dijous, 17 de febrer de 2011

Carta de solidaritat amb la lluita de les dones en el món. Escrita el 9 de febrer de 2011, a Dakar, Senegal, durant el Fòrum Social Mundial


Escrit per Tona Gusi. Dakar (text i fotografies)
Per a La independent



Des de les diverses assemblees de Dones fins a l’Assemblea de convergència de les Dones del Fòrum Social Mundial, hi ha hagut tot un procés assembleari de reflexions i debats que es materialitzen en l’anomenada Carta de Solidaritat amb la lluita de les dones del món, redactada el 9 de febrer de 2011 a Dakar, Senegal, durant el Fòrum Social Mundial.



Des dels Diàlegs Feministes, l’Assemblea de la Marxa Mundial de les Dones, l’Assemblea de les Dones Africanes i d’altres de sectorials es van realitzar molts esforços a fi de consensuar un document final. Malauradament l’acord no fou total ja que un bon nombre de dones marroquines pertanyents a organitzacions internacionals i altres dones senegaleses no acceptaren l’apartat que fa referència a les llibertats de les dones saharauis, pel que fa als Drets dels Pobles.

En l’assemblea de convergència del dia 10 hi foren presents la representant de la UNESCO Senegal, i les representants de Via Campesina, Marco Sur, Marxa mundial d’Àfrica, Associació de Dones per la Recerca i el Desenvolupament, Gènere en Acció, Organització de Dones de Palestina, Associació de Dones pel Desenvolupament, i la Comissió de la Dona del Consell Africà entre d’altres.

Les diferents participants a la taula explicaren el procés d’elaboració de la Carta i manifestaren la voluntat que aquesta declaració reflectís totes les aportacions i totes les capacitats de les dones. La Comissió Dona, Gènere i Equitat del FSM 2011, on hi ha les principals organitzacions es varen trobar prèviament per posar fil a l’agulla a la redacció que després seria compartida amb la resta de les organitzacions i amb totes les dones en l’Assemblea de convergència de les Dones.

La representant del Consell Africà obria amb aquestes paraules el debat sobre la proposta de declaració: “Les dones hem tingut una presència remarcada i remarcable en aquest Fòrum Social Mundial”.

Les dones que conformaren aquesta forta presència no pogueren celebrar amb euforia el seu treball en l’acte de cloenda del FSM 2011, on s’havia de llegir la Carta. En no ser aprovada per consens total no fou objecte de lectura pública i només hi hagué unes paraules de les representants de l’Assemblea que malgrat l’entrebanc reberen el suport al seu treball per part de les dones del FSM amb aplaudiments i crits d’encoratjament.

Una gran majoria d’organitzacions i dones presents al FSM han pres però el compromís de difondre la Carta internacionalment.


Carta de Solidaritat amb la lluita de les dones del món, 9 de febrer de 2011 a Dakar, Senegal

Aquest any el Fòrum Social Mundial, s'uneix als pobles d'Àfrica, com les dones de diferents parts del món es van reunir a Dakar; es tracta del tercer Fòrum Social Mundial des de 2006, que es va dur a terme a Mali i a Kènia el 2007 , conscient que la unió les nostres forces finalment portarà el canvi i així reafirmem la nostra solidaritat i admiració a favor de les lluites de les dones al Senegal, les dones africanes i dones del món. Les seves lluites, juntament amb les lluites de tots els homes i les dones, enforteixen la resistència contra el sistema patriarcal capitalista i la globalització.

A dia d'avui seguim patint la mateixa crisi mundial - econòmica, alimentària, ambiental i social - i prenem nota amb preocupació sobre el fet que aquests atacs continuen i están aprofundint-se. Aquí la reformulació de la nostra anàlisi sobre aquestes crisis és que no són aïllades sinó que són l'expressió del model de crisi caracteritzada per l'explotació del treball i el medi ambient, i l'especulació financera en l'economia. És per això que les dones, que seguim dient que hem de canviar difents models: social, econòmic ide producció i consum, que genera més pobresa per als nostres pobles i especialment per a nosaltres les dones.

Nosaltres, les dones, som sensibles a respectar i defensar els principis de justícia, pau i solidaritat. Creiem que hem d'avançar en la construcció d'alternatives per fer front a aquestes crisis, però, les respostes pal.liatives basades en la lògica de mercat no ens resulten vàlides.

No podem acceptar que continuïn els intents per mantenir el sistema actual a costa de les dones.

En aquest sentit, diem no a la intolerància i a la persecució de la diversitat sexual i les pràctiques culturals que atempten contra la salut, el cos i l'ànima de la dona.

Condemnem totes les formes de violència contra les dones, el feminicidi en particular, el tràfic de dones, la prostitució forçada, l’abús físic, l’assetjament sexual, la mutilació genital femenina, els matrimonis precoços, els matrimonis forçats, la violació, la violació utilitzada sistemàticament com a arma de guerra i la impunitat dels que cometen aquests actes de terror contra les dones.

Ens segueixen dient que no cada vegada que volem organitzar qualsevol empresa que no segueixi el model patriarcal, volen mantenir les que no respecten els drets de les dones, que no els permeten l'accés als recursos, a la terra, al crèdit, a l'ocupació en condicions dignes, on el capital serveixi per a reproduir feines precàries les dones.

Condemnem l'acaparament de terres i assentament dels agricultors i camperols, sota qualsevol forma, pels estats o les empreses transnacionals, i condemnem els cultius transgènics, que són perjudicials per a la biodiversitat i la vida.

Diem no a la carrera armamentística i a la carrera nuclear, que es va produir a costa de la inversió dels Estats en els programes socials, la salut i l'educació.

Condemnem una societat que oposa a les dones l'accés al coneixement i l'educació, on les dones són discriminades i marginades en la presa de decisions.

Diem no als conflictes armats, guerres i ocupacions. Diem SI a la pau justa per als pobles oprimits.

Per tot això, ens proposem reforçar la nostra lluita perquè els nostres països disposin de la seva sobirania econòmica, la seva cara política i cultural de les institucions financeres internacionals. Volem la cancel.lació dels deutes odiosos i il · legítims i una auditoria que permetrà als ciutadans a demanar la reparació pels pobles: les dones no han de fer res, són el primer creditor del deute odiós. També fem una crida per a l'aplicació efectiva de la taxa Tobin.

Exigim la sobirania alimentària dels pobles i el consum de productes locals, l’ús de les nostres llavors tradicionals i l’accés de les dones a la terra i a recursos productius.
Volem un món on els homes i les dones tinguin igualtat de drets, la igualtat d'oportunitats en l'accés al coneixement, a l'educació, a l'alfabetització, la presa de decisions, els mateixos drets a treball i salaris justos.
Exigim un món on els Estats inverteixin en la salut de les dones i dels nostres fills, sobretot en la salut materna.
Fem una crida per a la ratificació i aplicació efectiva de totes les convencions internacionals, en particular el Conveni 156 de l'OIT i el Conveni 183.
Volem que la democratització de la comunicació i l'accés a la informació.

Ens solidaritzem amb les dones palestines d'un Estat palestí democràtic, capital independent, sobirà de Jerusalem i el retorn dels refugiats de conformitat amb la Resolució 194 de les Nacions Unides.

Ens solidaritzem amb les dones de Casamance pel retorn de la pau.

Estem amb la lluita dels pobles a Tunísia i a Egipte per a la democràcia.

Amb les dones de la República Democràtica del Congo per posar fi al conflicte.

Amb les dones kurdes, per a una societat democràtica, ecològica, lliures i iguals entre dones i homes, i on hi hagi dret a utilitzar la seva llengua materna en l'educació.

Mostrem la solidaritat amb el dret a la lliure determinació per a les dones sarahuis de conformitat amb la resolució de l'ONU, i per trobar una solució pacífica, de conformitat amb la Carta del Fòrum Social Magribí.

Ens solidaritzem amb totes les dones víctimes de desastres naturals, com els d’Haití, Brasil, Pakistan, Austràlia ...
Ens solidaritzem amb els milions de dones i nens refugiats i persones desplaçades. Fem una crida a favor del seu retorn a les seves terres i a la llibertat de moviment.

Proposem la creació de xarxes d'alerta i informació sobre i per a dones que es troben en zones de conflicte o d'ocupació. Oferim el 30 de març com el Dia Internacional de Solidaritat amb el poble palestí i fem una crida per a un boicot als productes de l'ocupació israeliana. Fem una crida per la creació d'un Fòrum Internacional de Solidaritat amb la lluita palestina el 2012.

Totes i tots reconeixem les lluites de les dones al món i estem d'acord amb les seves afirmacions: el que succeeix a un/a de nosaltres, que ens passa a tots/es. És per això que hem de lluitar en unitat.



Organitzacions signants:
Marxa Mundial de Dones
La Via Campesina
La Federació Democràtica Internacional de Dones (PIF)
Articulación Feminista Marcosur
Organització Continental Llatinoamericana d'Estudiants (OCLAE)
CADTM
AMPLE
UBM - Unió de Dones del Brasil
Cebrapaz
BTC
CUT (Brasil)
Fundació Internacional de la Dona Lliure
Dones Democràtiques Llibertat Dokhan Moviment "
Les dones kurdes Oficina de Pau
Centre de la Dona Utama

dimarts, 15 de febrer de 2011

Articulant les resistències

Escrit per Esther Vivas, Dakar. Fotos de Tona Gusi, Dakar
Per a La independent



L’Assemblea de Moviments Socials del
Fòrum Social Mundial


El procés d'articulació de xarxes i moviments socials ha pres tota la seva forma en la penúltima jornada del Fòrum Social Mundial (FSM), el passat 10 de febrer. Assemblees temàtiques sobre dones, camperols, economia solidària, contra la guerra, per la justícia climàtica... han tingut lloc a Dakar, així com la celebració d'una massiva assemblea de moviments socials, on han convergit els sectors més activistes del FSM.

L'Assemblea de Moviments Socials, promoguda per La Via Campesina, el CADTM, la Marxa Mundial de Dones, entre d'altres, ha aprovat, en una multitudinària assemblea amb uns tres mil participants, una declaració en la que insta a la convergència de les lluites i a l'acció en dues dates centrals de mobilització per a aquest any 2011. D'una banda, s'ha aprovat el 20 de març com a jornada internacional en solidaritat amb els processos revolucionaris al món àrab i, de l'altra, el 2 d'octubre com a dia d'acció global contra el capitalisme.



Organitzacions i persones vingudes de tot el planeta s'han trobat en aquesta assemblea que ha donat veu als sense veu. No en va els primers a intervenir en la trobada han estat els membres del grup Keurgui de hip hop senegalès i el raper Fou Malade, que han obert l'assemblea amb les cançons de protesta 'Quin deute?' i 'Mantingues les mans amunt'. Membres i represtantes de la revolta tunisiana, de la xarxa per l'abolició del deute extern, del moviment camperol, sindicalistes, femi nistes, entre molts d'altres, han pres la paraula per dir clar i alt que cal combatre i fer caure al sistema capitalista.

La declaració de l'Assemblea de Moviments Socials ha denunciat la guerra, les polítiques de les institucions internacionals i de les empreses transnacionals, la violència exercida contra les dones, el deute extern, el canvi climàtic, la crisi alimentària, l'imperialisme i ha fet un crida a l'acció. Així de clar ho deixava el següent fragment de la declaració: "El capitalisme destrueix la vida quotidina dels pobles. Però, cada dia neixen nombroses lluites per la jus tícia social, per eliminar els estralls del colonialisme i perquè totes i tots tinguem una vida digna ".



Així mateix, les dues últimes jornades del Fòrum Social Mundial s'han dedicat a la coordinació de les lluites i les campanyes. Un total de 38 assemblees de convergència s'han dut a terme en ambdós dies. Una de les més nombroses ha estat la que amb el nom de 'Mapa de lluites: de COP17 a Rio +20' ha establert un full de ruta de la cimera del clima COP17 a Durban a finals del 2011 a la cimera de Rio +20 a mitjans de 2012, convocant, abans o entre ambdues i amb l'objectiu de mobilitzar, a una 2a Conferència Mundial dels Pobles sobre el Canvi Climàtic i els Drets de la Mare Terra, com a continuació de la que va tenir lloc a Cochabamba, i a un Fòrum Social Mundial Temàtic al Brasil el gener de 2012 sobre aquestes qüestions. Com deia un dels participants en aquesta assemblea: "Si Copenhaguen va ser una tragèdia, Cancún va ser una traïció, però tenim quinze mesos per moure'ns de Durban a Rio, per sortir al carrer i dir-los a la cara que sabem el que estan fent" .


Els Diàlegs Feministes Inter-Moviments al FSM 2011


Escrit per Tona Gusi. Dakar (text i fotografies)
Per a La independent



Com s’ha tractat el tema de les jerarquies entre homes i dones i dins del moviment feminista?; com s’encara el treball productiu i reproductiu com a font d’explotació?; com actua la religió que defineix la identitat de les dones i decideix sobre el cos de les dones; com es tracta la diversitat sexual i els múltiples gèneres?; com es reconeixen i s’incorporen els moviments i les preoucupacions sobre minories?

Aquestes han estat les questions sorgides en aquests Diàlegs Feministes a Dakar.

L’objectiu dels Diàlegs Feministes Inter-Moviments es promoure justament el diàleg entre feministes per enfortir les relacions entre els moviments de dones i la seva acció política en espais locals i globals.

Les organitzacions feministes convocants foren: Articulación Feminista Marcosur, Comité por la Anulación de la Deuda del Tercer Mundo (CADTM), Federación Democrática Internacional de Mujeres (FDIM), Femnet, Marcha Mundial de las Mujeres y Via Campesina.

La inauguració, després de 3 canvis de localització per questions logistiques de l’organització del FSM 2011, es feu sota una carpa i al voltant d’una pancarta amb el lema “La teva boca és fonamental contra els fonamentalismes”, lema popularitzat pel col·lectiu Cotidiano Mujer de l’Uruguay, que pertany a l’Associación Feminista Marcosur (AFM ).

Intervencions

La introducció fou a càrrec de Virginia Vargas d’AFM Amèrica Llatina, que explicà que Marcosur havia convidat a diverses dones de diferents organitzacions del món amb molta experiencia des del feminisme per reflexionar sobre el sorgiment de noves mirades i nous paradigmes i per repensar i reformular el feminisme: “Cal recuperar la capacitat de formular noves propostes feministes” digué Vargas. Aquestes noves mirades provenen dels: Moviments feministes indígenes i dels moviments feministes de les comunitats africanes i asiatiques. En part potser es tracta d’ “ennegrir el feminisme”. També de les dones joves i dels moviments LGBT.


L'activitat fou moderada per Nandita Shah (Akshara, India)i intervengueren: Alexandra Mecozzi del Moviments de Treballadores d’Itàlia, Betania Ávila (Brasil) dels Moviments Feministes d’Amèrica Llatina, Cecilia Moreno de la Red Afrocaribeña i de la Diaspora de Panamà Red Afrocaribeña i Phumi Mtetwa dels moviments trans d’Africa.

Per Alexandra Mecozzi ( dirigent del CGL, sindicat de la metal·lúrgia) cal tenir present com la crisis fa impacte en la vida de les dones, en la seva condició i en les seves lluites. La crisi és econòmica i social però també es cultural i política i implica l’anomenada crisi de les civilitzacions.

Pel que fa al primer aspecte, el seu impacte ha estat més fort enguany que l’any passat i ha fet que les dones tinguin molta presència a les lluites actuals sobre drets, salaris i negociacions col·lectives ja que la precarització del treball és en les dones on fa majors estralls. La incertesa laboral i els salaris minsos creen dificultats encara majors en la vida quotidiana de les dones i en els seus esforços de conciliació amb la cura de la família. També la privatització dels serveis públics enfosqueix encara més la situació actual.

Referent al segon aspecte, el cultural i polític, la crisi està representant una regressió. Pel que fa a la llibertat de les dones, un ressorgiment de l’imaginari del cos lligat als diners i al poder i aquí hi tenen molt a veure els mitjans de comunicació. Pel que fa a Itàlia entre el Govern i el Vaticà la pressió és molt forta i les dones, fins ara, no han reaccionat molt i l’actitud de l’esquerra te un to molt baix. Els moviments socials junt amb els moviments de dones són vitals per sortir aviat d’aquesta situació.

Mecozzi reflexiona en veu alta: “ Als homes no els hi hem de demanar ajut, sinó que han d’actuar, han de posar en discussió el model masculí”.


Per Betania Ávila, que procedeix d’una regió del nord- oest del Brasil, hi ha dues qüestions principals a Amèrica Llatina: el procés de democratització de la regió i la crisis econòmica que genera tensió entre els moviments socials i els nous governs democràtics.

El moviment feminista d’Amèrica Llatina està lluitant per la igualtat, per l’emancipacióde les dones, per un procés de democratització política, perla democratització de la vida social i de la vida quotidiana.

En el moviment feminista hi ha un questionament obert de les pràctiques jeràrquiques però això no significa que no hi hagi tensions. Malgrat aquestes tensions es pot afirmar però que és un moviment obert que incorpora noves propostes i noves estratègies.

El moviment feminista indígena ha qüestionat molts conceptes i pràctiques del moviment feminista, com ho ha fet també el moviment de les dones feministes negres en temes racials i també cal comptar en les estratègies per al futur del feminisme amb les aportacions dels moviments lèsbics i transsexuals.

A Amèrica llatina té una especial importància la realitat del treball domèstic, la feina de les treballadores domèstiques que alliberen a les dones de classe mitja a costa de la desestructuració de llurs famíli

es i que incideix en la desigualtat entre les dones. El moviment feminista necessita un compromís de solidaritat vers el treball domèstic. Està clar que la manca de polítiques socials se supleix amb el treball de les pròpies dones.

Pel que fa a la religió, l’església catòlica ha dominat històricament molt fortament els estats i les altres religions, les indígenes, les afro i les d’altres esglésies cristianes. Aquesta història comporta que

la lluita per a la legalització de l’avortament sigui molt dura i encara no es vegi l’horitzó. Cal una transformació estructural forta i potent sobre l’aportament i les polítiques públiques en la salut i la contracepció i que l’embaràs sigui una decisió lliure.

Pel feminisme l’autonomia sobre el cos i la subjecte és fonamental. I per refusar el masclisme cal avançar en el sentit d’aquesta autonomia en relació als seus significats, generar noves qüestions crítiques sobre aquests significats: cos, igualtat, subjecte, relació entre poder i cos, jerarquia. Aquests conceptes no són iguals per a cada dona.

Per Cecilia Moreno, de Panamà, treballar en els moviments de dones afrodescendents ha e

stat una part del procés treballat en el feminisme. Descobrir les diversitats i ser conscients que la majoria d’organitzacions feministes del seu país varen descobrir Beijing l’any 2000. La majoria de dones viuen excloses de la informació dins del paradigma colonial que exclou a la població afrodescendent. Les dones africanes viuen un model patriarcal molt potent dins les seves societats. Per tant tenen major vulnerabilitat pel racisme, la pobresa i la manca d’informació. Viuen en la negació de les seves arrels històriques, la pròpia cultura els hi és desconeguda.


Per aquesta representant de la Red Afrocaribeña, el paradigma del feminisme és la democràcia, la participació en igualtat: “ ¿Com aconseguir aquesta autonomia a partir de les identitats de les dones?, ¿com afrontar el fonamentalisme que ens impedeix aliar-nos entre nosaltres?...

Es respon Moreno, que cal traduir i portar el missatge del feminisme a les dones afrodescendents. Brasil, Colombia i Equador han treballat molt en aquesta línia, en canvi al Panamà s’ha retrocedit. Per avançar la Cimera Mindial de Dones Afrodescendent de l’11 al 22 d’agost del 2011 a la selva d’Hondures és la gran oportunitat.

Virginia Vargas, no volguè tancar eltorn de les intervencions de les organitzadores sense recordar les reflexions de Phumi Mtetwa, d’Àfrica ( que degut als canvis de la logística del FSM 2011 ja no era a la carpa). Mtetwa és una de les lidereses més rellevant dels moviments trans d’Àfrica i una lluitadora incansable contra els governs africans i les seves lleis que reprimeixen l’homosexualitat i el lesbianisme i que condueixen directament als assassinats de les persones amb aquesta identitat sexual o a les “violacions correctives” aplicades normalment per grups d’homes a les lesbianes a fi que “es curin”. La Independent ja va denunciar recentment aquesta actes cruels a Sud Àfrica.

Un cop obert el debat, Lilian Celiberti de Marcosur i Cotidiano Mujer de l’Uruguai preguntà a la italiana Alexandra Mecozzi : “Si als anys 70 les feministes italianes foren inspiració per a les de tot el món, ara -50 anys després i amb l’impacte negatiu- com generem un debat global per veure com partim des del nostres errors? Hem interactuat poc amb la política, amb dirigents?

Per Mecozzi és cert que el moviment feminista tot i ser fort no ha canviat la política, no ha canviat la societat. Però cal saber que darrera la política de dretes i reaccionaria hi ha un poder econòmic i financer fortíssim. Però la lluita de les dones dels anys 60 i 70 ha canviat molt la societat, per exemple en la Universitat, on avui hi ha una nova generació de dones joves estudiants que reivindiquen el protagonisme social i canvis en les accions dels governs. Per canviar la política i l’economia “calen aliances més grans, amb dones d’arreu, mestisses, àrabs, ... i no témer al poder”.

Per a l’antropòloga italiana Giselle Evangelisti, resident a Barcelona i amb molts anys de treball decamp a la selva de l’Amazona del Perú, l’habitat i el bon viure són temes reivindicatius de les dones arreu del planeta. El moviment indígena s’ha plantat i les dones, que fa 20 anys eren excloses de les reunions de les comunitats, avui lluiten contra les represes, també les que ha planificat el govern de Lula i que ara continua Dilma Rousseff. El tema del medi ambient es refereix molt a les dones i cal veure com actuaran els nous governs democràtics i les dones al capdavant de la política.

Perla Wilsón, pertany a AMARC, l’associació de ràdios comunitàries, i no deixa de denunciar l’absència dels mitjans en la visibilització de les dones i la seva lluita. Per això AMARC treballa l’empoderament de les dones a les ràdios comunitàries, tant per fer sentir les seves veus com per responsabilitzar-se de la gestió dels seus propis mitjans de comunicació. Aquestes dones ja empoderades han treballat molt pels Drets Humans i els Drtes de les Dones.

A l’Argentina s’ha aconseguit la llei de radios millor de tota la Amèrica Llatina. I en aquesta línia s’ha estat treballant a l’Uruguai i al Brasil. En aquest darrer país el govern Lula no va complir, s’espera per tant que sigui Dilma Rousseff qui tiri endavant la nova lei tal i com afirmava el 7 de febrer el Ministre de la Presidencia, comprometent-se en la Reforma.

En aquests dies tant importants per al seu país, Tunísia, Corinna Cumani, considera molt important la connexió política feminista amb la crisi de les civilitzacions: “Com podem centrar-nos en nosaltres mateixes i enfrontar-nos amb el poder dominant?. Hem de crear una nova cosmologia, una nova concepció del poder. Hem de trobar una definició. Els diferents poders...quines diferencies tenen? Quin poder volem practicar nosaltres?...”.

Per aquesta feminista tunisenca si la relació amb la natura és molt important per a les dones també és cabdal com aquestes la pensen utilitzar. La pobresa és una dels altres temes a tractar.


Per canviar l’actitud davant d’aquestes i tantes d’altres qüestions cal un altre imaginari col·lectiu, uns altres Drets Humans, una altra manera d’entendre la sobirania i el desenvolupament: “Si no revisem les nostres accions i reflexions no trobarem una nova visió que ens uneixi. La política en el sentit de tothom igual, un vot per a cda persona però sota un poder dominat no ens fa iguls en la realitat. No tenim institucions, tenim destitucions.”.

En resum, per Cumani, es bàsic trobar un altra manera més epistemològica de fer la política, trascendint i traspassant el poder actual. Aquesta nova cosmologia han de repensar-la les dones i sens dubte s’oposa a l’actual que és molt individualista.

Les intervencions se succeïren i s’acordaren majoritàriament els objectius esperats per les associacions organitzadores.


Objectius

Els objectius consensuats foren: Donar visibilitat i compartir les experiències de les lluites de les dones en el món, en particular a Àfrica i difondre els debats de les activitats realitzades en el marc del FSM; Construir consens cara a enfortir accions comunes entre les participants, dones d’organitzacions i moviments feministes de totes les regions del món; Presentar anàlisi i propostes des de les dones per a l’Assemblea de convergència de Dones del FSM i vers la continuïtat del procés Fòrum Social Mundial.











dijous, 10 de febrer de 2011

Activistes de tots els continents posen en comú les seves accions en defensa de la pau i les seves estratègies en la reivindicació dels drets jurídics

Escrit per Lídia Vilalta. Dakar.
Per a La independent


Mariama Sow Cissé Hadja
, és la presidenta de l'Associació de Dones d'Àfrica Occidental (Femmes de l’Afrique Occidental- FAO)’i una històrica defensora de la pau al seu país, Guinea Conakry. ‘Les dones sempre hem tingut responsabilitats en la nostra societat. Ens incorporem ràpid al desenvolupament del país i hem lluitat sempre per l'Estat de dret. Però ara estem molt animades i esperançades amb el nou govern’, explicava Cissé a La Independent.

La República de Guinea té més de 12 milions d'habitants, un 52% de dones, de les quals 48% són analfabetes i el 50% musulmanes, segons Cissé. Ella és lideressa política des de la dècada dels seixanta, però va deixar el poder en 1984 per tal d’intregrar-se en organitzacions musulmanes perquè ‘considero que les dones han de saber els seus drets i poder lluitar per ells’. Per a ella ‘és imprescindible que, des de molt primerenca edat, les joves siguin educades i formades, coneguin les lleis i s'impliquin en política i en els partits. ‘Amb aquests objectius ens hem ajuntat totes les persones i ens hem posat d'acord a crear un Estat de dret a Guinea Conakry’.

La República de Guinea va celebrar eleccions en 2010 de les quals va sortir triat president, en la segona volta de desembre, un antic professor exiliat, Alpha Condé, que va tenir el suport d'una àmplia coalició de partits i organitzacions anomenada Arc de Sant Martí. Abans, va haver-hi dos governs autoritaris que van durar en el poder mitjà segle, els mateixos anys de la seva independència. Conakry va ser el primer país d'Àfrica a alliberar-se del jou colonial francès en 1958, després de Ghana del britànic, en 1957.

Cissé ens informava que una dona, Sarah Diallo Rabiatou Hadja, és la presidenta del Consell Nacional de Transició (CNT), l'autoritat que està controlant les activitats del govern guineà recentment triat, que ha de restablir tots els drets, la seguretat alimentària i l'escolarització de les nenes, entre altres necessitats bàsiques, com l'accés a l'aigua i l'electricitat. Aquest Consell Nacional, segons Cissé, ‘ha de vetllar també perquè el procés de reconciliació nacional s'estableixi a partir d'un diàleg real amb veritat i justícia i, ajudar a canviar la mentalitat per no es sigueixi robant i per evitar la corrupció’.

Mariama Sow Cissé formava part del panell ‘Animant accions per la Pau-Complint la Resolució 1325’, organitzat per Peace Woman Across the Globe, (PWAG) que va reunir a representants d'Àfrica, Àsia i Amèrica, en una de les tendes de debat del FSM de Dakar el dia 9 de febrer. L'ex parlamentària de Burundi i resident a Suïssa, Colette Samoyà, va ser una altra de les panellistes. I a propòsit dels conflictes de la regió dels Grans Llacs (Rwanda, Burundi, República Democràtica del Congo i Uganda) va afirmar que ‘quan la humanitat desapareix, com va ocórrer amb el genocidi a Rwanda, és la dona la que reprèn les regnes i porta el pes de la reconstrucció dels valors fonamentals destruïts. Amb això demostren que són les heroïnes de la pau’. Samoyà va recordar que el 80% de tutsis van ser violades a Rwanda i que s'han vist els mateixos greuges contres les dones en els conflictes de Libèria, Sierra Leone i a Costa d'Ivori.

La coordinadora kenyana de l’Àfrica Central i de l'Est de la PWAG, Rose Baboudada Upo, va explicar que el seu grup fa tallers i formacions a Uganda i l'est de Kenya perquè moltes donesdesconeixen el conflicte que s'està desenvolupant en el seu entorn i, d'aquesta manera, en conèixer-ho poden decidir sobre la pau a les seves zones.

Altres participants africanes de Kenya, Mali i de Mauritània, van participar en la taula. Per part asiàtica va ser la indonèsia Olin Monteiro, qui va informar de les accions que realitzen davant el Parlament del seu país i altres fronts per tal d’aconseguir frenar els conflictes en tres àrees del gran país-arxipèlag: Sulawesi, Timor i Papua.

Del continent americà van intervenir l'argentina i impulsora de la Resolució 1325, Maria Julia Moreyra i la mexicana Nuria Costa, que va insistir en el fet i la idea que no existeix pau sense seguretat alimentària i sense justícia ecològica, entesa aquesta última com la terra lliure de pesticides i l'accés a l'aigua no contaminada. També hi van participar la brasilera Vora Petxina de Pelegrí, que es va felicitar que el seu país tingui ja una presidenta, Dilma Roussef, i va explicar la conceptualització que elles han efectuat de la pau dins de la pròpia casa, a partir de la idea de Clara Charf sobre la violència domèstica, entesa com la més cruel conseqüència de la desigualtat de gènere’.


Avenços en la propietat de les terres i les herències

Khadyseck Nyang
representa una història de vida reeixida en la lluita pels drets de les dones a la terra a Senegal, un país laic però que, en ocasions, es regeix per el ‘costumari’ o les lleis religioses. Khadyseck Nyang és una dona wolof , l'ètnia majoritària de Senegal, i viu a Saint Louis, al nord del país. Ella se sentia sola per exigir els drets a la terra i va formar un grup de dones. Ara té 10 hectàrees de terreny cultivable i una motobomba; és una dona política i una lideressa entre els homes de la seva comunitat. Fins i tot el propi cap del seu poble li ha demanat que la seva esposa sigui admesa a l'associació que ella presideix.

Aquesta senegalesa gran i poderosa, va estar present en els panells sobre els drets d'herència i propietat de la terra en àrees de cultura musulmana, que es van dividir en tres parts. Una part explicava com eren les lleis de cada país i les modalitats per poder heretar o tenir terres en propietat; una altra resumia les estratègies que havien seguit les diferents participants i l'última assenyalava com avançar per aconseguir la igualtat en la justícia.


Els 3 panells que es van realitzar en un sol dia, el dimecres 8, estaven organitzats pel Institute For Women’s Empowerment (IWE) del programa ‘Dones Reclamant i Redefinint la Cultura’, que està coordinat per Women Living Under Muslim Laws Network (WLUML), Dones que viuen sota lleis musulmanes.

Van estar presents en la primera ronda del panell i traduint-se entre elles, responsables africanes de Senegal, Fatou Sow i Ndèye Quilane Faye. D'Indonèsia, Vivienne Wee, d’ Sri Lanka, Chulani Kodikara i la professora tunisiana Zahia Jouirou, que va plantejar arguments econòmics i jurídics per exigir aquests drets de propietat de les dones.

En el debat de les estratègies que cada organització duu a terme i com avançar en la igualtat judicial, van participar Josephine Nzerem de Nigèria, Rokhaya Gaye de Senegal, Zeinabou Hadari de Níger, Doo Aphane de Swaziland i Samia El Hashmi de Suen. També ho van fer del continent asiàtic Bushra Khaliq de Pakistan, Liah Jawad d'Afganistan i Dini Anitasari Sabaniah d'Indonèsia.

Totes van insistir que la formació de les dones –sobretot en les tècniques de negociació i comunicació- és molt important. Com també ho és reforçar els drets per a les dones en les comunitats i qüestionar als Estats sobre les lleis que no inclouen a les dones.

Però de manera especial, ‘treballar lentament’ en la sensibilització dels homes i/o marits, per poder avançar sense problemes. Al final de la sessió totes van quedar emplaçades per seguir en contacte i treballar conjuntament per seguir compartint experiències.

Primeres crítiques dels portaveus oficials del FSM de Dakar

Escrit per Lídia Vilalta. Dakar.

Per a La independent


Caos al inici d’activitats al recinte de la Universitat Cheikh Anta Diop de Dakar


La primera roda de prensa del Comitè Organitzador del Fòrum Social Mundial (FSM) de Dakar, dimarts al vespre, va fer paleses les dificultats logístiques inicials i d’organització a les que s’han hagut d’enfrontar els més de 7.500 organitzacions participants de 130 països de tots els continents. S’han enregistrat per dur a terme les més de 1.000 activitats previstes, que es desenvolupen al recinte de la Universitat Cheikh Anta Diop (UCAD) de Dakar, a la Corniche oest de la capital senegalesa.

El primer dia del FSM, dilluns 7, dedicat a ‘Àfrica i la Diàpora’, va ser una mica caòtic. Primer hi van haver moltes confusions i canvis de programa, fins i tot la suspensió d’activitats perquè no hi havien prou espais disponibles. Els estudiants s’estaven a dins d’algunes aules destinades a realizar diferents conferències i actes dels participants del FSM. També hi havia cues d’estudiants per matricular-se a la Biblioteca on està el Centre de Premsa mentre d’altres indrets s’usaven per fer exàmens.

Va ser un dia una mica desesperant d’anar amunt i avall intentant localitzar, primer, el programa oficial definitiu i les localitzaciones dels actes. Les escases impressions de la programació van acabarse deseguida. La segona part de l’odissea era despres, buscar els indrets on s’havia de que celebrar l’activitat escollida, si l’havies pogut localitzar. Moltes no estaven ni apuntades a les portes on corresponia i d’altres tampoc estaven indicades als taulons de les Facultats corresponents…. A la nit moltes organitzacions encara no sabien quin era el seu espai per les activitats de l’endemà.



Aquest problema de desorganització general i logística, com va indicar a la roda de premsa un dels portaveus del Comitè Organitzador, el profesor Babacar Diop, va ser degut a l‘insuficient compromís dels membres dels responsables del Fòrum Social. Faltaba un acord precis amb la direcció de l’UCAD per la utilització de les salles’. Per aixó és va demanar una major col.laboració a les autoritats administratives del recinte universitari pels dies posteriors i es va aconseguir el permis i la logística per poder colocar multitud de tendes de campanya on s’estan celebrants diverses activitats des del dimarts 8. Així ‘es va confirmar la voluntad de la coexistencia entre les activitats del Forum i la realitat quotidiana dels estudiants’, segons Diop.


El sec reta ri general del Fòrum Social Africà i també del Comité del FSM Taoufik Ben Abdal ah , va explicar que d’acord amb les fonts policials senegaleses, en la marxa d’obertura hi van participar unes 70.000 persones i va donar les dades de les organitzacions inscrites. Va explicar també que la seguretat estava molt ben organitzada. Nosaltres també vam constatar a la marxa d’inici que, davant de cada delegació hi havia una mena de muralla de joves amb samarretes negres, que anava obrint camí en la desfilada. Segons Ben Abdallah, ‘eren conscients de l’eventualitat de tensions entre les delegacions saharuahui i marroquina’.

Aquestes prevencions no van evitar, però, uns violents enfrontaments verbals en alguna de les activitats realitzades per la delegació saharaui, segons ens indicá el professor Rafael Grasa, assistent a la sessió feta a la Facultat de Ciències Polítiques i Jurídiques el dilluns. Dimarts, els enfrontaments verbals van tenir lloc a l’avinguda principal de la UCAD, on les persones de la delegació saharaui feient una marxa exigint el dret a l’autodeterminació, que alguns marroquins pretenien boicoteijar amb gestos i crits.

EL FSM de Dakar és l’ edició número 11 del procés, iniciat el 2001 a Porto Alegre, Brasil, i la tercera vegada que se celebra al continent africà. Una edició africana va tenir lloc a Bamako (Mali) el 2006 i la internacional a Nairobi (Kenia) el 2007.

En aquesta trobada a Senegal es tracten tres grans temàtiques que són : aprofundir la crítica al capitalisme; reforçar les resistències als sistemes d’opressió i discriminació i construir les alternatives democràtiques i populars. Tots aquests conceptes estan englobats en 12 eixos estratègics de treball.

Aquest dijous 9 s’acaben els tres dies de les activitats autoorganitzades i comencen les Assemblees de Convergència per continuar després les accions dels moviments internacionals del FSM de Dakar i fins la propera cita del Fòrum Social Mundial.

Les dones sempre poc visibles?

Escrit per Tona Gusi. Dakar.
Per a La independent


La Manifestació del moviment solidari mundial contra l’explotació i l’opressió té la cita enguany al FSM 2011 a Dakar, Senegal


La informació del FSM. Informació amb visió de gènere. AMARC i La Independent

Unes 60.000 persones de 123 paisos (entre les quals més de 130 comptabilitzades vingudes de Catalunya) estan participant des del diumenge 6 de gener i fins el divendres 11 al Forum Social Mundial que per segona vegada se celebra a l’Àfrica. De fet, la tercera si comptem l’any que es va fer a Bamako quan el FSM es va repartir entre una ciutat africana, una altra de llatinoamerica i un altra asiàtica.

El nombre de periodistes amb inscripció realitzada el primer dia era de 340, entre elles i ells dues de La Independent, que com ja varem fer a través de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere el FSM 2007 a Nairobi i el 2009 a Belem do Parà cobrim la informaciò d’aquelles activitas i tallers més relacionades amb les qüestions de gènere.

La informació interna sobre el Forum l’està fent un equip de periodistes de tota l’Àfrica que elaboren La Flamme d’Afrique, el diari en paper -que s’esgota de seguida-, i mantenen durant tot el dia la información actualitzada a http://flamme.panos-ao.org/ : “EL FSM és una oportunitat per a l’Àfrica. Dakar té l’ambició de fer-ho millor que Nairobi i Bamako”.

AMARC, l’associació de radios comunitarias es des de sempre molt activa als FSM i té una organització de dones d’aquesta associació. Entre els seus objectius hi ha el de donar veu a les dones de les comunitats i formar-les per ser gestores dels seus propis mitjans de comunicación. Les companyes d’AMARC han fet diversos tallers sobre Dones i Medias en aquest Forum i cobreixen com La independent diverses activitats.

L’equip de periodistes de La Flamme d’Afrique ha valorat igual que La Independent que enguany la participació de les dones és extraordinària, així com el nombre d’activitats que han incorporat la visió de gènere en els seus continguts, des de la sobirania alimentaria, el moviments anti-violència i per la pau, els tallers per la condonnació del deute, el dret a la ciutat per a tots i totes, viure millor en el món rural…


Destaca moltíssim dins de l’espai del Fòrum “Le Village des FEMMES”, un gran carpa vermella on cada dia s’hi troben organitzacions de Dones d’Afrìca i d’arreu del Món per debatre sobre la participació política, la igualtat i l’equitat, la pau i la no violencia, la ciencia, etc. I per organitzar esdeveniments com ara la Marxa Mundial de les Dones, l’Assemblea Mundial de les Dones, o consensuar manifestos i declaracions.

Al voltant molts estands d’organitzacions de dones, de comunitats, de drets dels pobles i també es clar! D’oferiment dels seus productes alimentaris en el marc d’un comerç just, de vestuari multicolor i d’ornamentació étnica i moderna.


El pre-Fòrum 2011

La semana anterior a l’illa de Gorée (coneguda per ser el centre de trafic de l’esclavatge) s’hi va celebrar un Forum sobre les Migracions, del qual va sortir l’adopció de la Carta de la Migració (“Carta del Migrant” redactada a Marsella el 2006) on s’obra la possibilitat d’un món sense murs, és a dir de la lliure circulació de les persones:”Pour un monde sans Frontieres”

També s’ha realitzat la segona edició del Fòrum Mundial Ciència i Democràcia, que s’ha basat en l’educació científica, aconseguir l’educació universal i continuar progressant en l’estructuració de xarxes: “ En la utilització de les noves eines tecnològiques, retrobarem l’experiència política de l’altre (i l’altra), i reciprocament.”.

Un altre acció important és el Campament de la Joventut que es a tocar de la Universitat de Dakar, on se celebra el FSM. . Molt de l’alumnat de la Universitat no era coneixedor de la celebració del FSM , però com que continúen havent-hi classes a les facultats la munió de gent jove circulant i interactuant és inmensa.El campament de joves organitza activitats paral·leles i activitats dins el FSM, on també hi han tingut lloc la incorporació de la visió de gènere. L’associació Àfriques Creatives ha fet una acció per tractar el gènere des del punt de vista dels joves dinamitzant un taller de joves de tot el món. O com algunes conferències on s’ha tractat especificament la violencia contra les noies.

L’equip del voluntariat és un dels aspectes més agraïts del FSM ja que són per tot arreu ben visibles amb la seva semarreta groga i el logo del FSM. Sempre disposats i amb l’amabilitat que caracteritza els pobles del Senegal encara que sovint els primers dies no han pogut suplir la manca d’organització pel que fa a la distribució de les activitats en les aules corresponents, que ha estat molt caòtica.

Inauguració del Fòrum: En marxa vers un altre mon. Les dones l’encapçalen**.

La inauguració del FSM 2011 no podía ser d’altra manera que amb un gran marxa, més de 40.000 persones caminant, cridant consignes, ballant al so de músiques africanes i exhibint nombroses pancartes amb els lemes i objectius de les seves organitzacions. Presencia doncs de reivindicacions polítiques de la gent “sense veu”, oprimida i de les defensores i defensors dels Drets Humans juntament amb manifestacions festives que caminaren des de l’obelisc que commemora la independencia fins a la Universitat de Dakar.

Si be a l’inici al capdavant de la Marxa hi havia un grup de savis ancians, les dones de la Medina i d’altres barris que tant han col·laborat en el desenvolupament del Forum de Dakar, i que havien quedat endarrerides per la incoporació dels savis i altres organitzacions, varen fer un gest d’autoritat i un bon grup va encapçalar definitivament la marxa.

Majoria d’organitzacions de dones vingudes de Dakar, de la resta de Senegal i la Casamance, d’arreu d’África, moltes del Magreb, de Marroc i d’Algeria, dones saharauis per l’alliberament del seu país i refugiades mauritanes. També dones d’Asia, d’Europa i d’Amèrica Llatina sobretot. També d’EEUU i del Canadà. Dones del món.

Si be la presencia majoritaria de les dones a la marxa és indiscutible, aquesta vegada eren ben visibles pel nombre i per la vistositat dels vestits multiculors i elegants de les dones del Senegal i d’altres paisos centre i sudafricans així com les seves potents veus:

Quan les dones serem propietaries de la terra? Per a una societat en la igualtat cal fer el repartiment de tots els recursos. La dona a la majoria de l’Àfrica és només la cuidadora de la terra, no la propietària.

Contra la pobresa i la Fam! Pels drets dels i de les més pobres per a una vida millor

Per l’educació! L’analfabetisme, el desconeixement dels seus drets, la por a la reivindicació, els procesos judicials i el seu cost econòmic són un greu hándicap. Les tradicions patriarcals que pesen tant en tot el món són molt fortes en aquests aspectes en la “cultura tradicional” i masclista de tants indrets de l’Àfrica.

Pels serveis d’ensenyament i salut i dignitat dels barris I contra l’especulació urbanística: “Droit a rester au Village, a ne pas exoder”, “Droit a des repos en cas de maladie”

La pancarta “Les Femmes espoir de l’Afrique” arriba a l’entrada principal de la Universitat de Dakar que dona jus davant “ la corniche” (el passeig arran de mar que ressegueix tot l’oest de Dakar) i començen els parlaments, i la música i la dansa vinguda del Brasil i és clar l’autòctona del Senegal.


Entre els discursos més anunciats el d’Evo Morales a la inauguració i el de Lula l’endemà. També força anunciada la visita de la secretaria general del partit socialista francés Martine Aubry.

Morales no va sorprendre a ningú parlant dels merits de les nacionalitzacions i les critiques al neocapitalisme, neoimperialisme i neoliberalisme.

Fou seguida amb molta atenció, davant la Tribuna principal, la intervencio d un representant d’Egipte que transmeté la voluntat popular de la seva gent així com de la de Tunisia.

També s’escoltaren les declaracions del coordinador del Forum social Africà, Sokhana Khadydiatou SAKHO, que opina que la participación mundial de les potències emergents del Sud han modificat at l equilibri del mon i trencat l’hegemonia de les grans potències occidentals i pensa que: “Front a una globalització Neoliberal forta, que ha fet fallida, al costat hi ha una globalització ciutadana i solidaria amb valors.”

Lula es preguntava, ja l’endemà: “Per què no els països africans? Perquè no poden realizar com el Brasil el seu desenvolupament integrant la dimensió social i en un desenvolupament de tipus sostenible?”.




*Propera crónica: Primera Jornada del FSM. “Le Village des FEMMES” i les dones per la sobirania alimentaria.

**La Independent us oferirà en breu una gal·leria de fotografíes d’aquesta marxa amb especial atenció a les organitzacions de dones.


“Les dones hem tingut una presència destacada i destacable en aquest Fòrum Social Mundial”

Escrit per Redacció La independent


Aquest matí a Dakar - Senegal s'ha inaugurat l'Assemblea de Dones del Fòrum Social Mundial 2011 (FSM) amb més de mil dones.



“Les dones hem tingut una presència remarcada i remarcable en aquest FSM”: Aquestes paraules ha donat inici a l'Assemblea organitzada per la Comissió de Dones, Gènere i Equitat.

L'Assemblea s'ha inaugurat en dues grans haimes envoltades d'un ambient festiu amb música i balls amb la participació de més de 1000 dones.

La assemblea de dones trigara dos dies: la jornada d'avui esta dedicada a escoltar i recollir les aportacions de les organitzacions de dones presents i preparar una declaració consensuada. Al segon dia de l'Assemblea es continuara debatin sobre els continguts de la declaració i es difondran les reflexions recolzades.

La taula que presideix l'Assemblea està conformada per les següents organitzacions: Unesco Dones, Via Camperola, Articulació feminista Marcosur, Marxa Mundial d'Àfrica, Associació de Dones de Recerca i Desenvolupament, Gènere en Acció i representants de la Comissió de la Dona del Congrés de Africà.