Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris feminisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris feminisme. Mostrar tots els missatges

dimarts, 15 de febrer del 2011

Els Diàlegs Feministes Inter-Moviments al FSM 2011


Escrit per Tona Gusi. Dakar (text i fotografies)
Per a La independent



Com s’ha tractat el tema de les jerarquies entre homes i dones i dins del moviment feminista?; com s’encara el treball productiu i reproductiu com a font d’explotació?; com actua la religió que defineix la identitat de les dones i decideix sobre el cos de les dones; com es tracta la diversitat sexual i els múltiples gèneres?; com es reconeixen i s’incorporen els moviments i les preoucupacions sobre minories?

Aquestes han estat les questions sorgides en aquests Diàlegs Feministes a Dakar.

L’objectiu dels Diàlegs Feministes Inter-Moviments es promoure justament el diàleg entre feministes per enfortir les relacions entre els moviments de dones i la seva acció política en espais locals i globals.

Les organitzacions feministes convocants foren: Articulación Feminista Marcosur, Comité por la Anulación de la Deuda del Tercer Mundo (CADTM), Federación Democrática Internacional de Mujeres (FDIM), Femnet, Marcha Mundial de las Mujeres y Via Campesina.

La inauguració, després de 3 canvis de localització per questions logistiques de l’organització del FSM 2011, es feu sota una carpa i al voltant d’una pancarta amb el lema “La teva boca és fonamental contra els fonamentalismes”, lema popularitzat pel col·lectiu Cotidiano Mujer de l’Uruguay, que pertany a l’Associación Feminista Marcosur (AFM ).

Intervencions

La introducció fou a càrrec de Virginia Vargas d’AFM Amèrica Llatina, que explicà que Marcosur havia convidat a diverses dones de diferents organitzacions del món amb molta experiencia des del feminisme per reflexionar sobre el sorgiment de noves mirades i nous paradigmes i per repensar i reformular el feminisme: “Cal recuperar la capacitat de formular noves propostes feministes” digué Vargas. Aquestes noves mirades provenen dels: Moviments feministes indígenes i dels moviments feministes de les comunitats africanes i asiatiques. En part potser es tracta d’ “ennegrir el feminisme”. També de les dones joves i dels moviments LGBT.


L'activitat fou moderada per Nandita Shah (Akshara, India)i intervengueren: Alexandra Mecozzi del Moviments de Treballadores d’Itàlia, Betania Ávila (Brasil) dels Moviments Feministes d’Amèrica Llatina, Cecilia Moreno de la Red Afrocaribeña i de la Diaspora de Panamà Red Afrocaribeña i Phumi Mtetwa dels moviments trans d’Africa.

Per Alexandra Mecozzi ( dirigent del CGL, sindicat de la metal·lúrgia) cal tenir present com la crisis fa impacte en la vida de les dones, en la seva condició i en les seves lluites. La crisi és econòmica i social però també es cultural i política i implica l’anomenada crisi de les civilitzacions.

Pel que fa al primer aspecte, el seu impacte ha estat més fort enguany que l’any passat i ha fet que les dones tinguin molta presència a les lluites actuals sobre drets, salaris i negociacions col·lectives ja que la precarització del treball és en les dones on fa majors estralls. La incertesa laboral i els salaris minsos creen dificultats encara majors en la vida quotidiana de les dones i en els seus esforços de conciliació amb la cura de la família. També la privatització dels serveis públics enfosqueix encara més la situació actual.

Referent al segon aspecte, el cultural i polític, la crisi està representant una regressió. Pel que fa a la llibertat de les dones, un ressorgiment de l’imaginari del cos lligat als diners i al poder i aquí hi tenen molt a veure els mitjans de comunicació. Pel que fa a Itàlia entre el Govern i el Vaticà la pressió és molt forta i les dones, fins ara, no han reaccionat molt i l’actitud de l’esquerra te un to molt baix. Els moviments socials junt amb els moviments de dones són vitals per sortir aviat d’aquesta situació.

Mecozzi reflexiona en veu alta: “ Als homes no els hi hem de demanar ajut, sinó que han d’actuar, han de posar en discussió el model masculí”.


Per Betania Ávila, que procedeix d’una regió del nord- oest del Brasil, hi ha dues qüestions principals a Amèrica Llatina: el procés de democratització de la regió i la crisis econòmica que genera tensió entre els moviments socials i els nous governs democràtics.

El moviment feminista d’Amèrica Llatina està lluitant per la igualtat, per l’emancipacióde les dones, per un procés de democratització política, perla democratització de la vida social i de la vida quotidiana.

En el moviment feminista hi ha un questionament obert de les pràctiques jeràrquiques però això no significa que no hi hagi tensions. Malgrat aquestes tensions es pot afirmar però que és un moviment obert que incorpora noves propostes i noves estratègies.

El moviment feminista indígena ha qüestionat molts conceptes i pràctiques del moviment feminista, com ho ha fet també el moviment de les dones feministes negres en temes racials i també cal comptar en les estratègies per al futur del feminisme amb les aportacions dels moviments lèsbics i transsexuals.

A Amèrica llatina té una especial importància la realitat del treball domèstic, la feina de les treballadores domèstiques que alliberen a les dones de classe mitja a costa de la desestructuració de llurs famíli

es i que incideix en la desigualtat entre les dones. El moviment feminista necessita un compromís de solidaritat vers el treball domèstic. Està clar que la manca de polítiques socials se supleix amb el treball de les pròpies dones.

Pel que fa a la religió, l’església catòlica ha dominat històricament molt fortament els estats i les altres religions, les indígenes, les afro i les d’altres esglésies cristianes. Aquesta història comporta que

la lluita per a la legalització de l’avortament sigui molt dura i encara no es vegi l’horitzó. Cal una transformació estructural forta i potent sobre l’aportament i les polítiques públiques en la salut i la contracepció i que l’embaràs sigui una decisió lliure.

Pel feminisme l’autonomia sobre el cos i la subjecte és fonamental. I per refusar el masclisme cal avançar en el sentit d’aquesta autonomia en relació als seus significats, generar noves qüestions crítiques sobre aquests significats: cos, igualtat, subjecte, relació entre poder i cos, jerarquia. Aquests conceptes no són iguals per a cada dona.

Per Cecilia Moreno, de Panamà, treballar en els moviments de dones afrodescendents ha e

stat una part del procés treballat en el feminisme. Descobrir les diversitats i ser conscients que la majoria d’organitzacions feministes del seu país varen descobrir Beijing l’any 2000. La majoria de dones viuen excloses de la informació dins del paradigma colonial que exclou a la població afrodescendent. Les dones africanes viuen un model patriarcal molt potent dins les seves societats. Per tant tenen major vulnerabilitat pel racisme, la pobresa i la manca d’informació. Viuen en la negació de les seves arrels històriques, la pròpia cultura els hi és desconeguda.


Per aquesta representant de la Red Afrocaribeña, el paradigma del feminisme és la democràcia, la participació en igualtat: “ ¿Com aconseguir aquesta autonomia a partir de les identitats de les dones?, ¿com afrontar el fonamentalisme que ens impedeix aliar-nos entre nosaltres?...

Es respon Moreno, que cal traduir i portar el missatge del feminisme a les dones afrodescendents. Brasil, Colombia i Equador han treballat molt en aquesta línia, en canvi al Panamà s’ha retrocedit. Per avançar la Cimera Mindial de Dones Afrodescendent de l’11 al 22 d’agost del 2011 a la selva d’Hondures és la gran oportunitat.

Virginia Vargas, no volguè tancar eltorn de les intervencions de les organitzadores sense recordar les reflexions de Phumi Mtetwa, d’Àfrica ( que degut als canvis de la logística del FSM 2011 ja no era a la carpa). Mtetwa és una de les lidereses més rellevant dels moviments trans d’Àfrica i una lluitadora incansable contra els governs africans i les seves lleis que reprimeixen l’homosexualitat i el lesbianisme i que condueixen directament als assassinats de les persones amb aquesta identitat sexual o a les “violacions correctives” aplicades normalment per grups d’homes a les lesbianes a fi que “es curin”. La Independent ja va denunciar recentment aquesta actes cruels a Sud Àfrica.

Un cop obert el debat, Lilian Celiberti de Marcosur i Cotidiano Mujer de l’Uruguai preguntà a la italiana Alexandra Mecozzi : “Si als anys 70 les feministes italianes foren inspiració per a les de tot el món, ara -50 anys després i amb l’impacte negatiu- com generem un debat global per veure com partim des del nostres errors? Hem interactuat poc amb la política, amb dirigents?

Per Mecozzi és cert que el moviment feminista tot i ser fort no ha canviat la política, no ha canviat la societat. Però cal saber que darrera la política de dretes i reaccionaria hi ha un poder econòmic i financer fortíssim. Però la lluita de les dones dels anys 60 i 70 ha canviat molt la societat, per exemple en la Universitat, on avui hi ha una nova generació de dones joves estudiants que reivindiquen el protagonisme social i canvis en les accions dels governs. Per canviar la política i l’economia “calen aliances més grans, amb dones d’arreu, mestisses, àrabs, ... i no témer al poder”.

Per a l’antropòloga italiana Giselle Evangelisti, resident a Barcelona i amb molts anys de treball decamp a la selva de l’Amazona del Perú, l’habitat i el bon viure són temes reivindicatius de les dones arreu del planeta. El moviment indígena s’ha plantat i les dones, que fa 20 anys eren excloses de les reunions de les comunitats, avui lluiten contra les represes, també les que ha planificat el govern de Lula i que ara continua Dilma Rousseff. El tema del medi ambient es refereix molt a les dones i cal veure com actuaran els nous governs democràtics i les dones al capdavant de la política.

Perla Wilsón, pertany a AMARC, l’associació de ràdios comunitàries, i no deixa de denunciar l’absència dels mitjans en la visibilització de les dones i la seva lluita. Per això AMARC treballa l’empoderament de les dones a les ràdios comunitàries, tant per fer sentir les seves veus com per responsabilitzar-se de la gestió dels seus propis mitjans de comunicació. Aquestes dones ja empoderades han treballat molt pels Drets Humans i els Drtes de les Dones.

A l’Argentina s’ha aconseguit la llei de radios millor de tota la Amèrica Llatina. I en aquesta línia s’ha estat treballant a l’Uruguai i al Brasil. En aquest darrer país el govern Lula no va complir, s’espera per tant que sigui Dilma Rousseff qui tiri endavant la nova lei tal i com afirmava el 7 de febrer el Ministre de la Presidencia, comprometent-se en la Reforma.

En aquests dies tant importants per al seu país, Tunísia, Corinna Cumani, considera molt important la connexió política feminista amb la crisi de les civilitzacions: “Com podem centrar-nos en nosaltres mateixes i enfrontar-nos amb el poder dominant?. Hem de crear una nova cosmologia, una nova concepció del poder. Hem de trobar una definició. Els diferents poders...quines diferencies tenen? Quin poder volem practicar nosaltres?...”.

Per aquesta feminista tunisenca si la relació amb la natura és molt important per a les dones també és cabdal com aquestes la pensen utilitzar. La pobresa és una dels altres temes a tractar.


Per canviar l’actitud davant d’aquestes i tantes d’altres qüestions cal un altre imaginari col·lectiu, uns altres Drets Humans, una altra manera d’entendre la sobirania i el desenvolupament: “Si no revisem les nostres accions i reflexions no trobarem una nova visió que ens uneixi. La política en el sentit de tothom igual, un vot per a cda persona però sota un poder dominat no ens fa iguls en la realitat. No tenim institucions, tenim destitucions.”.

En resum, per Cumani, es bàsic trobar un altra manera més epistemològica de fer la política, trascendint i traspassant el poder actual. Aquesta nova cosmologia han de repensar-la les dones i sens dubte s’oposa a l’actual que és molt individualista.

Les intervencions se succeïren i s’acordaren majoritàriament els objectius esperats per les associacions organitzadores.


Objectius

Els objectius consensuats foren: Donar visibilitat i compartir les experiències de les lluites de les dones en el món, en particular a Àfrica i difondre els debats de les activitats realitzades en el marc del FSM; Construir consens cara a enfortir accions comunes entre les participants, dones d’organitzacions i moviments feministes de totes les regions del món; Presentar anàlisi i propostes des de les dones per a l’Assemblea de convergència de Dones del FSM i vers la continuïtat del procés Fòrum Social Mundial.











diumenge, 31 de gener del 2010

Assemblea de dones

Feminisme i FSCat.



Per Tona Gusi
Comissió XIDPIC.CAT- FSM, FSCat
Barcelona, 31 de gener de 2010

Feminisme i Fòrum Social Català
Contra la seva crisi, les nostres solucions.
Una altra Catalunya és possible, un altre món és necessari!




En els títols dels més de 80 seminaris, dels tallers i dels diversos espais no n’hi ha un de sol on s’hagi colat el llenguatge sexista. El FSCat ha acollit el primer dia d' aquesta edició, celebrada també a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona, més de 3.000 persones.


Aquest respecte pel llenguatge no excloent però, no ha tingut correspondència en el programa amb una justa visibilització de l’Assemblea de Dones del FSCat. Si que s'ha anunciat en les comunicacions per internet.

Les dones feministes participen en el FSCat de manera transversal en els diversos seminaris i tallers però valoren molt positivament aquest lloc de trobada i posada en comú dins del FSCat, que en l’edició del 2008 reuní a més de 200 dones. Per això avui no s’amagava la decepció per aquesta incoherència comesa per les persones responsables de la web i del programa.

Enguany, a banda d’aquesta nova convocatòria de l’Assemblea de Dones també hi ha hagut seminaris i tallers on les dones han estat centrals en les exposicions i en els debats, on s’ha treballat en termes d’equitat i igualtat i on s’ha volgut superar els estereotips:


. ‘Desigualtats de gènere en les ONGD: mirades a processos de transformació’
. ‘La campanya pel Dret a l’Avortament, una lluita continua’
. ‘Sexe, sexualitat i gènere’

. ‘La cura de la terra i de la vida humana: una mirada des de les dones’
. Dona, immigració i crisi econòmica’
. Taller: ‘Gènere i comunicació al FSCat’
. Taller: ‘d’genera’t’
. ‘Xarxa de mares’
. ‘ A quatre anys de la “Ley Integral contra la violencia de género’
. ‘ Tercera Acció Internacional de la Marxa Mundial de les Dones’
. Documental: ‘ La feminització de la pobresa a Malawi’
. Exposició: ‘Mou-te per l’Àfrica. Les dones, el futur d’un continent’


En general al Fòrum les dones hi participen molt activament però els hi continua mancant la visibilitat que es mereixen, tant en les taules com en els temps d’ús de la paraula, que en la majoria de casos continuen agenciats pels companys.

divendres, 6 de febrer del 2009

Belém do Pará, Germinal Feminista

Por Ana Lilian Pérez para RIPCVG


Belém do Pará, Brasil.-

El Foro Social Mundial fue para las feministas de todo el planeta un lugar de encuentro para el debate arduo, la denuncia pública y muchas coincidencias, pero sobre todo, un punto de reunión para unificar esfuerzos frente a los abusos de toda índole que padecen mujeres de todo el planeta. Y es que, coincidieron miles de mujeres que durante una semana se dieron cita en Belém do Pará, la equidad de género es indispensable para que Otro mundo sea posible, como reza el eslogan del FSM.

El pasado 1 de febrero, último día de actividades en Belém de Pará. Brasil, tuvo lugar la Asamblea de Mujeres. Al filo de las 9 de la mañana comenzó el debate. El calor del Amazonas abrazó las voces de varios cientos de mujeres que llegaron lo mismo en grandes delegaciones que en pequeños grupos y algunas otras de forma individual. Muchas, vestidas con coloridas playeras en las que se leían consignas como la lucha por el aborto y el respeto a la diversidad sexual…

-¡Mujeres libres, corazones rebeldes!- coreaban entre cada intervención. Las incansables consignas que salían de la carpa número 21 (uno de los escenarios de mayores dimensiones en el FSM), y que hacían eco a lo largo de varias hectáreas de la Universidad Federal Rural Amazonia (UOFRA) invitaban a familias enteras a sumarse al grupo. Hacia el medio día de aquel domingo el escenario lucía completamente abarrotado.

-El primer principio es reconocernos, valorarnos y organizarnos-, explicó Lilian Celiberti.

El objetivo de la asamblea, se explicó, es crear una nueva cultura política, un pensamiento alternativo, pues ya no basta con la denuncia, sino que las feministas debemos desarrollar el debate político entre nosotras para que esas miles de propuestas que tenemos desde lo cotidiano, desde nuestros espacios de organización, tengan peso y fuerza con otros movimientos.

Se habló también de la importancia de difundir en feminismo en las casas, las universidades y entre otras organizaciones para que la lucha por la igualdad de géneros gane terreno pues, coincidieron las ponentes, ello es necesario “para otro mundo posible”.

De las garantías individuales a los derechos humanos, del respeto a la diversidad sexual a la legalización del aborto en todo el mundo; del derecho a la alimentación, a la educación, la democracia y la justicia, fueron temas de discusión durante casi cinco horas en las cuales se definió la Declaratoria de las Mujeres en el FSM.

Durante la discusión, algunas mujeres buscaron poner en la mesa problemas muy graves, con el abuso sexual. Por ejemplo, la colombiana Gloria Sánchez narró que uno de los principales problemas de su país es la violencia sexual contra las mujeres principalmente por los grupos paramilitares que operan principalmente en las zonas de guerrilla. Las mujeres desplazadas, explicó, sufren un horror doble: el de la guerra y el de ser vejadas sexualmente sin que el gobierno haga nada por castigar a los agresores.

Sin embargo este flagelo no es exclusivo de Colombia. Según narró la brasileña Selis Dosantos, en las zonas rurales de amazonia hay numerosos casos de abuso sexual, como el de Yuris, su amiga de 15 años de edad, violada por un agresor que fue plenamente identificado pero no consignado.

El tema de la educación fue uno de los más recurrentes en la Asamblea. Como punto general se acordó que en mayo próximo las feministas participarán en la Conferencia Internacional de Educación de Adultos, que tendrá lugar en esta misma ciudad. El objetivo: la educación laica y no discriminatoria para las mujeres. Por ello, se exhortó a que en sus países de origen, las feministas busquen incidir en que las políticas de gobierno estén encaminadas a garantizar el derecho a la educación de todas las mujeres lo largo de la vida.

A nombre de los organizadores del FSM, la brasileña Graca Corza hizo público el agradecimiento a todas las mujeres que se dieron cita en la región amazónica “porque no sabemos cuantas dificultades pasaron para llegar acá desde todas partes del mundo, unas en barco, en tren, por tierra. La mayoría viajó durante varios días, pero lo importante fue escuchar su voz aquí”.

En entrevista, Graca explicó que la participación de las mujeres en el FSM ayudó a delinear la agenda social de organizaciones no gubernamentales, políticos, representantes sociales, y todas las representaciones que participaron en el foro. Explicó que en el documento deliberado durante la Asamblea –el cual ella misma leería unas horas más tarde como parte de la clausura del FSM- trató de abarcar todas las agendas planteadas por los distintos grupos feministas.

“Se avanzó mucho en esta perspectiva de las medidas para luchar contra el mundo patriarcal”, aseguró. Agregó que, dado que uno de los objetivos de realizar el Foro en Amazonia fue precisamente el de hacer una campaña por este que es considerado del pulmón del mundo, las feministas integraron en el pronunciamiento el desarrollo sustentable en todos los países que incorporan el Amazonas. Porque además, dijo, “en Amazonia las mujeres está criminalizadas también por luchar contra las hidroeléctricas, contra las petroleras, contra la tala inmoderada la sobreexplotación de los recursos naturales”.

-¿Qué te deja el FSM como feminista?- preguntamos a Graca Corza, vocera de las feministas ante el pleno del Foro.

-Es el espacio más legítimo que podemos tener en la sociedad mundial para debatir nuestras ideas y más que nada, para celebrar nuestras culturas e identidad, porque además es el espacio más rico y diverso para hacer un mundo nuevo para toda la sociedad.

Y fue precisamente la Declaratoria Feminista –en voz de Graca Corza- la que abrió la clausura en la UFRA de este evento que por unos días, llenó de fiesta a Brasil y de júbilo a todo el mundo.

Enlace a la Declaración de la Asamblea de Mujeres

.

.


dijous, 31 de gener del 2008

per Tona Gusi. Assemblea de Dones al Fòrum Social Català











ASSEMBLEA DE DONES al Fòrum Social Català

per Tona Gusi

El feminisme i els moviments de dones davant les noves i velles estratègies del patriarcat en temps de la globalització capitalista: lluites, estratègies i campanyes comunes.

Fina Birulés i Verena Stolcke van ser les encarregades d’obrir aquesta Assemblea de Dones al FSCat que es va celebrar amb la voluntat de tenir un espai comú per a totes les dones que volguessin compartir un debat sobre el moment actual del feminisme al món i al nostre país, a banda de l’assistència i participació transversal als diferents seminaris i tallers del Fòrum.

Aquest espai propi també va ser reivindicat amb un temps únic a l’organització del Fòrum, però les moltes activitats programades ho van impedir. Per tant es pot haver donant els cas de companyes que estiguessin treballant en un altre seminari mentre se celebrava l’Assemblea.

Malgrat aquesta dificultat l’Assemblea va acollir unes 200 dones a la Capella de la Universitat. El format escollit per a la celebració d’aquesta assemblea fou: unes intervencions de la filòsofa Fina Birulés i de l’antropòloga Verena Stolcke; intervencions posteriors de diversos col·lectius de dones; obertura del debat a l’Assemblea i finalment, Fina Birulés i Verena Stolcke, amb mèrit per la seva capacitat de síntesi, van donar forma a les conclusions.

Introducció

Així de contundent començava a parlar Fina Birulés: Sembla que la creació i l’acció de les dones són particulars i no són capaces d’introduir modificacions estructurals al món.

Les dones practiquem la política de les relacions, les xarxes, i l’autoria la guanyem a través del reconeixement de la dependència i de la vulnerabilitat.

En política estem fetes de les relacions amb els altres i ens tornem iguals gràcies a atorgar-nos drets i reconeixement. Ara be, la igualtat no es pas igual a la homogeneïtat. Hannah Arendt fa servir la metàfora de persones assegudes en una taula (“la taula –diu- reuneix tant com separa” ): la vida pública compartida no és igual a una vida homogènia. Per a Arendt justament “ser lliure és la possibilitat de singularitzar-te”.

D’altra banda, l’espai polític només tracta un model de feminitat, ho podem observar per exemple en les campanyes institucionals contra la violència a les dones.

Acaba Birulés amb aquesta reflexió: "I si els progressos obtinguts gràcies a les lluites de les dones en el terreny de les lleis, de les institucions o dels costums dintre de les nostres societats occidentals segueixen semblant tan fràgils i segueixen estant tan constantment amenaçats, és perquè no ha tingut lloc una transformació concomitant en l'ordre de la llibertat (del simbòlic) que hagi contribuït a la seva consolidació. No s'han inscrit en el més profund de la constitució de la consciència i del llenguatge."




Verena Stolcke centra la seva intervenció entorn de les tendències del diversos feminismes i en com traduir les nostres relacions. Citant a Nancy Fraser ens fa adonar com les reivindicacions de les lluites per les diferències reemplacen l’interés de classe. S’interroga sobre on ens porta el neoliberalisme i l’individualisme, els problemes de les desigualtats. I com la constatació de les desigualtats desafia la il·lusió de la creixent independència i llibertat de les persones.

Per exemple seria bo fer una anàlisi de la relació de les persones migrants en el món globalitzat. L’estímul de la natalitat, el reconeixement de les dones i les agressions, la violència. Quina relació hi ha?

Altres intervencions de la Taula


Després d’ambdues reflexions, comença el torn d’algunes representats del moviment feminista a Catalunya (la intenció de l’Assemblea és donar veu als temes més urgents), així la companya de TAMAIA ens parla de visibilització i reparació. De com la tasca de visibilitzar la violència contra les dones fa que aquestes hagin perdut espai personal, quan es tracta d’una realitat que ha d’assumir la societat i certament els homes. Aquest col·lectiu constata que el moviment feminista i la solidaritat de xarxes han donat forces respostes en aquesta lluita social i han propiciat la creació d’equips eficients.

Hortènsia Fernandez de Dones i Treballs, denuncia com el capitalisme s’ha aprofitat sempre de la feina de cura que realitzen les dones i creu que és hora que els homes s’incorporin a aquesta tasca de cura de la vida ja que sense ella la vida seria insostenible.

Per a la representant de Dones Migrades, les relacions entre dones migrades ajuden a fer-se més fortes i a créixer. És a dir contribueixen a l’empodarament d’aquestes dones. El treball de la Xarxa de Dones Migrades de tot el món a Catalunya es fa a diferents municipis i s’evidencia també en una jornada lúdica que se celebra el 8 de desembre.

Per a la Marxa Mundial de les Dones és inajornable l’accés de les dones a la política. Com ho és l’articulació del moviment feminista amb d’altres moviments socials.

Cal fer la identificació de les necessitats de les dones tan dins dels moviments socials com en el propi moviment feminista.

S’obre el Debat



Per la lluita per un habitatge digne, contra la violència de gènere (tema exposat per S de les Dones d’Enllaç), per denunciar l’efecte de les religions damunt les dones, etc. Les formes de lluita del feminisme han de canviar per poder donar resposta als problemes d’ara.

Des de Ca la Dona s’opina que cal fer un reconeixement de la feina feta fins ara per moltes dones. Hi ha evidentment un problema de comunicació entre el feminisme i els moviments socials, costa molt que el que diuen les dones sigui conegut per la resta de moviments.

Entre els problemes actuals hi hauria, per Ca la Dona, el dret a decidir sobre el propi cos i malauradament el qüestionament actual que s’està fent des de les dretes del dret a l’avortament.

Entre les intervencions individuals destaquen les de diverses noies o dones joves:

Una opina que malgrat la creació de xarxes, gastem massa energies. Que cal ser conscients que hi ha dones que no són de Ca la Dona, però que també estan en els moviments feministes. I que, en definitiva, avui el lloc del feminisme és en el si dels moviments socials i per les lluites quotidianes.

Una altra noia creu que no hi ha hagut un bon relleu generacional, que no s’ha sabut assegurar la lluita amb la gent jove. No hi ha hagut una transició en el moviment feminista. Aquest és un factor clau pel qual les dones dels moviments socials es declarin feministes.

Una dona jove que es presenta com a lesbiana i feminista demana més marxa al moviment feminista. Protesta per l’accés a la sala de diversos homes quan es tracta d’un espai dins del FSCat per a les dones i es declara astorada pel paper de l’ICD davant l’empresonament de dones que han exercit els seu dret a avortar.

Encara una altra noia opina que un dels problemes greus és la manca de visibilitat del moviment feminista i de les seves lluites. Creu que temes com la soledat, l’autoestima han de ser nous referents i que cal un canvi en les polítiques socials.

Per la Plataforma contra la Violència de Gènere és urgent també la incidència en els moviments socials, la identificació amb els canvis socials i els canvis individuals. Proposen que el 8 de març pugui ser una de les dates on s’exemplifiqui el treball en els moviments socials.

A destacar també d’altres intervencions:

Les contradiccions dels moviments socials en la lluita de les dones. La reproducció d’estereotips del sistema capitalista i patriarcal. (Llum)

Que la solidaritat internacional treballa pel desenvolupament i els drets humans i la pau, però hauria d’incloure el concepte de la cura de la vida en el seus idearis. (Montse)

La necessitat de continuar teixint xarxes amb dones d’arreu del món.

Companyes que han participat en el seminari ‘Una altra forma de relació és possible?’ ens comenten que l’aforament ha estat de 63 dones i 11 homes. Des del moviment feminista hauríem de recolzar i visibilitzar les accions d’aquests homes.

Un altra intervenció denuncia la manca d’espais reals per a les dones i proposa generar un nous espais inter-generacionals. Alhora troba a mancar propostes concretes des dels grups feministes. (Cris)

I finalment la darrera intervenció d’aquesta tercera part de l’Assemblea de Dones del FSCat, on el temps s’escola ràpidament, la fa Carmen Murias, moderadora de la Taula i coordinadora de la Comissió per a l’Assemblea de Dones al FSCat, que recull i destaca la qüestió del relleu generacional i de la manca d’espais. Proposa reflexionar sobre com donar rellevància a les propostes de les dones i organitzar debats cada cert temps. Cara al 8 de Març opina que el dret a l’avortament, el dret a decidir hauran de tornar a ser els lemes de la manifestació i de molts dels actes previstos.










CONCLUSIONS DE L’ASSEMBLEA DE DONES DEL FSCat

Seguint les pautes per a l’Assemblea de Dones del FSCat, Fina Birulés i Verena Stolcke fan un esforç de síntesi per donar forma a les conclusions de tot el que hem dit i proposat entre totes:

- És de comú acord que no hem d’obviar el moment del patriarcat en el marc mundial econòmic i polític.

- Estem d’acord en la necessitat d’establir xarxes entre els grups feministes i els moviments socials.

- Aquestes xarxes són d’empoderament i de relació.

- Hem d’invitar als homes a integrar-se en el treball domèstic.

- Hem de canviar les formes de lluita en relació a les antigues.

- Fem una crítica a les religions monoteistes i al neo-lliberalisme.

- El moviment feminista s’ha organitzat en grups de treball molt específics i aquest fet dificulta la transversalitat.

- Estem d’acord en que cal crear nous espais, però què fem en aquestes espais?

- Constatem les dificultats de comunicació entre les generacions en el moviment feminista.

- Hem de visualitzar la multiplicitat de dimensions de l’experiència de les dones.




per Pilar Gracia Grao. Una altra forma de relació entre homes i dones és possible

per Pilar Gracia Grao

Taula Rodona: “UNA ALTRA FORMA DE RELACIÓ ENTRE DONES I HOMES ÉS POSSIBLE”.

ORGANITZA: PLATAFORMA UNITÀRIA CONTRA LES VIOLÈNCIES DE GÈNERE. Seminari organitzat per la majoria de les 70 entitats de la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere.

Ponents: Begonya Serra, Neus Roca, Oriol Rius i Heinrich Geldschläger

Moderadora: Anna Burgués

Coordinació: Mª Pilar Gracia Grao.

VALORACIÓ QUANTITATIVA:

L´assistència a l’acte va ser de 70 persones (59 dones i 11 homes) de diferents franges d’edat.

VALORACIÓ QUALITATIVA:

Els i les ponents, cada un des de la seva experiència professional, van abordar durant 10 minuts d’intervenció el tema de si era possible una nova relació entre dones i homes. Van coincidir en què darrera de la violència de gènere, tot i sent una problemàtica molt complexa, hi ha la cultura patriarcal que perpetua la desigualtat entre els sexes i genera unes expectatives al voltant del que se suposa què és ser dona i què implica ser home. Així mateix, van coincidir en que per canviar aquests estereotips de gènere i aconseguir un nou model social igualitari basat en el diàleg, el respecte, l’empatia, l’assertivitat i l’alteritat és imprescindible la prevenció i que aquesta passa per l’educació dels nois i noies des de les edats més tempranes i que aquesta intervenció no ha de ser puntual i que ha d’implicar a tots els agents educatius (AMPAS, Professorat i alumnat). Per tant, es va proposar començar la intervenció educativa des de les escoles bressol per tal d’aconseguir generacions amb una tolerància zero a la violència de gènere.

També es va abordar el paper dels mitjans de comunicació que perpetuen tot aquest ideari col.lectiu impregnat de la cultura patriarcal.

Així mateix, en Heinrich va explicar el treball de rehabilitació de homes que porten a IRES, explicant que és un programa voluntari on es treballa amb els homes totes les creences i se’ls ajuda a desenvolupar la seva part afectiva-emocional, a controlar la ira i a adquirir habilitats socials, assertives i empàtiques.

L’exposició dels i de les ponents va posar damunt de la taula una sèrie de qüestions per tal de que el públic hi refexionés i pugués fer les seves aportacions, tot creant un debar enriquidor amb la finalitat d’abordar entre tots i totes la greu problemàtica de la violència de gènere i d’intentar buscar solucions consensuades.

Les intervenciones del públic van ser fluïdes. Les i els assistents van destacar l’interès social de la xerrada per la seva novetat, ja que no és freqüent parlar de les relacions entre dones i homes sota una perspectiva de canvi. Va sorgir el tema de la violència de gènere com a conseqüència del Patriarcat en la societat global d´avui i la necessitat d’unes relacions de parella en termes d’igualtat.

Un dels aspectes que es va destacar és que, malgrat la importància i el gran avenç que ha supossat la LLei Integral, la igualtat real d’oportunitats entre dones i homes i la lluita contra la violència de gènere passa per un canvi de mentalitat i aquest sols és possible amb l’educació de les noves generacions i la re-educació de les generacions actuals, el que implica la realització de tot un treball de creixement personal i l’educació de les emocions. I aquesta és una tasca en la que s’ha d’implicar tota la societat perquè totes i tots som agents socialitzadors i, per tant, educatius i preventius.

Així mateix es va parlar de la importància dels mitjans de comunicació a l’hora d’abordar el tema de la violència de gènere i la necessitat de regular l’emissió de certs anuncis publicitaris i programes que perpetuen els estereotips de gènere.

VALORACIÓ GLOBAL:

Per tot el que s’ha exposat, la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere considera que aquestes xerrades serveixen com a punt de partida de totes les tasques que queden per a dur a terme, en el sentit de treballar junts dones i homes per a aconseguir un canvi en les nostres relacions d’una manera més igualitària, per la via de la prevenció en la violència de gènere.

Així mateix, insistim en la idea de que les intervencions puntuals de concienciació ciutadana són necessàries perquè és com sembrar una primera llavor, tot creant una fisura en el pensament en la mesura en que s’aporta una mirada crítica de la societat que pretén crear un dubte raonable, primer pas necessari per iniciar el canvi, però que és imprescindible no quedar-nos en les actuacions puntuals, sinó que aquesta concienciació i sensibilització és quelcom que s’ha de fer dia a dia.

PLATAFORMA UNITÀRIA CONTRA LES VIOLÈNCIES DE GÈNERE


diumenge, 27 de gener del 2008

per Tona Gusi. Cooperació amb perspectiva de Gènere

La igualtat és de justícia: per una cooperació amb perspectiva de gènere



Seminari organitzat per Ajuda en Acció, Intered i Federació Catalana d'ONG per al Desenvolupament ( Comissió de Gènere).




Les dones no estan prou valorades ni es visibilitzen prou a les ONG. En canvi participen a l'hora de les negociacions per acabar un conflicte i en la reconstrucció posterior.

Quan hi ha un decreixement de la pobresa augmenta, per contra, la feminització de la mateixa.

Aquestes són les paraules de la primer representant en aquesta taula d'aquest seminari. Afegeix però que no hi ha ni indicadors de gènere ni dades fiables en els estudis i estadístiques que s'elaboren.

No n'hi ha sobre la violència contra les dones, que apareix en totes les comunitats i augmenta dramàticament quan hi ha conflictes armats. Les estadístiques ens diuen que hi ha més nenes que comencen estudis, però no hi ha dades del seguiment de l'educació. En el camp de la salut continua creixent la incidència del VHS en les dones ja que els pocs diners que la gent disposa per comprar medicaments serveixen per pagar els de l' home de la família.

Hem de qüestionar-nos el paper que hi fan les ONG pels drets de les dones i arribarem a la conclusió que si be la seva tasca palia el problema no es treballa per atacar les causes.

Les dones són les més vulnerables i a més fan un treball de cura familiar i social que no es veu ni es comptabilitza. Entre altres dades: un 70 o 80% de la feina agrícola la fan les dones; el 75% de les dones viuen en la pobresa; el 90% només ha tingut escolarització infantil; mig milió de dones moren anualment per malalties relacionades amb l’embaràs i el part; el 70 % de dones assassinades ho són per les seva parella; la mutilació genital femenina (MGF) , l’explotació sexual i tracta de refugiades està a l’ordre del dia.

És per tot això que cal una forta voluntat política per aplicar plans amb visió de gènere. Cal reproduir el valors socials a les ONG i cal que els mitjans de comunicació visualitzin i donin el protagonisme a les dones.

És necessari aturar aquesta sensació que la igualtat ja existeix. En altres casos hi ha coneixement de la realitat, però no s’apliquen plans en conseqüència. Si no es treballa en desenvolupament amb perspectiva de gènere, el desenvolupament no avançarà.

Finalment proposa que si de veritat creiem en el treball en equitat hem de posar condicions diferents a les actuals. aquestes condicions són:

. Accions específiques més transversalitat

. Formació interior als i a les integrants de les ONG

. campanyes d’informació i comunicació

La segona intervenció és a càrrec de Judit Muñoz, que fa un repàs dels articles de la ‘Declaració de París: Noves Modalitats de l’Ajut Internacional’ que representen un avanç per a l’ajut internacional. Per exemple quan consta que per accedir a projectes cal que:

. els protagonistes siguin els països receptors

. els països donants segueixin l’estratègia dels receptors

. hi hagi una harmonització entre els països donants ajuntant esforços

. s’elaborin indicadors que reflecteixin l’ajut

. i tant donants com receptors han de tenir mútua responsabilitat en la valoració

dels projectes duts a terme.

En el document recent ‘Estratègia de reducció de la pobresa’ només hi ha un article, el 42, on es té en compte el gènere i l’èmfasi encara està posat en els països donants!!

Per a Judit Muñoz, abogada especialitzada en la resolució de conflictes, l’apropiació del projectes per part dels països receptors és fonamental, però ha de ser democràtica. A ningú se li escapa que hi ha un buit de societat civil i d’associacions de dones. Tot i així, cal posar fi a les condicions dels països donants i la seva alienació. Cal un compromís per part dels països donants i dels països del Sud a la transparència i a l’apertura.

Cal tanmateix recollir les preocupacions de les organitzacions de dones i reflexionar abastament sobre: Com es plantegen les desigualtats socials i de gènere?

La tercera i darrera intervenció de la Taula, a càrrec de la Comissió de Gènere de la FC d'ONG, reforçarà les evidencies d'aquesta malaurada realitat de desigualtats globals:

. desigualtat de l’accés als recursos

. violència contra les dones

. manca de participació de les dones a la política

Explica com a molts ajuntaments s’ha passat de fer polítiques de dones es per dones a fer polítiques de gènere en transversal. El mateix ha passat pel que fa al govern de Catalunya.

Malgrat això, després de 7 anys no s’han creat estructures per aplicar les polítiques de gènere, per manca de recursos i perquè l’actual llei de règim local no obliga a fer-ho.

Les organitzacions de dones han de participar en l’elaboració de les lleis.

Si analitzem els organigrames de les institucions i d'associacions, les dones sempre pengen i sempre són recanviables.

Aquest és un dels motius del perqué el disseny de les polítiques l’han de fer els grups de dones i perquè les dones hem de fer política i hem de reivindicar la consolidació del lideratge polític de les dones.

Les tècniques per a la igualtat són un actiu molt important, però encara cal veure quina força tindran.

Recordem que aquí a Catalunya estem pendents de la llei catalana d’igualtat.

Mentrestant a 36 països del món accepten encara per llei les discriminacions a les dones!


tot i que la sala es va anar omplint la majoria érem dones


divendres, 25 de gener del 2008

Activitats feministes al FSCat. 25,26 i 27 -01-08

ACTIVITATS FEMINISTES AL FSCAT

Seminaris , tallers , assemblea , manifestació

Divendres 25 de gener

16 hores

Sostinibilitat de la vida humana i la feminització de la pobresa

Es treballarà el tema de la feina de les dones i per què el sistema econòmic dominant invisibilitza aquesta activitat econòmica fonamental , i es parlarà sobre la feminització de la pobresa.

Dones i Treballs ( Ca la Dona) ,

Col·lectiu Ronda

SCCL

Una altra forma de relació entre homes i dones és possible

Durant molts segles ens hem socialitzat en una cultura patriarcal que atribuïa als homes el dret a dominar les dones. Per superar la violència envers les dones i tenir relacions satisfactòries basades en la igualtat , el respecte i el reconeixement mutu , ens hem d’implicar tots i totes , dones i homes.

La majoria de les 70 entitats de la Plataforma Unitària contra la Violència de Gènere

Desmilitaritzem la societat,

Militars i educació … un binomi incompatible

Volem reflexionar i proposar estratègies de difusió/sensibilització i d’accions conjuntes per tal de disminuir la continua presència de la ideologia militarista en diferents espais educatius i recreatius. Reivindiquem una societat desmilitaritzada , basant-nos en la màxima : “Cap exèrcit defensa la Pau”

Justícia i Pau , Comissió Educació per el Desenvolupament , FCONG, coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau , Dones x Dones , IAC ( USTEC-Ste-s)

Dissabte , 26

10 hores

De-genera’t – allibera’t

Taller per la deconstrucció del gènerei de l’opció sexual. Mitjançant jocs interactius es promouran dinàmiques per replantejar les etiquetes socials, binomials hetero , homo , femení , masculí actiu , passiu , cos complert , incomplert.

Col·lectiu Gai de Barcelona ( ICOP)

12 a 14 hores

ASSEMBLEA DE DONES

El Feminisme i els moviments de dones davant de les noves i velles estratègies del Patriarcat en temps de la globalització capitalista : campanyes , estratègies i accions comuns

La igualtat és de justícia : per una cooperació amb perspectiva de gènere

Reflexionar sobre el paper dels actors de la cooperació catalana per contribuir a la superació de la discriminació de g`gènere , les seves causes ,i conseqüències a fi d’arribar a la igualtat de gènere.

FCONG – Comissió de Gènere

Ajuda en Acció

Intered

Els mas media contra el dret a la informació , el nostre poder segrestat

Taula rodona : els interessos polítics i econòmics que fan que els media no compleixin amb la seva obligació de donar una informació veraç , plural i completa . El dret a la informació , fonaments legals , propietat de la informació , . Diferència entre llibertat d’expressió i dret a la informació.

Setmanari La Directa , Sindicat dePeriodistes de Catalunya , Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores – Xarxa Internacional de Periodistes amb visió de Gènere


14 a 16 hores ( tallers)

Dret al propi cos , dret a l’avortament

Ca la Dona

Feminicidi : De Ciutat Juàrez a Catalunya

IGMAN

Acció Solidària

De 16 a 18 hores

Des de la pagesia , la solidaritat i el consum , les dones protagonistes de la Sobirania Alimentària

Amb aquest seminari analitzarem els reptes que enfronta el moviment per la sobirania alimentària i , en especial , el paper de les dones com a protagonistes claus . Amés presentarem el procés cap al Fòrum I ibèric per la Sobirania Alimentària del 2008 al 2010

Marxa Mundial de Dones ,Entrepobles , Veterinaris Sense Fronteres , XarXa de Consum Solidari

De 19 a 21 hores

Assemblea de Moviments Socials

Diumenge 27

Manifestació ( 12 hores )