dissabte, 31 de gener del 2009

Les dones feministes del FSM 2009 exigeixen la legalització de l'avortament

Per Tona Gusi
Belém do Pará, 31.01.09.



L’Articulación Feminista Marcosur va anul·lar el seu acte en solitari per a afegir-se als altres grups de dones que volien tractar en el fòrum el dret a l’avortament.

Es va traslladar doncs l’acte previst des d’una aula petita de la UFPA [Universitat Federal de Para} amb cabuda per a 50 persones a una Tenda - carpa de gran capacitat situada en la UFRA [Universitat Federal Rural de l’ Amazonia]. Això va significar concentrar a tots els grups de dones a diversos km. de distància. La Universitat Federal Rural té grans extensions de terrenys amb una vegetació exuberant, però cal desplaçar-se a ella per vaixell o amb autobús i encara així t’espera una caminada d’una mitja hora llarga.

A més a més, cal afegir els xàfecs intermitents que et cauen damunt sense previ avís. Doncs malgrat tot la convocatòria va ser un èxit. Més de 200 dones van recolzar amb aplaudiments les demandes de les representants de diverses organitzacions de dones de diversos països, que han exigit l’avortament legal a tot el món sota la decisió única de la pròpia dona.

Cal dir que l’acte va tenir un format més propi d’assemblea que d’una conferència i que van ser moltes les dones que van prendre la paraula i la majoria de vegades amb una veu col·lectiva. Es van relatar diversos casos concrets d’adolescents i dones que van patir el fonamentalisme de funcionaris policials, de poders religiosos i d’estaments judicials.


MATTO GROSSO

La primera a iniciar el debat ha estat Toriis de Matto Grosso, un estat del Brasil on la policia no té gaire respecte pels drets humans. Una adolescent va ser atacada per un grup i els policies no van acceptar la denúncia aduint que es tractava d’una ‘violació de privadesa’. També en aquest estat un diputat va presentar una iniciativa legislativa per a anul·lar la píndola del dia després.

Expedients violats

A l’abril de 2007 un programa de TV va filmar amb càmera oculta una clínica on es practiquen avortaments.. Al dia següent, quan es va fer públic, van aplanar la clínica i es van dur 10 mil fitxes que després van fer públiques en la Procuradoria: 2.600 dones estan sent investigades i 150 estan esperant sentència. Una d’aquestes últimes no va realitzar l’avortament, unes altres van ser acompanyants i unes altres van avortar en els supòsits que contempla la llei. La suspensió de pena equival a dos anys de servei comunitari a guarderies, i es tracta segons l’autoritat d’una “pena pedagògica” Les dones reunides sota la carpa han expressat la seva indignació davant un cas tan greu i la necessitat de visibilitzar-ho.


GUATEMALA

És el segon país de mort de dones. La Llei preveu l’avortament terapèutic, però no s’utilitza com procediment legal a causa de les seves dificultats.

Un altre cas forca conegut i greu a causa de la persecució a la qual han estat subjectes és el de les “Dones catòliques pel dret a decidir” que han estat acusades “d’apologia de l’avortament’.


ITÀLIA

Des del Vaticà i el propi Papa cada vegada es fa més èmfasi en el dret de l’embrió i del ’ser no nascut’. La representant italiana va parlar amb vehemència sobre el dret de la dona a decidir sobre el seu propi cos: “la vida comença quan la dona ho decideix; les dones no som contenidors, som éssers pensants, som subjectes”, va assenyalar.

Així mateix, va emfatitzar les restriccions de certs països del centre d’Europa i d’uns altres de la UE que semblen voler legalitzar normes restrictives a les lleis actuals, moltes vegades amb l’excusa que com la biomedicina ha avançat moltíssim es pot per tant reduir el termini de temps legal per a l’avortament. També en aquests països s’observa una tendència a donar mes poder als especialistes professionals, mèdics, psicòlogues, juristes, entre uns altres, en detriment del de la dona. Fins i tot es culpabilitza a la dona dels pocs naixements i de la poca fertilitat masculina mitjançant arguments científic-ambientals que la cronista no reprodueix per a no posar-se vermella.

La representant italiana va animar a les dones, les quals van corejar amb ella: “Per la nostra sobirania sobre el nostre cos!” i “no al consell exterior!”

Finalment, les dones d’Itàlia van fer una crida per a realitzar una marxa europea, amb invitació a les dones del FSM, per a manifestar-se aquest any 2009 a ROMA.


BRASIL

Manuela, de Brasil, va recordar a totes que el dret d’autodeterminació de la dona a l’avortament és una reivindicació en tot el país des del 2005. I van corejar les assistents: Nosaltres parim, nosaltres decidim! i L’avortament no és un crim!


COLÒMBIA - ARGENTINA

La representant de Colòmbia no va poder assistir i en el seu lloc parlà una dona argentina i ho va fer explicant el cas de Laura, la nena de 13 anys que va quedar embarassada per una violació. Aquest és un cas realment dramàtic, que en el seu moment ens va ser relatat exhaustivament per ARTEMISA notícies.

Resumint, aquesta nena va intentar suïcidar-se, llavors la seva mare va ana amb ella a la Fiscalia per a denunciar la violació ocorreguda el 27 de març del 2007. Els metges al·legant objecció de consciència la van desviar a un hospital públic. El jutjat es va negar a protegir els drets de la nena al·ludint no coincidència entre la data de la violació i el seu moment actual de l’embaràs. Es va recórrer a la Cort Constitucional, la qual va emetre una sentència favorable a la nena.

Aquesta sentència clarament exposa, entre altres obvietats, que l’objecció de consciència no pot ser col·lectiva i que en el cas d’objecció d’un mèdic, aquest ha de remetre el cas ràpidament a altre facultatiu. Aquesta sentència és molt important, però arrivà tard per a la Laura. Feia un any i mig de la violació i per a aquestes dates, ja havia parit, i lliurat la criatura en adopció.

En l’assemblea, aquest testimoniatge va obtenir una resposta amb molt de sentiment i de nou van onejar pancartes [flassades] i van ressonar les veus de mes de 200 dones sota la carpa que rebia milers de gotes de pluja, tantes com llàgrimes vessa la Pacha Mama [la mare terra] pel sofriment de les dones no només d’amèrica llatina, sinó de tot el món.


BRASIL. UN ALTRE CAS

Ana Paula, abillada amb una mascara - llavis que diuen “TUA BOCA E FONAMENTAL PARA O FIM DE TOTA A VIOLÈNCIA”, va narrar el cas d’una altre adolescent que va acudir a l’hospital amb hemorràgia i es descobreix que està embarassada de 6 mesos tenint problemes vitals de salut. Un altre cas és el d’una altra adolescent sense recursos on el destarot legal arriba fins al punt d’exigir-li una fiança de 18.000 reals [uns 600 euros]. O el cas d’una altre noia de 12 anys violada des dels 9 anys i segrestada durant 3 mesos pel familiar violador, el qual va violar -a més a més- a dues amigues de la nena.


MEXIC

Lilian Celiberti, de l’Articulació Feminista Marco Sud, va ser qui va finalitzar les intervencions llegint primer un text de part de Sara Lovera, periodista mexicana de l’Agència de Notícies SEMlac i fundadora de CIMAC.

Aquest text amb data 29 de gener de 2009 és un escrit de resposta protesta a la intenció d’un grup de la Càmera de Diputats de modificar el Projecte de Llei en detriment de la decisió de les dones a Mèxic. [Sara ens va enviar amb diligència aquest comunicat a la Comissió de la RIPVG del FSM 2009 i així ho vam poder lliurar a l’assemblea].

La norma de modificacions al Projecte aprovat NORM.046.SSA.2005 “Sobre la Violència familiar sexual i contra les dones” pretén eliminar l’obligació del govern de distribuir la anticoncepció d’emergència, fet molt greu ja que a Mèxic hi ha un alt índex de violacions a dones en situació de pobresa, el que significa l’avortament clandestí com única solució, fet dramàtic que representa la tercera causa de morts en dones en edat reproductiva.

Per descomptat, aquesta modificació de la llei vol augmentar els requisits de tutoria, d’influència d’autoritats professionals. Omet l’obligatorietat de l’equip medic, etc., és a dir, desposseeix a les dones del seu dret.


URUGUAI

Sobre la situació a Uruguai, Lilian Celiberti va voler destacar els aspectes positius de l’actitud política reivindicativa feminista de les diputades i alguns diputats en l’exigència de promulgar la llei. També va explicar la campaña que van fer amb els lemes “Jo vaig avortar” i “Jo he acompanyat a una dona que va avortar”. Les 9.000 signatures recollides van ser publicades en els mitjans i entre elleshi havia les de 4 ministres i ministres i les de diverses diputades i diputats.*

I finalment, Lilian ha destacat el fet de que la Secretària d’Interior va enviar una circular al comandament policial amb l’ordre d’obligació d’atendre correctament a les dones que presenten la seva denúncia.

Per a finalitzar els seus actes, les dones feministes del FSM surten cada vegada en marxa i ahir no va ser una excepció. Va tornar a caure la pluja torrencial sobre aquesta exuberant naturalesa i sobre totes les nostres testes. S’elevaren més de 200 veus de dones i d’alguns homes, mentre gairebé corríem per aquesta terra de la Amazònia.

DIREITO AO AVORTAMENT”

EDUCACAO SEXUAL PER A ESCOLHER”

CONTRACEPCAO PER A PREVENIR”

PELA VIDA DAS MULHERES”

* aquesta campanya també s’ha realitzat a Catalunya