CAMPANYA AVORTAMENT AL FSCat

Per Conxa García

El passat dia 30 de gener, dins dels seminaris organitzats a FSCat, al matí, es va dur a terme una trobada amb el títol La Campanya pel Dret a l’Avortament, una lluita continua, organitzada per membres de la Campanya. Va ser una xerrada interessant i la gran majoria d’assistents, inclosa la moderadora, eren dones joves. S’ha de destacar que enguany la participació de noies joves ha estat, en general, remarcable.

Es va fer el relat d’aquests dos anys de Campanya: coordinació estatal, concentracions, suport a les dones afectades. Han treballat i hi han donat recolzament des de dones que fa més de trenta anys havien estat lluitant amb el mateix objectiu i que es trobaven repetint la mateixa història, fins a dones joves que s’hi han incorporat. També han participat organitzacions molt diferents: des de castellers a puntaires, que s’han agrupat i han treballat. S’han donat xerrades a les universitats, als instituts, a entitats. S’hi van recollir autoinculpacions i després signatures. Es van fer actes el dia 28 de setembre, Dia Internacional pel Dret a l’Avortament. S’ha exercit la funció de lobby i els partits polítics han estat presents a la campanya.

Malgrat tot això, es troben força gent reticent a firmar, fins i tot d’extrema esquerra. Se signa amb més facilitat pel dret a decidir nacional o per a qualsevulga altra cosa que no pas pel dret a decidir de les dones. Van constatar que els moviments socials i la gent en general, encara no són conscients de la lluita contra el patriarcat

Es va fer una valoració positiva quant al fet que per dur a terme el nou redactat de la Llei s’hagi aconseguit que, com a mínim, els demanessin què en pensàvem, que hagin escoltat el moviment feminista.

Van denunciar que a Catalunya es van demanar tres compareixences al Parlament: a la taula d’Educació, la de Salut i la de la Dona. I només se’ls ha permès comparèixer a aquesta darrera, on només el Partit Popular va estar-hi en contra.

En aquest nou projecte de llei s’hi troben coses que signifiquen un avenç i d’altres que signifiquen un retrocés respecte a la situació actual. Es contemplen catorze setmanes, sense demanar explicacions, però els tres díes de reflexió es valoren com un insult a la capacitat de decisió de les dones. Desapareix el supòsit de salut mental i causes socials, i es parla d’incapacitat per a la vida del fetus, però no es valoren les malformacions que pateix i que poden condicionar la seva vida.

Després hi ha el tema de les dones de setze anys. Segons la Llei del pacient, amb aquesta edat poden anar al metge sense comunicar-ho als pares i decidir una intervenció, si volen rebre quimioteràpia o no, etc. Això palesa una clara incongruència i cal establir una igualtat legal.

La despenalització per a les dones que interrompeixin el seu embaràs és clara en el nou text, però no per als/les professionals, quan el 98% dels avortaments es fan a clíniques privades i, aquestes, encara seran necessàries fins que s’implementi aquest servei a tota la Sanitat Pública.

Manca d’accés als mitjans de comunicació

Si s’ha plantejat una modificació de la llei és perquè existeix una demanda social. Ara bé, des de la Campanya per a un Avortament Lliure i Gratuït es veu que el text que sortira del Parlament no serà el que es volia i hi ha una mica de sensació de derrota. No es rendeixen, però, si la nova llei no els agrada apel.laran als Parlaments autonòmics.

Una constatació important de cara a incidir i informar a la ciutadania és que no tenen accés als mitjans de comunicació.

Tanmateix es valora que s’ha aconseguit introduir el debat en la societat. Cal que se sàpiga que hi ha un munt de tractats Internacionals que diuen que l’avortament és un dret de les dones i han estat signats pel govern. Encara hi ha milers de dones que moren cada any al món per no tenir-hi accés.

Mentrestant l’extrema dreta continua amb la seva provocació de convocar cada any una manifestació pel dia 7 de març

El moviment feminista continuarà amb la lluita per aconseguir la seva reclamació històrica: que sexualitat no sigui igual a reproducció. S’ha de continuar la conscienciació de la societat civil i dels moviments socials sobre el dret al propi cos de les dones. I s’ha de continuar exigint la implementació d’una Coeducació real a les escoles.