Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris A: Mony Monell. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris A: Mony Monell. Mostrar tots els missatges

dissabte, 30 de gener del 2010

Resistències i alternatives populars llatinoamericanes al neocolonialisme europeu

Per Mony Monell
30 de gener del 2010 al FsCat




Aquest taula rodona va estar organitzada per Enlazando Alternativas, Red Birregional Europa – América Latina y el Caribe, i l' Assemblea Bolivariana de Catalunya, i es va articular al voltant dels interessos i estratègies polítiques i comercials europees a l’Amèrica Llatina, les resistències populars i les alternatives econòmiques que s’estan proposant, tant a nivell local com regional. Hi va haver una presència majoritaria de dones joves, sobretot llatinoamericanes, tant entre el públic, com en les ponències i els debats. Sens dubte un fruit del reconegut activisme que aquestes ha vingut demostrant es el si del teixit associatiu i organitzatiu dels seus respectius països.

Es va parlar del problema de l'aigua i les importants avanços aconseguits per les mobilitzacions socials: A Bolívia hi havia un Ministeri de l'aigua; a L'Equador. s'havia aprovat una Constitució que era la primera en reconèixer el dret de les persones a l'aigua, i es parlava que “ també els animals i les plantes hi tenien dret”. Les lluites socials i el fracàs de la privatització de l'aigua a la majoria dels països de l'Amèrica Llatina, però, no hi havien facilitat del tot l'accés, perquè això fos possible, “calia la intervenció del poble per assegurar-se que allò que és públic arribi al poble”. La resistència contra l'explotació dels països capitalistes, tampoc no era suficient per assumir la sobirania, ja que “l'Estat no tenia poder per decidir per falta d'autonomia”. En alguns països com Hondures patien un procés de militarització i les manifestacions eren durament reprimides.

També es va parlar de la desregularització per afavorir les multinacionals i del retrocés que això suposarà per la majoria de productes llatinoamericans que no podran competir. Es van sentir veus com “L'Amèrica Llatina no vol un tractat de lliurecomerç” o bé “La Unió Europea amb les normes que dicta per afavorir el lobby empresarial és un actor d'anticooperació”.

Dues experiències de la Red Birregional han estat la Cimera dels Pobles, una xarxa creada el 2004 que actua com una mena de cimera paral·lela a la dels governants, organitzada de forma asimètrica i en la qual hi participen més de 300 organitzacions. Una altra experiència és el Tribunal Permanent dels Pobles que jutja a empreses on no hi ha regularització. El 2008 es van presentar 18 casos que tots van condemnar els governs del Nord. El procés sempre acompanya persones o grups que han estat damnificats.

Tot seguit es va donar a conèixer el calendari de mobilitzacions durant el semestre de Presidència espanyola de la UE, i la iniciativa d'Enlazando Alternativas: l'esmentada Cimera dels Pobles i el Tribunal Permanent dels Pobles, que se celebrarà al maig 2010 i servirà per enfortir noves convergències solidàries entre els pobles.

La veu de Cecilia, una noia llatinoamericana, durant el col·loqui va deixar molt clar fins a quin punt els països del Sud estaven tips dels països capitalistes: “Es una desvergonya haver de pagar el deute extern dels països que ens van colonitzar!”.

El fracàs de l’estratègia de Lisboa. Experiències de lluita contra l’atur, els acomiadaments i la precarietat. Propostes d’acció.


Per Mony Monell

Dissabte 30 de gener al FsCat


“Hem vist com el tractat de Lisboa i les seves mesures neoliberals lluny d'aconseguir la plena ocupació i l'eradicació de la pobresa com a objectiu a assolir el 2010 han portat més precarietat laboral fent créixer arreu del món les persones que avui viuen sota el llindar de la pobresa”. Amb aquesta premissa va arrancar el seminari “El fracàs de l’estratègia de Lisboa. Experiències de lluita contra l’atur, els acomiadaments i la precarietat. Propostes d’acció”, dins el FsCat 2010 . La presència d'homes de diferents edats era dominant en la taula de ponents i majoritària entre el públic assistent.

En una primera part, l'atur i els acomiadaments van ser el tema principal. Es van presentar experiències de l'assemblea de treballadors de Seat i de Nissan i com havien afrontat els expedients de regulació, encarant els acomiadaments amb tot tipus de mobilitzacions i accions. Tant en Jordi, treballador de Seat, com Raül, treballador de Nissan van posar èmfasi en el fort component de discriminació, ja que les primeres víctimes dels expedients de regulació havien estat les dones embarassades i també les persones que patien alguna minusvalidesa. A Seat es van fer més de 100 denúncies per discriminació, acompanyades de concentracions a les fàbriques i altres mobilitzacions, aconseguint que l'empresa fes marxa enrere. A Nissan, tot i que s'havien guanyat 36 judicis, les embarassades no havien estat readmeses per la qual cosa anirien un altra cop a judici.

A la taula també hi havia un representant de la Red Ciudadana contra la Precariedad de Jaen que va afirmar “que ja estaven farts de marqueses i duquesses i dels quatre capitalistes que només fan servir la terra per especular i cobrar les subvencions”, i que no hi havia més que no portessin a terme dues o tres accions”.

La segona part va estar dedicada a les propostes d'acció. Per a tots aquests col·lectius, articular mobilitzacions al carrer, coincidint amb dates d’esdeveniments polítics de ressò mediàtic, són les millors estratègies per fer sentir la veu i les seves reivindicacions.“Cal una forta unió entre tots els col·lectius i preparar un calendari d'acció”, va dir una dona andalusa, l'única veu femenina que es va sentir en aquest seminari. En aquesta direcció s'emmarcaria una II Marxa contra l'atur a Catalunya, i avançar cap a una coordinació de l'acció contra l'atur a l'Estat espanyol i a Europa.


dilluns, 28 de gener del 2008

per Mony Monell. 'Repensar la política'



A l’aula “Repensar
la política en l’era dels moviments i las xarxes” dins el Forum Social Català també es van assenyalar reptes. Un d’ells, la necessitat de cohesió per frenar el G8 i el replantejar-se com ser efectius. “Ha arribat un moment que la raó ja no mobilitza”. Un dels grans problemes dels moviments socials ha estat la dificultat per crear una estructura referent en el tems ja que aquests “han estat com bolets que han sortit i desaparegut en situacions molt puntuals”¿Quines són les pases per assolir una societat més justa?: ¿S’ha de prendre el poder? ¿S’ha de presionar per canviar? Són algunes de les preguntes que es fan avui els moviments alternatius. Hi ha la certesa que la democràcia només és una forma per seleccionar les èlites, i que per el camí s’ha perdut tota la força; s’ha de repensar la política davant les seves moltes cotradiccions; reconstruir la política local i global, treballant en xarxa d’una manera més horitzontal. L’impacte d’Internet ha estat cabdal per les noves formes organitzatives però no sempre s’utilitza aquesta eina prou bé.

A fi de fer més petita l’escletxa que hi ha entre els polítics i els ciutadans, la Plataforma per la Responsabilitat Política (respolis) l’any 2006 va llançar a Catalunya la campanya “Polítics o compliu o marxeu” que permet revocar el mandat dels responsables polítics que no compleixen amb unes promeses electorals subscrites abans de les eleccions i sortides de propostes de la ciutadania. Una altra de les campanyes de respolis ha estat sobre els sous dels polítics. Amdues iniciatives són un exemple de democràcia participativa i s’han dut a terme gairebé només a través d’Internet.


per Mony Monell. 'Banca ética'

L’aula “Per un sistema de finances ètiques, solidàries i alternatives” dins el Forum Social Català va posar sobre la taula el gran repte que suposa la banca ètica, cooperativa i solidària per consolidar una societat més justa. Els crèdits a “persones fràgils” que no tenen accés a la banca tradicional és la base d’aquesta “intermediació financera al servei de la justícia”. Això suposa donar suport a projectes socials, medioambientals, culturals i humanitaris alhora que ofereix a l’estalviador la possibilitat d’una inversió responsable.

Un dels principis del projecte és inserir-se sobre el sistema de garantia de l’Estat i establir el sistema d’interessos mitjançant assemblea i no en base a incomprensibles Euribors. Entre els seus objectius està el de créixer en red allà on ho demani la societat civil per poder ser una veritable alternativa del sistema neoliberal i arribar a la creació d’una banca ètica mundial. A Europa ja han tingut lloc diverses aproximacions dins de la banca ètica.

Entre aquestes entitats d’economia social, el COOP57 que des de fa 2 mesos ja té els estatuts i opera només a diferents autonomies del nostre país, i el Projecte Fiare, nascut a Euskadi i que desde el 2005 ha desplegat un pla d’expansió territorial. Ha fet operacions al Sud i el proper 29 i 30 inaugurarà el Projecte a Catalunya.

Aquests bancs “per a la ciutadania” són una autèntica esperança també per a les dones.