feminista tunisenca si la relació amb la natura és molt important per a les dones també és cabdal com aquestes la pensen utilitzar. La pobresa és una dels altres temes a tractar.

Per canviar l’actitud davant d’aquestes i tantes d’altres qüestions cal un altre imaginari col·lectiu, uns altres Drets Humans, una altra manera d’entendre la sobirania i el desenvolupament: “Si no revisem les nostres accions i reflexions no trobarem una nova visió que ens uneixi. La política en el sentit de tothom igual, un vot per a cda persona però sota un poder dominat no ens fa iguls en la realitat. No tenim institucions, tenim destitucions.”.

En resum, per Cumani, es bàsic trobar un altra manera més epistemològica de fer la política, trascendint i traspassant el poder actual. Aquesta nova cosmologia han de repensar-la les dones i sens dubte s’oposa a l’actual que és molt individualista.

Les intervencions se succeïren i s’acordaren majoritàriament els objectius esperats per les associacions organitzadores.

Objectius

Els objectius consensuats foren: Donar visibilitat i compartir les experiències de les lluites de les dones en el món, en particular a Àfrica i difondre els debats de les activitats realitzades en el marc del FSM; Construir consens cara a enfortir accions comunes entre les participants, dones d’organitzacions i moviments feministes de totes les regions del món; Presentar anàlisi i propostes des de les dones per a l’Assemblea de convergència de Dones del FSM i vers la continuïtat del procés Fòrum Social Mundial.

Activistes de tots els continents posen en comú les seves accions en defensa de la pau i les seves estratègies en la reivindicació dels drets jurídics

2011-02-10T13:44:00.000-08:00

Escrit per Lídia Vilalta. Dakar.
Per a La independent

Mariama Sow Cissé Hadja, és la presidenta de l'Associació de Dones d'Àfrica Occidental (Femmes de l’Afrique Occidental- FAO)’i una històrica defensora de la pau al seu país, Guinea Conakry. ‘Les dones sempre hem tingut responsabilitats en la nostra societat. Ens incorporem ràpid al desenvolupament del país i hem lluitat sempre per l'Estat de dret. Però ara estem molt animades i esperançades amb el nou govern’, explicava Cissé a La Independent.

La República de Guinea té més de 12 milions d'habitants, un 52% de dones, de les quals 48% són analfabetes i el 50% musulmanes, segons Cissé. Ella és lideressa política des de la dècada dels seixanta, però va deixar el poder en 1984 per tal d’intregrar-se en organitzacions musulmanes perquè ‘considero que les dones han de saber els seus drets i poder lluitar per ells’. Per a ella ‘és imprescindible que, des de molt primerenca edat, les joves siguin educades i formades, coneguin les lleis i s'impliquin en política i en els partits. ‘Amb aquests objectius ens hem ajuntat totes les persones i ens hem posat d'acord a crear un Estat de dret a Guinea Conakry’.

La República de Guinea va celebrar eleccions en 2010 de les quals va sortir triat president, en la segona volta de desembre, un antic professor exiliat, Alpha Condé, que va tenir el suport d'una àmplia coalició de partits i organitzacions anomenada Arc de Sant Martí. Abans, va haver-hi dos governs autoritaris que van durar en el poder mitjà segle, els mateixos anys de la seva independència. Conakry va ser el primer país d'Àfrica a alliberar-se del jou colonial francès en 1958, després de Ghana del britànic, en 1957.

Cissé ens informava que una dona, Sarah Diallo Rabiatou Hadja, és la presidenta del Consell Nacional de Transició (CNT), l'autoritat que està controlant les activitats del govern guineà recentment triat, que ha de restablir tots els drets, la seguretat alimentària i l'escolarització de les nenes, entre altres necessitats bàsiques, com l'accés a l'aigua i l'electricitat. Aquest Consell Nacional, segons Cissé, ‘ha de vetllar també perquè el procés de reconciliació nacional s'estableixi a partir d'un diàleg real amb veritat i justícia i, ajudar a canviar la mentalitat per no es sigueixi robant i per evitar la corrupció’.

Mariama Sow Cissé formava part del panell ‘Animant accions per la Pau-Complint la Resolució 1325’, organitzat per Peace Woman Across the Globe, (PWAG) que va reunir a representants d'Àfrica, Àsia i Amèrica, en una de les tendes de debat del FSM de Dakar el dia 9 de febrer. L'ex parlamentària de Burundi i resident a Suïssa, Colette Samoyà, va ser una altra de les panellistes. I a propòsit dels conflictes de la regió dels Grans Llacs (Rwanda, Burundi, República Democràtica del Congo i Uganda) va afirmar que ‘quan la humanitat desapareix, com va ocórrer amb el genocidi a Rwanda, és la dona la que reprèn les regnes i porta el pes de la reconstrucció dels valors fonamentals destruïts. Amb això demostren que són les heroïnes de la pau’. Samoyà va recordar que el 80% de tutsis van ser violades a Rwanda i que s'han vist els mateixos greuges contres les dones en els conflictes de Libèria, Sierra Leone i a Costa d'Ivori.

La coordinadora kenyana de l’Àfrica Central i de l'Est de la PWAG, Rose Baboudada Upo, va explicar que el seu grup fa tallers i formacions a Uganda i l'est de Kenya perquè moltes donesdesconeixen el conflicte que s'està desenvolupant en el seu entorn i, d'aquesta manera, en conèixer-ho poden decidir sobre la pau a les seves zones.

Altres participants africanes de Kenya, Mali i de Mauritània, van participar en la taula. Per part asiàtica va ser la indonèsia Olin Monteiro, qui va informar de les accions que realitzen davant el Parlament del seu país i altres fronts per tal d’aconseguir frenar els conflictes en tres àrees del gran país-arxipèlag: Sulawesi, Timor i Papua.

Del continent americà van intervenir l'argentina i impulsora de la Resolució 1325, Maria Julia Moreyra i la mexicana Nuria Costa, que va insistir en el fet i la idea que no existeix pau sense seguretat alimentària i sense justícia ecològica, entesa aquesta última com la terra lliure de pesticides i l'accés a l'aigua no contaminada. També hi van participar la brasilera Vora Petxina de Pelegrí, que es va felicitar que el seu país tingui ja una presidenta, Dilma Roussef, i va explicar la conceptualització que elles han efectuat de la pau dins de la pròpia casa, a partir de la idea de Clara Charf sobre la violència domèstica, entesa com la més cruel conseqüència de la desigualtat de gènere’.

Avenços en la propietat de les terres i les herències

Khadyseck Nyang representa una història de vida reeixida en la lluita pels drets de les dones a la terra a Senegal, un país laic però que, en ocasions, es regeix per el ‘costumari’ o les lleis religioses. Khadyseck Nyang és una dona wolof , l'ètnia majoritària de Senegal, i viu a Saint Louis, al nord del país. Ella se sentia sola per exigir els drets a la terra i va formar un grup de dones. Ara té 10 hectàrees de terreny cultivable i una motobomba; és una dona política i una lideressa entre els homes de la seva comunitat. Fins i tot el propi cap del seu poble li ha demanat que la seva esposa sigui admesa a l'associació que ella presideix.

Aquesta senegalesa gran i poderosa, va estar present en els panells sobre els drets d'herència i propietat de la terra en àrees de cultura musulmana, que es van dividir en tres parts. Una part explicava com eren les lleis de cada país i les modalitats per poder heretar o tenir terres en propietat; una altra resumia les estratègies que havien seguit les diferents participants i l'última assenyalava com avançar per aconseguir la igualtat en la justícia.

Els 3 panells que es van realitzar en un sol dia, el dimecres 8, estaven organitzats pel Institute For Women’s Empowerment (IWE) del programa ‘Dones Reclamant i Redefinint la Cultura’, que està coordinat per Women Living Under Muslim Laws Network (WLUML), Dones que viuen sota lleis musulmanes.

Van estar presents en la primera ronda del panell i traduint-se entre elles, responsables africanes de Senegal, Fatou Sow i Ndèye Quilane Faye. D'Indonèsia, Vivienne Wee, d’ Sri Lanka, Chulani Kodikara i la professora tunisiana Zahia Jouirou, que va plantejar arguments econòmics i jurídics per exigir aquests drets de propietat de les dones.

En el debat de les estratègies que cada organització duu a terme i com avançar en la igualtat judicial, van participar Josephine Nzerem de Nigèria, Rokhaya Gaye de Senegal, Zeinabou Hadari de Níger, Doo Aphane de Swaziland i Samia El Hashmi de Suen. També ho van fer del continent asiàtic Bushra Khaliq de Pakistan, Liah Jawad d'Afganistan i Dini Anitasari Sabaniah d'Indonèsia.

Totes van insistir que la formació de les dones –sobretot en les tècniques de negociació i comunicació- és molt important. Com també ho és reforçar els drets per a les dones en les comunitats i qüestionar als Estats sobre les lleis que no inclouen a les dones.

Però de manera especial, ‘treballar lentament’ en la sensibilització dels homes i/o marits, per poder avançar sense problemes. Al final de la sessió totes van quedar emplaçades per seguir en contacte i treballar conjuntament per seguir compartint experiències.

Primeres crítiques dels portaveus oficials del FSM de Dakar

2011-02-10T13:38:00.000-08:00

Escrit per Lídia Vilalta. Dakar.

Per a La independent

Caos al inici d’activitats al recinte de la Universitat Cheikh Anta Diop de Dakar

La primera roda de prensa del Comitè Organitzador del Fòrum Social Mundial (FSM) de Dakar, dimarts al vespre, va fer paleses les dificultats logístiques inicials i d’organització a les que s’han hagut d’enfrontar els més de 7.500 organitzacions participants de 130 països de tots els continents. S’han enregistrat per dur a terme les més de 1.000 activitats previstes, que es desenvolupen al recinte de la Universitat Cheikh Anta Diop (UCAD) de Dakar, a la Corniche oest de la capital senegalesa.

El primer dia del FSM, dilluns 7, dedicat a ‘Àfrica i la Diàpora’, va ser una mica caòtic. Primer hi van haver moltes confusions i canvis de programa, fins i tot la suspensió d’activitats perquè no hi havien prou espais disponibles. Els estudiants s’estaven a dins d’algunes aules destinades a realizar diferents conferències i actes dels participants del FSM. També hi havia cues d’estudiants per matricular-se a la Biblioteca on està el Centre de Premsa mentre d’altres indrets s’usaven per fer exàmens.

Va ser un dia una mica desesperant d’anar amunt i avall intentant localitzar, primer, el programa oficial definitiu i les localitzaciones dels actes. Les escases impressions de la programació van acabarse deseguida. La segona part de l’odissea era despres, buscar els indrets on s’havia de que celebrar l’activitat escollida, si l’havies pogut localitzar. Moltes no estaven ni apuntades a les portes on corresponia i d’altres tampoc estaven indicades als taulons de les Facultats corresponents…. A la nit moltes organitzacions encara no sabien quin era el seu espai per les activitats de l’endemà.

Aquest problema de desorganització general i logística, com va indicar a la roda de premsa un dels portaveus del Comitè Organitzador, el profesor Babacar Diop, va ser degut a l‘insuficient compromís dels membres dels responsables del Fòrum Social. Faltaba un acord precis amb la direcció de l’UCAD per la utilització de les salles’. Per aixó és va demanar una major col.laboració a les autoritats administratives del recinte universitari pels dies posteriors i es va aconseguir el permis i la logística per poder colocar multitud de tendes de campanya on s’estan celebrants diverses activitats des del dimarts 8. Així ‘es va confirmar la voluntad de la coexistencia entre les activitats del Forum i la realitat quotidiana dels estudiants’, segons Diop.

El sec reta ri general del Fòrum Social Africà i també del Comité del FSM Taoufik Ben Abdal ah , va explicar que d’acord amb les fonts policials senegaleses, en la marxa d’obertura hi van participar unes 70.000 persones i va donar les dades de les organitzacions inscrites. Va explicar també que la seguretat estava molt ben organitzada. Nosaltres també vam constatar a la marxa d’inici que, davant de cada delegació hi havia una mena de muralla de joves amb samarretes negres, que anava obrint camí en la desfilada. Segons Ben Abdallah, ‘eren conscients de l’eventualitat de tensions entre les delegacions saharuahui i marroquina’.

Aquestes prevencions no van evitar, però, uns violents enfrontaments verbals en alguna de les activitats realitzades per la delegació saharaui, segons ens indicá el professor Rafael Grasa, assistent a la sessió feta a la Facultat de Ciències Polítiques i Jurídiques el dilluns. Dimarts, els enfrontaments verbals van tenir lloc a l’avinguda principal de la UCAD, on les persones de la delegació saharaui feient una marxa exigint el dret a l’autodeterminació, que alguns marroquins pretenien boicoteijar amb gestos i crits.

EL FSM de Dakar és l’ edició número 11 del procés, iniciat el 2001 a Porto Alegre, Brasil, i la tercera vegada que se celebra al continent africà. Una edició africana va tenir lloc a Bamako (Mali) el 2006 i la internacional a Nairobi (Kenia) el 2007.

En aquesta trobada a Senegal es tracten tres grans temàtiques que són : aprofundir la crítica al capitalisme; reforçar les resistències als sistemes d’opressió i discriminació i construir les alternatives democràtiques i populars. Tots aquests conceptes estan englobats en 12 eixos estratègics de treball.

Aquest dijous 9 s’acaben els tres dies de les activitats autoorganitzades i comencen les Assemblees de Convergència per continuar després les accions dels moviments internacionals del FSM de Dakar i fins la propera cita del Fòrum Social Mundial.

Les dones sempre poc visibles?

2011-02-10T13:27:00.000-08:00

Escrit per Tona Gusi. Dakar.
Per a La independent

La Manifestació del moviment solidari mundial contra l’explotació i l’opressió té la cita enguany al FSM 2011 a Dakar, Senegal

La informació del FSM. Informació amb visió de gènere. AMARC i La Independent

Unes 60.000 persones de 123 paisos (entre les quals més de 130 comptabilitzades vingudes de Catalunya) estan participant des del diumenge 6 de gener i fins el divendres 11 al Forum Social Mundial que per segona vegada se celebra a l’Àfrica. De fet, la tercera si comptem l’any que es va fer a Bamako quan el FSM es va repartir entre una ciutat africana, una altra de llatinoamerica i un altra asiàtica.

El nombre de periodistes amb inscripció realitzada el primer dia era de 340, entre elles i ells dues de La Independent, que com ja varem fer a través de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere el FSM 2007 a Nairobi i el 2009 a Belem do Parà cobrim la informaciò d’aquelles activitas i tallers més relacionades amb les qüestions de gènere.

La informació interna sobre el Forum l’està fent un equip de periodistes de tota l’Àfrica que elaboren La Flamme d’Afrique, el diari en paper -que s’esgota de seguida-, i mantenen durant tot el dia la información actualitzada a http://flamme.panos-ao.org/ : “EL FSM és una oportunitat per a l’Àfrica. Dakar té l’ambició de fer-ho millor que Nairobi i Bamako”.

AMARC, l’associació de radios comunitarias es des de sempre molt activa als FSM i té una organització de dones d’aquesta associació. Entre els seus objectius hi ha el de donar veu a les dones de les comunitats i formar-les per ser gestores dels seus propis mitjans de comunicación. Les companyes d’AMARC han fet diversos tallers sobre Dones i Medias en aquest Forum i cobreixen com La independent diverses activitats.

L’equip de periodistes de La Flamme d’Afrique ha valorat igual que La Independent que enguany la participació de les dones és extraordinària, així com el nombre d’activitats que han incorporat la visió de gènere en els seus continguts, des de la sobirania alimentaria, el moviments anti-violència i per la pau, els tallers per la condonnació del deute, el dret a la ciutat per a tots i totes, viure millor en el món rural…

Destaca moltíssim dins de l’espai del Fòrum “Le Village des FEMMES”, un gran carpa vermella on cada dia s’hi troben organitzacions de Dones d’Afrìca i d’arreu del Món per debatre sobre la participació política, la igualtat i l’equitat, la pau i la no violencia, la ciencia, etc. I per organitzar esdeveniments com ara la Marxa Mundial de les Dones, l’Assemblea Mundial de les Dones, o consensuar manifestos i declaracions.

Al voltant molts estands d’organitzacions de dones, de comunitats, de drets dels pobles i també es clar! D’oferiment dels seus productes alimentaris en el marc d’un comerç just, de vestuari multicolor i d’ornamentació étnica i moderna.

El pre-Fòrum 2011

La semana anterior a l’illa de Gorée (coneguda per ser el centre de trafic de l’esclavatge) s’hi va celebrar un Forum sobre les Migracions, del qual va sortir l’adopció de la Carta de la Migració (“Carta del Migrant” redactada a Marsella el 2006) on s’obra la possibilitat d’un món sense murs, és a dir de la lliure circulació de les persones:”Pour un monde sans Frontieres”

També s’ha realitzat la segona edició del Fòrum Mundial Ciència i Democràcia, que s’ha basat en l’educació científica, aconseguir l’educació universal i continuar progressant en l’estructuració de xarxes: “ En la utilització de les noves eines tecnològiques, retrobarem l’experiència política de l’altre (i l’altra), i reciprocament.”.

Un altre acció important és el Campament de la Joventut que es a tocar de la Universitat de Dakar, on se celebra el FSM. . Molt de l’alumnat de la Universitat no era coneixedor de la celebració del FSM , però com que continúen havent-hi classes a les facultats la munió de gent jove circulant i interactuant és inmensa.El campament de joves organitza activitats paral·leles i activitats dins el FSM, on també hi han tingut lloc la incorporació de la visió de gènere. L’associació Àfriques Creatives ha fet una acció per tractar el gènere des del punt de vista dels joves dinamitzant un taller de joves de tot el món. O com algunes conferències on s’ha tractat especificament la violencia contra les noies.

L’equip del voluntariat és un dels aspectes més agraïts del FSM ja que són per tot arreu ben visibles amb la seva semarreta groga i el logo del FSM. Sempre disposats i amb l’amabilitat que caracteritza els pobles del Senegal encara que sovint els primers dies no han pogut suplir la manca d’organització pel que fa a la distribució de les activitats en les aules corresponents, que ha estat molt caòtica.

Inauguració del Fòrum: En marxa vers un altre mon. Les dones l’encapçalen**.

La inauguració del FSM 2011 no podía ser d’altra manera que amb un gran marxa, més de 40.000 persones caminant, cridant consignes, ballant al so de músiques africanes i exhibint nombroses pancartes amb els lemes i objectius de les seves organitzacions. Presencia doncs de reivindicacions polítiques de la gent “sense veu”, oprimida i de les defensores i defensors dels Drets Humans juntament amb manifestacions festives que caminaren des de l’obelisc que commemora la independencia fins a la Universitat de Dakar.

Si be a l’inici al capdavant de la Marxa hi havia un grup de savis ancians, les dones de la Medina i d’altres barris que tant han col·laborat en el desenvolupament del Forum de Dakar, i que havien quedat endarrerides per la incoporació dels savis i altres organitzacions, varen fer un gest d’autoritat i un bon grup va encapçalar definitivament la marxa.

Majoria d’organitzacions de dones vingudes de Dakar, de la resta de Senegal i la Casamance, d’arreu d’África, moltes del Magreb, de Marroc i d’Algeria, dones saharauis per l’alliberament del seu país i refugiades mauritanes. També dones d’Asia, d’Europa i d’Amèrica Llatina sobretot. També d’EEUU i del Canadà. Dones del món.

Si be la presencia majoritaria de les dones a la marxa és indiscutible, aquesta vegada eren ben visibles pel nombre i per la vistositat dels vestits multiculors i elegants de les dones del Senegal i d’altres paisos centre i sudafricans així com les seves potents veus:

Quan les dones serem propietaries de la terra? Per a una societat en la igualtat cal fer el repartiment de tots els recursos. La dona a la majoria de l’Àfrica és només la cuidadora de la terra, no la propietària.

Contra la pobresa i la Fam! Pels drets dels i de les més pobres per a una vida millor

Per l’educació! L’analfabetisme, el desconeixement dels seus drets, la por a la reivindicació, els procesos judicials i el seu cost econòmic són un greu hándicap. Les tradicions patriarcals que pesen tant en tot el món són molt fortes en aquests aspectes en la “cultura tradicional” i masclista de tants indrets de l’Àfrica.

Pels serveis d’ensenyament i salut i dignitat dels barris I contra l’especulació urbanística: “Droit a rester au Village, a ne pas exoder”, “Droit a des repos en cas de maladie”

La pancarta “Les Femmes espoir de l’Afrique” arriba a l’entrada principal de la Universitat de Dakar que dona jus davant “ la corniche” (el passeig arran de mar que ressegueix tot l’oest de Dakar) i començen els parlaments, i la música i la dansa vinguda del Brasil i és clar l’autòctona del Senegal.

Entre els discursos més anunciats el d’Evo Morales a la inauguració i el de Lula l’endemà. També força anunciada la visita de la secretaria general del partit socialista francés Martine Aubry.

Morales no va sorprendre a ningú parlant dels merits de les nacionalitzacions i les critiques al neocapitalisme, neoimperialisme i neoliberalisme.

Fou seguida amb molta atenció, davant la Tribuna principal, la intervencio d un representant d’Egipte que transmeté la voluntat popular de la seva gent així com de la de Tunisia.

També s’escoltaren les declaracions del coordinador del Forum social Africà, Sokhana Khadydiatou SAKHO, que opina que la participación mundial de les potències emergents del Sud han modificat at l equilibri del mon i trencat l’hegemonia de les grans potències occidentals i pensa que: “Front a una globalització Neoliberal forta, que ha fet fallida, al costat hi ha una globalització ciutadana i solidaria amb valors.”

Lula es preguntava, ja l’endemà: “Per què no els països africans? Perquè no poden realizar com el Brasil el seu desenvolupament integrant la dimensió social i en un desenvolupament de tipus sostenible?”.

*Propera crónica: Primera Jornada del FSM. “Le Village des FEMMES” i les dones per la sobirania alimentaria.

**La Independent us oferirà en breu una gal·leria de fotografíes d’aquesta marxa amb especial atenció a les organitzacions de dones.

“Les dones hem tingut una presència destacada i destacable en aquest Fòrum Social Mundial”

2011-02-10T13:11:00.000-08:00

Escrit per Redacció La independent

Aquest matí a Dakar - Senegal s'ha inaugurat l'Assemblea de Dones del Fòrum Social Mundial 2011 (FSM) amb més de mil dones.

“Les dones hem tingut una presència remarcada i remarcable en aquest FSM”: Aquestes paraules ha donat inici a l'Assemblea organitzada per la Comissió de Dones, Gènere i Equitat.

L'Assemblea s'ha inaugurat en dues grans haimes envoltades d'un ambient festiu amb música i balls amb la participació de més de 1000 dones.

La assemblea de dones trigara dos dies: la jornada d'avui esta dedicada a escoltar i recollir les aportacions de les organitzacions de dones presents i preparar una declaració consensuada. Al segon dia de l'Assemblea es continuara debatin sobre els continguts de la declaració i es difondran les reflexions recolzades.

La taula que presideix l'Assemblea està conformada per les següents organitzacions: Unesco Dones, Via Camperola, Articulació feminista Marcosur, Marxa Mundial d'Àfrica, Associació de Dones de Recerca i Desenvolupament, Gènere en Acció i representants de la Comissió de la Dona del Congrés de Africà.

L'Assemblea Mundial de Migrants exigeix des de Senegal un món sense murs i amb drets a la lliure circulació

2011-02-08T13:17:00.000-08:00

Escrit per Lídia Vilalta. FSM 2011- Dakar, Senegal

Per a La independent

L'inici del Fòrum Social Mundial 2011 va ser la marxa que va sortir de la seu de la Ràdio-Televisió Senegalesa, junt a la Gran Mesquita, unes hores més tard del previst i que va atravessar Dakar fins a arribar a la ciutat universitària de Dakar. Una marxa formada, majoritàriament, per africans, i la majoria d'aquests, senegalesos. De fet, de les més de 1.200 ONG inscrites,gairebé la meitat d'elles són africanes. Fins el divendres, unes 40.000 persones, segons l'organització, participaran en debats, ponències i assemblees sobre la sobirania alimentària, el dret a l'aigua potable, la gobernança mundial de les migracions, entre d'altres. Membres de La Independent hi són presents per explicar tot allò que hi succeeix.

La Carta Mundial de Migrants obre a l’illa de Gorée les activitats prèvies al Fòrum Social Mundial (FSM) de Dakar amb una trobada simbòlica de reivindicació de la dignitat humana

L’Assemblea Mundial de Migrants va aprovar després de dos dies de discusions a l’illa de Gorée la Carta Mundial de Migrants, un manifest que desitja un món sense murs i reclama per a les poblacions que es desplacen, ja sigui per raons personals, econòmiques o forçades, uns drets mínims com la lliure circulació i la llibertat de moviment per poder establir-se en qualsevol part del planeta sense que es vegin mermats els seus drets econòmics, socials, polítics i culturals.

L'objectiu dels principis enunciats a la Carta és el de contribuir a la desaparició de tot sistema segregacionista i a l’adveniment d’un món plural, responsable i solidari.

El dret a desplaçar-se amb llibertat i poder establir-se on la persona ho desitgi, ha de ser igualment aplicable al dret de lliure circulació concedit a les mercaderies o als capitals. Una altra de les peticions demandades va ser la de la igualtat de drets entre els migrants i els nacionals dels països d’acollida, com també el dret a gaudir d’una ciutadania plena basada en la residència i no en la nacionalitat.

La Carta de Migrants serà distribuïda entre les diferents organitzacions dels països de residència de les persones migrants assistents a la trobada, entre els que hi havia representants de diferents països europeus i molts africans residents a Algèria, el Marroc, Mauritània, Mali, Camerun, que havien arribat en diverses caravanes des de l’Àfrica Occidental. Pel que fa a representants dels països d’origen, hi havia gairebé tota Àfrica i de dos països llatinoamericans: Xile i Perú, segons Davina Ferreira, una de les portaveus de l’Assemblea.

L’elaboració de la Carta va ser un dels actes previs del Fòrum Social Mundial (FSM) de Dakar 2011(www.fsm2011.org) i la trobada es va realitzar a l’illa de Gorée, els dies 3 i 4 de febrer. Allà les organitzacions de migrants van expressar que totes les persones que es desplacen són la diana de polítiques injustes i es veuen privades de l’exercici dels seus drets. Van voler, per tant, fer valer a la Carta acordada el dret de les persones per poder circular i instal·lar-se lliurement en qualsevol país del planeta i contribuir a la construcció d’un món sense murs.

L’illa de Gorée, ara de la ‘memòria i la reconciliació’, és un lloc més que simbòlic i ple d’història, doncs va ser, juntament amb un altre espai portuari al sud de Luanda (Angola), un dels grans punts estratègics de la sortida forçada dels milions d’esclaus d’Àfrica, homes i dones, amb destinació cap a Amèrica. Va ser en aquells centres de detenció previs al llarg viatge de l’Atlàntic, on els hi van treure la humanitat a les persones, encadenant-les i tancant-les en petits espais per enviar-les després com a mercaderies cap al denominat nou món. Per això, s’ha cridat a l’Assemblea de Migrants ‘trobada de recuperació de la humanitat’.

Les sessions de treball van ser clausurades per l’alcalde adjunt de Gorée, qui va recordar els 300 anys d’esclavatge i els gairebé 20 milions de persones capturades i va expressar que “Gorée és el bressol de la Carta, que ja forma part del somni d’una nova convergència de les persones, perquè el món ha de fer-se d’una altra forma i això és el han de fer les poblacions”. El tunisià resident a França i un dels coordinadors, Jelloul Ben Amida, va concloure les sessions afirmant que “s’ha de reforçar les xarxes de migrants, perquè el treball comença ara, amb la difusió dels continguts presos. Aquesta iniciativa, va afirmar, constitueix la primera etapa d’una marxa que ara s’inicia”.

Context històric

Va haver una primera fase d’escriptura col·lectiva del text entre 2006 i 2008. La primera proposta de Carta va ser escrita a Marsella, es va fer pública durant el Segon Fòrum Social Mundial de Migracions al juny de 2006, a Rivas, Madrid (Espanya) i durant la Primera Cimera Mundial de Migrants Llatinoamericans a Morelia (Mèxic), al maig de 2007. Entre 2008 i 2010 es va passar a la fase organitzativa i, en dos anys, una coordinació internacional va recollir noves propostes de Carta des d’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina.

Aquesta coordinació de migrants es va reforçar amb el temps, amb la creació de 4 coordinacions continentals: l’africana, l’asiàtica, l’europea i la llatinoamericana. A partir d’aquestes 4 propostes de Carta, un grup de treball de la Coordinació internacional va elaborar una sínteis que es va difondre des del mes de setembre de 2010 a totes les assemblees locals amb la finalitat de reactivar la difusió mundial de cara a la discussió final d’aquest febrer.

El suport de la Fundación Charles Léopold Mayer pour le progrès de l’homme (www.fph.ch) i d’altres organitzacions va permetre a les persones animadores de la Carta dotar-se d’eines de comunicació per popularitzar el projecte de la carta a través de la pàgina http://www.cmmigrants.org/goree/spip.php?article16 així com la posada en marxa d’un comité d’organització logística de l’Assemblea Mundial de Migrants.

Els col·lectius integrants de l’Assemblea Mundial de Migrants van formar part de la marxa d’obertura del Fòrum Social Mundial 2011, a Dakar, que va tenir lloc el diumenge 6 de febrer al migdia pels carrers de la capital senegalesa fins arribar al recinte de la Universitat Cheikh Anta Diop, que acollirà els debats i activitats previstos. Està anunciada l’assistència d’unes 50.000 persones a les activitats, que estaran dedicades als temes d’Àfrica i la diàspora. Més de 100 persones de diferents organitzacions de Catalunya han arribat al FSM de Dakar.

Vint-i-tres organitzacions catalanes participaran al FSM, a Dakar

2011-01-27T13:50:00.000-08:00

Escrit per Tona Gusi
Per a La independent

“Davant la crisi, la democràcia ha deixat d’existir”, diu Arcadi Oliveres

Dels anys 90 al FSM 2011 a Dakar, Senegal. El Fòrum Social Català (FSCat)

Celebració de l'Assemblea Mundial de Dones

El president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, és una de les persones del nostre país més lligades al Fòrum Social Mundial (FSM) . A la roda de premsa d'aquest dimarts convocada per l’Assemblea del Fòrum Social Català , ha explicat que fou amb la desaparició del bloc de l’Est als anys 90 -fet que celebrà en el seu moment- quan el capitalisme, ara ja com a únic sistema, derivà cada cop més cap a l’anomenat capitalisme salvatge.

L’any 1996, davant aquesta nova situació, es va celebrar a Xiapas el I Encuentro Mundial contra el Neoliberalismo que derivaria en la rebel·lió dels moviments antimundialització, a Seattle l’any 1999.

El gener de 2001 neix el Fòrum Social Mundial com a alter ego del Fòrum Econòmic Mundial de Davos, Suïssa, amb la finalitat de prioritzar la societat enfront de l’economia. El 2001 el partit dels Treballadors del Brasil -Lula encara no era president- governa l’Estat de Rio Grande i la seva capital Puerto Alegre, i decideix organitzar el primer Fòrum Social Mundial. El Fòrum fou un èxit de participació fins a a tal punt que a Puerto Alegre s’hi celebraren dos FSM més el del 2002 amb la participació de 60.000 persones i el del 2003 on s’arriba a una assistència de 100.000 persones. Després se celebraria a Bombay, el 2004, per retornar a Puerto Alegre el 2005. El 2006 davant varies sol·licituds es decideix celebrar 3 FSM paral·lels a: Caracas, Veneçuela (a parer d’Oliveres, instrumentalitzat per Chávez), a Karatchi, Àsia, i a Bamako, al nord d’Àfrica. A partir del 2007, els FSM son ja cada dos anys, aquest a Nairobi, Kènia, i el del 2009 va ser un altre cop al Brasil, però aquesta vegada al Nord, a Belem do Parà.

També s’han celebrat Fòrums regionals com el del Mediterrani a Barcelona l’any 2005, que no fou del tot exitós.

Alhora que passen a ser cada dos anys, s’inicien els Fòrums locals i per a Arcadi Oliveres és un orgull poder dir que els FSCat celebrats a la Universitat de Barcelona els anys 2008 i 2010 han estat dels més exitosos, tant pel que fa a participació com per la implicació del territori. La setmana abans se celebren actes a moltes de les comarques de Catalunya. Aquest èxit participatiu entre 3.000 i 5.000 persones a cada edició no rep per contra quasi be cap atenció mediàtica. Després de Dakar serà hora de tornar a pensar el FSCat del 2012.

Ara pertoca, però, encarar el FSM 2011 a Dakar (Senegal) sense perdre de vista aquesta darrera setmana de gener, quan a Davos els financers, els empresaris i els principals extractors de petroli es reuneixen i decideixen.

Unes 500 organitzacions africanes, més de 300 europees, 200 d’Amèrica del Sud, una setantena d’Amèrica del Nord, un centenar d’asiàtiques i dues d’Oceania seran presents a Dakar del 6 a l’11 de febrer d’enguany.

Participació catalana

Les organitzacions catalanes tornaran a participar amb força al FSM.

Vint-i-tres entitats i més de 100 activistes realitzaran o participaran en diversos tallers durant 3 dies i en les diverses assemblees temàtiques que convergiran en l’Assemblea General del FSM 2011. Destaquen: l’Associació Watani, l’Associació Adib Biladi, el CIEMEN, el Col·lectiu Ronda, Cristianisme i Justícia, Enginyeria Sense Fronteres, Escoltes Catalans, F. Desenvolupament Comunitari, Institut de Drets Humans de Catalunya, IGMAN-Acció Solidària Justícia i Pau, Lliga dels Drets dels Pobles, Mou-te per la igualtat, és de justícia- Ajuda en acció, Nova - Centre per a la Innovació Social, SETEM, UBUNTU, l’Observatori del deute en la Globalització, Xarxa mundial dels Drets col·lectius pels Pobles - CIEMEN i la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere - La Independent.

Per a Dani Gómez de l’Observatori del Deute, una de les propostes més consensuades és la de treballar per una mobilització internacional contra la retallada dels avenços socials arreu del món. S’acaba de realitzar una primera trobada sobre aquesta proposta a Guayaquil (Equador) i pel que fa a Europa s’està contemplant la possibilitat de convocar una primera i gran mobilització a Atenes (Grècia) cap el mes de maig. Diverses de les seves organitzacions socials s’estan plantejant fer una auditoria del deute, ja que una gran part del mateix s’arrossega des de la venda d’armes per part de França i d’Alemanya. En aquest sentit hi ha l’exemple d’Islàndia, on la ciutadania ha rebutjat pagar el deute a Gran Bretanya.

Les dones en aquest FSM

Com diu la sociòloga uruguaiana Lílian Celiberti, el FSM ha reconegut que ha après molt dels moviments i organitzacions de dones en la seva lluita contra el patriarcat. Les seves experiències han estat fonamentals a l’hora de cercar models de gestió, coordinació i posta en comú vàlids per als Fòrums.

En els darrers FSM s’ha volgut que la visió de gènere fos transversal en tots els eixos de debat i les diverses activitats. Tanmateix sempre es constitueix una Assemblea Mundial de Dones per tractar els temes de més urgència que les dones pateixen arreu del món i facilitar-ne la seva visibilitat.

Enguany, la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya –Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere coordinarà la informació sobre gènere per publicar a La Independent, l’agència catalana de notícies amb visió de gènere. La intenció és apropar la realitat d’algunes associacions i col·lectius de dones africanes, ha manifestat Lídia Vilalta, periodista de La Independent, especialista en l’Àfrica subsaharina i que ja es troba al Senegal per participar en el Fòrum previ al FSM sobre les Migracions a l’Illa de Goré. Les dues responsables d’Ajuda en Acció, Marta Macias i Lourdes Morelo, participaran també en les activitats al voltant del projecte “Mou-te per la igualtat, és de justícia”. Finalment advocades del Col·lectiu Ronda, l'Anna Huertos, la Núria Ballesteros, la Carme Herranz i l’Ana Tomé participaran especialment en tots els actes de juristes i sobre justícia i Drets de les Dones. També hi serán la periodista Patricia Estevez, la antropòloga Gisella Evangelisti, l'educadora Maria Manté i l'activista Lynn Strother.

D’entre les temàtiques dels tallers i activitats destaquem les que tracten de: l’accés de les dones a la justícia; l’agenda per un viure millor; la violència contra dones i nenes; la violència en el treball contra les dones; democràcia i desenvolupament; el feminisme negre i la diàspora; gènere, igualtat i empoderament; les dones en els processos de Pau ; l’empoderament econòmic de les dones africanes; els diàlegs feministes; tradicions i canvis; la veu de les dones als mitjans; els drets de les dones de les comunitats; la construcció d’aliances al voltant de la sobirania alimentària, etc.

Drets dels Pobles

El CIEMEN, igual que en el FSM 2009, tindrà un espai propi a la Universitat de Dakar. Aquest espai reivindicatiu dels Drets dels Pobles, també resta obert com a punt de trobada per a totes les altres organitzacions catalanes. El CIEMEN va tenir al Fòrum de a Belem do Para un paper molt important en l’eix dels Drets dels Pobles i dels Drets dels indígenes i enguany, encara que amb menys intensitat, també celebraran diàriament tallers i conferències.

La No Violència

Els col·lectius enxarxats a NOVA, Consens de Barcelona, tenen previst realitzar una activitat específica per enfortir una Xarxa internacional capaç de mobilitzar-se per a la no violència.

La Crisi al FSM

El President de Justícia i Pau responia així a la pregunta dels periodistes sobre quins missatges podrien sortir d’aquest Fòrum Social: “Si bé l’atur, les pensions i altres temes relacionats amb la crisi es debatran a Dakar, és molt possible que calgui analitzar com davant d’aquesta crisi ha deixat d’existir la democràcia i qui ha pres les decisions són els financers, banquers..., és a dir, Wall Street. No ens hem d’oblidar tampoc que els darrers 7 ministres d’Estat Units d’Amèrica han estat alts directius de la Banca”.

Àfrica i el FSM a Senegal

A Àfrica sembla haver-hi un desmembrament de les institucions pel que fa a l’organització del FSM. Són les xarxes socials i locals les que estan portant el pes de tota l’organització.

Malgrat aquesta circumstància es creu que el Fòrum previ sobre Migracions que es realitza la setmana abans a l’illa de Goré marcarà en part l’agenda. També cal destacar que el Fòrum sobre autoritzats locals que tindrà lloc més tard que el FSM és de molt interès per part del Govern de Senegal i, de fet, hi està treballant.

D’altra banda, el Consell Internacional Africà dins del Secretariat Internacional de FSM sempre ha mostrat el seu interès en que Àfrica fos seu dels Fòrums. Així, doncs, després del 2007 a Nairobi, la veu d’Àfrica es tornarà a sentir amb força.

Més de 100 activistes de Catalunya participen al Fòrum Social Mundial 2011 de Senegal

2011-01-20T14:32:00.000-08:00

Escrit per T.G. Redacció La Independent Fotos: Google
Per a La independent

Les ONG i altres col·lectius del Forum Social Català (FSCat) es reuneixen aquests dies per conèixer i posar en comú les activitats que tenen previstes per al Fòrum Social Mundial d’enguany, que se celebra a Dàkar del 6 a l‘11 de febrer

De moment es té constància de la participació d’un centenar d’activistes de Catalunya que hi participaran, o bé individualment, o bé a través de la quinzena d’entitats que s’hi han inscrit, entre les quals hi ha Justícia i Pau, CIEMEN, Col·lectiu Ronda, Casal AL, Centre Delas, Fundació Irla, Escoltes Catalans, Fundació Nous Horitzons, l’Observatori, Ajuda en Acció i la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere. Dues enviades especials de La Independent en faran una cobertura especial.

Per conèixer els objectius i els diversos eixos del FSM 2011 podeu consultar-ne la web. L’ Assemblea del FSCat ha convocat per al dimarts 25 de genera les 12h una conferència de premsaa la sala de la Confederació Catalana d'ONG (C/Tàpies 1-3, Barcelona). Hi intervindrà Arcadi Oliveres, que parlarà també sobre el Fòrum Econòmic de Davos. Un cop celebrat el Fòrum de Dàkar, l’ Assemblea del FSCat organitzarà un acte per fer-ne la valoració i començar a parlar del III Fòrum Social Català.

Resistència i lluita dels pobles d'Àfrica

El Fòrum Social Mundial, celebrat a Nairobi (Kenya) el 2007, se celebrarà ara a Dàkar, la capital del Senegal. Segons el Secretariat Internacional d'aquesta organització, enguany se centrarà "en la història de resistències i lluites dels pobles africans. El FSM 2011 ha de trobar la interfície necessària entre les lluites i les estratègies comunes a nivell global comuns a l'Àfrica, al Sud i a tot el món”. Per als organitzadors, el retorn del FSM a l'Àfrica expressa la solidaritat activa del moviment social internacional, un suport molt benvingut perquè "l'Àfrica corre el risc de pagar per la crisi actual del capitalisme, ja debilitada pels programes d'ajustaments estructurals de les dècades de 1980 i 1990 ".

El Fòrum Social Mundial és un espai per a la proposició d'alternatives democràtiques i populars, i en aquesta edició girarà al voltant de 12 eixos: per una societat humana; per la justícia ambiental: pels Drets Humans; per la llibertat de circulació de les persones; pels drets dels Pobles; per una societat lliure dels principis de capitalisme; per la construcció d’una economia social emancipadora; per l’expansió d’estructures democràtiques; per la construcció d’un ordre mundial basat en la pau, la justícia...; per la posada en valors de les vivències i les lluites de l’Àfrica i la seva diàspora; per una reflexió col·lectiva dels moviments socials sobre el FSM; i per l’inter-aprenentatge de paradigmes alternatius a la crisis de civilització hegemònica. De la modernitat.

Dakar abre consulta pública sobre los ejes temáticos de la edición 2011

2010-08-11T04:48:00.000-07:00

Boletin FSM

11 de agosto de 2010

.
El Consejo Internacional del Foro Social Mundial y del Foro Social Africano, y el Comité Organizador Senegalés lanzan consulta pública hasta el 10 de septiembre sobre los ejes temáticos de la próxima edición centralizada del FSM, que ocurrirá en Dakar (Senegal), entre el 6 y 11 de febrero de 2011. Esta propuesta metodológica se definió después del Foro en Mumbai (Maharashtra, India), hace cinco años, con el objetivo de estructurar el espacio físico del FSM, la distribución de las actividades auto-organizadas, y de contribuir a la facilitación de la comunicación entre las organizaciones, redes y movimientos, grupos y campañas participantes del proceso del Foro, garantizando una mejor convergencia y articulación entre ellos.

Este momento de escucha se hizo a partir de los tres ejes estratégicos estructurantes del evento del próximo año, a decir:

1) Fortalecer la capacidad ofensiva contra el capitalismo neoliberal y sus instrumentos;

2) Profundizar la lucha y resistencia contra el capitalismo, el imperialismo y la opresión;

3) Proposición de alternativas democráticas y populares.

El Foro Social de Dakar propone 11 ejes, teniendo en cuenta la coyuntura actual de la escena internacional, las luchas organizadas por los movimientos y el contexto de temas de África. Los organizadores sugieren:

1.Por una sociedad humana basada en los principios y valores comunes de dignidad, diversidad, justicia, igualdad entre todos los seres humanos, cualquiera que sea su género, cultura, edad, discapacidad, creencia religiosa, salud, y por la eliminación de toda forma de opresión y de discriminación basadas en el racismo, la xenofobia, los sistemas de castas, la orientación sexual y otros.

2.Por una justicia ambiental y un acceso universal y sostenible de la humanidad a los bienes comunes, por la preservación del planeta como fuente de vida, en particular de la tierra, las aguas, los bosques y selvas, las fuentes de energía renovable y de la biodiversidad, garantizando los derechos de los pueblos indígenas, originarios, tradicionales, autóctonos y nativos sobre sus territorios, los recursos, las lenguas, las culturas, las identidades y los saberes.

3.Por la aplicabilidad y la efectividad de los derechos humanos - económicos, sociales, culturales, ambientales, derechos civiles y políticos -, en particular el derecho a la tierra, a la soberanía alimentaria, a la alimentación, a la protección social, a la salud, a la educación, a la vivienda, al empleo, al trabajo decente, a la comunicación, a la expresión cultural y política.

4.Por la libertad de circulación y de establecimiento de todas y de todos, en especial de los inmigrantes, de los solicitantes de asilo, de las personas víctimas de tráfico humano, de los refugiados, de los pueblos indígenas, originarios, autóctonos, tradicionales y nativos, de las minorías, de los pueblos bajo ocupación, de los pueblos en situación de guerra y conflictos y por el respeto de sus derechos civiles, políticos, económicos, sociales, culturales y ambientales.

5.Por el derecho inalienable de los pueblos al patrimonio cultural de la humanidad, por la democratización de saberes, culturas, comunicación y tecnologías, valorizando los bienes comunes con el fin de visibilizar los saberes subyugados, y por el fin de los saberes hegemónicos y de la privatización de los saberes y tecnologías, y por un cambio fundamental del sistema de derechos de la propiedad intelectual.

6.Por un mundo libre de los valores y de las estructuras del capitalismo, de la opresión patriarcal, de toda forma de dominación de las potencias financieras, de transnacionales y de sistemas desiguales de comercio, de dominación colonial y de dominación por la deuda.

7.Por la construcción de una economía social, emancipadora, con modelos sostenibles de producción y de consumo, y un sistema de comercio justo, que coloque en el centro de las prioridades las necesidades fundamentales de los pueblos y el respeto de la naturaleza, garantizando una redistribución mundial con una fiscalía internacional y sin paraísos fiscales.

8.Por la construcción y la expansión de estructuras de instituciones democráticas, políticas y económicas locales, nacionales e internacionales, con la participación de los pueblos en las tomas de decisión y en el control de los asuntos públicos y de los recursos, respetando la diversidad y la dignidad de los pueblos.

9.Por la construcción de un orden mundial basado en la paz, la justicia y la seguridad humana, el derecho, la ética, la soberanía y la autodeterminación de los pueblos, condenando las sanciones económicas y por reglas internacionales sobre el comercio de armas.

10.Por la puesta en valor de las historias y las luchas del África y de su diáspora y su contribución a la humanidad, reconociendo la violencia del colonialismo.

11.Por une reflexión colectiva de nuestros movimientos, del proceso del Foro Social Mundial y de nuestras perspectivas para el futuro.

Evalúen si sus luchas y temas se incluyen en los ejes propuestos y envíen sus contribuciones hasta el 10 DE SEPTIEMBRE para el correo electrónico: consultation@forumsocialmundial.org.br

CAMPANYA AVORTAMENT AL FSCat

2010-02-01T07:01:00.000-08:00

Per Conxa García

El passat dia 30 de gener, dins dels seminaris organitzats a FSCat, al matí, es va dur a terme una trobada amb el títol La Campanya pel Dret a l’Avortament, una lluita continua, organitzada per membres de la Campanya. Va ser una xerrada interessant i la gran majoria d’assistents, inclosa la moderadora, eren dones joves. S’ha de destacar que enguany la participació de noies joves ha estat, en general, remarcable.

Es va fer el relat d’aquests dos anys de Campanya: coordinació estatal, concentracions, suport a les dones afectades. Han treballat i hi han donat recolzament des de dones que fa més de trenta anys havien estat lluitant amb el mateix objectiu i que es trobaven repetint la mateixa història, fins a dones joves que s’hi han incorporat. També han participat organitzacions molt diferents: des de castellers a puntaires, que s’han agrupat i han treballat. S’han donat xerrades a les universitats, als instituts, a entitats. S’hi van recollir autoinculpacions i després signatures. Es van fer actes el dia 28 de setembre, Dia Internacional pel Dret a l’Avortament. S’ha exercit la funció de lobby i els partits polítics han estat presents a la campanya.

Malgrat tot això, es troben força gent reticent a firmar, fins i tot d’extrema esquerra. Se signa amb més facilitat pel dret a decidir nacional o per a qualsevulga altra cosa que no pas pel dret a decidir de les dones. Van constatar que els moviments socials i la gent en general, encara no són conscients de la lluita contra el patriarcat

Es va fer una valoració positiva quant al fet que per dur a terme el nou redactat de la Llei s’hagi aconseguit que, com a mínim, els demanessin què en pensàvem, que hagin escoltat el moviment feminista.

Van denunciar que a Catalunya es van demanar tres compareixences al Parlament: a la taula d’Educació, la de Salut i la de la Dona. I només se’ls ha permès comparèixer a aquesta darrera, on només el Partit Popular va estar-hi en contra.

En aquest nou projecte de llei s’hi troben coses que signifiquen un avenç i d’altres que signifiquen un retrocés respecte a la situació actual. Es contemplen catorze setmanes, sense demanar explicacions, però els tres díes de reflexió es valoren com un insult a la capacitat de decisió de les dones. Desapareix el supòsit de salut mental i causes socials, i es parla d’incapacitat per a la vida del fetus, però no es valoren les malformacions que pateix i que poden condicionar la seva vida.

Després hi ha el tema de les dones de setze anys. Segons la Llei del pacient, amb aquesta edat poden anar al metge sense comunicar-ho als pares i decidir una intervenció, si volen rebre quimioteràpia o no, etc. Això palesa una clara incongruència i cal establir una igualtat legal.

La despenalització per a les dones que interrompeixin el seu embaràs és clara en el nou text, però no per als/les professionals, quan el 98% dels avortaments es fan a clíniques privades i, aquestes, encara seran necessàries fins que s’implementi aquest servei a tota la Sanitat Pública.

Manca d’accés als mitjans de comunicació

Si s’ha plantejat una modificació de la llei és perquè existeix una demanda social. Ara bé, des de la Campanya per a un Avortament Lliure i Gratuït es veu que el text que sortira del Parlament no serà el que es volia i hi ha una mica de sensació de derrota. No es rendeixen, però, si la nova llei no els agrada apel.laran als Parlaments autonòmics.

Una constatació important de cara a incidir i informar a la ciutadania és que no tenen accés als mitjans de comunicació.

Tanmateix es valora que s’ha aconseguit introduir el debat en la societat. Cal que se sàpiga que hi ha un munt de tractats Internacionals que diuen que l’avortament és un dret de les dones i han estat signats pel govern. Encara hi ha milers de dones que moren cada any al món per no tenir-hi accés.

Mentrestant l’extrema dreta continua amb la seva provocació de convocar cada any una manifestació pel dia 7 de març

El moviment feminista continuarà amb la lluita per aconseguir la seva reclamació històrica: que sexualitat no sigui igual a reproducció. S’ha de continuar la conscienciació de la societat civil i dels moviments socials sobre el dret al propi cos de les dones. I s’ha de continuar exigint la implementació d’una Coeducació real a les escoles.

CUATRO AÑOS DE LEY INTEGRAL CONTRA LA VIOLENCIA DE GÉNERO

2010-02-01T06:33:00.000-08:00

Por Concha García

En el marco del Fòrum Social Català, el sábado dia 30 de enero, por la tarde, la Plataforma Unitaria contra les Violències de Gènere organizó una mesa redonda para hacer una valoración de estos cuatro años de aplicación de la Ley contra la Violencia de Género.

En la mesa: Neus Roca, psicóloga i profesora universitaria, que hizo de moderadora; Rubén Sánchez, psicólogo de l’Oficina d’Atenció a la Víctima en la ciudad judicial; i Roser Pineda, profesora de secundaria, con experiencia en el trabajo de prevención en este ámbito.

Las conclusiones de la mesa i las de las/los participantes en el debate fueron en la línea de que una cosa son las leyes y otra la realidad. Por ejemplo, ahora en Barcelona hay cinco juzgados especializados, pero se han centrado sólo en la violencia dentro del ámbito de la pareja y no todas las pesonas que los conforman tienen la formación necesaria para atender a las mujeres maltratadas.

Otro hecho importante detectado es que “el sentimiento de credibilidad de la mujer está bajando en picado. Se destina más recursos y tiempo a cuestionar a la mujer que denuncia, a averiguar si fabula o no sobre su caso, que no a darle el apoyo que necesita en esos momentos y posteriormente. Además, cuando se atreve a defender sus derechos ya no se la considera una víctima y no será bien vista si se ha revuelto durante la agresión, puede que la acusen por lesiones. Según R. Sánchez “se las obliga a ser sumisas”.

La mayoría de servicios que se les ofrecen a las víctimas de maltrato se reducen a “información y asesoramiento”. Y como su recuperación es larga y costosa, no se dedica la atención necesaria.

En la nueva ciudad judicial no se las ha tenido en cuenta y tienen que esperar al lado de la Sala de Vistas, donde puden coincidir fácilmente con su agresor y recibir sus amenazas y coacciones.

Se valoró que una cosa es el discurso político y otra el día a día. “Hemos avanzado pero nos estamos quedando en la superficie”, según Sánchez, que es favorable a que las mujeres maltratades ayuden en la formación del personal para enseñarles como intervenir y como acompañarlas. Eso evitaría que se repita el mismo modelo de relación de dominio entre el/la professional y la víctima.

Otro aspecto básico que se destaco es el no cumplimiento del artículo 7 de la Ley, ya que no se está formando a los profesionales de la enseñanza para tratar este tema y, además, la Coeducación, tan necesaria, no avanza en los centros escolares y no se ve voluntad política en implementarla.

QUATRE ANYS DE LLEI INTEGRAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

2010-02-01T05:58:00.000-08:00

Per Conxa Garcia

En el marc del FSCat, el dissabte dia 30 de gener, a la tarda, la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere va organitzar una taula rodona per fer una valoració d’aquests quatre anys d’aplicació de la Ley contra la Violència de Género.

A la taula: la Neus Roca,psicòloga i professora universitària, que va actuar de moderadora; el Rubén Sánchez, psicòleg de l’Oficina d’Atenció a la Víctima en la ciutat judicial; i la Roser Pineda, professora de secundària, amb experiència en el treball de prevenció en aquest àmbit.

La Neus Roca va presentar l’acte tot dient que calia reflexionar sobre l’aplicació, durant aquests quatre anys, de la Ley integral contra la violència de género i també cal fer-ho sobre la llei catalana: La Llei per a l’eradicació de la violència masclista. Va remarcar que es detecten “resistències a la seva aplicació i al canvi i que suprimir la violència, com a forma de dominació és una lluita constant”.

El Rubén Sánchez, va comentar que, dins de l’àmbit judicial on ell es mou i treballa, es veu clarament que els Jutjats especialitzats, que es van crear, no és cert que estiguin integrats per persones amb la formació necessària”.

A més aquests jutjats que “es creia que donarien més èmfasi a la categoría de gènere, finalment, s’han centrat només en l’ámbit de la violència dins de la parella”. Tot i així, el gran volum de denúncies ha obligat a obrir-ne fins a cinc jutjats a Barcelona, des del 2007.

Sánchez viu com, en el dia a dia, “el sentiment de credibilitat de la dona està baixant en picat. S’ha anat aconseguint treure el maltracte de l’àmbit privat, però surten nous prejudicis. Es destina més recursos i temps a qüestionar la dona que denuncia, a esbrinar si ha fabulat o no sobre el seu cas, que no a oferir-li el suport que necessita en aquest moment i posteriorment”. També cal dir que la dona que ha patit violència masclista té una gran resistencia, i quan s’atreveix a defensar els seus drets ja no és considerada una víctima i no està ben vista si s’ha tornat durant l’agressió (pot sortir imputada per lessions). Se les obliga a ser submisses.

El Grup d’Atenció a la Víctima dels Mossos d’Esquadra està molt ben preparat, però primer la dona és atesa per un/a policia que és qui decideix derivar-la-hi o no. La frase que s’escolta més és “depèn de qui et toqui”, ja que tot depèn de la primera persona de contacte que et trobis.

Segons Rubén Sánchez “molts dels serveis destinats a atendre les dones maltractades ofereixen, en teoria, cinc o sis serveis diferents, però a l’hora de la veritat tot es redueix a ‘informació i assessorament’. Les recuperacions són llargues i no s’hi dedica l’atenció necessària, perquè tenen un cost monetari. Només interessen el números les estadístiques. Es diu que es vetllarà pels drets de les víctimes, però no se’ls informa adequadament, molts cops ni tan sols se l’informa que tenen dret a personar-se com acusació particular”.

Un altre greuge és el fet que, fins i tot a la nova ciutat judicial “se les fa esperar al costat de la Sala de Vistes on poden coincidir fàcilment amb el seu agressor, que quan passa pel costat les coacciona i amenaza, ja que hi ha una sala només per a “testimonis protegits” a la qual elles no tenen accés”.. Continuà dient que “a nivell polític es fa un discurs buit i no lligat amb el dia a dia. La realitat és que es triga almenys tres dies per contactar amb un/a professional i els recursos efectius són pocs, fins i tot a nivell de personal”.

El ponent tot cercant els aspectes positius deia que, “en aquests darrers vuit anys, hi ha hagut canvis. Encara moltes persones recordem que quan una dona denunciava el policia de torn i aquest li deia que tornés a casa a fer-li el dinar al seu marit… però ens estem quedant en la superficie”.

R. Sánchez considerava que “són aquestes dones les que haurien d’ajudar en la formació del personal, per ensenyar-los com intervenir i com acompanyar-les. I això evitaria el fet de tornar a repetir el mateix model de relacions de dominació professionals/víctima, cosa que és supergreu!”. Ell mateix reconeixia que s’ha format i ha après molt d’aquestes dones.

Propugnava que s’ha d’estendre la perspectiva feminista.de crear xarxes amb noms i cognoms dels recursos per a la violència, conèixer les persones i no crear burocràcia amb la finalitat de desanimar les víctimes, perquè ho deixin estar. “Ha d’haver xarxes reals, no virtuals”.

La Roser Pineda va dir que “la violència ens afecta a totes i alhora ens queda molt lluny, són coses que els passa a algunes dones. És en la part privada on es dóna. Si hi ha un lloc on hem canviat poc totes és en l’àmbit primat, perquè es tracta d’un canvi de dos. Ha d’haver alguna cosa concreta a guanyer i això no està clar”. “En educació no hi ha referents masculins, encara que hi ha homes que han canviat, el model de masculinitat hegemònic és el de sempre: l’home superior a la dona. El menyspreu predomina entre nois i noies a l’escola i arreu, tot fent servir la violència, a l’aula i al pati. El fracàs escolar també és masculí hores d’ara”

Les/els assistents van aportar més dades i reflexions com el fet que “l’article 7 de la Ley Integral contra la Violència de Género parla de la formació dels professionals de l’ensenyament, però aquesta no s’inclou encara en les programacions de les facultats”. “La Coeducació, tan necessària, no avança en els centres escolars i no hi ha voluntat política per implementar-la. No es donen referents femenins, no es transmeten els sabers de les dones, no es dóna una educació emocional, que permetria gestionar l’agressivitat i facilitaria millorar les relacions i fomentar l’empatia”.

La Neus Roca va cloure el seminari tot dient que “estem al començament de la lluita contra la violència vers les dones. Els anys setenta, el cap de famiíia podia i tenia l’obligació de renyar la seva dona” i va denunciar “els pronunciaments públics sobre denúncies falses de dones, que les dades demostren que són mínimes, i que també succeeixen a d’altres tipus de denúncies, com les de robatoris, i no se’n parla. Desacreditar les lleis i les dones mitjançant tòpics (acusar les dones de manipuladores, mandones, etc) és una violència indirecta”.

Clausura del FSCat. Assemblea de Moviments Socials de Catalunya

2010-01-31T12:27:00.000-08:00

Por Fabiola Llanos
Fotoperiodista
XIDPIC.CAT
31 de gener de 2010

Como acto de clausura a todas las actividades del FSCat, este domingo a las 12 horas pasadas se efectuó la Asamblea de movimientos sociales de Catalunya (FSCat), para mostrar en su manifiesto los resultados obtenidos del trabajo conjunto durante dos días de los diversos sectores de la sociedad, jornadas de debate, reflexión y análisis, en la sede central de la Universitat de Barcelona.

Cuando cada asistente tuvo una copia del borrador de la declaración de esta asamblea se procedió a entregar la palabra a diversos colectivos que habían participado del FSCat.

Se anunciaron diversas campañas y movilizaciones en torno a temáticas tan diversas como las efectuadas por la Coordinadora anti cementerios nucleares, iniciativas tan disímiles como la de un grupo de italianas e italianos que viven en Barcelona y que han comenzado a organizar la salida del barco de los derechos desde Barcelona a Génova, que recordará a su llegada la Constitución italiana y su origen laico y pluralista, centro de lo que debería ser, para ellos, una democracia verdadera, participada y transparente en una Italia preocupante, desde cada lugar de trabajo, pasando por las escuelas, los barrios, los servicios, el territorio, etc.
Asimismo, se hizo mención a la problemática Palestina y la llamada a “boicot general a Israel”. Se exigieron el derecho a un trabajo digno, a la vivienda digna, al trabajo conjunto de sindicatos que hasta ahora parecen divididos; se habló de la soberanía alimentaria y del cambio climático como conceptos claves y transversales para lograr un cambio local y global con las demandas de la sociedad; tomaron la palabra estudiantes y profesores en defensa de la escuela pública y de la enseñanza en Catalunya; tomaron la palabra representantes de la Campanya “Dret a l’abortament Lliure i Gratuït”, de la comisión 8 de marzo, de la lucha Campesina, de grupos de inmigrantes de pakistán, entre otros.

Se señalan dos fechas esenciales para la movilización social dentro del mandato de Zapatero en la Unión Europea: en la Cumbre de Mandatarios europeos que se realizará en Madrid del 16 al 19 de mayo y la Cumbre Europea y Mediterránea a realizarse en Barcelona durante los días 6 y 7 de Junio, apelando a la implicación de más sectores de la sociedad como grupos defensores de la Cultura y Software libre.

Finalmente, miembras de la comisión organizadora del FSCat leen el documento final de la Declaración de la Asamblea, agregando y cambiando conceptos como el de denominar el 8 de marzo como “Día de las Mujeres”, agregar en la declaración final que el sistema capitalista es también patriarcal y que las políticas neoliberales también son neocoloniales, entre otros cambios.
El documento final se puede encontrar aquí

ES CLAUSURA EL FÒRUM SOCIAL CATALÀ 2010

2010-01-31T11:44:00.000-08:00

De: Fòrum Social Català

Barcelona, 31 de Gener de 2010

FSCat . Durant les dues jornades del FSCat 2010 que va tenir lloc a la Universitat de Barcelona el dissabte i diumenge, 30 i 31 de gener, van assistir més de 3000 persones. Durant els dos dies es van organitzar més de 100 seminaris i tallers, exposicions i altres activitats culturals amb un clar sentiu reivindicatiu amb l'objectiu de plantejar alternatives a l'actual crisi del sistema capitalista amb les seves múltiples vessants.

El FSCat 2010 es va clausurar el diumenge al migdia amb un dinar popular al claustre de la Universitat. Abans va tenir lloc una concorreguda Assemblea de Moviments Socials, on els moviments i col·lectius de Catalunya van exposar les seves reivindicacions i les accions que es portaran a terme durant aquest any. A l'Assemblea, van ser moltes les crides per la unitat del les accions dels diferents col·lectius i per fer un front comú davant les polítiques de la Unió Europea, que durant aquest semestre presideix l'estat espanyol.

L'Assemblea es va concloure amb la lectura d'una declaració unitària que recull les principals denúncies i reivindicacions dels col·lectius que van participar i organitzar el FSCat 2010. A la declaració es fa també una crida per participar en la propera Assemblea que tindrà lloc el 13 de febre a les 10 hores, a l'Ateneu la Torna (carrer Sant Pere Màrtir, 37, Barcelona)

>> Fotos [1] [2] [3]

>> Declaració de l’Assemblea de Moviments Socials de Catalunya (FSCat 2010) i properes accions dels moviments socials de Catalunya

Contra la seva crisi, les nostres solucions. Combatem la crisi canviant el sistema!

Taller de Gènere i Comunicació al FSCat

2010-01-31T11:37:00.000-08:00

Comissió XIDPIC.CAT- FSM, FScat

Barcelona, 31 de Gener de 2010

El taller de la XIDPIC.CAT- XIPVG serveis per agrupar companyes de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores – Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere i companyes i companys interessats en una comunicació no androcèntrica. En el taller es posen en comú els diversos indicadors a tenir en compte en la redacció de les notes, i articles que després s’elaborin sobre els diversos seminaris i tallers.

Els indicadors que s’empren són una adaptació molt simplificada dels utilitzats cada 4 anys pel ‘Monitoreo General de medios’ a nivell internacional.^*

Malgrat els interessos d’assistència als diferents actes solen ser comuns a les periodistes i comunicadores que s’ofereixen a cobrir-los, es fa un esforç per poder fer el seguiment més variat.

L’any 2008 hi participaren 12 periodistes i comunicadores que cobriren un total de 16 activitats. En aquesta edició 2010 del FSCat n’hi han participat 10 que cobriran uns 14 seminaris. Aquestes periodistes i comunicadores són: Diva Criado, Conxa Garcia, Consol Lacida, Clara Guasch, Tona Gusi, Fabiola Llanos, Julia López, Mony Monell, Rosa Pelayo i Sonia Resina .

Aquests articles i aquestes notes es difonen a través de la ‘Red Internacional de Periodistas con Visión de Género’ que al seu torn els poden difondre a traves de les xarxes locals o regionals i dels propis mitjans de les i dels periodistes integrats a la Xarxa Internacional.

VISIBILITZACIÓ DE PERSONES

Títol del seminari ( llenguatge, visibilitza amb equitat?); Àmbit: local, nacional, internacional; - S’aporta legislació o regulacions específiques sobre equitat de gènere o drets humans?; Sexe i edat de les persones que hi ha a la taula o que porten el seminari; Ús del temps de les persones que hi ha a la taula o que porten el seminari; Sexe, edat i càrrec, treball i funció de les persones sobre les que és parla durant el seminari; Relacions familiars: a dones i a homes, se’ls hi aplica una o més relacions familiars?; Identificacions de sobre qui es parla com a víctimes i de qui o de què; Identificacions de sobre qui es parla com a supervivents i de qui o de què.

ANÁLISIS

Les dones són centrals en les exposicions?; I en els debats?; Es tracta directament el tema de la equitat o de la igualtat en les exposicions?; I en els debats?; L’exposició reforça o desafia clarament els estereotips?; I en els debats?; Ús del temps (homes - dones) en els debats.

Assemblea de dones

2010-01-31T08:43:00.000-08:00

Dones submises per feines servils?

2010-01-31T08:20:00.000-08:00

Per Tona Gusi
Barcelona, 31 de gener de 2010

Dona, immigració i crisi econòmica.

Organitzat per l’associació Papers i Drets per a Tothom i Debat_ a_ Bat

En aquest seminari es produí un debat molt viu - allunyant-se massa vegades potser- del tema proposat, on les dones havien d’ocupar la centralitat de l’exposició i del debat posterior. Fets recents de la política catalana, com el protagonitzat per l’Ajuntament de Vic, i la possibilitat de noves regulacions des de la legislació estatal dominaren algunes de les aportacions masculines del públic assistent. Treballadors i treballadores socials, gents dels moviments veïnals, agents interculturals, associats i associades a col·lectius i ONG, etc omplien l’aula. Es trobà a faltar a representants dels partits polítics i/ o d’institucions.

Apassionada i sentida fou la intervenció de diverses dones sobre les aportacions o desviacions del feminisme en referència a la lluita per l’amillorament dels drets de les dones migrants i dels

Drets Humans de les Dones. No cal dir que el tema del vel i de la burca tornà a treure el nas com passa en tots els debats sobre immigració quan es parla de persones de religió musulmana. A aquest debat, introduït per una dona respectuosa amb aquest ‘costum’, s’hi afegiren diversos homes tot defensant el dret de mantenir ‘les cultures originaries’ i dues dones respongueren que no confonguem pas cultura amb dominació masclista.

Norma Falconi, la representant de ‘Papers i Drets per a Tothom’ havia iniciat la seva exposició amb aquesta afirmació: ‘quan fas arrels, no te’n vas’ i certament tot indica que les dones són qui fan arrelar les famílies i només en situacions molt extremes de manca de treball emprendran una nova migració.

En canvi les dones ocupen el darrer lloc en l’escala jeràrquica de la immigració.

L’ajut de les institucions consisteix en facilitar cursos d’integració dels quals la major part dirigits a les dones són per al sector ‘serveis’ i el que ensenyen és a netejar i planxar!! – diu la representant- Què es pensen?, què als nostre països d’origen no netegem ni planxem?.No es pot continuar en la línia del paternalisme de Càrites o Creu Roja, - afirma, tot i que els hi reconeix la necessitat de la seva feina en moments de crisi com l’actual -.

Continuant en el tema de la ‘integració’ assenyala que la major part d’immigrants dels anys cinquanta i setantes provenien d’Andalusia, Murcia, Galicia, etc. i han viscut tota la vida envoltats de la seva cultura i les seves tradicions. No s’han integrat pas, conserven les seves arrels i ningú els hi passa comptes!. Doncs per què s’exigeix ara aquesta ‘integració als nou vinguts’ d’aquesta darrera dècada ?- pregunta - La major part de les esbroncades xenòfobes i racistes han vingut d’aquests immigrants espanyols, no de la gent autòctona. Se’ns situa permanentment en la polèmica dels serveis socials, se’ns estigmatitza. S’atia l’oposició de la suma de persones catalanes i espanyoles en front de persones estrangeres.

Per a la responsable de ‘Papers i Drets per a Tothom’ també existeix una clara voluntat discriminatòria a les persones immigrades segons la seva procedència. Sembla que mentre a la ciutadania originaria d’ Amèrica Llatina se li pot atorgar el dret a votar, no és així amb les persones vingudes del Marroc i del Pakistan. Molt sovint se senten comentaris sobre la docilitat i caràcter submís de les dones d’Amèrica Llatina: Ai ... el dia que aquestes dones amb fama de submises molt adequades per tasques servils es plantin! Serà un cop ben fort per a la societat!.

L’ interès de la Taula és donar la veu a la gent que ompla l’aula i les primeres preguntes estan relacionades amb les actituds racistes de la població catalana: com aturar la rumorologia que s’estén com una plaga i que assegura que els ajuts socials i les beques van a parar exclusivament a la immigració? Com podem treballar la interculturalitat? Com s’elabora un discurs conciliador?

La advocada de l’altre col·lectiu present a la Taula del seminari no té una resposta màgica: no s’han de tolerar aquests comentaris i d’altra banda cal conèixer el caràcter victimista d’aquest país. Tanmateix les persones que hem optat pel compromís social tenim l’obligació d’informar i de denunciar.

En una societat en la qual hi ha massa pobresa sempre es busca un culpable – rebla la Norma Falconi – i com que el govern no ho pot ser mai, aleshores ... és la immigració!. Els ajuntaments, amb molt poques excepcions, diuen a la gent que són els immigrants els qui prenen les places de guarderia. I quan es parla de pisos patera relacionat amb el tema del padró municipal, s’ha situar aquest tema com un problema derivat de la pobresa. Pobresa que també afecta a la gent autòctona del país ja que moltes famílies catalanes no disposen en els seus domicilis de 20 metres quadrats per a cada membre de la seva família. La gent que viu a pisos patera haurien de convocar reunions de veïns d’escala i si la resta de veïns no hi va fer tot seguit un porta a porta. La situació de pobresa que afecta a ‘uns i altres’ està ben reflectida quan comprovem que les dones i els joves es troben en la mateixa situació.

La por a que davant les properes eleccions creixin els discursos i les actituds xenòfobes és un sentiment compartit per tota l’aula.

Tot i que les intervencions del públic assistent al seminari son força paritàries, es constata que no només són els homes els qui s’agafen més temps en el seu torn de paraula sinó que sovint deriven el tema cap a qüestions globals de la immigració. No s’aturen a reflexionar des d’una perspectiva de gènere.

Així es parla sobre la poca assistència dels immigrats a les reunions de veïns, de barris, d’associacions, etc. Hi assisteixen quan s’ofereixen cursos però un cop aquests s’han acabat ja no tornen més per l’associació. Diuen que moltes vegades els immigrants - els qui intervenen utilitzen sempre el masculí plural- opinen que són els partits d’esquerra del país els qui han de treballar i ells no s’hi posen. No fan pinya comuna i l’opinió és que han de formar part de les associacions de veïns i d’altres col·lectius. També es parla sobre l’educació pública i s’opina que cada vegada acull a més pobres. En temps de crisi la gent està disposada a donar per caritat però no per reconeixement dels drets de les persones.

Hi ha una intervenció molt apassionada d’una dona, que s’ autodefineix com una lluitadora de les d’abans, i que crítica amb fermesa a l’esquerra institucional perquè ‘segueix amb el discurs dels d’aquí i dels d’allà’. Afirma que no tenen política sobre immigració i que en tot cas ‘estan sostenint la política de la por, ja que la dreta diu sempre el que vol sense por i l’esquerra, per contra, sempre està demanant perdó i així augmenten la sensació de por. També – per ella- els discursos feministes han oblidat la qüestió social. Considera que el tema de la conciliació familiar pot esdevenir una perversió. I que quan les feministes escullen per les altres sobre el vel la burca estan fent paternalisme. Creu, finalment, que s’ha d’emplaçar als polítics als barris per qüestionar-ne el seu discurs.

Una dona jove opina que dins del propi FSCat hi ha discriminació vers les dones i vers les dones migrants, ja que mentre elles estan en una sala petita, junt amb les feministes i les ONG , ‘Els Tècnics del món nou que és possible’ disposen d’una sala gran i de més prèdica. Demana també que ens interroguem sobre si veiem acceptable la vida que fan molts dones joves immigrades que treballen dia i nit per altres i a casa d’aquests altres. On es la seva vida pròpia? Com ho podem tolerar?

Per fi un home jove si que fa una intervenció des del femení – és un mediador cultural del Baix Llobregat- i ens recorda que: les persones immigrades no són homogènies, que en comú només tenen el punt de destí. - Diu que - cal que ens preguntem quants i quantes autòctones van a les reunions de persones immigrades?. Convé amb els i les que ja han opinat que l’esquerra no qüestiona la llei d’estrangeria! I que: massa sovint quan es parla de la les dones immigrades s’utilitzen arguments instrumentals, utilitaris, no es tenen com referència els Drets de les Dones.

Un tema que ens hauria de fer reflexionar – a parer seu- és que les dones immigrades supleixen a dones autòctones que al seu torn estan accedint a llocs que fins fa poc només ocupaven els homes autòctons.

També son dades molt significatives les d’un recent estudi fet a Cornellà: a les associacions d’amazigs i berbers les dones només hi participen en un 20% i com a màxim en alguns altres municipis en un 30% o 40 %. A vegades són els homes els qui no les deixen participar, però per altra banda també s’ha demostrat i és decebedor que quan s’han fet cursos exclusius per a dones i amb professorat femení, aquests cursos els hi han estat útils per aprendre la llengua però no han servit perquè prenguessin consciència.

Aquí s’obre un altre debat sobre el vel, la laïcitat, opinions variades a l’entorn de la llibertat de la dona i els seus drets, per exemple un individu s’expressa així: ‘No tot el feminisme és dolent’. També hi ha qui opina que igual com hi ha un moviment en contra de la immigració potser fora hora d’organitzar un altre moviment pro-immigració.

Finalment una noia jove opina que: cal fer èmfasi en la denuncia del consentiment social envers les feines servils ( en les condicions) que fan tantes dones immigrades i afirma- contestant una de les intervencions anteriors- que: el feminisme en la seva denuncia del patriarcat ha estat la gran aliada de les dones.

Desigualtats de gènere a les ONGD

2010-01-31T07:50:00.001-08:00

Feminisme i FSCat.

2010-01-31T07:43:00.000-08:00

Per Tona Gusi
Comissió XIDPIC.CAT- FSM, FSCat
Barcelona, 31 de gener de 2010

Feminisme i Fòrum Social Català

Contra la seva crisi, les nostres solucions.

Una altra Catalunya és possible, un altre món és necessari!

En els títols dels més de 80 seminaris, dels tallers i dels diversos espais no n’hi ha un de sol on s’hagi colat el llenguatge sexista. El FSCat ha acollit el primer dia d' aquesta edició, celebrada també a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona, més de 3.000 persones.

Aquest respecte pel llenguatge no excloent però, no ha tingut correspondència en el programa amb una justa visibilització de l’Assemblea de Dones del FSCat. Si que s'ha anunciat en les comunicacions per internet.

Les dones feministes participen en el FSCat de manera transversal en els diversos seminaris i tallers però valoren molt positivament aquest lloc de trobada i posada en comú dins del FSCat, que en l’edició del 2008 reuní a més de 200 dones. Per això avui no s’amagava la decepció per aquesta incoherència comesa per les persones responsables de la web i del programa.

Enguany, a banda d’aquesta nova convocatòria de l’Assemblea de Dones també hi ha hagut seminaris i tallers on les dones han estat centrals en les exposicions i en els debats, on s’ha treballat en termes d’equitat i igualtat i on s’ha volgut superar els estereotips:

. ‘Desigualtats de gènere en les ONGD: mirades a processos de transformació’

. ‘La campanya pel Dret a l’Avortament, una lluita continua’

. ‘Sexe, sexualitat i gènere’

. ‘La cura de la terra i de la vida humana: una mirada des de les dones’

. Dona, immigració i crisi econòmica’

. Taller: ‘Gènere i comunicació al FSCat’

. Taller: ‘d’genera’t’

. ‘Xarxa de mares’

. ‘ A quatre anys de la “Ley Integral contra la violencia de género’

. ‘ Tercera Acció Internacional de la Marxa Mundial de les Dones’

. Documental: ‘ La feminització de la pobresa a Malawi’

. Exposició: ‘Mou-te per l’Àfrica. Les dones, el futur d’un continent’

En general al Fòrum les dones hi participen molt activament però els hi continua mancant la visibilitat que es mereixen, tant en les taules com en els temps d’ús de la paraula, que en la majoria de casos continuen agenciats pels companys.

LES DONES AL FÒRUM SOCIAL CATALÀ 2010

2010-01-31T07:42:00.000-08:00

LES DONES AL FÒRUM SOCIAL CATALÀ 2010

Per Conxa Garcia i Consol Lacida

Aquest cap de setmana s’ha celebrat el segon Fòrum Social Catalá. L’edifici històric de la Universitat de Barcelona ha estat un lloc de trobada dels moviments socials del país. El tema central, la Crisi. Segons l’organització, hi han participat al FSCat unes tres mil persones.

Les dones hi han participat, com en l’edició anterior, a nivell individual i a través de diferents col.lectius mixtes i de dones. En la Xarxa d’entitats, organitzacions, associacions i col.lectius de base adherits al FSCat trobem gups com: Dones i Treballs (que es reuneix a Ca la Dona); la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere; l’Associació dinamitzadora de la Xarxa de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya i la Xarxa de Periodistes amb Visió de Gènere; Col.lectiu Maloka de Colombia; el Grup Gemma-Grup d’embaràs i maternitat o el Col.lectiu Gai de Barcelona.

Entre els 96 seminaris que s’han dut a terme amb visió de dona, podem remarcar: “Desigualtats de Gènere en les ONGD: mirades a processos de transformació” organitzat per la Comissió de Gènere de la FCONGD; La “Campanya pel Dret a l’Avortament, una lluita continua” per la Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït; Sexe Sexualitat i Gènere pel Col.lectiu Gai de Barcelona; “La cura de la terra i de la vida humana: una mirada des de les dones” per Dones i Treballs, Ecologistas en Acció BCN, Marxa Mundial de les Dones, Entrepobles; “Dona, immigració i crisi econòmica” per Associació papers i drets per a tothom, Debat_a_bat; “Gènere i Comunicació al FSCat” per la Xarxa de Dones Periodistes i Comunicadores de Catlanya; “Xarxa de mares” pel Grup Gemma-grup d’embaràs i crianza; “Taller d’genera’t” pel Col.lectiu Gai de Barcelona; “A quatre anys de la Ley Integral contra la violencia de género, com estem?” per la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere; “Tercera Acció Internacional de la Marxa Mundial de les Dones “ per Marxa Mundial de Dones amb el suport d’Entrepobles. Tot això el dissabte. Dia 30 de gener.

El diumenge, dia 31, es dugué a terme l’Assembles de Dones, acte obert a la participació de totes les activistes feministas i d’altres moviments, organitzades i no organitzades, joves i grans, migrants i d’aquí, lesbianes, heteros, transexuals…, com deia la seva convocatòria.

S’hi podien veure també exposicions com “Mou-te per Àfrica. Les dones, el futur d’un continent” d’Ajuda en Acció. I, també d’aquesta entitat, es podia visionar el documental “La feminització de la pobresa a Malawi”

Les dones van palesar a través de tots aquests seminaris i trobades que la crisi del sistema capitalista i patriarcal conté diverses crisis: l’econòmica, l’ecològica i la de la cura. L’impacte d’aquestes crisis sobre les dones és molt més dur que sobre els homes per la interelació del capitalisme i el patriarcat.

Resistències i alternatives populars llatinoamericanes al neocolonialisme europeu

2010-01-30T06:53:00.000-08:00

Per Mony Monell
30 de gener del 2010 al FsCat

Aquest taula rodona va estar organitzada per Enlazando Alternativas, Red Birregional Europa – América Latina y el Caribe, i l' Assemblea Bolivariana de Catalunya, i es va articular al voltant dels interessos i estratègies polítiques i comercials europees a l’Amèrica Llatina, les resistències populars i les alternatives econòmiques que s’estan proposant, tant a nivell local com regional. Hi va haver una presència majoritaria de dones joves, sobretot llatinoamericanes, tant entre el públic, com en les ponències i els debats. Sens dubte un fruit del reconegut activisme que aquestes ha vingut demostrant es el si del teixit associatiu i organitzatiu dels seus respectius països.

Es va parlar del problema de l'aigua i les importants avanços aconseguits per les mobilitzacions socials: A Bolívia hi havia un Ministeri de l'aigua; a L'Equador. s'havia aprovat una Constitució que era la primera en reconèixer el dret de les persones a l'aigua, i es parlava que “ també els animals i les plantes hi tenien dret”. Les lluites socials i el fracàs de la privatització de l'aigua a la majoria dels països de l'Amèrica Llatina, però, no hi havien facilitat del tot l'accés, perquè això fos possible, “calia la intervenció del poble per assegurar-se que allò que és públic arribi al poble”. La resistència contra l'explotació dels països capitalistes, tampoc no era suficient per assumir la sobirania, ja que “l'Estat no tenia poder per decidir per falta d'autonomia”. En alguns països com Hondures patien un procés de militarització i les manifestacions eren durament reprimides.

També es va parlar de la desregularització per afavorir les multinacionals i del retrocés que això suposarà per la majoria de productes llatinoamericans que no podran competir. Es van sentir veus com “L'Amèrica Llatina no vol un tractat de lliurecomerç” o bé “La Unió Europea amb les normes que dicta per afavorir el lobby empresarial és un actor d'anticooperació”.

Dues experiències de la Red Birregional han estat la Cimera dels Pobles, una xarxa creada el 2004 que actua com una mena de cimera paral·lela a la dels governants, organitzada de forma asimètrica i en la qual hi participen més de 300 organitzacions. Una altra experiència és el Tribunal Permanent dels Pobles que jutja a empreses on no hi ha regularització. El 2008 es van presentar 18 casos que tots van condemnar els governs del Nord. El procés sempre acompanya persones o grups que han estat damnificats.

Tot seguit es va donar a conèixer el calendari de mobilitzacions durant el semestre de Presidència espanyola de la UE, i la iniciativa d'Enlazando Alternativas: l'esmentada Cimera dels Pobles i el Tribunal Permanent dels Pobles, que se celebrarà al maig 2010 i servirà per enfortir noves convergències solidàries entre els pobles.

La veu de Cecilia, una noia llatinoamericana, durant el col·loqui va deixar molt clar fins a quin punt els països del Sud estaven tips dels països capitalistes: “Es una desvergonya haver de pagar el deute extern dels països que ens van colonitzar!”.

El fracàs de l’estratègia de Lisboa. Experiències de lluita contra l’atur, els acomiadaments i la precarietat. Propostes d’acció.

2010-01-30T06:42:00.000-08:00

Per Mony Monell

Dissabte 30 de gener al FsCat

“Hem vist com el tractat de Lisboa i les seves mesures neoliberals lluny d'aconseguir la plena ocupació i l'eradicació de la pobresa com a objectiu a assolir el 2010 han portat més precarietat laboral fent créixer arreu del món les persones que avui viuen sota el llindar de la pobresa”. Amb aquesta premissa va arrancar el seminari “El fracàs de l’estratègia de Lisboa. Experiències de lluita contra l’atur, els acomiadaments i la precarietat. Propostes d’acció”, dins el FsCat 2010 . La presència d'homes de diferents edats era dominant en la taula de ponents i majoritària entre el públic assistent.

En una primera part, l'atur i els acomiadaments van ser el tema principal. Es van presentar experiències de l'assemblea de treballadors de Seat i de Nissan i com havien afrontat els expedients de regulació, encarant els acomiadaments amb tot tipus de mobilitzacions i accions. Tant en Jordi, treballador de Seat, com Raül, treballador de Nissan van posar èmfasi en el fort component de discriminació, ja que les primeres víctimes dels expedients de regulació havien estat les dones embarassades i també les persones que patien alguna minusvalidesa. A Seat es van fer més de 100 denúncies per discriminació, acompanyades de concentracions a les fàbriques i altres mobilitzacions, aconseguint que l'empresa fes marxa enrere. A Nissan, tot i que s'havien guanyat 36 judicis, les embarassades no havien estat readmeses per la qual cosa anirien un altra cop a judici.

A la taula també hi havia un representant de la Red Ciudadana contra la Precariedad de Jaen que va afirmar “que ja estaven farts de marqueses i duquesses i dels quatre capitalistes que només fan servir la terra per especular i cobrar les subvencions”, i que no hi havia més que no portessin a terme dues o tres accions”.

La segona part va estar dedicada a les propostes d'acció. Per a tots aquests col·lectius, articular mobilitzacions al carrer, coincidint amb dates d’esdeveniments polítics de ressò mediàtic, són les millors estratègies per fer sentir la veu i les seves reivindicacions.“Cal una forta unió entre tots els col·lectius i preparar un calendari d'acció”, va dir una dona andalusa, l'única veu femenina que es va sentir en aquest seminari. En aquesta direcció s'emmarcaria una II Marxa contra l'atur a Catalunya, i avançar cap a una coordinació de l'acció contra l'atur a l'Estat espanyol i a Europa.

30.01.10 - 14h-16h:Taller XIDPICCAT; 31.01.10 10h Assemblea de Dones FSCAT,

2010-01-29T13:03:00.000-08:00

30.01.10 - 14h-16h:Taller XIDPICCAT
seguiment dels seminaris del FSCAT 2010 i elaboració de notes i articles seguint una part dels indicadors del seguiment internacional de mitjans.

Enllaç al Flyer de les Activitats de Dones al FSCat

Enllaç al Programa FSCat (díes 30 i 31 de gener).

Cataluña: Impulso al Foro Social de la Comunicación

2010-01-28T02:19:00.000-08:00

De Sindicato de Periodistas de Andalucía
28 de enero de 2010

El próximo sábado 30 de enero, con la adhesión de 120 entidades, se celebrará en la sede central de la Universidad de Barcelona (Plaça Universitat) el II Foro Social Catalán. Dentro del extenso programa de actividades se desarrollarán cinco talleres a cargo del Espacio de Dinamización por un Foro Social de la Comunicación (FSCom), en el que participa el Sindicat de Periodistas de Catalunya (SPC), miembro de la FeSP al igual que el SPA.

Este grupo, muy heterogeneo, nacido de una iniciativa surgida del I Foro Social Catalán, está impulsando encuentros e iniciativas para conseguir la creación del referido FSCom.

La intención es que este sea un foro de encuentro y debate donde todos los actores sociales busquen soluciones a los problemas de comunicación de nuestra sociedad, entre ellos, la defensa del derecho a la información y la extensión de la conciencia y defensa de ese derecho en la ciudadanía.

Los cinco talleres mencionados son los siguientes:

- Qué demonios es esto del FSCom y por qué estamos aquí? A las 10 horas, en el aula 2.3. Participan Maties Segura i Alexis Demko (Attac-Catalunya).

- Medios alternativos y derecho a la información. A las 12 horas, en el aula 0.3. Participan Chiara Saez (ACS-Assemblea per la Comunciació Social) y Pedro Gómez (SPC).

- Personajones y visionariados. A las 14 horas, aula 3.2. Participan Xavier Batlles i Carles Alonso.

- Predialogales. A las 14 horas, aula 3.3. A cargo de Pako Belmonte (V de Vivienda).

- Rumorología. A las 14 horas, aula 4.1. A cargo de Rolando del Guerra (Col·lectiu Comunicant).

Por su parte la Red Internacional de Mujeres Periodistas y Comunicadoras desarrollará el taller Género y comunicación en el FSCat y el semanario La directa el taller Medios al servicios de la sociedad.

Fuente: SPC-FeSP

Roda premsa FSCat 2010

2010-01-27T13:20:00.000-08:00

.
.
.
.
.
.
.
.
.

Foto: Llorenç Martos
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

Foto: Daniel Gomis

Link a l'album de fotos de la roda de premsa del FSCat 2010.

Link al vídeo que s'ha fet per la gent d'Okupem les ones aquest matí a la roda de premsa.
.
..

La XIDPIC.CAT al FSCat. Assemblea de Dones del FSCAT

2010-01-15T14:14:00.000-08:00

Per Tona Gusi
15 de gener de 2010

A la reunió de l'Assemblea del FSCat d'aquest dimecres 13 hi van assistir companyes de la Comissió de la XIDPIC.CAT - FSM i FSCat i de Ca la Dona.

S'ha reservat un espai per a l'Assemblea de Dones, que se celebrarà sota el títol provisional alternatives feministes a la crisi del sistema capitalista patriarcal, i un espai per a l'activitat de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya - Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere.

EL tema central de l'Assemblea de Dones d'aquesta edició del FSCat serà sobre els treballs de cura. Entre les propostes per debatre hi ha aquestes reflexions:

.
.

. Les diverses crisi.el doble impacte sobre les dones. Relació capitalisme /patriarcat

. La crisi del temps i el treball de cura ( "de los cuidados") no reflectida als discursos ni a les alternatives. Què fer per a incorporar-la al discurs alternatiu sobre la crisis global?.

. L'Assemblea com a espai de trobada, oberta a tota la diversitat de dones, per a conèixer-nos i reconèixer-nos, per a construir moviment i alternatives feministes.

.
.

L'activitat de la XIDPIC.CAT consistirà en la coordinació del cobriment informatiu amb visió de gènere d'aquells seminaris que ens semblin més interessants per a visibilitzar els treballs de les dones. També participarà via skype amb col·lectius d'arreu del FSM- Expandit.
.

De la informació de les diverses comissions a l'Assemblea del FSCat del dimecres destaquem que:
.

- la primera actuació prevista serà una roda de premsa del dia 26. Abans hi haurà hagut una conferència de l'Emir Sader. També s'elaboraran comunicats de premsa i hi haurà retransmissió del FSCat per TV Internet.
- el FSCat recolza la manifestació del dia 27. Ja hi ha els cartells i s'estan fent els flyers
- el FSCat se celebrarà el darrer cap de setmana de gener a la UB. S'estan fent els cartells
- hi ha 94 propostes de Seminaris, distribuïts entre dissabte matí i tarda i diumenge matí. Que els Tallers es faran al migdia entre les 14h i les 16h.
- el programa de ma, per motius d'espai, no pot portar informació sobre el contingut dels Seminaris i que per tant aquesta informació es donara a l'entrada de la Universitat. També es pot penjar a les portes de les aules corresponents.
- probablement hi haurà dinar comunitari el diumenge
- i, finalment, l'acte de cloenda serà a la plaça Universitat.
.
,

Acampamento Intercontinental da Juventude FSM: Incrições, Registration, Inscripcion, Inscriptions

2010-01-15T13:54:00.000-08:00

.
Abertas inscrições para o Acampamento Intercontinental da Juventude

do Fórum Social Mundial

O Comitê Organizador do Acampamento Intercontinental da Juventude (COAIJ) abriu as inscrições para os interessados em participar do encontro, que será realizado entre os dias 18 e 28 de janeiro de 2010. A inscrição deve ser efetuada pelo sitio do AIJ http://acampamentofsm.org.br/, no menu “Inscrição”. Os participantes também podem inscrever atividades dentro da grade de programação.

Com o tema “Os Movimentos em Movimento”, o acampamento será construído na Sociedade Gaúcha de Lomba Grande, bairro rural que possui atividades de agricultura familiar orgânica, a qual conta com muitos jovens protagonistas da defesa da agroecologia.

Neste acampamento pretende-se atrair cerca de 10 mil jovens e ativistas de todo o mundo, com destaque para a América Latina. Dividido em diversos espaços temáticos, ele propiciará práticas e vivências alternativas relacionadas aos mais variados assuntos que permeiam o cotidiano da juventude. Pretende também fortalecer a integração entre o campo e a cidade.

Mais informações podem ser obtidas pelo telefone (55) (51) 30362162.

Registration Open for the Youth Camp of the World Social Forum

The Organizing Committee of the Youth Camp (COAIJ) opened registration for those interested in participating, to be held between 18 and 28 January 2010. Registration must be made by the site of JIA http://acampamentofsm.org.br/, on the "Registration". Participants can also enroll activities within the program schedule.

With the theme "Movements in Motion", the camp will be built in Society Gaucha de Lomba Grande, a rural activities that have organic family farming, which has many young players in defense of agroecology.

This camp aims to attract about 10 thousand young people and activists around the world, especially Latin America. Divided into several thematic areas, it will provide alternative practices and experiences related to a variety of issues that permeate the daily life of youth. It also seeks to strengthen the integration between country and city.

More information can be obtained by calling (55) (51) 30362162.

Abierta la inscripción para el Campamento de la Juventud

del Foro Social Mundial

El Comité Organizador del Campamento de la Juventud (COAIJ) abre las inscripciones para los interesados en participar, que se celebrará entre el 18 y el 28 de enero de 2010. La inscripción debe hacerse por el sitio de la AIJ http://acampamentofsm.org.br/, en el "Registro". Los participantes también pueden inscribirse en las actividades dentro del horario del programa.

Con el tema "Movimientos en Movimiento", el campamento se construirá en la Sociedad Gaucha de Lomba Grande, las actividades rurales que tienen la agricultura familiar orgánica, que tiene muchos jugadores jóvenes en la defensa de la agroecología.

Este campamento tiene como objetivo atraer a cerca de 10 mil jóvenes y activistas de todo el mundo, especialmente América Latina. Dividido en varias áreas temáticas, que permiten prácticas alternativas y experiencias relacionadas con una variedad de temas que impregnan la vida cotidiana de los jóvenes. Asimismo, se pretende fortalecer la integración entre campo y ciudad.

Más información puede obtenerse llamando al (55) (51) 30362162.

Inscriptions ouvertes pour le Camp de la Jeunesse

du Forum Social Mondial

Le comité organisateur du Camp de la jeunesse (COAIJ) a ouvert l'inscription pour les personnes intéressées à participer, qui se tiendra entre le 18 et 28 Janvier 2010. L'inscription doit être faite par le site de l'AJI http://acampamentofsm.org.br/, sur "l'enregistrement". Les participants peuvent également s'inscrire à des activités dans la grille horaire.

Sous le thème "Mutations in Motion", le camp sera construit dans la société de Gaucha Lomba Grande, une des activités rurales qui ont une agriculture familiale organique, qui a beaucoup de jeunes joueurs en défense de l'agroécologie.

Ce camp vise à attirer environ 10 mille jeunes et de militants partout dans le monde, en particulier en Amérique latine. Divisé en plusieurs zones thématiques, il fournira des pratiques alternatives et les expériences liées à une variété de questions qui imprègnent la vie quotidienne des jeunes. Elle vise également à renforcer l'intégration entre le pays et la ville.

Plus d'informations peuvent être obtenues en téléphonant au (55) (51) 30362162.

FSM: Boletin FSM 2010 comienza con gran reunión en la Grande Porto Alegre - Brasil

2010-01-14T03:10:00.000-08:00

Boletín FSM
El 14 de Enero de 2010

Celebrando su décimo año de existencia, el Foro Social Mundial (FSM) se llevará a cabo en 2010 de manera descentralizada en por lo menos 27 eventos regionales, nacionales y locales por todo el mundo durante el próximo período (vea la agenda en el sitio oficial del FSM).

La apertura de este proceso será realizada en el "Foro Social 10 Años: Grande Porto Alegre", un evento regional que tendrá lugar en el estado brasileño de Rio Grande do Sul, del 25 al 29 de enero, y que tendrá más de 500 actividades descentralizadas en las ciudades de Porto Alegre, Gravataí, Canoas, São Leopoldo, Novo Hamburgo y Sapiranga. Dada la importancia de la fecha y del evento, se espera la presencia de algunos jefes de Estado (Lula, Evo Morales, Mojica y Fernando Lugo) y varios ministros y políticos prominentes (Dilma Rouseff, Marina Silva, Heloisa Helena y Ciro Gomes) que ya han expresado su interés en aceptar las invitaciones a las actividades del encuentro.

Seminario analiza 10 años de Foro Social Mundial

Una de las actividades centrales del Foro Social Grande Porto Alegre es el Seminario Internacional "10 años después: retos y propuestas para otro mundo posible", que contará con la participación de más de 70 intelectuales y líderes sociales de todo el mundo - muchos de los cuales han integrado el proceso de creación y construcción del Foro Social Mundial (FSM) en los últimos diez años. Vea la lista de los participantes (en Portugués).

El seminario, celebrado en Porto Alegre, tratará de examinar los nuevos desafíos de la sociedad civil internacionalista, así como de diseñar las orientaciones futuras para el FSM. Deberá también de hacer una evaluación más sistemática de lo que se ha hecho hasta ahora, los aciertos y errores, y la dinámica institucional del Foro, convirtiéndose así en un momento de reflexión estratégica dirigido a los activistas más envolvidos en el proceso. Las actividades tendrán lugar en la Asamblea Legislativa, en la 'Usina do Gasômetro' y en los 'Armazéns do Porto', siempre por la mañana.

Programación Seminario "10 años después: retos y propuestas para otro mundo posible"

Día 1, 25/01/2010 – FORO SOCIAL MUNDIAL – BALANCE DE 10 AÑOS
Día 2, 26/01/2010 – COYUNTURA MUNDIAL DE HOY

Mesa 1: Coyuntura ambiental

Mesa 2: Coyuntura económica

Mesa 3: Coyuntura política

Mesa 4: Coyuntura social

Día 3, 27/01/2010 – ELEMENTOS DE UNA NUEVA AGENDA I

Mesa 1: Bienes comunes

Mesa 2: Sostenibilidad

Mesa 3: Economía y gratuidad

Mesa 4: Buen Vivir

Día 4, 28/01/2010 - ELEMENTOS DE UNA NUEVA AGENDA II

Mesa 1: Organización del Estado y Poder Político

Mesa 2: Derechos y Responsabilidades Colectivas

Mesa 3: Nuevo Orden Mundial

Mesa 4: Cómo construir hegemonía política

Día 5, 29/01/2010 - Sistematización de las principales cuestiones y contribuciones al proceso del Foro Social Mundial

HACIA DAKAR 2011: la multiplicidad de foros

Foro Social Pan-Amazónico

Foro Social Américas

Foro Social Africano

Foro Social del Maghreb

Foro de los Pueblos sin Estado

Foro de Palestina

Foro Social Europeo

Foro Social Estados Unidos

Foro Crisis de la Civilización

Inscripciones para el Foro Social 10 Años Grande Porto Alegre.
La inscripción de participantes debe hacerse a través del sitio http://www.fsm10.org. Será cobrado el valor de R$ 20.00 para cubrir los costes de los materiales que se entregarán en la acreditación.
La inscripción para la cobertura de prensa debe hacerse en la misma página web. El centro de prensa para los profesionales de comunicación va a funcionar en la Asamblea Legislativa.
Inscripciones de actividades están cerradas.
Prensa: - São Paulo: seminariofsm10@gmail.com, Tel. (11) 9853-9950 (Verena Glass) - Porto Alegre: fsm2010comunicacao@gmail.com, Tel. (51) 3433.1233 / (51) 9317.0862 (Luciana Borba) Más información:Sitio oficial del Foro Social Grande Porto Alegre: http://www.fsm10.org/ Blog oficial del Seminario 10 años después: http://seminario10anosdepois.wordpress.com/

Acampamento Intercontinental da Juventude 10 Anos

2010-01-11T14:04:00.000-08:00

PORTUGUES:

Comitê Organizador Acampamento Intercontinental da Juventude
“Os Movimentos em movimento”
22 a 28 de janeiro 2010 – Novo Hamburgo, RS, Brasil

Pelo presente temos o prazer em convidar vocês para participarem do Acampamento Intercontinental da Juventude 10 Anos do Forum Social Mundial 2010.

O AIJ 10 ANOS, é organizado pelos movimentos sociais, entidades, Ongs, Grupos e Individuos do mundo todo em especial as organizações Latino Americanas que desejam construir “Um Outro Mundo Possível.”

Neste sentido, o Comite Organizador do Acampamento Intercontinental da Juventude (COAIJ) vem através desta convidar esta ORGANIZAÇÃO, a participar das celebrações de 10 anos do Forum Social Mundial que ocorrerão no Estado do Rio Grande do Sul e tem como objetivo avaliar o FSM e o AIJ desde a sua primeira edição em 2001 na cidade de Porto Alegre, Brasil.

Cada Acampamento que ocorreu nas 9 edições do FSM pelo mundo teve um formato diferente e por isso que o tema do AIJ deste ano será “OS MOVIMENTOS EM MOVIMENTO” que tem como premissa a rearticulação de redes de cooperação no mundo e na américa latina.

Desde já, ficamos felizes em recebelos neste encontro, assim como, todas as organizações brasileiras e latinas que estão se preparando para participar e propor atividades nos vários espaços que fazem parte da programação do acampamento.

Sendo assim, afirmamos nosso desejo de que esta organização venha construir de forma coletiva e solidaria “a cidade das cidades”, mais conhecida como acampamento do FSM, o qual, se propõem a ser um laboratório de praticas e vivencias baseadas na democracia participativa e na autogestão.

Além disso, o COAIJ programou a campanha “RECICLAR, AVALIAR, PROJETAR: DUAS DÉCADAS EM QUESTÃO: Esta ideia consiste na produção de um grande almanaque de avaliações dos 10 anos de FSM/AIJ e de proposição de ideias para avanços na conjuntura da próxima década. Pretende-se que não seja limitada à edição de Porto Alegre e Região Metropolitana, mas ao longo de todas atividades comemorativas que acontecerão em 2010.

Orienta-se, porém, que os materiais utilizados para estes registros sejam necessariamente reciclados ou de origem orgânica. Um documento único, contendo a totalidade destas compilações, deverá ser analisado e debatido em janeiro de 2011, na África, que acolherá a primeira edição de um novo ciclo. Nesta folha ou página constará uma descrição dos relatos e avaliações colhidos durante quaisquer atividades propostas por entidades, grupos, ou organizações. Ela servirá para todos os níveis de plenárias, desde os debates organizativos de bairro às mesas de depoimentos, porque possibilitará uma ampla análise conjuntural do FSM na atualidade.

Contamos com sua presença e sua disposição em construir um mundo solidário e justo.

DEUTSCH
Jugendcamp 10 Jahre
"Movements in Bewegung"
22 bis 28. Januar 2010 - Novo Hamburgo, RS, Brasilien
Organisationskomitee Jugend-Camp

Wir freuen uns sehr um Euch zu Einladen für der “Interkontinental Jugend Feldlage – 10 Jahre” aus den Welt Sozial Forum 2010 teilnehmen zu machen. Der IJF 10 Jahre ist über der Koordinierung von der Soziale Bewegung, Institutionen, NGO’s, Gruppen und Menschen aus aller Welt, mit aufmerksamkeit in der Latein Amerika Organisationen, die wunschen mit uns auch “Eine Andere Welt ist Möglich” aufbauen. Auf diese Absicht, der Vesranstaltung Gruppe aus den Interkontinental Jugend Feldlager (VGIJF) kommt am zu diese VERANSTALTUNG, mit uns zu Feiern und teilnehmen zu machen in Welt Sozial Forum, in der Bundesland Rio Grande do Sul und hat der objektiv zum abmessen der WSF und der IJF seit seiner erste Auflage in 2001 in der stadt, Porto Alegre – Brasilien.

Jeder Feldlager dass hier geschehen wurde in der 9 Auflage von der WSF durch die Welt hat eine verschiedene Format. Dafür dies Jahr das Thema von der IJF wird “DIE REGUNG AUF BEWEGUNG” dass hat die Prämisse zu die Zusammenarbeit Verzeichenen wieder Verbinden weltweit und in der Latein Amerika.

Seit jetzt, wir sind so glücklich zum euch hier auf dies Treffen begrüßen, deshalb alle Brasilienische und Latein Amerikanische organisationen sind sich kümmern zu teilnehmen machen und tätigkeiten vorschlagen auf vielen Platze dass der Feldlager Programmierung teil sind.

Deswegen, wir können aussagen unser Wunsch dass dies Verranstaltung kamm mit uns zu die Allgemeinheit und die Solidarität der “Stadt von die Städte”, mehr bekannte wie WSF Feldlager, dessen sich vorschlagen zu ein Sozialleben und Pratikum labor, sich begründen in der Projektbeteilungen mit Demokratie und Selbstverwaltung.

Außerdem, der VGIJF hat der Kampagne “WIEDERAUFBEREITEN, ABMESSEN, PROJEKTIEREN: ZWEI JAHRZEHNT AUF ANGELEGENHEIT”: Diese idee ist die große Jahrbuch Vorschlagen herrstellung aus den letzte 10 Jahre von der WSF/IJF und die Idee begründung für der stellen Verlauf für die nächste jahrzehnt. ideia consiste na produção de um grande almanaque de avaliações dos 10 anos de FSM/AIJ e de proposição de ideias para avanços na conjuntura da próxima década. Wir wollen dass dies Auflag nicht begrentz zur die Porto Alegre und näher Regionen, aber bislang von alle feierlich tätigkeiten das wird in 2010 geschehen.

Wir leiten, ausser dass die benutzt materialen für diesen Aufzeichnungen wiederaufbereitet und organik Herkunft sei wird. Eine einzig Dokument, behaftet die Zusammenstellung, musste zerlegt und diskustiert sein in Januar – 2011, in Afrika, dass wird die erste Auflag in eine neue Periode bewirten. In diese Blat oder Seite, Sie können finden eine ausführlich Beschreibung von die Berichte und Bewertungen durch jedes Tätigkeiten für gruppen, NGO’s oder Organisationen bewirbt. Es bedienen für aller vollversammlung Stufe wird, seit die viertel Veranstalter diskussionen bis die Zeugnis tisch, weil es eine breit altersgenosse Analyse möglich wird von der WSF in Moment.

Wir wollen euer Presenz und Einrichtung zur aufbauen eine Welt mit solidarität und Recht.

ESPAÑOL
Campamento de la Juventud 10 años
"Los movimientos en movimiento"
22 a 28 en 2010 - Novo Hamburgo, RS, Brasil
Comité Organizador del Campamento de la Juventud

Por la presente tenemos el agrado de invitarlos a participar del Campamento Intercontinental de la Juventud 10 Años del Foro Social Mundial 2010.

El AIJ 10 Años, está organizado por los Movimientos Sociales, Entidades, Ong’s, Grupos e Individuos de todo el mundo, en especial organizaciones Latino Americanas, que desean construir “Otro Mundo es Posible”

En este sentido, el Comité Organizador del Campamento Intercontinental de la Juventud (COAIJ) viene a través de ésta a invitar, esta ORGANIZACIÓN, a qué participe de la celebración de los 10 años del Foro Social Mundial, que se llevará a cabo en el Estado de Río Grande del Sur – Brasil y tiene como objetivo evaluar el FSM y el AIJ desde su primera edición en 2001 en la ciudad de Porto Alegre - Brasil.

Cada campamento hecho en las 9 ediciones del FSM, por todo el mundo, tuvo un formato distinto y por eso que el tema del AIJ de este año será “Los movimientos en movimiento”, que tiene como premisa la rearticulación de las redes de cooperación en el mundo y en América Latina.

Desde ya, es de nuestro agrado recibirlos en este encuentro, así como, todas las organizaciones brasileras y latinas que están preparándose para participar y proponer actividades en los varios espacios que forman parte de la programación del campamento.

Siendo así, afirmamos nuestro deseo de que esta organización venga a construir de forma colectiva y solidaria “la ciudad de las ciudades”, más conocida como campamento del FSM. El cual se propone a ser un laboratorio de prácticas y vivencias basadas en la democracia participativa y en la autogestión.

Además de eso, el COAIJ programó la campaña “RECICLAR, EVALUAR, PROYECTAR: DOS DECADAS EN CUESTIÓN: Esta idea consiste en la producción de un gran almanaque de evaluaciones de los 10 años del FSM/AIJ y de la proposición de ideas para avances en la coyuntura de la próxima década. Se pretende es que no sea limitado solamente a la edición de Porto Alegre y Región Metropolitana, y sí que sea a lo largo de todas las actividades conmemorativas que ocurrirán en 2010.

Se orienta que los materiales utilizados para estos registros sean necesariamente reciclados o de origen orgánica. Un documento único, conteniendo la totalidad de estas compilaciones, deberá ser analizado y debatido en enero 2011, en África, que acogerá la primera edición de un nuevo ciclo. En esa hoja o página constará una descripción de los relatos y evaluaciones recogidos durante cualquier actividad propuesta por entidades, grupos, u organizaciones. Ella servirá para todos los niveles de plenarios, desde los debates organizativos de barrio hasta las mesas de testimonios, porque dará la posibilidad de un amplio análisis coyuntural del FSM en la actualidad.

Contamos con su presencia e su disposición en construir un mundo solidario y justo.

FRANÇAIS
Camp de jeunesse 10 ans
"Movements in Motion"
22 à 28 Janvier 2010 - Novo Hamburgo, RS, Brésil
Comité d'organisation de camp de jeunesse

Grâce à cette, nous sommes heureux de vous inviter à participer au camp de jeunesse intercontinental 10 ans du Forum Social Mondial 2010.

L’AIJ 10 ANS est organisée par Les mouvements sociaux, entités, les ONG, les groupes et personnes de tout le monde, en particulier l’organisations latino-américaines qui souhaitent construire “un autre monde possible”.

En ce sense, le comité organisateur du Camp Intercontinental de jeunesse (COAIJ) vient par le présent inviter cette organisation, à participer aux célébrations de 10 ans du Forum social mondial q’aura lieu en État de Rio Grande do Sul et vise à évaluer le FSM et AIJ depuis sa première édition en 2001 dans la ville Porto Alegre, Brésil.
Chaque camp mobilisés en 9 éditions du FSM par le monde avait un format différent et par conséquent, le thème d’AIJ cette année sera "Mouvements en mouvement" qu’a l’idée de réarticuler des réseaux de coopération dans le monde et en Amérique latine.

Désormais, nous sommes heureux de vous accueillir à cette réunion, ainsi comme toutes les organisations du Brésil et latines qui se préparent à participer et proposer activités dans divers espaces qui font partie de la programmation du camp.

Par conséquent, nous affirmons notre volonté que cette organisation puisse construire collectivement et solidairement "La ville des Villes”, plus connus comme le camp du FSM, qui sont censées être un laboratoire de pratiques et des expériences basées sur la démocratie participative et l'autogestion.

En outre, le COAIJ prévu de faire la campagne "recycler, évaluer, projéter: deux décennies en question: Cette idée consiste sur la production d'un grande almanach de 10 ans de FSM / AIJ et de proposition des idées pour le avances dans les conjonctures de la prochaine décennie. Prévu que ne se limite pas à l’edition de Porto Alegre et de la région Métropolitaine, mais sur toutes les activités de célébrations qui a été à 2010.

Les recommandations sont, cependant, que les matériaux utilisés pour ces dossiers soient nécessairement recyclé ou d'origine organique. Un seul document contenant la totalié de cette compilations doivent être analysées et discutées en Janvier 2011, en Afrique, qui accueillera la première édition d'un nouveau cycle. Cette feuille ou sur la page sera indiquée une description des rapports et des évaluations recueillies au cours de toutes les activités proposées par des entités, des groupes ou organisations. Elle est destinée à tous les niveaux de sessions, depuis les débats d'organisation de quartier jusqu’à tables des témoignages, parce qu’il permettra à une analyse conjoncturelle des FSM à l’heure actuele.

Nous comptons avec votre présence et votre volonté de construire un monde solidaire et juste.

ENGLISH
Youth Camp 10 Years
"Movements in motion"
22 to 28 January 2010 - Novo Hamburgo, RS, Brazil
Organizing Committee Youth Camp

By this we are pleased to invite you to participate in the International Youth Camp 10 years the World Social Forum 2010.

The IYC 10 years, is organized by social movements, organizations, NGO's, groups and individuals around the world especially the Latin American organizations that desire to build "another possible world".

In this sense, the Organizing Committee of the International Youth Camp (COAIJ), invites the Organization to participate in the celebrations of 10 years the World Social Forum will take place in the state of Rio Grande do Sul and aims to evaluate the WSF from the IYC its first edition in 2001 in Porto Alegre, Brazil.

Each camp has occurred in 9 editions of the WSF the world had a different format, so that the issue of IYC this year will be "MOVEMENTS IN MOTION" that is premised on the articulation of cooperation networks in the world and in Latin America.

Already, we are happy to welcome you in this meeting, as well as all the Brazilian and Latino organizations that are preparing to participate and offer activities in locations that are part of the schedule of camp.

Therefore, we affirm our desire that this organization will build a collective and solidarity "City of Cities", better known as Camp WSF, which purports to be a laboratory of practices and experiences based on participatory democracy and self-management.

Moreover, the COAIJ scheduled to campaign, RECYCLES, EVALUATE, DESIGN: TWO DECADE IN QUESTION. This idea is the production of a large almanac evaluations of 10 years of WSF / IYC and proposing ideas for economic progress in the next decade. It is intended that is not limited to the issue of Porto Alegre and its metropolitan area, but in all commemorative activities that take place throughout 2010.

Recommendations are, however, that the materials used for these records are necessarily recycled or organic. A single document containing all of these compilations, must be analyzed and discussed in January 2011, in Africa, which will host the first edition of a new cycle. This sheet or page shall contain a description of reports and assessments collected during any activities offered by organizations, groups or organizations. It is intended for all levels of sessions, since the neighborhood organizational discussions at the tables of testimony, because it will enable a conjunctural analysis of the WSF today.

We count on your presence and your willingness to build a caring and just world.

Alexandre Carboni Belló

Multiplicador/Multiplier/Multiplicateur/Bezugsverhältnis

Comissão de Mobilização / Mobilization Committee / Comité de mobilisation/ Mobilisierung Ausschuss

Telefon Comite/Fone Comitê / Phone Comite/Téléphone Comite/: 055-51-30362162

gtmobilizacaofsm2010@acampamentofsm.org.br

programacaofsm2010@acampamentofsm.org.br

comunicacaofsm2010@acampamentofsm.org.br

www.acampamentofsm.org.br

Boletín FSM: El 14 de agosto de 2009

2009-08-26T02:12:00.000-07:00

Índice
1) Múltiples eventos en todo el mundo marcarán los 10 años de FSM en 2010
2) Próxima edición del FSM será en Dakar, África, el 2011
3) Foro Social de Québec va a suceder los días 9 y 12 de octubre
4) FSM Belém 2009
a) Resultados de las asambleas
b) Cobertura mediática
c) Certificados de participación

1) Múltiples eventos en todo el mundo marcarán los 10 años de FSM en 2010El 2010, el Foro Social Mundial celebrará 10 años de su proceso. Para marcar la fecha, el Consejo Internacional del foro decidió, en su última reunión, realizada en mayo, en Rabat, Marruecos, que a lo largo de todo el próximo año, el FSM tendrá un carácter permanente, con múltiples eventos en todo el mundo. El CI sugiere que el tema de la crisis mundial sea el elemento de identidad común del proceso en 2010.Sepa más en: http://www.forumsocialmundial.org.br/noticias_01.php?cd_news=2564&cd_language=4

2) Próxima edición del FSM será en Dakar, África, el 2011La última reunión del Consejo Internacional del FSM ha aprobado la realización del próximo Foro Social Mundial en Dakar, Senegal, el 2011. Según los organizadores del Foro Social Africano, el proyecto de Dakar tiene el apoyo de muchos movimientos sociales de África, como organizaciones feministas y sindicatos.Más informaciones en: http://www.forumsocialmundial.org.br/noticias_01.php?cd_news=2565&cd_language=4

3) Foro Social de Québec va a suceder los días 9 y 12 de octubreDel 9 al 12 de octubre, ocurrirá en Montréal, Canadá, la segunda edición del Foro Social de Québec. Son esperados más de seis mil participantes.

Más informaciones en el sítio del evento:
http://www.forumsocialquebecois.org

Conozca también la agenda completa de movilización del segundo semestre del 2009: http://www.forumsocialmundial.org.br/noticias_01.php?cd_news=2566&cd_language=4 4) FSM Belém 2009

a) Resultado de las asambleas
El sexto día del FSM 2009, el palco central de la UFRA (Universidade Federal Rural do Amazonas) ha reunido miles de activistas y representantes de movimientos e organizaciones para asambleas temáticas cuyas declaraciones han sido presentadas, al final, en una Asamblea de las Asambleas.Para conocer los resultados de las asambleas, pinche:
http://openfsm.net/projects/resultfsm2009/lista-de-asambleas

b) Cobertura mediáticaEl Foro Social Mundial recibió más de 800 vehículos de 30 países. Cerca de 2500 periodistas y profesionales de media estuvieron en Belém y otros 2000 cubrieron el Foro a distancia.Para tener una ideia de la cobertura a través de un clipping de lo que se ha publicado en internet, pinche:
http://openfsm.net/projects/wsf09-pressclips/project-home

El FSM Belém también fué escenario de un proceso participativo de media independiente a través de los proyectos compartidos de media. Ve lo que se ha publicado:
- Ciranda: http://www.ciranda.net/spip/rubrique37.html
- Foro de radios: http://www.foroderadios.org/index.php
- WSFTV: http://www.wsftv.net/

c) Certificados de participación
Pinche aquí para descargar su certificado de participación:
http://www.forumsocialmundial.org.br/download/certificados_participantes-2009.pdf

---------------------------------------------

Oficina FSM - BrasilDirección: Rua General Jardim, 660, 7º piso, São Paulo - SP- Brasil, Código Postal: 01223-010E-mail: fsminfo @ forumsocialmundial.org.br
Site: www.forumsocialmundial.org.br
Boletín FSM Si deseas recibir el Boletín FSM, por favor envía un mensaje para gerente@forumsocialmundial.org.br con el Asunto "SUSCRIPCIÓN".

CI del FSN: Llamada a los/as organizadores/as de eventos Foro Social en 2010.

2009-08-21T03:49:00.000-07:00

Llamada desde el CI del FSM a los/as organizadores/as de eventos Foro Social en 2010

Estimados/as amigos/as,
Entendemos que usted va a organizar un Foro Social en 2010.Nos dirigimos a ustedes para dar retorno acerca de las decisiones adoptadas en la reunión del Consejo Internacional del FSM celebrada en Rabat, Marruecos, en mayo de 2009. La reunión del CI señaló el profundo impacto de la nueva crisis mundial en los ámbitos económico y ecológico de la vida de las personas.En la reunión también se hizo hincapié en que es esencial para el FSM desarrollar colectivamente un proceso de trabajo en 2010 que esté en sincronía con el ritmo de desarrollo de los efectos de esta crisis y las diversas respuestas emergentes de los movimientos en todo el mundo.

Se ha señalado que una serie de eventos del Foro Social se está organizando para todo el 2010, lo que es un indicador de la vitalidad del proceso FSM en todo el mundo, como un espacio potencialmente poderoso para la acción hacia un mundo radicalmente distinto del que se ha formado por la globalización neoliberal y que ahora entra en una crisis mundial.

El CI propuso que estos eventos podrían constituir un año 2010 como un "Calendario FSM 2010" casi continuamente activo, con una identidad común, dando impulso a actividades y acciones relacionadas a la crisis, y permitiendo una gran flexibilidad de participación a las redes mundiales así como a organizaciones más pequeñas.

Así, ha deliberado sobre modos por los cuales la conjunción de los eventos del 2010 podría ser vista por las organizaciones susceptibles de participar en ellos: como un proceso inclusivo, con una identidad global, donde se pueda expresar tanto el impacto de la crisis mundial en la vida de las personas en todo el mundo, como para pensar acerca de las formas de resistencia a los intentos de la élite mundial de dejar a la gente común los efectos negativos de la crisis y acercase de los nuevos paradigmas que se están aplicando.

Esta posibilidad continua de participación en una sucesión de eventos foro social, mediante la presencia física en tales actividades o a distancia (de modo "expandido"), en efecto, podría iniciar una nueva fase de desarrollo del proceso FSM, como un continuo catalizador de reflexiones y acciones colectivas descentralizadas y, todavía, con una identidad común.En esta perspectiva, el CI propuso que debe haber un llamado mundial con dos partes:

- Una convocatoria invitando a los movimientos y organizaciones para organizar - en los respectivos programas de los eventos Foro Social 2010, de manera a formar parte del proceso FSM - actividades para deliberar sobre la crisis mundial y también para forjar las luchas comunes en el telón de fondo de la crisis;

- Una llamada solicitando a los/as organizadores/as de los eventos Foro Social 2010 la inclusión de un momento especial / espacio / visibilidad para las actividades autogestionadas vinculadas por sus organizadores a la crisis mundial, y también para considerar la acomodación del espacio de la participación "expandida" a los eventos, de manera a proporcionar la máxima inclusión al proceso FSM 2010.

El CI también ha propuesto que las actividades "relacionadas con la crisis" en los distintos Foros estén vinculadas entre sí a través de un slogan y un logotipo comunes.
Un Grupo de Trabajo se ha constituido por el CI: (vea en: http://openfsm.net/projects/wsfic-wg2010/project-home)

El grupo está trabajando en diferentes metodologías que permitan a los organizadores de las actividades relacionadas con la crisis expresar la solidaridad entre ellos, coordinarlas y vincularlas. El Grupo debe presentar un plan detallado antes de la próxima reunión del CI en Montreal en octubre (6-8) de 2009.

Una posible metodología es dar visibilidad mundial a las actividades en un espacio virtual común en la red de internet, en paralelo con o en consecuencia de su inscripción como un evento del Calendario FSM 2010. Alguna vinculación acordada entre las actividades podría ser visible (más información acerca de ese tema será enviada muy pronto).

Otra metodología posible es la de promover "la expansión" de los eventos y, así, permitir a las organizaciones que no pueden tener un importante número de delegados presentes en un evento la realización de actividades “expandidas” en sus ciudades locales, vinculándolas a un evento FSM 2010 y a la crisis. Esto ampliaría significativamente el proceso FSM 2010 y demostraría su inclusión más allá de la disponibilidad de tiempo y de las barreras de costes de viaje (más información acerca de la 'expansión' de los eventos Foro está disponible en:
http://openfsm.net/projects/sfexintercom/project-home).

Ahora, vamos al asunto concreto!Según la Carta del FSM, el CI (o cualquier otra entidad) no tiene mandato para dictar la metodología o el contenido de un foro particular. Sin embargo, dada la urgencia de la situación y la necesidad de trabajar juntos para ofrecer a las organizaciones en todo el mundo un espacio común relevante dónde se pueda hacer frente a la actual crisis mundial, incentivamos usted como organizador de un evento a dar una visibilidad específica a las actividades autogestionadas de su foro que se relacionan con este llamamiento mundial en 2010, y que consideren la posibilidad de "expandir" su foro, es decir, permitiendo el registro de actividades "expandidas" fuera del espacio central del evento.

También queremos pedirle que comparta con nosotros la manera en que desea hacerlo.Por ejemplo, el FSEEUU, que se celebrará a mediados de 2010, ha deliberado sobre la posibilidad de reservar un día especial, dentro del Foro, dedicado a la crisis mundial.Usted está cordialmente invitado a compartir sus ideas acerca de cómo se podrán construir los vínculos entre las actividades relacionadas con la crisis que tendrán lugar en los diferentes eventos.También pedimos que confirme, si posible en esta etapa, las fechas y lugar de celebración de su foro y quienes son las personas de contacto que pueden participar en el grupo de trabajo internacional coordinador del FSM 2010.

Por favor, incluya todos los datos de contacto para que podamos empezar a compartir ideas y las decisiones relativas a la convocatoria mundial. Esta información sería muy importante para nosotros en la difusión del calendario mundial continuo de los eventos para 2010.

La lista actualizada de los eventos Foro Social programados para el año 2010 está disponible en: http://openfsm.net/projects/wsfic-wg2010/list-of~xa0events-planned-for-2010.

Por favor, conteste este mensaje a: fsmci @ forumsocialmundial.org.br.
En solidaridadGrupo de Trabajo 2010 del CI del FSM.

Marti Olivellamarti@nova.catwww.nova.cat
Nova - Centre per a la Innovacio SocialC Joncar 19, 4t 1a08005 Barcelona

El Forum Social Mundial el 2010: Acords del Consell Internacional del FSM a Rabat

2009-06-04T01:53:00.000-07:00

EL FORO SOCIAL MUNDIAL EN EL 2010:
CONSTRUYENDO OTRA SALIDA A LA CRISIS DESDE LOS MOVIMIENTOS SOCIALES

Enlazando las Respuestas Sociales del 2009
Celebrando Diez Años de Foro Social Mundial
Conectando Múltiples Iniciativas y Eventos Bajo el Proceso del FSM
Hacia el FSM 2011 en Senegal

El Consejo Internacional del FSM, en su última reunión celebrada del 6 al 9 de mayo en Rabat, Marruecos, abordó entre sus puntos centrales la discusión sobre las perspectivas del FSM en el 2010, es decir, la estrategia a seguir en un año clave entre las acciones en curso en el 2009 y la realización del XI FSM en 2011, el cual se ha resuelto se realizará en Senegal, África.
Numerosas actividades e iniciativas a realizarse en el 2010 fueron presentadas durante la reunión. Foros mundiales temáticos, foros regionales, foros nacionales, alguno de estos últimos con actividades internacionales aparejadas, se encuentran en marcha. Para dar una idea y de manera tentativa, puesto que aún faltan precisiones y en todo caso se podrán ver con más detalle en las minutas del Consejo, las siguientes son las actividades en el orden en que se presentaron:

Foro Social Estados Unidos, en Detroit, con un día internacional de actividades adjunto por la relevancia estratégica del lugar, en junio.
Foro Mundial de Educación, en Palestina, durante el segundo semestre.
Foro Mundial sobre Crisis de las Civilizaciones y Nuevos Paradigmas, en el Cuzco, Perú, durante el primer trimestre.
Diversos foros temáticos en distintos países de la región del Magreb y el Mashrek, en el transcurso de todo el año
Foro Mundial sobre Medio Ambiente, Migración y Soberanía Alimentaria, en Níger, sin fecha
Foro Urbano Mundial preparatorio para la Asamblea Mundial de Habitantes del 2011, en Río de Janeiro, en marzo
Foro Internacional de celebración del 10 aniversario del FSM, en Porto Alegre, en enero
Foro Internacional sobre la Salida a la Crisis (coincidente con la reunión del CI) en México, abril-mayo
Diversos foros en África preparatorios del 2011, durante todo el año
Foro en Nepal, ¿¿, y Foro Mundial sobre Democracia, en Bangla Desh
Sexto Foro Social Europeo, en Estambul, en junio
Foro Social de Cataluña, en enero
Foro sobre los Derechos Colectivos de los Pueblos, en Cataluña, durante la primavera
Además de precisiones y confirmaciones pendientes sobre lo anterior, seguramente aún faltan otras actividades que no se reportaron pero están en curso, como el Foro Social Américas, y las que todavía puedan añadirse. Desde luego, todo ello sin considerar las acciones y movilizaciones que seguramente los movimientos sociales estarán desarrollando de manera global, regional o nacional.

Ante este panorama, el consenso del CI fue en el sentido de que no era posible ni correcto “escoger”, autorizar” o decidir cuál actividad se hacía y cual no, o cuál podía ser central; tampoco se trataba de crear una iniciativa global pero artificial al margen de esta dinámica. Por lo tanto, se asumió que todas las iniciativas presentadas, así como otras en preparación, podrán ser realizadas bajo la responsabilidad de sus organizadores y la facilitación del CI.
Al mismo tiempo, no se trata de que en el 2010 se dé una suerte de feria de eventos sin conexión, sino enmarcadas bajo el proceso FSM y conectados por una misma estrategia. Tal estrategia no puede ser otra que una que borde en torno a hacer del FSM un proceso útil para enlazar las respuestas y alternativas de los movimientos sociales y la sociedad civil en general a la crisis o, mejor dicho, a “las crisis”, porque es claro que enfrentamos no sólo una crisis global financiera o económica, sino también ambiental, alimentaria, energética, de civilizaciones, en fin, humanitaria.
En los puntos de reflexión sobre la crisis y sobre posibles estrategias que precedieron al tema del 2010 resaltaba no sólo lo anterior, sino el hecho de que ciertamente la crisis tendrá un “final”, que los grandes poderes y capitales globales están preparando su “salida”, acorde a la reproducción de sus intereses, y que ésta puede significar la imposición de un modelo tanto o más perverso que el actual. Por tanto, los movimientos sociales y la sociedad civil en general tienen el reto no sólo de responder a los ataques en curso contra sus condiciones de vida y de trabajo, sino también de construir con sus acciones y alternativas una salida diferente a la crisis, aquella que permita remplazar al neoliberalismo depredador por un modelo social más justo y que en definitiva permita salvar a la humanidad y al planeta del desastre actual. La construcción de esta salida será pues el hilo conductor del proceso FSM.

De esta manera, el CI resolvió y hace un llamado a participar en la reflexión, la discusión y la construcción de esta visión estratégica para lo que puede ser el FSM en el 2010 (partiendo de las iniciativas del 2009 y “culminando” en el FSM 2011):
Un año de múltiples actividades conectadas bajo el proceso del FSM (o, como dijo alguien, “un largo año de FSM”)
Poniendo esas actividades bajo el sello del décimo aniversario del FSM
Conectando esas actividades en contenido, imagen y presencia internacional, y en una lógica de acumulación de propuestas y acciones
Colocando todas las actividades bajo el paraguas de un mismo slogan. Aún a ser ratificado por el CI, el slogan consensado sería: “Otra Salida a la Crisis Es Posible”… al que se le podrían poner distintos “apellidos” acordes o derivados de los distintos eventos, actividades o regiones
Creando un logo especial para ese mismo propósito, que estaría sujeto a una especie de “concurso”
Creando otros elementos simbólicos, tales como un Globo diseñado para ese efecto que pasaría como estafeta de evento en evento (en una idea similar a la antorcha olímpica)
Garantizando la interconexión de los eventos mediante un “sistema de instrumentos” como el Internet (como en “Belem expanded”), la página web, etc.
Garantizando no sólo la conexión sino la acumulación de propuestas e iniciativas por medio de un “formulario” de preguntas comunes a responder en todas las actividades

Además de la labor específica de cada comisión del CI, creación de una “estructura” que garantice cumplir los objetivos: una red de responsables salidos de cada evento vinculada a la Comisión de Estrategia para recoger los aportes y sistematizarlos; un mecanismo de coordinación de búsqueda de recursos; un Grupo de Trabajo ad hoc del CI para diseñar, impulsar y coordinar el conjunto de la estrategia, mismo que ya comenzó a formarse.
De esta forma, y en espera de aportes creativos y de terminar de madurarlo en el CI de octubre en Montreal, estamos seguros de que la perspectiva estratégica acordada dará un nuevo impulso al proceso FSM y, sobre todo, lo hará útil a la causa de la articulación de las acciones y alternativas de los movimientos sociales y la sociedad civil en general, para hacer otro mundo posible hoy que es más urgente que nunca.

Grupo de Enlace /CI del FSM

Marti OlivellaNova - Innovació Social http://www.nova.cat/

Belém do Pará, Germinal Feminista

2009-02-06T13:21:00.000-08:00

Por Ana Lilian Pérez para RIPCVG

Belém do Pará, Brasil.-

El Foro Social Mundial fue para las feministas de todo el planeta un lugar de encuentro para el debate arduo, la denuncia pública y muchas coincidencias, pero sobre todo, un punto de reunión para unificar esfuerzos frente a los abusos de toda índole que padecen mujeres de todo el planeta. Y es que, coincidieron miles de mujeres que durante una semana se dieron cita en Belém do Pará, la equidad de género es indispensable para que Otro mundo sea posible, como reza el eslogan del FSM.

El pasado 1 de febrero, último día de actividades en Belém de Pará. Brasil, tuvo lugar la Asamblea de Mujeres. Al filo de las 9 de la mañana comenzó el debate. El calor del Amazonas abrazó las voces de varios cientos de mujeres que llegaron lo mismo en grandes delegaciones que en pequeños grupos y algunas otras de forma individual. Muchas, vestidas con coloridas playeras en las que se leían consignas como la lucha por el aborto y el respeto a la diversidad sexual…

-¡Mujeres libres, corazones rebeldes!- coreaban entre cada intervención. Las incansables consignas que salían de la carpa número 21 (uno de los escenarios de mayores dimensiones en el FSM), y que hacían eco a lo largo de varias hectáreas de la Universidad Federal Rural Amazonia (UOFRA) invitaban a familias enteras a sumarse al grupo. Hacia el medio día de aquel domingo el escenario lucía completamente abarrotado.

-El primer principio es reconocernos, valorarnos y organizarnos-, explicó Lilian Celiberti.

El objetivo de la asamblea, se explicó, es crear una nueva cultura política, un pensamiento alternativo, pues ya no basta con la denuncia, sino que las feministas debemos desarrollar el debate político entre nosotras para que esas miles de propuestas que tenemos desde lo cotidiano, desde nuestros espacios de organización, tengan peso y fuerza con otros movimientos.

Se habló también de la importancia de difundir en feminismo en las casas, las universidades y entre otras organizaciones para que la lucha por la igualdad de géneros gane terreno pues, coincidieron las ponentes, ello es necesario “para otro mundo posible”.

De las garantías individuales a los derechos humanos, del respeto a la diversidad sexual a la legalización del aborto en todo el mundo; del derecho a la alimentación, a la educación, la democracia y la justicia, fueron temas de discusión durante casi cinco horas en las cuales se definió la Declaratoria de las Mujeres en el FSM.

Durante la discusión, algunas mujeres buscaron poner en la mesa problemas muy graves, con el abuso sexual. Por ejemplo, la colombiana Gloria Sánchez narró que uno de los principales problemas de su país es la violencia sexual contra las mujeres principalmente por los grupos paramilitares que operan principalmente en las zonas de guerrilla. Las mujeres desplazadas, explicó, sufren un horror doble: el de la guerra y el de ser vejadas sexualmente sin que el gobierno haga nada por castigar a los agresores.

Sin embargo este flagelo no es exclusivo de Colombia. Según narró la brasileña Selis Dosantos, en las zonas rurales de amazonia hay numerosos casos de abuso sexual, como el de Yuris, su amiga de 15 años de edad, violada por un agresor que fue plenamente identificado pero no consignado.

El tema de la educación fue uno de los más recurrentes en la Asamblea. Como punto general se acordó que en mayo próximo las feministas participarán en la Conferencia Internacional de Educación de Adultos, que tendrá lugar en esta misma ciudad. El objetivo: la educación laica y no discriminatoria para las mujeres. Por ello, se exhortó a que en sus países de origen, las feministas busquen incidir en que las políticas de gobierno estén encaminadas a garantizar el derecho a la educación de todas las mujeres lo largo de la vida.

A nombre de los organizadores del FSM, la brasileña Graca Corza hizo público el agradecimiento a todas las mujeres que se dieron cita en la región amazónica “porque no sabemos cuantas dificultades pasaron para llegar acá desde todas partes del mundo, unas en barco, en tren, por tierra. La mayoría viajó durante varios días, pero lo importante fue escuchar su voz aquí”.

En entrevista, Graca explicó que la participación de las mujeres en el FSM ayudó a delinear la agenda social de organizaciones no gubernamentales, políticos, representantes sociales, y todas las representaciones que participaron en el foro. Explicó que en el documento deliberado durante la Asamblea –el cual ella misma leería unas horas más tarde como parte de la clausura del FSM- trató de abarcar todas las agendas planteadas por los distintos grupos feministas.

“Se avanzó mucho en esta perspectiva de las medidas para luchar contra el mundo patriarcal”, aseguró. Agregó que, dado que uno de los objetivos de realizar el Foro en Amazonia fue precisamente el de hacer una campaña por este que es considerado del pulmón del mundo, las feministas integraron en el pronunciamiento el desarrollo sustentable en todos los países que incorporan el Amazonas. Porque además, dijo, “en Amazonia las mujeres está criminalizadas también por luchar contra las hidroeléctricas, contra las petroleras, contra la tala inmoderada la sobreexplotación de los recursos naturales”.

-¿Qué te deja el FSM como feminista?- preguntamos a Graca Corza, vocera de las feministas ante el pleno del Foro.

-Es el espacio más legítimo que podemos tener en la sociedad mundial para debatir nuestras ideas y más que nada, para celebrar nuestras culturas e identidad, porque además es el espacio más rico y diverso para hacer un mundo nuevo para toda la sociedad.

Y fue precisamente la Declaratoria Feminista –en voz de Graca Corza- la que abrió la clausura en la UFRA de este evento que por unos días, llenó de fiesta a Brasil y de júbilo a todo el mundo.

Enlace a la Declaración de la Asamblea de Mujeres

FSM BELEM: Declaración de la Asamblea de Mujeres

2009-02-01T13:08:00.000-08:00

Por XIDPICCAT-XIPAVG
Belem, 1 de febrero del 2009

Foro Social Mundial 2009 Belem do Pará

Declaración de la Asamblea de Mujeres

En el año en que el FSM se encuentra con la población Pan- Amazónica, nosotras mujeres de diferentes partes del mundo, reunidas en Belem, reafirmamos la contribución de las mujeres indígenas y de todos los pueblos de la floresta, como sujetos políticos que enriquecen el feminismo a partir de la diversidad cultural de nuestras sociedades y fortalecen la lucha feminista contra el sistema patriarcal capitalista globalizado.

Hoy en el mundo, vivimos varias crisis que expresan la inviabilidad de este sistema. Las crisis financieras, alimentarias, climáticas y energéticas no son fenómenos aislados y representan una crisis del modelo, caracterizado por una sobreexplotación del trabajo y de la naturaleza, y por la especulación financiera.

Frente a estas crisis no nos interesan las respuestas paliativas basadas en la lógica del mercado que sólo pueden llevar a la sobrevivencia del sistema. Necesitamos avanzar en la construcción de alternativas. Para la crisis climática y energética, nos oponemos a soluciones por medio de agrocombustibles y de los mercados de créditos de carbón.

Nosotras mujeres feministas proponemos el cambio del modelo de producción y consumo.

Frente a la crisis alimentaria afirmamos que los transgénicos no representan una solución. Nuestra propuesta es la soberanía alimentaria y el desarrollo de la producción agroecológica.

Frente a la crisis financiera y económica, nos pronunciamos en contra de los millones retirados de los fondos públicos, para rescatar bancos y empresas. Nosotras feministas reivindicamos la protección del trabajo y el derecho a una renta digna.

No podemos aceptar que los intentos de mantener el sistema se hagan a costa de la vida de las mujeres. Los despidos en masa, los recortes del gasto público en las áreas sociales y la reafirmación del modelo productivo, impactan directamente en nuestras vidas en la medida que aumenta el trabajo de reproducción y sustentabilidad de la vida.

Para imponer su dominio en el mundo, el sistema recurre a la militarización y al armamentismo; inventa confrontaciones genocidas que hacen de las mujeres un botín de guerra y utilizan la violencia sexual como arma de guerra en los conflictos armados. Se expulsa a las poblaciones obligándolas a vivir como refugiados, consagra la impunidad de la violencia contra las mujeres, el feminicidio y otros crímenes contra la humanidad que suceden cotidianamente en los conflictos armados.

Nosotras feministas proponemos transformaciones profundas y radicales de las relaciones entre los seres humanos y con la naturaleza, el fin de la lesbofobia, y del patriarcado heteronormativo y racista.

Exigimos el fin del control sobre nuestros cuerpos y nuestra sexualidad. Reivindicamos el derecho a decidir con libertad sobre nuestras vidas y los territorios que habitamos. Queremos que la reproducción de la sociedad no se haga a partir de la sobreexplotación de las mujeres.

Nos solidarizamos con las mujeres de las regiones donde se dan conflictos armados. Sumamos nuestras voces a las mujeres de Haití y rechazamos la violencia de las fuerzas de ocupación. Nos solidarizamos con las colombianas, congolesas y tantas otras que resisten cotidianamente a la violencia de los grupos militares y de las milicias armadas involucradas en los conflictos. Expresamos nuestra solidaridad con las mujeres de Irak que enfrentan la violencia de la ocupación militar norteamericana.

En el momento actual, nos solidarizamos especialmente con las mujeres palestinas de la franja de Gaza bajo ataque de Israel y nos sumamos a las luchas por el fin de la guerra en Medio Oriente.

En la Paz y en las guerras nos solidarizamos con las mujeres víctimas de violencia patriarcal y racista contra las mujeres negras y jóvenes.

De igual manera, manifestamos nuestro apoyo y solidaridad a cada una de las compañeras que están en las luchas de resistencia contra las hidroeléctricas, las madereras, mineras y los megaproyectos en la Amazonía y otras partes del mundo y que son perseguidas por su oposición legítima a la explotación.

Nos solidarizamos con todas las mujeres criminalizadas por la práctica del aborto o por defender ese derecho. Reforzamos nuestro compromiso para hacer converger acciones para resistir la ofensiva fundamentalista y conservadora para garantizar que todas las mujeres que lo necesiten tengan derecho al aborto legal y seguro.

Nos sumamos a las luchas por accesibilidad para las personas con deficiencia y por el derecho de “ir y venir” de las mujeres migrantes.

Por todas y por nosotras mismas, seguiremos comprometidas con la construcción del movimiento feminista como una fuerza política contra- hegemónica y un instrumento de las mujeres para alcanzar la transformación de sus vidas y de nuestras sociedades, apoyando y fortaleciendo la auto-organización de las mujeres, el diálogo y la articulación de las luchas de los movimientos sociales.

Estaremos todas, en todo el mundo, el próximo 8 de marzo y en la semana de Acción Global 2010, confrontando el sistema patriarcal y capitalista que nos oprime y explota. En las calles y en nuestras casas, en las florestas y los campos, en nuestras luchas y los espacios cotidianos de nuestras vidas, mantendremos nuestra rebeldía y movilización.

Les dones feministes del FSM 2009 exigeixen la legalització de l'avortament

2009-01-31T13:30:00.000-08:00

Per Tona Gusi
Belém do Pará, 31.01.09.

L’Articulación Feminista Marcosur va anul·lar el seu acte en solitari per a afegir-se als altres grups de dones que volien tractar en el fòrum el dret a l’avortament.

Es va traslladar doncs l’acte previst des d’una aula petita de la UFPA [Universitat Federal de Para} amb cabuda per a 50 persones a una Tenda - carpa de gran capacitat situada en la UFRA [Universitat Federal Rural de l’ Amazonia]. Això va significar concentrar a tots els grups de dones a diversos km. de distància. La Universitat Federal Rural té grans extensions de terrenys amb una vegetació exuberant, però cal desplaçar-se a ella per vaixell o amb autobús i encara així t’espera una caminada d’una mitja hora llarga.

A més a més, cal afegir els xàfecs intermitents que et cauen damunt sense previ avís. Doncs malgrat tot la convocatòria va ser un èxit. Més de 200 dones van recolzar amb aplaudiments les demandes de les representants de diverses organitzacions de dones de diversos països, que han exigit l’avortament legal a tot el món sota la decisió única de la pròpia dona.

Cal dir que l’acte va tenir un format més propi d’assemblea que d’una conferència i que van ser moltes les dones que van prendre la paraula i la majoria de vegades amb una veu col·lectiva. Es van relatar diversos casos concrets d’adolescents i dones que van patir el fonamentalisme de funcionaris policials, de poders religiosos i d’estaments judicials.

MATTO GROSSO

La primera a iniciar el debat ha estat Toriis de Matto Grosso, un estat del Brasil on la policia no té gaire respecte pels drets humans. Una adolescent va ser atacada per un grup i els policies no van acceptar la denúncia aduint que es tractava d’una ‘violació de privadesa’. També en aquest estat un diputat va presentar una iniciativa legislativa per a anul·lar la píndola del dia després.

Expedients violats

A l’abril de 2007 un programa de TV va filmar amb càmera oculta una clínica on es practiquen avortaments.. Al dia següent, quan es va fer públic, van aplanar la clínica i es van dur 10 mil fitxes que després van fer públiques en la Procuradoria: 2.600 dones estan sent investigades i 150 estan esperant sentència. Una d’aquestes últimes no va realitzar l’avortament, unes altres van ser acompanyants i unes altres van avortar en els supòsits que contempla la llei. La suspensió de pena equival a dos anys de servei comunitari a guarderies, i es tracta segons l’autoritat d’una “pena pedagògica” Les dones reunides sota la carpa han expressat la seva indignació davant un cas tan greu i la necessitat de visibilitzar-ho.

GUATEMALA

És el segon país de mort de dones. La Llei preveu l’avortament terapèutic, però no s’utilitza com procediment legal a causa de les seves dificultats.

Un altre cas forca conegut i greu a causa de la persecució a la qual han estat subjectes és el de les “Dones catòliques pel dret a decidir” que han estat acusades “d’apologia de l’avortament’.

ITÀLIA

Des del Vaticà i el propi Papa cada vegada es fa més èmfasi en el dret de l’embrió i del ’ser no nascut’. La representant italiana va parlar amb vehemència sobre el dret de la dona a decidir sobre el seu propi cos: “la vida comença quan la dona ho decideix; les dones no som contenidors, som éssers pensants, som subjectes”, va assenyalar.

Així mateix, va emfatitzar les restriccions de certs països del centre d’Europa i d’uns altres de la UE que semblen voler legalitzar normes restrictives a les lleis actuals, moltes vegades amb l’excusa que com la biomedicina ha avançat moltíssim es pot per tant reduir el termini de temps legal per a l’avortament. També en aquests països s’observa una tendència a donar mes poder als especialistes professionals, mèdics, psicòlogues, juristes, entre uns altres, en detriment del de la dona. Fins i tot es culpabilitza a la dona dels pocs naixements i de la poca fertilitat masculina mitjançant arguments científic-ambientals que la cronista no reprodueix per a no posar-se vermella.

La representant italiana va animar a les dones, les quals van corejar amb ella: “Per la nostra sobirania sobre el nostre cos!” i “no al consell exterior!”

Finalment, les dones d’Itàlia van fer una crida per a realitzar una marxa europea, amb invitació a les dones del FSM, per a manifestar-se aquest any 2009 a ROMA.

BRASIL

Manuela, de Brasil, va recordar a totes que el dret d’autodeterminació de la dona a l’avortament és una reivindicació en tot el país des del 2005. I van corejar les assistents: Nosaltres parim, nosaltres decidim! i L’avortament no és un crim!

COLÒMBIA - ARGENTINA

La representant de Colòmbia no va poder assistir i en el seu lloc parlà una dona argentina i ho va fer explicant el cas de Laura, la nena de 13 anys que va quedar embarassada per una violació. Aquest és un cas realment dramàtic, que en el seu moment ens va ser relatat exhaustivament per ARTEMISA notícies.

Resumint, aquesta nena va intentar suïcidar-se, llavors la seva mare va ana amb ella a la Fiscalia per a denunciar la violació ocorreguda el 27 de març del 2007. Els metges al·legant objecció de consciència la van desviar a un hospital públic. El jutjat es va negar a protegir els drets de la nena al·ludint no coincidència entre la data de la violació i el seu moment actual de l’embaràs. Es va recórrer a la Cort Constitucional, la qual va emetre una sentència favorable a la nena.

Aquesta sentència clarament exposa, entre altres obvietats, que l’objecció de consciència no pot ser col·lectiva i que en el cas d’objecció d’un mèdic, aquest ha de remetre el cas ràpidament a altre facultatiu. Aquesta sentència és molt important, però arrivà tard per a la Laura. Feia un any i mig de la violació i per a aquestes dates, ja havia parit, i lliurat la criatura en adopció.

En l’assemblea, aquest testimoniatge va obtenir una resposta amb molt de sentiment i de nou van onejar pancartes [flassades] i van ressonar les veus de mes de 200 dones sota la carpa que rebia milers de gotes de pluja, tantes com llàgrimes vessa la Pacha Mama [la mare terra] pel sofriment de les dones no només d’amèrica llatina, sinó de tot el món.

BRASIL. UN ALTRE CAS

Ana Paula, abillada amb una mascara - llavis que diuen “TUA BOCA E FONAMENTAL PARA O FIM DE TOTA A VIOLÈNCIA”, va narrar el cas d’una altre adolescent que va acudir a l’hospital amb hemorràgia i es descobreix que està embarassada de 6 mesos tenint problemes vitals de salut. Un altre cas és el d’una altra adolescent sense recursos on el destarot legal arriba fins al punt d’exigir-li una fiança de 18.000 reals [uns 600 euros]. O el cas d’una altre noia de 12 anys violada des dels 9 anys i segrestada durant 3 mesos pel familiar violador, el qual va violar -a més a més- a dues amigues de la nena.

MEXIC

Lilian Celiberti, de l’Articulació Feminista Marco Sud, va ser qui va finalitzar les intervencions llegint primer un text de part de Sara Lovera, periodista mexicana de l’Agència de Notícies SEMlac i fundadora de CIMAC.

Aquest text amb data 29 de gener de 2009 és un escrit de resposta protesta a la intenció d’un grup de la Càmera de Diputats de modificar el Projecte de Llei en detriment de la decisió de les dones a Mèxic. [Sara ens va enviar amb diligència aquest comunicat a la Comissió de la RIPVG del FSM 2009 i així ho vam poder lliurar a l’assemblea].

La norma de modificacions al Projecte aprovat NORM.046.SSA.2005 “Sobre la Violència familiar sexual i contra les dones” pretén eliminar l’obligació del govern de distribuir la anticoncepció d’emergència, fet molt greu ja que a Mèxic hi ha un alt índex de violacions a dones en situació de pobresa, el que significa l’avortament clandestí com única solució, fet dramàtic que representa la tercera causa de morts en dones en edat reproductiva.

Per descomptat, aquesta modificació de la llei vol augmentar els requisits de tutoria, d’influència d’autoritats professionals. Omet l’obligatorietat de l’equip medic, etc., és a dir, desposseeix a les dones del seu dret.

URUGUAI

Sobre la situació a Uruguai, Lilian Celiberti va voler destacar els aspectes positius de l’actitud política reivindicativa feminista de les diputades i alguns diputats en l’exigència de promulgar la llei. També va explicar la campaña que van fer amb els lemes “Jo vaig avortar” i “Jo he acompanyat a una dona que va avortar”. Les 9.000 signatures recollides van ser publicades en els mitjans i entre elleshi havia les de 4 ministres i ministres i les de diverses diputades i diputats.*

I finalment, Lilian ha destacat el fet de que la Secretària d’Interior va enviar una circular al comandament policial amb l’ordre d’obligació d’atendre correctament a les dones que presenten la seva denúncia.

Per a finalitzar els seus actes, les dones feministes del FSM surten cada vegada en marxa i ahir no va ser una excepció. Va tornar a caure la pluja torrencial sobre aquesta exuberant naturalesa i sobre totes les nostres testes. S’elevaren més de 200 veus de dones i d’alguns homes, mentre gairebé corríem per aquesta terra de la Amazònia.

“DIREITO AO AVORTAMENT”

“EDUCACAO SEXUAL PER A ESCOLHER”

“CONTRACEPCAO PER A PREVENIR”

“PELA VIDA DAS MULHERES”

* aquesta campanya també s’ha realitzat a Catalunya

Gran éxito de la conexión vía Skype del Taller de género y comunicación BelemAct1459

2009-01-30T15:20:00.000-08:00

por MARGA PONT
30 de enero de 2009

Por la tarde durante más de 2 horas, pudimos conectarnos con éxito vía Skype con las compañeras de la Red Internacional de Periodistas con Visión de Género que se encuentran en el Foro Social Mundial y las que nos encontramos siguiéndolo desde nuestros países. Una conexión muy fructífera que nos permitió enterarnos de cómo las organizaciones y movimientos de mujeres están preparando una Asamblea Feminista para el domingo 1 de febrero en Belem do Pará, cómo se está dando cobertura informativa al FSM desde los distintos países, y como se incluye a las mujeres y sus temas: el aborto, la tierra, la violencia…

Iniciamos la conexión en Barcelona, en la sede del Colegio de Periodistas, estuvimos presentes Montse Minobis, Carolina Barber y Marga Pont de la XIDPICCAT. También contamos con la presencia de Alicia Luna, presidenta de la Fundación Lidia Cacho en España y guionista entre otras películas de “Te doy mis hojos”. Más tarde se incorporaron Montse G. Sosa y Rosa Pelayo, compañeras de la XIDPICCAT.

Las compañeras que se conectaron en algún momento de la actividad fueron:
Erika Cervantes de CIMAC noticias (México)
Daniela Mansilla de Atzavara Tortosa (Catalunya, España), que por problemas técnicos con el audio y el video no pudo finalmente participar activamente.

Y presentes en el FSM en Belem do Pará:
Lilian Celiberti de Cotidiano Mujer (Uruguay)
Lucy Garrido de Cotidiano Mujer (Uruguay)
Sandra Chaher de Artemisa Comunicación (Argentina)
Tona Gusi y Lídia Vilalta de la XIDPICCAT

El primer tema con el que arrancamos fue la valoración de la cobertura informativa que está teniendo el FSM. Erika Cervantes comentó que en México está teniendo una mayor cobertura informativa el tema de la crisis económica y el desempleo. Sandra Chaher informa que en Argentina el FSM ha sido portada en el periódico PÁGINA 12.

Sobre la crisis, Minobis se preguntó porqué la prensa siempre tiene que dar los titulares en negativo, generando más inquietud y pesimismo. “Se pone poco énfasis en las grandes fortunas, los bancos, en los timadores de cuello blanco que son quienes han generado esta crisis” y apuntó que “el problema es que los medios de comunicación no preguntan donde está el dinero”.

Alicia Luna añadió que esta situación ha generado mucha rabia en la gente que se ha encontrado con la crisis. Erika estuvo de acuerdo en que “da rabia, pero también hay que buscar la responsabilidad social, las vías legales para que las personas que se enriquecen tengan topes y no arrastren a tantas personas”.

Desde Barcelona, Montse Minobis apuntó que el FSM ha tenido escasa presencia en los medios, exceptuando alguna noticia aparecida en la televisión autonómica de Catalunya TV3 y en los informativos de Cuatro de Iñaki Gabilondo. Para una idea más detallada, Marga Pont ha elaborado un pequeño dossier de prensa que intentaremos poner a vuestra disposición.

Tona Gusi desde Belem do Pará informó que hoy viernes por la mañana hay una reunión de presidentes en el FSM y quizás esta reunión tendrá mayor cobertura por parte de los medios. También destacó que las radios que habían podido seguir estaban recopilando los aspectos “más folclóricos” y que Catalunya Radio está recogiendo informaciones sobre la delegación catalana en el FSM en un blog. Tona nos hizo un apunte de los aspectos más destacables sobre las informaciones que estaban apareciendo en los medios de comunicación en Brasil y sobre el FSM en general:

- Muchas portadas sobre la Amazonia, que está resultando el tema estrella.
- Bastantes noticias de tipo cultural, actividades que se hacen dentro del foro en las distintas universidades.
- Mucha presencia de confesiones religiosas.
- Muchos grupos de mujeres distintos, de muchos países, bien organizados entre ellos. Se han ido juntando y es destacable que algunos grupos de mujeres han renunciado a actos propios para hacer lo que se denomina “articulaciones”, es decir, actos más grandes.

Lídia Vilalta por su parte nos explicó brevemente una de las actividades a las que había asistido durante el día. Se trata de una mesa que reunió a 27 grupos de mujeres brasileñas en su mayoría que provenían de organizaciones de base campesinas, pescadoras, cultivadoras de coco, parteras… Ella misma nos ha escrito una crónica más detallada que podéis consultar aquí: http://openfsm.net/projects/belemact1459/blog/2009/01/29/290109-news-from-belem-tribunal-de-mujeres-contra-la-explotacion-capitalista-y-patriarcal/

Carolina Barber preguntó a Lidia por la influencia de la presencia religiosa en el tratamiento de la temática del aborto, por la presencia de feministas y por el tratamiento que se estaba dando a los derechos sexuales y reproductivos.

Lídia contestó que los grupos religiosos han estado en otros foros, pero no han estado presentes en los foros de mujeres. El miércoles 28 hubo debates sobre el aborto y el jueves 29 han tenido lugar los relacionados con la propiedad de la tierra y las mujeres.

Por lo que respecta a la presencia de feministas, Lídia apuntó que hay muchas organizaciones feministas y otras que “no van de feministas” pero que también se unen, y quiso destacar que en la marcha de inauguración del FSM hubo muchos discursos, consignas y pancartas relacionados con las mujeres y la tierra.

A continuación, Tona Gusi nos presentó a la más reciente incorporación a la Red Internacional, Maria Camile de Bogotá (Colombia). Esta joven periodista compartió su percepción que en su país hay personas preocupadas por mejorar la situación y personas jóvenes, como en su caso que lo hace a través de la “Red de personeras y personeros estudiantiles”, formada por las chicas y chicos que representan cada uno a una escuela y que ya suman más de 1000 en la ciudad de Bogotá.

Asamblea feminista:

Está prevista, para la mañana del domingo 1 de febrero, la celebración de una Asamblea Feminista en el marco del FSM. Sobre esta actividad nos informó Lilian Celiberti, de Cotidiano Mujer de Uruguay, presente en Belem do Pará. Para Lilian “el FSM ha innovado este año creando los espacios de asamblea, con el objetivo de avanzar en iniciativas, propuestas y decisiones” sobre temáticas concretas.

En el caso de la Asamblea Feminista, Lilian nos cuenta que se va a realizar con todas las organizaciones feministas y de mujeres que quieran participar y a las que se haya podido contactar e invitar durante la celebración del Foro. Esta Asamblea tendrá tres puntos sobre los que pronunciarse:

- Posicionamiento sobre la crisis
- Posicionamiento sobre la violencia: en general, violencia contra las mujeres, guerras y conflictos.
- Derecho a decidir por parte de las mujeres, derechos sexuales y reproductivos.

Todo ello para garantizar incluso los derechos que las mujeres hemos conquistado en algunos países, porque la crisis también funciona como una pantalla de pérdida de derechos. Precisamente, Lilian remarca que durante el día de ayer se cerró un espacio de “Diálogos feministas” donde se ha debatido la crisis y las perspectivas del FSM.

La idea de la convocatoria de la Asamblea del día 1 es construir una declaración de todas las organizaciones. Por la tarde del día 1, habrá un espacio de reunión de las distintas asambleas libres, autoconvocadas, que se hayan celebrado. Algunas organizaciones no tenían clara la actividad y han decidido marchar el día anterior, pero Lilian nos confirma que la Asamblea contará con 30 organizaciones o redes de mujeres y continúa abierta a todas las mujeres y feministas que puedan estar presentes ese día.

Lilian también recordó que “hay una parte de las mujeres que están aquí en el Foro, pero una parte muy grande no está” y apuntó la necesidad de continuar trabajando una vez acabe el Foro, con la difusión y la concreción de las propuestas que salgan, cosa que “en el Foro de Nairobi no se hizo”.

Desde Barcelona, Carolina Barber pregunta a Lilian por las características diferentes de este Foro respecto a los anteriores, ya que Lilian ha asistido a todos. Lilian nos da una amplia respuesta: “Lo más notorio es la gran presencia indígena y muchos debates sobre la cuestión indígena. Además muchos debates empiezan a incorporar otras visiones. Nosotras mismas participaremos en una mesa “Crisis civilizatorias” que ha incluido a feministas en un debate sobre estados plurinacionales.”

Lo micro y lo macro

También destaca, según Lilian, los mayores niveles de organización de las mujeres feministas para estar presentes en distintos lugares en el FSM, a pesar de que como se ha concluido en los Diálogos Feministas, el Foro (en el sentido de las organizaciones que tienen poder de decisión) tiene una dificultad de ubicar lo macro y lo micro.

“Hablamos de los problemas globales en lo macro: la macroeconomía, la macroecología. Y los problemas cotidianos de las mujeres se continuan colocando en el plano micro. Las feministas consideramos que debemos colocarnos en los planos macro.”

Los derechos sexuales y reproductivos

Por otro lado, el tema del aborto “no aparece si no lo abordamos nosotras”, añade Lilian. Sandra Chaher interviene en el diálogo en este punto, comentando que la intención es hacer algun comunicado o declaración sobre los derechos sexuales y reproductivos de las mujeres.

Recuerda Sandra que en el Foro de las Américas de Guatemala la carpa de las mujeres construyó una declaración. Análogamente, la idea es elaborar una declaración durante la Asamblea Feminista, ya que “sabemos que las temáticas son puntos que unifican (crisis, violencia, derechos sexuales) que el movimiento feminista viene trabajando desde hace 30 años más o menos”.

Sandra remarca que existe un permanente acoso de las propuestas fundamentalistas para atacar los derechos de las mujeres, incluso en países donde se habían conseguido, como en el caso del aborto.

Lucy Garrido de Cotidiano Mujer también nos ha hablado del aborto, ya que ha asistido a una reunión sobre este tema en la que estaban presentes unas 200 mujeres, la mayoría brasileñas. Lucy señala que en Brasil hay centenares de mujeres llamadas por la justicia a declarar por haber abortado y que es muy difícil trabajar en el Parlamento en Brasil, ya que incluso una parte de los parlamentarios son eclesiásticos. En Uruguay es más fácil a su parecer, y en el Parlamento del Marcosur hace un par de años que se empezó a tratar.

Una última propuesta que lanza Lucy Garrido es la siguiente: “Tal vez lo que nos falte es un poco de agresividad. Parece que suene fuerte pero si lo miramos por el lado positivo significa hablar alto sin que nos pisen”. Un ejemplo de ello que nos recuerda Lucy es la campaña “Basta de rosarios en unestros ovarios” de Cotidiano Mujer. Montse G. Sosa le contesta que “más que agresividad, es buen marketing”. A lo que Lucy conviene afirmativamente y añade que “hay que usar las herramientas del amo y no hay porque dejar de ser simpática al mismo tiempo.”

Algunas cifras sobre el Foro

Según las compañeras que se encuentran en Belem do Pará, la manifestación de inauguración contó con entre 70 y 80.000 personas, y Tona comenta que con compañeras periodistas han discutido que algunos medios publicaron una asistencia de 40.000 personas, lo que consideran falso. En el FSM hay más de 2.000 actividades programadas y se han estimado 120.000 participantes, 80.000 de los cuales inscritos según la organización.

Nos despedimos agradeciendo la participación a todas y con la intención de continuar siguiendo todo lo que se desarrolle en el FSM a través de las crónicas que nos van enviando las compañeras.

30.01.09 - NEWS from BELEM: Por un Control Social de la imagen de la mujer en los Medios de Comunicación

2009-01-30T13:42:00.000-08:00

Por Lidia Vilalta
30 de enero de 2009

Exclusión, discriminación, objeto, desvalorización, violencia, mercancía, desigualdad, opresión, lucro, estereotipo… fueron algunos de los términos utilizados por las participantes de la Roda de conversa (mesa de diálogo) organizado el día 30 por el Observatôrio da Mulher para definir, con una sola palabra, la imagen que los medios de comunicaciôn otorgan a la mujer. Ese requerimiento iba precedido de una rápida presentación, con el nombre y origen de las asistentes a la actividad que, precisamente, tenía como objetivo generar alianzas y consensos para exigir en Brasil un Control Social de la imagen de la mujer en los medios de Comunicaciôn (Mulher, Mîdia e control social).

En esta ocasiôn hubo que tomar de nuevo el suelo de una de las salas de la Universidad Federal do Parâ (UFPA), porque el espacio fue insuficiente para la cantidad de personas -algunos hombres y numerosîsimas mujeres de distintas regiones del país y alguna extranjera- que estaban presentes en esa interesante mesa de discusión.

Vera Gaspareto (Colectivo Comunicaçao CUT) abrió la ronda con un análisis de contexto. Ante el monopolio de los medios de comunicaciôn, queremos políticas públicas para poder ejercer un control social de los medios. El escenario actual proseguía, refleja un mundo en crisis con su propio paradigma. No avanzamos con el capitalismo y su cultura racista y patriarcal.

A los grupos de los medios dominantes nacionales e internacionales sólo les interesa el poder, continuó. El patrón cultural es etnocêntrico y racista: lo hemos visto estos días con la publicidad de la visita de Brad Pitt y Angelina Jolie que, finalmente no han venido al FSM como habían anunciado los medios.

El sistema capitalista ejerce una exclusión social e intelectual en la que sólo figuran los que mandan y los que obedecen y donde a la mujer se le adjudica una imagen deplorable en publicidad, películas y telenovelas. Este es el patriarcado que mantiene el status quo y sus valores culturales, que sitúan a la mujer en una posición subalterna. Y me alegro de ver que hay hombres aquí, subrayó Gaspareto, porque este debate implica a toda la sociedad.

El poder permea todo el debate y nuestra lucha por el control social de los medios, prosiguió, tiene 3 puntos importantes: la formulación, la implementación y el monitoreo desde una posición de sujetos políticos. La ciudadanîa, continuó, y con ello quiero decir todos los movimientos de mujeres, jóvenes, negros, antihomofobia…. deben ejercer un control permanente; debemos promover la diversidad y pluralidad, no el pensamiento único. Queremos contenidos y valores que sean diferentes. Porque, subrayô, las políticas públicas son aún espacios masculinos, pese a que tenemos gobernadoras, como en Parâ.

Gaspareto acabó reclamando políticas públicas para tener un control social de los medios: queremos tener espacios para ser igual a ellos porque queremos una ética y una estética propia y participar de la ciudadanîa con versión crítica. Para ello, apeló a toda la clase trabajadora, mujeres, hombres, estudiantes… resaltó la necesidad de la educación para la comunicaciôn, de lo contrario las personas acaban siendo mercancía, expresô.

El siguiente paso, a su entender, es la participación en los Consejos Municipales de Comunicaciôn para poder convocar una Conferencia superior y un proceso de discusión general para decidir y actuar.

No podemos volver a usar, concluyó, esas mismas palabras que habéis citado al principio en vuestra presentación.

Isabella, del Instituto Alana (www.alana.org.br) relató los estudios y experiencias que ella y su grupo realizan para reducir el efecto del consumismo y la publicidad nociva en la infancia y la transmisión de los valores que anestesian a las niñas y promueven el machismo en todos. Para ello, trabaja con ayuda de juristas las denuncias de mensajes abusivos en la publicidad de niñas y en productos de alimentaciôn que alientan las enfermedades de la bulimia y la anorexia al promover patrones de belleza imposibles. Este año quizás se aprueba una ley en este sentido, informó y, por otro lado, explicó que se ha conseguido que, la multinacional Nestlê ya no haga anuncios para menores de 6 anos en Brasil.

Rachel Moreno (www.observatoriodamulher.org.br) denunció el merchandising social sobre la violencia en los medios y resaltó que, en cambio, las demandas sociales o políticas de las mujeres no aparecen en los diarios. Ellas sólo aparecen como vîctimas, o para ser receptoras de modelos de felicidad que solapan la competitividad por la vía del consumismo y, además, diferencian y dividen a las personas por edad, sexo con el propósito de controlar sus mentes.

Moreno, que también forma parte de la Campanha pela Ética na TV e Articulaçao Mulher e Midia reiteró la demanda de control de la televisión pública, como se hace con la escuela pública. Todas las concesiones públicas deben controlarse afirmó y en una próxima Conferencia Nacional de Comunicaciôn, debemos exigir un mecanismo de control social para los medios de comunicaciôn, por la vía de la Conserjería de la Mujer.

Hubo un amplio debate entre todas las participantes, que ya compartieron sus contactos personales para seguir trabajando en red y reflexionando sobre la información y las acciones posteriores. Uno de los hombres participantes facilitó datos sobre un estudio sobre medios en Sao Paulo, que se hará circular; otro de Río de Janeiro alentó a estar atentos en la propia familia para desvelar la frontera invisible entre lo que se ve directamente, en los mensajes de los medios y la publicidad, y lo que está solapado indirectamente y de manera subliminal; un profesor de geografía se mostró encantado de haber estado presente en el debate para poder seguir en contacto y multiplicar el esfuerzo porque, indicó, le faltan textos de apoyo para poder tener una visión y un pensamiento mas crítico en su función pedagógica.

El Observatôrio da Mulher, que este sábado tenía la mesa de diálogo Mujer Cuestiones ambientales y Consumo Consciente, la fundaron en octubre de 2005 en grupo de feministas independientes para, entre otros objetivos, rescatar la visibilidad de las luchas de las mujeres brasileiras, promover sus derechos, democratizar la comunicaciôn vehiculando informaciones bajo el punto de vista de las mujeres y, sobretodo, evaluar las políticas públicas con una visión de género.

Sexismo tecnológico y patentes sobre la vida

2009-01-30T13:40:00.000-08:00

Por Lídia Vilalta

30 de enero de 2009

En el mismo escenario de la Universidad Federal do Para (UFPA) y el viernes 30, en una sala pequeña y con un grupo reducido de estudiantes de ambos sexos, dos mujeres del ámbito científico de Brasil, de Salvador de Bahía y de Río de Janeiro, que constituyen el colectivo Tramas feministas, realizaron la sesión de informaciôn y debate Las células tronco (células madre) y los dueños de los embriones. Quién esta faltando en este debate?

Es desde el punto de vista biotecnolôgico y con una mirada ética, que las cientistas Ana Reis y Jurema Werneck (www.criola.org.br) resaltaron que no existe el cuerpo de la mujer en la técnica de la inseminación artificial, la producción de embriones, ni en el universo de la biociencia en general. Todo son metáforas masculinas y con lenguaje militar, subrayaron, incluso para explicar la fecundaciôn natural: el espermatozoide, como si fuera un coche de fórmula 1, sale volado hacia el óvulo y, de ese ejêrcito que sale disparado, sólo uno triunfa y llega a su destino.

Ana Reis recordó la aprobación en 2008 de la Ley para el uso de esas células-tronco en Brasil, con el beneplácito de la Iglesia, que es un actor ligado a los intereses de la ciencia y al mercado, porque señaló, no habla de los riesgos de las mujeres, sino sólo de los embriones.

Pese a que la ley es muy reciente, ya hay una gran industria de células embrionarias que cotiza en bolsa, para futuras investigaciones sobre nuevos medicamentos y patentes, y un amplio comercio internacional generado por los productos de estimulación hormonal para las fertilizaciones asistidas, resaltó Reis. Incluso existe un novedoso Sistema Nacional de Producción de Embriones.

Esta científica alertó de la inexistencia de datos y estadísticas del Ministerio de Salud sobre los éxitos y fracasos en las investigaciones y aplicaciones a las mujeres de esas técnicas y también, de la falta de controles de calidad de los óvulos donados para la experimentación y utilización posterior. Para ello alentó a las personas asistentes, muy interesadas y participativas en el debate, a que sumaran esfuerzos para poder exigir un debate nacional sobre la ética en la biociencia.

Reis y Jurema Werneck resaltaron que no se está hablando de reproducción asistida, sino de una técnica superintervencionista y que las empresas y el mercado se están apropiando de la capacidad y habilidad de la procreación. En definitiva, subrayaron que es otra mercantilizaciôn de las mujeres y la patentizaciôn de la fertilidad, que va cayendo. Asimismo alertaron del peligro de llegar al bebé probeta seleccionado, porque las empresas biotecnolôgicas están detrás de patentar la diferenciaciôn del ser humano.

En la revista Cuadernos Criola, -con sede en Río de Janeiro- y bajo el título Biopolíticas, se sitúa el contexto para el debate de las nuevas tecnologías, se enumeran los intereses, las pocas empresas farmacêuticas que controlan el mercado, los impactos para las mujeres y se sugieren lecturas especîficas. De ahî se puede deducir que las transformaciones tecnolôgicas no son neutrales y responden a intereses, ideologías, deseos y desigualdades, al tiempo que forman parte de los procesos históricos.

De modo que, las novedades y descubrimientos del Siglo XX y XXI han estado marcados y controlados por los intereses económicos de pocos actores, por el racismo y también por el sexismo.

29.01.09 - NEWS from BELEM: Tribunal de Mujeres contra la explotación capitalista y patriarcal

2009-01-29T13:32:00.000-08:00

Por Lidia Vilalta
29 de enero de 2009

Pescadoras de distintas zonas costeras, campesinas de diversas regiones de Brasil, parteras tradicionales del interior de la Amazonia, rompedoras de coco o campesinas extractivas y numerosas mujeres de distintos colectivos, se reunieron en una de las aulas de la UFPA (Universidad Federal de Parâ) profesional, para denunciar las discriminaciones que sufren en cada uno de sus sectores laborales y exigir Políticas Públicas que erradiquen la división sexual del trabajo, que sigue apropiándose del trabajo no remunerado de las mujeres para reducir los gastos sociales del Estado.

La sala pronto se quedó pronto abarrotada de mujeres de todos los rincones de Brasil e incluso de otras procedencias de Latinoamêrica. Hubo que renunciar al imprescindible aire acondicionado para abrir la puerta del aula y todas las ventanas y así poder circular el aire. Las asistentes estaban sentadas incluso en el suelo por falta de espacio.

La sesión de este día 29 fue una de las 5 actividades organizadas por la Articulaçao de Mulheres Brasileiras (AMB) y SOS Corpo, que agrupa a 27 organizaciones de todo Brasil que, a su vez, forman parte de la Articulación Feminista Marcosur y el Comité de Mujeres de la Alianza Social Continental. Las presentes, casi un centenar, asistían a la mesa Tribunal de Mujeres contra la explotación capitalista y patriarcal, cuyas integrantes fueron planteando sus diferentes situaciones personales y locales mediante la metodología de compartir sus experiencias de trabajo para ver qué formas toma la explotación laboral en cada espacio territorial y plantear después alternativas y acciones conjuntas.

Abrió la ronda de palabras Martilene del grupo Articulaçao Nacional de Pescadoras. Ella, pescadora y comercializadora hizo hincapié en la precariedad sanitaria que tienen las mujeres del sector: Tenemos problemas de columna y de agarrotamiento de las manos; queremos un tratamiento especial en los hospitales; En Bahía ya lo están consiguiendo, informo, así que seguiremos insistiendo.

Dio cuenta también de la reducción del trabajo en los manglares por la introducción de la piscicultura para camarones y recordó que siguen exigiendo un seguro especial que les genere ingresos cuando no se puede pescar o no hay langostas y otro tipo de mariscos.

Martilene subrayó que las pescadoras siguen realizando una triple jornada de trabajo porque, además de la pesca, se encargan del cuidado de los hijos y de sus propias comunidades, a las que garantizan la seguridad alimentaria. Abogó por un turismo sostenible y finalizó subrayando que ella misma sufre una triple discriminación por ser pobre, negra y pescadora.

Adriana, campesina originaria de Río Grande do Sul y perteneciente al Movimento de Mulheres Camponesas recordó que las mujeres tuvieron un papel fundamental en el descubrimiento de la agricultura a través de su propio cuerpo y por la utilización de las semillas. Ella entró de inmediato a desvelar que la familia fue la introductora de la división sexual del trabajo: quién dijo que hay trabajo de mujeres y de hombres? Es precisamente con el ritual del casamiento, explicaba, que se inicia el proceso de construcción social del rol productivo y reproductivo entre hombres y mujeres. Las campesinas producimos los alimentos que sustentan la vida y no se nos tiene en cuenta; tampoco está contabilizado el trabajo en las casas. Debemos exigir el reconocimiento de nuestro trabajo de cuidados y, sobretodo, dividir esas funciones entre hombres y mujeres.

También dio cuenta de la terrible lacra de la violencia: cada 15 segundos una mujer es golpeada en Brasil, el 80% de las veces en sus propias casas. Y dio un repaso a otros graves problemas del país como la disputa por la tierra, que es el espacio de especulación de las empresas transnacionales (ETN) con la subsiguiente destrucción del territorio y la expulsión de comunidades campesinas enteras.

Eso ocurre desde hace 10 anos, subrayó, por la entrada masiva, y con enorme fuerza, de los monocultivos, que están concentrando la producción.

Denuncio además que en la producción de la cana de azúcar y la celulosa hay mucho trabajo esclavo y ningún derecho. A su vez, las mujeres están cada vez más empobrecidas: del 30% de pobres del Brasil, el 70% son mujeres, afirmó, para concluir que, si además de pobre, la mujer es indígena y negra su situación se complica todavía mas.

Dada, del Movimento Interestadual de quebradeiras de coco o campesinas extractivas -que producen jabón, aceite y productos artesanos del coco-, señaló que ellas también tienen una triple jornada y que la mayor violencia es la negación de los derechos; las personas están produciendo el biocombustible pero tienen mas valor los coches; el etanol es una violación de derechos porque para plantar la cana de azúcar hay que destruir muchos palmerales….

Papoula del Movimento Articulado de mulheres da Amazonia (MAMA) explicô que el trabajo de las parteras tradicionales está muy desvalorizado y no tienen salario por una dedicación, que es una auténtica necesidad, pues el pasaje al hospital de Manaos desde algunos puntos de la selva amazónica cuesta carisimo y las embarazadas no se lo pueden pagar. Dejó, por tanto, constancia de los problemas de salud que enfrentan las mujeres, denunció los casos de pedofilia que sufren los niños y las niñas y presentó la campana SOS Encontro das Aguas para preservar un territorio cercano a Manaos donde piensan comenzar una exploración petrolera que puede destruir el luegar.

Guacira de Oliveira militante de muchos grupos dentro de la Articulaçao de Mulheres Brasileiras, y participante en el Foro Itinerante de Mujeres por los derechos a la Seguridad Social cuantificó esa desvalorización e invisibilizaciôn del trabajo femenino: sólo el 27% están en el mercado formal, lo que significa que 2/3 no tienen seguro social ni aportes para la vejez.

El trabajo de las mujeres no es reconocido porque el trabajo sólo ennoblece al hombre. El trabajo doméstico es una esclavitud o es visto como una vocación, no concede derechos y, en cambio, es absolutamente fundamental para el capitalismo, afirmó. En la actualidad, cada vez existen menos garantías sociales y menos apoyo y seguridad. Ademas, aquí el bienestar nunca llegó y ya va de salida, resaltó, por la aplicaciôn de políticas econômicas neoliberales.

Las Políticas Públicas deberían corregir esa división sexual del trabajo, proseguía De Oliveira porque se apropian del trabajo no remunerado de las mujeres para reducir los gastos del Estado.

Según ella y para finalizar sugiriô que deberían tributar las grandes fortunas del país así habría dinero para las mujeres, porque los agronegocios no pagan impuestos y sí lo hacen las campesinas y las quebradoras de coco.

Los parlamentos de mujeres de los diferentes grupos debían seguir hasta la tarde.

Había otros debates de estos colectivos de mujeres el resto del día y quedan para las siguientes jornadas los temas como el tribunal de las aguas para frenar la muerte de los ríos; el papel de las mujeres en las reformas políticas y el diálogo intermovimientos, entre otros.

27/28.01.09 - NEWS from BELEM: Marcha de inauguración y Dia de la Pan-Amazonia

2009-01-29T13:25:00.000-08:00

Por Tona GUSI y Lídia VILALTA
Para XIDPICCAT-XIPAVG
29 de enero de 2009

La intensa y puntual lluvia que cada día cae a las 3 de la tarde en Belem, no impidió el arranque con fiesta y alegría de la marcha que inauguraba el día 27 de enero los trabajos y encuentros de este noveno Foro Social Mundial de 2009.

Bajo el titulo Desde África hasta la Amazonia, decenas de miles de personas (de 50.000 a 100.000 según distintos medios y fuentes) con la participación de muchos colectivos de mujeres diversas, la larga marcha cruzó practicamente la ciudad desde una zona del rio Amazonas (las antiguos muelles, o Docas aquí) hasta la zona de San Braz, donde algunos colectivos indígenas tomaron la palabra en el escenario. La salida la dieron los colectivos de quilombolas y afrobrasileiros. El recorrido se demoró mas de cinco horas y ocasionó un gran atasco de tráfico que solo recuperó la normalidad hacia las 9 de la noche.

En el FSM 2009 el día 28 está siendo el día de la Pan-Amazonia. A las 8h 30 de esta mañana ha empezado una programación con fuerte visibilidad ya que ha ocupado los 3 palcos (escenarios) que se han instalado en la Universidad Federal do Pará (UFPA).

Las y los participantes de este Forum parten ya, desde que se convocó el FSM en Belem do Pará, sensibilizados sobre el tema: las necesidades y las esperanzas de la Amazonia.

También en la prensa de Belem do Pará la Amazonia tiene sus primeras páginas. Entre ellas las dedicadas a la joven cineasta Claudia Kahwage , cuyo documental ‘Verde Terra Prometida’ trata sobre los temas sociales de la Amazonia. La cineasta ha escogido el FSM para empezar las grabaciones para su nuevo audiovisual ‘Nas Trilhas do Gatilheiro’ dedicado a Quintino da Silva, el Robin Hood de la Amazonia.

Ocupa un lugar muy importante en la Jornada de la Pan- Amazonia el Medio Ambiente, pero le siguen de cerca la identidad, la soberanía nacional y popular, el trabajo y la lucha contra la violencia.

Y ..sí!! la participación de las mujeres, las aportaciones de sus colectivos y los mensajes con visión de género han sido abundantes, tanto en la manifestación de ayer como en todas las actividades de esta mañana.

Sus voces, sus proclamas y sus cantos han sido escuchados y coreados.

Así el tema ´Cambios Climáticos’, contaba con la performance de la actriz Claudia Ticuna sobre la ‘Destrucción de la Floresta’. En ‘Modelos Energéticos’ en el subtema ‘Lucha contra las Presas en la Floresta’ el diálogo ha sido promovido por la ‘Mezcla’ de Palabras Femeninas y el Movimiento Feminista de Brasil.

En el tema ‘Fin de la Violencia’ las mujeres protagonizaban el subtema ‘La lucha contra la violencia en el campo y en la ciudad’ ellas se llaman: Actitud Maria Marta de Argentina; Mujeres de Negro; Lucha Pacífca de Uruguay, etc.

Esta alta participación ha continuado dentro ya del tema ‘ Criminalización de los movimientos sociales’ en la presentación del subtema ‘Persecución del estado a los movimientos sociales y sus lideres’ a cargo de la Alianza Feminista Centro-Americana para la Discrimalización del Aborto apoyada por varios colectivos de mujeres:

Por el fin de la criminalizacion de las mujeres

El mediodia del dia 28 y bajo un sol sin piedad que rajaba hasta los pensamientos, diversas redes de mujeres latinoamericanas, de movimientos nacionales brasileiros y de organizaciones, como tambien diversos grupos individuales, asistieron al acto feminista que, desde uno de los escenarios de la UFPA, reclamaba la defensa de la democracia y el principio constitucional del Estado laico, para evitar la interferencia de las influencias religiosas en la universalidad de la atencion sanitaria para las mujeres.

Algunas pancartas informaban que muchas mujeres mueren por abortos clandestinos, que otras muchas estan siendo judicializadas por la practica del aborto y denunciaban los malos tratos y humillaciones que sufren en los hospitales cuando intentan ser atendidas. Tras la denuncia del encarcelamiento de las mujeres (unas 10. 000 sólo en la región del Mato Grosso do Sul, según su manifiesto) se exigia una política integral de salud sexual y reproductiva y el cambio de la legislación que criminaliza a las mujeres.

La demandas giraban en torno a los derechos y al fin de la criminalización de las mujeres, las pobres, las negras y las jóvenes que son las mas afectadas por esa criminalización. En las pancartas se exigía: el derecho al propio cuerpo; dignidad, autonomía y ciudadanía para las mujeres. La maternidad es una opción no una obligacion; No se puede impedir a una mujer ser madre; no se puede obligar a la maternidad. Este última demanda llevaba además la exigencia de comprender que la maternidad libremente elegida es una función social y, por tanto requiere una garantía de cobertura sanitaria por parte del Estado.

Finalmente, dentro del tema ‘ Criminalización de los movimientos sociales ‘

recibian una atención especial en la programación los medios de comunicación bajo los subtemas: ‘Campañas de Persecución de los Medios de Comunicación’ y ‘Criminalización de la Comunicación Popular’. Con presentación y dialogo a cargo de Abrazos, Foro de las Radios Comunitarias de Brasil, Grupo Memoria Oral Basco y Intervoces.

ACLARACIÓN ACTIVIDAD DE LA RED INTERNACIONAL DE PERIODISTAS

2009-01-27T13:57:00.000-08:00

La XIDPIC.CAT - Red Internacional de Periodistas con Visión de Género
realizará su actividad:

Taller de Género y Comunicación del FSM2009 en el marco de BELEM EXPANDIDA
( ver en el programa página 121).

Nuestra actividad tendrá lugar el día 29 desde las 15 h a las 18h 30m, hora
de Belem en la UFPA, facultad de Comunicación frente al Centro de Comunicaciones del
FSM.


En ella participará Lilian Celiberti.
Durante este tiempo realizaremos todas las conexiones posibles Video-Chat o
Audio con las ciudades que lo han solicitado.
Si fuera necesario realizaremos las conexiones pendientes el día 30.
( ver programa BELEM EXPANDIDA, página 121)


ATENCIÓN:

EN EL PROGRAMA DE LA LISTA DE ACTIVIDADES  POR OBJETIVOS CONSTA EN EL
OBJETIVO 11 DEL DIA 29, TURNO 1 Y TURNO 2 LA ACTIVIDAD DE LA  XIDPIC.CAT -
Red Internacional de Periodistas con Visión de Género.
(ver página 35 y 36)


Esta actividad se ha trasladado al espacio físico de BELEM EXPANDIDA, día y
hora ya indicados.

Por tanto sólo estaremos al comienzo de estos dos turnos para dar la
información del Taller de Género y Comunicación que, como hemos dicho
celebramos, en BELEM EXPANDIDA: UFPA

Noves amistats de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere

2009-01-26T15:59:00.000-08:00

Per Tona Gusi
B. do P. 26.01.09

Aquest matí ha estat un plaer conèixer i conversar amb unes companyes que ja estan treballant des de fa uns dies en el Forum de la Teologia de l'Állliberament i que per poc que poguem les entrevistarem.

La Mercè Budalles és nascuda a l´Emporda i fa 35 anys que viu i treballa a Brasil. La Mercè es una dona molt activa que exerceix la docència universitària a Goiânia. Abans la Mercè va treballar al Mato Grosso i com molt bé diu, amb aservació feminista, en Pere Casaldàliga va treballar amb
ella.

L'Arcelina Helena Publio Dias, una periodista brasilera que avui mateix ja s´ha incorporat a la XIPAVG. Ens explica que ella és una periodista de fons, d´extensos reportatges i que ara que ja no té l´obligació de treballar, gracies a una grata jubilació, pot posar totes les seves energies en allò que creu i que estima. En aquests moment esta realitzant tasques socials a les presons de Goiás, la petita ciutat on viu. I és clar! s'ha interessat molt pel programa de ràdio que estan fent les companyes de Radio Paca a la presó de dones de Quatre Camins.

L'Arcelina ha viscut aventures arreu del món i entre els seus 5 llibres de reportatges, ara us citem: Sinais de Esperança, Perdáo Africa i Alem do Silêncio. Aquest 5 llibres són el resultat de 500 pels 5 continents per donar visibilitat a les persones excloses, als sense terra, sense sostre, sense drets... i en el cas d'Europa als auto exclosos a la recerca d´una altra realitat, d´un altre món.

Com podria practicar un periodisme que no fos amb Visió de Gènere? Com podria fer els meus reportatges sense mostrar la realitat de les dones? No pots treballar per um outro mundo é possível sense lluitar a favor de les dones. Sí, és clar que soc feminista!

I finalment hem de parlar de la Dulce Moreira, una sociòloga de Belem do Pará que treballa en una associació contra la violència de gènere, la violència contra les dones. Aquesta primavera ens visitarà a Barcelona i per tant la XIDPIC.CAT podrà organitzar una trobada amb ella.