El fracàs de l’estratègia de Lisboa. Experiències de lluita contra l’atur, els acomiadaments i la precarietat. Propostes d’acció.

Per Mony Monell

Dissabte 30 de gener al FsCat

“Hem vist com el tractat de Lisboa i les seves mesures neoliberals lluny d'aconseguir la plena ocupació i l'eradicació de la pobresa com a objectiu a assolir el 2010 han portat més precarietat laboral fent créixer arreu del món les persones que avui viuen sota el llindar de la pobresa”. Amb aquesta premissa va arrancar el seminari “El fracàs de l’estratègia de Lisboa. Experiències de lluita contra l’atur, els acomiadaments i la precarietat. Propostes d’acció”, dins el FsCat 2010 . La presència d'homes de diferents edats era dominant en la taula de ponents i majoritària entre el públic assistent.

En una primera part, l'atur i els acomiadaments van ser el tema principal. Es van presentar experiències de l'assemblea de treballadors de Seat i de Nissan i com havien afrontat els expedients de regulació, encarant els acomiadaments amb tot tipus de mobilitzacions i accions. Tant en Jordi, treballador de Seat, com Raül, treballador de Nissan van posar èmfasi en el fort component de discriminació, ja que les primeres víctimes dels expedients de regulació havien estat les dones embarassades i també les persones que patien alguna minusvalidesa. A Seat es van fer més de 100 denúncies per discriminació, acompanyades de concentracions a les fàbriques i altres mobilitzacions, aconseguint que l'empresa fes marxa enrere. A Nissan, tot i que s'havien guanyat 36 judicis, les embarassades no havien estat readmeses per la qual cosa anirien un altra cop a judici.

A la taula també hi havia un representant de la Red Ciudadana contra la Precariedad de Jaen que va afirmar “que ja estaven farts de marqueses i duquesses i dels quatre capitalistes que només fan servir la terra per especular i cobrar les subvencions”, i que no hi havia més que no portessin a terme dues o tres accions”.

La segona part va estar dedicada a les propostes d'acció. Per a tots aquests col·lectius, articular mobilitzacions al carrer, coincidint amb dates d’esdeveniments polítics de ressò mediàtic, són les millors estratègies per fer sentir la veu i les seves reivindicacions.“Cal una forta unió entre tots els col·lectius i preparar un calendari d'acció”, va dir una dona andalusa, l'única veu femenina que es va sentir en aquest seminari. En aquesta direcció s'emmarcaria una II Marxa contra l'atur a Catalunya, i avançar cap a una coordinació de l'acció contra l'atur a l'Estat espanyol i a Europa.