Dones submises per feines servils?

.

Per Tona Gusi
Barcelona, 31 de gener de 2010

Dona, immigració i crisi econòmica.

Organitzat per l’associació Papers i Drets per a Tothom i Debat_ a_ Bat

En aquest seminari es produí un debat molt viu - allunyant-se massa vegades potser- del tema proposat, on les dones havien d’ocupar la centralitat de l’exposició i del debat posterior. Fets recents de la política catalana, com el protagonitzat per l’Ajuntament de Vic, i la possibilitat de noves regulacions des de la legislació estatal dominaren algunes de les aportacions masculines del públic assistent. Treballadors i treballadores socials, gents dels moviments veïnals, agents interculturals, associats i associades a col·lectius i ONG, etc omplien l’aula. Es trobà a faltar a representants dels partits polítics i/ o d’institucions.

Apassionada i sentida fou la intervenció de diverses dones sobre les aportacions o desviacions del feminisme en referència a la lluita per l’amillorament dels drets de les dones migrants i dels

Drets Humans de les Dones. No cal dir que el tema del vel i de la burca tornà a treure el nas com passa en tots els debats sobre immigració quan es parla de persones de religió musulmana. A aquest debat, introduït per una dona respectuosa amb aquest ‘costum’, s’hi afegiren diversos homes tot defensant el dret de mantenir ‘les cultures originaries’ i dues dones respongueren que no confonguem pas cultura amb dominació masclista.

Norma Falconi, la representant de ‘Papers i Drets per a Tothom’ havia iniciat la seva exposició amb aquesta afirmació: ‘quan fas arrels, no te’n vas’ i certament tot indica que les dones són qui fan arrelar les famílies i només en situacions molt extremes de manca de treball emprendran una nova migració.

En canvi les dones ocupen el darrer lloc en l’escala jeràrquica de la immigració.

L’ajut de les institucions consisteix en facilitar cursos d’integració dels quals la major part dirigits a les dones són per al sector ‘serveis’ i el que ensenyen és a netejar i planxar!! – diu la representant- Què es pensen?, què als nostre països d’origen no netegem ni planxem?.No es pot continuar en la línia del paternalisme de Càrites o Creu Roja, - afirma, tot i que els hi reconeix la necessitat de la seva feina en moments de crisi com l’actual -.

Continuant en el tema de la ‘integració’ assenyala que la major part d’immigrants dels anys cinquanta i setantes provenien d’Andalusia, Murcia, Galicia, etc. i han viscut tota la vida envoltats de la seva cultura i les seves tradicions. No s’han integrat pas, conserven les seves arrels i ningú els hi passa comptes!. Doncs per què s’exigeix ara aquesta ‘integració als nou vinguts’ d’aquesta darrera dècada ?- pregunta - La major part de les esbroncades xenòfobes i racistes han vingut d’aquests immigrants espanyols, no de la gent autòctona. Se’ns situa permanentment en la polèmica dels serveis socials, se’ns estigmatitza. S’atia l’oposició de la suma de persones catalanes i espanyoles en front de persones estrangeres.

Per a la responsable de ‘Papers i Drets per a Tothom’ també existeix una clara voluntat discriminatòria a les persones immigrades segons la seva procedència. Sembla que mentre a la ciutadania originaria d’ Amèrica Llatina se li pot atorgar el dret a votar, no és així amb les persones vingudes del Marroc i del Pakistan. Molt sovint se senten comentaris sobre la docilitat i caràcter submís de les dones d’Amèrica Llatina: Ai ... el dia que aquestes dones amb fama de submises molt adequades per tasques servils es plantin! Serà un cop ben fort per a la societat!.

L’ interès de la Taula és donar la veu a la gent que ompla l’aula i les primeres preguntes estan relacionades amb les actituds racistes de la població catalana: com aturar la rumorologia que s’estén com una plaga i que assegura que els ajuts socials i les beques van a parar exclusivament a la immigració? Com podem treballar la interculturalitat? Com s’elabora un discurs conciliador?

La advocada de l’altre col·lectiu present a la Taula del seminari no té una resposta màgica: no s’han de tolerar aquests comentaris i d’altra banda cal conèixer el caràcter victimista d’aquest país. Tanmateix les persones que hem optat pel compromís social tenim l’obligació d’informar i de denunciar.

En una societat en la qual hi ha massa pobresa sempre es busca un culpable – rebla la Norma Falconi – i com que el govern no ho pot ser mai, aleshores ... és la immigració!. Els ajuntaments, amb molt poques excepcions, diuen a la gent que són els immigrants els qui prenen les places de guarderia. I quan es parla de pisos patera relacionat amb el tema del padró municipal, s’ha situar aquest tema com un problema derivat de la pobresa. Pobresa que també afecta a la gent autòctona del país ja que moltes famílies catalanes no disposen en els seus domicilis de 20 metres quadrats per a cada membre de la seva família. La gent que viu a pisos patera haurien de convocar reunions de veïns d’escala i si la resta de veïns no hi va fer tot seguit un porta a porta. La situació de pobresa que afecta a ‘uns i altres’ està ben reflectida quan comprovem que les dones i els joves es troben en la mateixa situació.

La por a que davant les properes eleccions creixin els discursos i les actituds xenòfobes és un sentiment compartit per tota l’aula.

Tot i que les intervencions del públic assistent al seminari son força paritàries, es constata que no només són els homes els qui s’agafen més temps en el seu torn de paraula sinó que sovint deriven el tema cap a qüestions globals de la immigració. No s’aturen a reflexionar des d’una perspectiva de gènere.

Així es parla sobre la poca assistència dels immigrats a les reunions de veïns, de barris, d’associacions, etc. Hi assisteixen quan s’ofereixen cursos però un cop aquests s’han acabat ja no tornen més per l’associació. Diuen que moltes vegades els immigrants - els qui intervenen utilitzen sempre el masculí plural- opinen que són els partits d’esquerra del país els qui han de treballar i ells no s’hi posen. No fan pinya comuna i l’opinió és que han de formar part de les associacions de veïns i d’altres col·lectius. També es parla sobre l’educació pública i s’opina que cada vegada acull a més pobres. En temps de crisi la gent està disposada a donar per caritat però no per reconeixement dels drets de les persones.

Hi ha una intervenció molt apassionada d’una dona, que s’ autodefineix com una lluitadora de les d’abans, i que crítica amb fermesa a l’esquerra institucional perquè ‘segueix amb el discurs dels d’aquí i dels d’allà’. Afirma que no tenen política sobre immigració i que en tot cas ‘estan sostenint la política de la por, ja que la dreta diu sempre el que vol sense por i l’esquerra, per contra, sempre està demanant perdó i així augmenten la sensació de por. També – per ella- els discursos feministes han oblidat la qüestió social. Considera que el tema de la conciliació familiar pot esdevenir una perversió. I que quan les feministes escullen per les altres sobre el vel la burca estan fent paternalisme. Creu, finalment, que s’ha d’emplaçar als polítics als barris per qüestionar-ne el seu discurs.

Una dona jove opina que dins del propi FSCat hi ha discriminació vers les dones i vers les dones migrants, ja que mentre elles estan en una sala petita, junt amb les feministes i les ONG , ‘Els Tècnics del món nou que és possible’ disposen d’una sala gran i de més prèdica. Demana també que ens interroguem sobre si veiem acceptable la vida que fan molts dones joves immigrades que treballen dia i nit per altres i a casa d’aquests altres. On es la seva vida pròpia? Com ho podem tolerar?

Per fi un home jove si que fa una intervenció des del femení – és un mediador cultural del Baix Llobregat- i ens recorda que: les persones immigrades no són homogènies, que en comú només tenen el punt de destí. - Diu que - cal que ens preguntem quants i quantes autòctones van a les reunions de persones immigrades?. Convé amb els i les que ja han opinat que l’esquerra no qüestiona la llei d’estrangeria! I que: massa sovint quan es parla de la les dones immigrades s’utilitzen arguments instrumentals, utilitaris, no es tenen com referència els Drets de les Dones.

Un tema que ens hauria de fer reflexionar – a parer seu- és que les dones immigrades supleixen a dones autòctones que al seu torn estan accedint a llocs que fins fa poc només ocupaven els homes autòctons.

També son dades molt significatives les d’un recent estudi fet a Cornellà: a les associacions d’amazigs i berbers les dones només hi participen en un 20% i com a màxim en alguns altres municipis en un 30% o 40 %. A vegades són els homes els qui no les deixen participar, però per altra banda també s’ha demostrat i és decebedor que quan s’han fet cursos exclusius per a dones i amb professorat femení, aquests cursos els hi han estat útils per aprendre la llengua però no han servit perquè prenguessin consciència.

Aquí s’obre un altre debat sobre el vel, la laïcitat, opinions variades a l’entorn de la llibertat de la dona i els seus drets, per exemple un individu s’expressa així: ‘No tot el feminisme és dolent’. També hi ha qui opina que igual com hi ha un moviment en contra de la immigració potser fora hora d’organitzar un altre moviment pro-immigració.

Finalment una noia jove opina que: cal fer èmfasi en la denuncia del consentiment social envers les feines servils ( en les condicions) que fan tantes dones immigrades i afirma- contestant una de les intervencions anteriors- que: el feminisme en la seva denuncia del patriarcat ha estat la gran aliada de les dones.