Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris A: Tona Gusi. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris A: Tona Gusi. Mostrar tots els missatges

dijous, 17 de febrer del 2011

Carta de solidaritat amb la lluita de les dones en el món. Escrita el 9 de febrer de 2011, a Dakar, Senegal, durant el Fòrum Social Mundial


Escrit per Tona Gusi. Dakar (text i fotografies)
Per a La independent



Des de les diverses assemblees de Dones fins a l’Assemblea de convergència de les Dones del Fòrum Social Mundial, hi ha hagut tot un procés assembleari de reflexions i debats que es materialitzen en l’anomenada Carta de Solidaritat amb la lluita de les dones del món, redactada el 9 de febrer de 2011 a Dakar, Senegal, durant el Fòrum Social Mundial.



Des dels Diàlegs Feministes, l’Assemblea de la Marxa Mundial de les Dones, l’Assemblea de les Dones Africanes i d’altres de sectorials es van realitzar molts esforços a fi de consensuar un document final. Malauradament l’acord no fou total ja que un bon nombre de dones marroquines pertanyents a organitzacions internacionals i altres dones senegaleses no acceptaren l’apartat que fa referència a les llibertats de les dones saharauis, pel que fa als Drets dels Pobles.

En l’assemblea de convergència del dia 10 hi foren presents la representant de la UNESCO Senegal, i les representants de Via Campesina, Marco Sur, Marxa mundial d’Àfrica, Associació de Dones per la Recerca i el Desenvolupament, Gènere en Acció, Organització de Dones de Palestina, Associació de Dones pel Desenvolupament, i la Comissió de la Dona del Consell Africà entre d’altres.

Les diferents participants a la taula explicaren el procés d’elaboració de la Carta i manifestaren la voluntat que aquesta declaració reflectís totes les aportacions i totes les capacitats de les dones. La Comissió Dona, Gènere i Equitat del FSM 2011, on hi ha les principals organitzacions es varen trobar prèviament per posar fil a l’agulla a la redacció que després seria compartida amb la resta de les organitzacions i amb totes les dones en l’Assemblea de convergència de les Dones.

La representant del Consell Africà obria amb aquestes paraules el debat sobre la proposta de declaració: “Les dones hem tingut una presència remarcada i remarcable en aquest Fòrum Social Mundial”.

Les dones que conformaren aquesta forta presència no pogueren celebrar amb euforia el seu treball en l’acte de cloenda del FSM 2011, on s’havia de llegir la Carta. En no ser aprovada per consens total no fou objecte de lectura pública i només hi hagué unes paraules de les representants de l’Assemblea que malgrat l’entrebanc reberen el suport al seu treball per part de les dones del FSM amb aplaudiments i crits d’encoratjament.

Una gran majoria d’organitzacions i dones presents al FSM han pres però el compromís de difondre la Carta internacionalment.


Carta de Solidaritat amb la lluita de les dones del món, 9 de febrer de 2011 a Dakar, Senegal

Aquest any el Fòrum Social Mundial, s'uneix als pobles d'Àfrica, com les dones de diferents parts del món es van reunir a Dakar; es tracta del tercer Fòrum Social Mundial des de 2006, que es va dur a terme a Mali i a Kènia el 2007 , conscient que la unió les nostres forces finalment portarà el canvi i així reafirmem la nostra solidaritat i admiració a favor de les lluites de les dones al Senegal, les dones africanes i dones del món. Les seves lluites, juntament amb les lluites de tots els homes i les dones, enforteixen la resistència contra el sistema patriarcal capitalista i la globalització.

A dia d'avui seguim patint la mateixa crisi mundial - econòmica, alimentària, ambiental i social - i prenem nota amb preocupació sobre el fet que aquests atacs continuen i están aprofundint-se. Aquí la reformulació de la nostra anàlisi sobre aquestes crisis és que no són aïllades sinó que són l'expressió del model de crisi caracteritzada per l'explotació del treball i el medi ambient, i l'especulació financera en l'economia. És per això que les dones, que seguim dient que hem de canviar difents models: social, econòmic ide producció i consum, que genera més pobresa per als nostres pobles i especialment per a nosaltres les dones.

Nosaltres, les dones, som sensibles a respectar i defensar els principis de justícia, pau i solidaritat. Creiem que hem d'avançar en la construcció d'alternatives per fer front a aquestes crisis, però, les respostes pal.liatives basades en la lògica de mercat no ens resulten vàlides.

No podem acceptar que continuïn els intents per mantenir el sistema actual a costa de les dones.

En aquest sentit, diem no a la intolerància i a la persecució de la diversitat sexual i les pràctiques culturals que atempten contra la salut, el cos i l'ànima de la dona.

Condemnem totes les formes de violència contra les dones, el feminicidi en particular, el tràfic de dones, la prostitució forçada, l’abús físic, l’assetjament sexual, la mutilació genital femenina, els matrimonis precoços, els matrimonis forçats, la violació, la violació utilitzada sistemàticament com a arma de guerra i la impunitat dels que cometen aquests actes de terror contra les dones.

Ens segueixen dient que no cada vegada que volem organitzar qualsevol empresa que no segueixi el model patriarcal, volen mantenir les que no respecten els drets de les dones, que no els permeten l'accés als recursos, a la terra, al crèdit, a l'ocupació en condicions dignes, on el capital serveixi per a reproduir feines precàries les dones.

Condemnem l'acaparament de terres i assentament dels agricultors i camperols, sota qualsevol forma, pels estats o les empreses transnacionals, i condemnem els cultius transgènics, que són perjudicials per a la biodiversitat i la vida.

Diem no a la carrera armamentística i a la carrera nuclear, que es va produir a costa de la inversió dels Estats en els programes socials, la salut i l'educació.

Condemnem una societat que oposa a les dones l'accés al coneixement i l'educació, on les dones són discriminades i marginades en la presa de decisions.

Diem no als conflictes armats, guerres i ocupacions. Diem SI a la pau justa per als pobles oprimits.

Per tot això, ens proposem reforçar la nostra lluita perquè els nostres països disposin de la seva sobirania econòmica, la seva cara política i cultural de les institucions financeres internacionals. Volem la cancel.lació dels deutes odiosos i il · legítims i una auditoria que permetrà als ciutadans a demanar la reparació pels pobles: les dones no han de fer res, són el primer creditor del deute odiós. També fem una crida per a l'aplicació efectiva de la taxa Tobin.

Exigim la sobirania alimentària dels pobles i el consum de productes locals, l’ús de les nostres llavors tradicionals i l’accés de les dones a la terra i a recursos productius.
Volem un món on els homes i les dones tinguin igualtat de drets, la igualtat d'oportunitats en l'accés al coneixement, a l'educació, a l'alfabetització, la presa de decisions, els mateixos drets a treball i salaris justos.
Exigim un món on els Estats inverteixin en la salut de les dones i dels nostres fills, sobretot en la salut materna.
Fem una crida per a la ratificació i aplicació efectiva de totes les convencions internacionals, en particular el Conveni 156 de l'OIT i el Conveni 183.
Volem que la democratització de la comunicació i l'accés a la informació.

Ens solidaritzem amb les dones palestines d'un Estat palestí democràtic, capital independent, sobirà de Jerusalem i el retorn dels refugiats de conformitat amb la Resolució 194 de les Nacions Unides.

Ens solidaritzem amb les dones de Casamance pel retorn de la pau.

Estem amb la lluita dels pobles a Tunísia i a Egipte per a la democràcia.

Amb les dones de la República Democràtica del Congo per posar fi al conflicte.

Amb les dones kurdes, per a una societat democràtica, ecològica, lliures i iguals entre dones i homes, i on hi hagi dret a utilitzar la seva llengua materna en l'educació.

Mostrem la solidaritat amb el dret a la lliure determinació per a les dones sarahuis de conformitat amb la resolució de l'ONU, i per trobar una solució pacífica, de conformitat amb la Carta del Fòrum Social Magribí.

Ens solidaritzem amb totes les dones víctimes de desastres naturals, com els d’Haití, Brasil, Pakistan, Austràlia ...
Ens solidaritzem amb els milions de dones i nens refugiats i persones desplaçades. Fem una crida a favor del seu retorn a les seves terres i a la llibertat de moviment.

Proposem la creació de xarxes d'alerta i informació sobre i per a dones que es troben en zones de conflicte o d'ocupació. Oferim el 30 de març com el Dia Internacional de Solidaritat amb el poble palestí i fem una crida per a un boicot als productes de l'ocupació israeliana. Fem una crida per la creació d'un Fòrum Internacional de Solidaritat amb la lluita palestina el 2012.

Totes i tots reconeixem les lluites de les dones al món i estem d'acord amb les seves afirmacions: el que succeeix a un/a de nosaltres, que ens passa a tots/es. És per això que hem de lluitar en unitat.



Organitzacions signants:
Marxa Mundial de Dones
La Via Campesina
La Federació Democràtica Internacional de Dones (PIF)
Articulación Feminista Marcosur
Organització Continental Llatinoamericana d'Estudiants (OCLAE)
CADTM
AMPLE
UBM - Unió de Dones del Brasil
Cebrapaz
BTC
CUT (Brasil)
Fundació Internacional de la Dona Lliure
Dones Democràtiques Llibertat Dokhan Moviment "
Les dones kurdes Oficina de Pau
Centre de la Dona Utama

dimarts, 15 de febrer del 2011

Els Diàlegs Feministes Inter-Moviments al FSM 2011


Escrit per Tona Gusi. Dakar (text i fotografies)
Per a La independent



Com s’ha tractat el tema de les jerarquies entre homes i dones i dins del moviment feminista?; com s’encara el treball productiu i reproductiu com a font d’explotació?; com actua la religió que defineix la identitat de les dones i decideix sobre el cos de les dones; com es tracta la diversitat sexual i els múltiples gèneres?; com es reconeixen i s’incorporen els moviments i les preoucupacions sobre minories?

Aquestes han estat les questions sorgides en aquests Diàlegs Feministes a Dakar.

L’objectiu dels Diàlegs Feministes Inter-Moviments es promoure justament el diàleg entre feministes per enfortir les relacions entre els moviments de dones i la seva acció política en espais locals i globals.

Les organitzacions feministes convocants foren: Articulación Feminista Marcosur, Comité por la Anulación de la Deuda del Tercer Mundo (CADTM), Federación Democrática Internacional de Mujeres (FDIM), Femnet, Marcha Mundial de las Mujeres y Via Campesina.

La inauguració, després de 3 canvis de localització per questions logistiques de l’organització del FSM 2011, es feu sota una carpa i al voltant d’una pancarta amb el lema “La teva boca és fonamental contra els fonamentalismes”, lema popularitzat pel col·lectiu Cotidiano Mujer de l’Uruguay, que pertany a l’Associación Feminista Marcosur (AFM ).

Intervencions

La introducció fou a càrrec de Virginia Vargas d’AFM Amèrica Llatina, que explicà que Marcosur havia convidat a diverses dones de diferents organitzacions del món amb molta experiencia des del feminisme per reflexionar sobre el sorgiment de noves mirades i nous paradigmes i per repensar i reformular el feminisme: “Cal recuperar la capacitat de formular noves propostes feministes” digué Vargas. Aquestes noves mirades provenen dels: Moviments feministes indígenes i dels moviments feministes de les comunitats africanes i asiatiques. En part potser es tracta d’ “ennegrir el feminisme”. També de les dones joves i dels moviments LGBT.


L'activitat fou moderada per Nandita Shah (Akshara, India)i intervengueren: Alexandra Mecozzi del Moviments de Treballadores d’Itàlia, Betania Ávila (Brasil) dels Moviments Feministes d’Amèrica Llatina, Cecilia Moreno de la Red Afrocaribeña i de la Diaspora de Panamà Red Afrocaribeña i Phumi Mtetwa dels moviments trans d’Africa.

Per Alexandra Mecozzi ( dirigent del CGL, sindicat de la metal·lúrgia) cal tenir present com la crisis fa impacte en la vida de les dones, en la seva condició i en les seves lluites. La crisi és econòmica i social però també es cultural i política i implica l’anomenada crisi de les civilitzacions.

Pel que fa al primer aspecte, el seu impacte ha estat més fort enguany que l’any passat i ha fet que les dones tinguin molta presència a les lluites actuals sobre drets, salaris i negociacions col·lectives ja que la precarització del treball és en les dones on fa majors estralls. La incertesa laboral i els salaris minsos creen dificultats encara majors en la vida quotidiana de les dones i en els seus esforços de conciliació amb la cura de la família. També la privatització dels serveis públics enfosqueix encara més la situació actual.

Referent al segon aspecte, el cultural i polític, la crisi està representant una regressió. Pel que fa a la llibertat de les dones, un ressorgiment de l’imaginari del cos lligat als diners i al poder i aquí hi tenen molt a veure els mitjans de comunicació. Pel que fa a Itàlia entre el Govern i el Vaticà la pressió és molt forta i les dones, fins ara, no han reaccionat molt i l’actitud de l’esquerra te un to molt baix. Els moviments socials junt amb els moviments de dones són vitals per sortir aviat d’aquesta situació.

Mecozzi reflexiona en veu alta: “ Als homes no els hi hem de demanar ajut, sinó que han d’actuar, han de posar en discussió el model masculí”.


Per Betania Ávila, que procedeix d’una regió del nord- oest del Brasil, hi ha dues qüestions principals a Amèrica Llatina: el procés de democratització de la regió i la crisis econòmica que genera tensió entre els moviments socials i els nous governs democràtics.

El moviment feminista d’Amèrica Llatina està lluitant per la igualtat, per l’emancipacióde les dones, per un procés de democratització política, perla democratització de la vida social i de la vida quotidiana.

En el moviment feminista hi ha un questionament obert de les pràctiques jeràrquiques però això no significa que no hi hagi tensions. Malgrat aquestes tensions es pot afirmar però que és un moviment obert que incorpora noves propostes i noves estratègies.

El moviment feminista indígena ha qüestionat molts conceptes i pràctiques del moviment feminista, com ho ha fet també el moviment de les dones feministes negres en temes racials i també cal comptar en les estratègies per al futur del feminisme amb les aportacions dels moviments lèsbics i transsexuals.

A Amèrica llatina té una especial importància la realitat del treball domèstic, la feina de les treballadores domèstiques que alliberen a les dones de classe mitja a costa de la desestructuració de llurs famíli

es i que incideix en la desigualtat entre les dones. El moviment feminista necessita un compromís de solidaritat vers el treball domèstic. Està clar que la manca de polítiques socials se supleix amb el treball de les pròpies dones.

Pel que fa a la religió, l’església catòlica ha dominat històricament molt fortament els estats i les altres religions, les indígenes, les afro i les d’altres esglésies cristianes. Aquesta història comporta que

la lluita per a la legalització de l’avortament sigui molt dura i encara no es vegi l’horitzó. Cal una transformació estructural forta i potent sobre l’aportament i les polítiques públiques en la salut i la contracepció i que l’embaràs sigui una decisió lliure.

Pel feminisme l’autonomia sobre el cos i la subjecte és fonamental. I per refusar el masclisme cal avançar en el sentit d’aquesta autonomia en relació als seus significats, generar noves qüestions crítiques sobre aquests significats: cos, igualtat, subjecte, relació entre poder i cos, jerarquia. Aquests conceptes no són iguals per a cada dona.

Per Cecilia Moreno, de Panamà, treballar en els moviments de dones afrodescendents ha e

stat una part del procés treballat en el feminisme. Descobrir les diversitats i ser conscients que la majoria d’organitzacions feministes del seu país varen descobrir Beijing l’any 2000. La majoria de dones viuen excloses de la informació dins del paradigma colonial que exclou a la població afrodescendent. Les dones africanes viuen un model patriarcal molt potent dins les seves societats. Per tant tenen major vulnerabilitat pel racisme, la pobresa i la manca d’informació. Viuen en la negació de les seves arrels històriques, la pròpia cultura els hi és desconeguda.


Per aquesta representant de la Red Afrocaribeña, el paradigma del feminisme és la democràcia, la participació en igualtat: “ ¿Com aconseguir aquesta autonomia a partir de les identitats de les dones?, ¿com afrontar el fonamentalisme que ens impedeix aliar-nos entre nosaltres?...

Es respon Moreno, que cal traduir i portar el missatge del feminisme a les dones afrodescendents. Brasil, Colombia i Equador han treballat molt en aquesta línia, en canvi al Panamà s’ha retrocedit. Per avançar la Cimera Mindial de Dones Afrodescendent de l’11 al 22 d’agost del 2011 a la selva d’Hondures és la gran oportunitat.

Virginia Vargas, no volguè tancar eltorn de les intervencions de les organitzadores sense recordar les reflexions de Phumi Mtetwa, d’Àfrica ( que degut als canvis de la logística del FSM 2011 ja no era a la carpa). Mtetwa és una de les lidereses més rellevant dels moviments trans d’Àfrica i una lluitadora incansable contra els governs africans i les seves lleis que reprimeixen l’homosexualitat i el lesbianisme i que condueixen directament als assassinats de les persones amb aquesta identitat sexual o a les “violacions correctives” aplicades normalment per grups d’homes a les lesbianes a fi que “es curin”. La Independent ja va denunciar recentment aquesta actes cruels a Sud Àfrica.

Un cop obert el debat, Lilian Celiberti de Marcosur i Cotidiano Mujer de l’Uruguai preguntà a la italiana Alexandra Mecozzi : “Si als anys 70 les feministes italianes foren inspiració per a les de tot el món, ara -50 anys després i amb l’impacte negatiu- com generem un debat global per veure com partim des del nostres errors? Hem interactuat poc amb la política, amb dirigents?

Per Mecozzi és cert que el moviment feminista tot i ser fort no ha canviat la política, no ha canviat la societat. Però cal saber que darrera la política de dretes i reaccionaria hi ha un poder econòmic i financer fortíssim. Però la lluita de les dones dels anys 60 i 70 ha canviat molt la societat, per exemple en la Universitat, on avui hi ha una nova generació de dones joves estudiants que reivindiquen el protagonisme social i canvis en les accions dels governs. Per canviar la política i l’economia “calen aliances més grans, amb dones d’arreu, mestisses, àrabs, ... i no témer al poder”.

Per a l’antropòloga italiana Giselle Evangelisti, resident a Barcelona i amb molts anys de treball decamp a la selva de l’Amazona del Perú, l’habitat i el bon viure són temes reivindicatius de les dones arreu del planeta. El moviment indígena s’ha plantat i les dones, que fa 20 anys eren excloses de les reunions de les comunitats, avui lluiten contra les represes, també les que ha planificat el govern de Lula i que ara continua Dilma Rousseff. El tema del medi ambient es refereix molt a les dones i cal veure com actuaran els nous governs democràtics i les dones al capdavant de la política.

Perla Wilsón, pertany a AMARC, l’associació de ràdios comunitàries, i no deixa de denunciar l’absència dels mitjans en la visibilització de les dones i la seva lluita. Per això AMARC treballa l’empoderament de les dones a les ràdios comunitàries, tant per fer sentir les seves veus com per responsabilitzar-se de la gestió dels seus propis mitjans de comunicació. Aquestes dones ja empoderades han treballat molt pels Drets Humans i els Drtes de les Dones.

A l’Argentina s’ha aconseguit la llei de radios millor de tota la Amèrica Llatina. I en aquesta línia s’ha estat treballant a l’Uruguai i al Brasil. En aquest darrer país el govern Lula no va complir, s’espera per tant que sigui Dilma Rousseff qui tiri endavant la nova lei tal i com afirmava el 7 de febrer el Ministre de la Presidencia, comprometent-se en la Reforma.

En aquests dies tant importants per al seu país, Tunísia, Corinna Cumani, considera molt important la connexió política feminista amb la crisi de les civilitzacions: “Com podem centrar-nos en nosaltres mateixes i enfrontar-nos amb el poder dominant?. Hem de crear una nova cosmologia, una nova concepció del poder. Hem de trobar una definició. Els diferents poders...quines diferencies tenen? Quin poder volem practicar nosaltres?...”.

Per aquesta feminista tunisenca si la relació amb la natura és molt important per a les dones també és cabdal com aquestes la pensen utilitzar. La pobresa és una dels altres temes a tractar.


Per canviar l’actitud davant d’aquestes i tantes d’altres qüestions cal un altre imaginari col·lectiu, uns altres Drets Humans, una altra manera d’entendre la sobirania i el desenvolupament: “Si no revisem les nostres accions i reflexions no trobarem una nova visió que ens uneixi. La política en el sentit de tothom igual, un vot per a cda persona però sota un poder dominat no ens fa iguls en la realitat. No tenim institucions, tenim destitucions.”.

En resum, per Cumani, es bàsic trobar un altra manera més epistemològica de fer la política, trascendint i traspassant el poder actual. Aquesta nova cosmologia han de repensar-la les dones i sens dubte s’oposa a l’actual que és molt individualista.

Les intervencions se succeïren i s’acordaren majoritàriament els objectius esperats per les associacions organitzadores.


Objectius

Els objectius consensuats foren: Donar visibilitat i compartir les experiències de les lluites de les dones en el món, en particular a Àfrica i difondre els debats de les activitats realitzades en el marc del FSM; Construir consens cara a enfortir accions comunes entre les participants, dones d’organitzacions i moviments feministes de totes les regions del món; Presentar anàlisi i propostes des de les dones per a l’Assemblea de convergència de Dones del FSM i vers la continuïtat del procés Fòrum Social Mundial.











dijous, 10 de febrer del 2011

Les dones sempre poc visibles?

Escrit per Tona Gusi. Dakar.
Per a La independent


La Manifestació del moviment solidari mundial contra l’explotació i l’opressió té la cita enguany al FSM 2011 a Dakar, Senegal


La informació del FSM. Informació amb visió de gènere. AMARC i La Independent

Unes 60.000 persones de 123 paisos (entre les quals més de 130 comptabilitzades vingudes de Catalunya) estan participant des del diumenge 6 de gener i fins el divendres 11 al Forum Social Mundial que per segona vegada se celebra a l’Àfrica. De fet, la tercera si comptem l’any que es va fer a Bamako quan el FSM es va repartir entre una ciutat africana, una altra de llatinoamerica i un altra asiàtica.

El nombre de periodistes amb inscripció realitzada el primer dia era de 340, entre elles i ells dues de La Independent, que com ja varem fer a través de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere el FSM 2007 a Nairobi i el 2009 a Belem do Parà cobrim la informaciò d’aquelles activitas i tallers més relacionades amb les qüestions de gènere.

La informació interna sobre el Forum l’està fent un equip de periodistes de tota l’Àfrica que elaboren La Flamme d’Afrique, el diari en paper -que s’esgota de seguida-, i mantenen durant tot el dia la información actualitzada a http://flamme.panos-ao.org/ : “EL FSM és una oportunitat per a l’Àfrica. Dakar té l’ambició de fer-ho millor que Nairobi i Bamako”.

AMARC, l’associació de radios comunitarias es des de sempre molt activa als FSM i té una organització de dones d’aquesta associació. Entre els seus objectius hi ha el de donar veu a les dones de les comunitats i formar-les per ser gestores dels seus propis mitjans de comunicación. Les companyes d’AMARC han fet diversos tallers sobre Dones i Medias en aquest Forum i cobreixen com La independent diverses activitats.

L’equip de periodistes de La Flamme d’Afrique ha valorat igual que La Independent que enguany la participació de les dones és extraordinària, així com el nombre d’activitats que han incorporat la visió de gènere en els seus continguts, des de la sobirania alimentaria, el moviments anti-violència i per la pau, els tallers per la condonnació del deute, el dret a la ciutat per a tots i totes, viure millor en el món rural…


Destaca moltíssim dins de l’espai del Fòrum “Le Village des FEMMES”, un gran carpa vermella on cada dia s’hi troben organitzacions de Dones d’Afrìca i d’arreu del Món per debatre sobre la participació política, la igualtat i l’equitat, la pau i la no violencia, la ciencia, etc. I per organitzar esdeveniments com ara la Marxa Mundial de les Dones, l’Assemblea Mundial de les Dones, o consensuar manifestos i declaracions.

Al voltant molts estands d’organitzacions de dones, de comunitats, de drets dels pobles i també es clar! D’oferiment dels seus productes alimentaris en el marc d’un comerç just, de vestuari multicolor i d’ornamentació étnica i moderna.


El pre-Fòrum 2011

La semana anterior a l’illa de Gorée (coneguda per ser el centre de trafic de l’esclavatge) s’hi va celebrar un Forum sobre les Migracions, del qual va sortir l’adopció de la Carta de la Migració (“Carta del Migrant” redactada a Marsella el 2006) on s’obra la possibilitat d’un món sense murs, és a dir de la lliure circulació de les persones:”Pour un monde sans Frontieres”

També s’ha realitzat la segona edició del Fòrum Mundial Ciència i Democràcia, que s’ha basat en l’educació científica, aconseguir l’educació universal i continuar progressant en l’estructuració de xarxes: “ En la utilització de les noves eines tecnològiques, retrobarem l’experiència política de l’altre (i l’altra), i reciprocament.”.

Un altre acció important és el Campament de la Joventut que es a tocar de la Universitat de Dakar, on se celebra el FSM. . Molt de l’alumnat de la Universitat no era coneixedor de la celebració del FSM , però com que continúen havent-hi classes a les facultats la munió de gent jove circulant i interactuant és inmensa.El campament de joves organitza activitats paral·leles i activitats dins el FSM, on també hi han tingut lloc la incorporació de la visió de gènere. L’associació Àfriques Creatives ha fet una acció per tractar el gènere des del punt de vista dels joves dinamitzant un taller de joves de tot el món. O com algunes conferències on s’ha tractat especificament la violencia contra les noies.

L’equip del voluntariat és un dels aspectes més agraïts del FSM ja que són per tot arreu ben visibles amb la seva semarreta groga i el logo del FSM. Sempre disposats i amb l’amabilitat que caracteritza els pobles del Senegal encara que sovint els primers dies no han pogut suplir la manca d’organització pel que fa a la distribució de les activitats en les aules corresponents, que ha estat molt caòtica.

Inauguració del Fòrum: En marxa vers un altre mon. Les dones l’encapçalen**.

La inauguració del FSM 2011 no podía ser d’altra manera que amb un gran marxa, més de 40.000 persones caminant, cridant consignes, ballant al so de músiques africanes i exhibint nombroses pancartes amb els lemes i objectius de les seves organitzacions. Presencia doncs de reivindicacions polítiques de la gent “sense veu”, oprimida i de les defensores i defensors dels Drets Humans juntament amb manifestacions festives que caminaren des de l’obelisc que commemora la independencia fins a la Universitat de Dakar.

Si be a l’inici al capdavant de la Marxa hi havia un grup de savis ancians, les dones de la Medina i d’altres barris que tant han col·laborat en el desenvolupament del Forum de Dakar, i que havien quedat endarrerides per la incoporació dels savis i altres organitzacions, varen fer un gest d’autoritat i un bon grup va encapçalar definitivament la marxa.

Majoria d’organitzacions de dones vingudes de Dakar, de la resta de Senegal i la Casamance, d’arreu d’África, moltes del Magreb, de Marroc i d’Algeria, dones saharauis per l’alliberament del seu país i refugiades mauritanes. També dones d’Asia, d’Europa i d’Amèrica Llatina sobretot. També d’EEUU i del Canadà. Dones del món.

Si be la presencia majoritaria de les dones a la marxa és indiscutible, aquesta vegada eren ben visibles pel nombre i per la vistositat dels vestits multiculors i elegants de les dones del Senegal i d’altres paisos centre i sudafricans així com les seves potents veus:

Quan les dones serem propietaries de la terra? Per a una societat en la igualtat cal fer el repartiment de tots els recursos. La dona a la majoria de l’Àfrica és només la cuidadora de la terra, no la propietària.

Contra la pobresa i la Fam! Pels drets dels i de les més pobres per a una vida millor

Per l’educació! L’analfabetisme, el desconeixement dels seus drets, la por a la reivindicació, els procesos judicials i el seu cost econòmic són un greu hándicap. Les tradicions patriarcals que pesen tant en tot el món són molt fortes en aquests aspectes en la “cultura tradicional” i masclista de tants indrets de l’Àfrica.

Pels serveis d’ensenyament i salut i dignitat dels barris I contra l’especulació urbanística: “Droit a rester au Village, a ne pas exoder”, “Droit a des repos en cas de maladie”

La pancarta “Les Femmes espoir de l’Afrique” arriba a l’entrada principal de la Universitat de Dakar que dona jus davant “ la corniche” (el passeig arran de mar que ressegueix tot l’oest de Dakar) i començen els parlaments, i la música i la dansa vinguda del Brasil i és clar l’autòctona del Senegal.


Entre els discursos més anunciats el d’Evo Morales a la inauguració i el de Lula l’endemà. També força anunciada la visita de la secretaria general del partit socialista francés Martine Aubry.

Morales no va sorprendre a ningú parlant dels merits de les nacionalitzacions i les critiques al neocapitalisme, neoimperialisme i neoliberalisme.

Fou seguida amb molta atenció, davant la Tribuna principal, la intervencio d un representant d’Egipte que transmeté la voluntat popular de la seva gent així com de la de Tunisia.

També s’escoltaren les declaracions del coordinador del Forum social Africà, Sokhana Khadydiatou SAKHO, que opina que la participación mundial de les potències emergents del Sud han modificat at l equilibri del mon i trencat l’hegemonia de les grans potències occidentals i pensa que: “Front a una globalització Neoliberal forta, que ha fet fallida, al costat hi ha una globalització ciutadana i solidaria amb valors.”

Lula es preguntava, ja l’endemà: “Per què no els països africans? Perquè no poden realizar com el Brasil el seu desenvolupament integrant la dimensió social i en un desenvolupament de tipus sostenible?”.




*Propera crónica: Primera Jornada del FSM. “Le Village des FEMMES” i les dones per la sobirania alimentaria.

**La Independent us oferirà en breu una gal·leria de fotografíes d’aquesta marxa amb especial atenció a les organitzacions de dones.


dijous, 27 de gener del 2011

Vint-i-tres organitzacions catalanes participaran al FSM, a Dakar

Escrit per Tona Gusi
Per a La independent


“Davant la crisi, la democràcia ha deixat d’existir”, diu Arcadi Oliveres

Dels anys 90 al FSM 2011 a Dakar, Senegal. El Fòrum Social Català (FSCat)

Celebració de l'Assemblea Mundial de Dones


El president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, és una de les persones del nostre país més lligades al Fòrum Social Mundial (FSM) . A la roda de premsa d'aquest dimarts convocada per l’Assemblea del Fòrum Social Català , ha explicat que fou amb la desaparició del bloc de l’Est als anys 90 -fet que celebrà en el seu moment- quan el capitalisme, ara ja com a únic sistema, derivà cada cop més cap a l’anomenat capitalisme salvatge.

L’any 1996, davant aquesta nova situació, es va celebrar a Xiapas el I Encuentro Mundial contra el Neoliberalismo que derivaria en la rebel·lió dels moviments antimundialització, a Seattle l’any 1999.

El gener de 2001 neix el Fòrum Social Mundial com a alter ego del Fòrum Econòmic Mundial de Davos, Suïssa, amb la finalitat de prioritzar la societat enfront de l’economia. El 2001 el partit dels Treballadors del Brasil -Lula encara no era president- governa l’Estat de Rio Grande i la seva capital Puerto Alegre, i decideix organitzar el primer Fòrum Social Mundial. El Fòrum fou un èxit de participació fins a a tal punt que a Puerto Alegre s’hi celebraren dos FSM més el del 2002 amb la participació de 60.000 persones i el del 2003 on s’arriba a una assistència de 100.000 persones. Després se celebraria a Bombay, el 2004, per retornar a Puerto Alegre el 2005. El 2006 davant varies sol·licituds es decideix celebrar 3 FSM paral·lels a: Caracas, Veneçuela (a parer d’Oliveres, instrumentalitzat per Chávez), a Karatchi, Àsia, i a Bamako, al nord d’Àfrica. A partir del 2007, els FSM son ja cada dos anys, aquest a Nairobi, Kènia, i el del 2009 va ser un altre cop al Brasil, però aquesta vegada al Nord, a Belem do Parà.

També s’han celebrat Fòrums regionals com el del Mediterrani a Barcelona l’any 2005, que no fou del tot exitós.

Alhora que passen a ser cada dos anys, s’inicien els Fòrums locals i per a Arcadi Oliveres és un orgull poder dir que els FSCat celebrats a la Universitat de Barcelona els anys 2008 i 2010 han estat dels més exitosos, tant pel que fa a participació com per la implicació del territori. La setmana abans se celebren actes a moltes de les comarques de Catalunya. Aquest èxit participatiu entre 3.000 i 5.000 persones a cada edició no rep per contra quasi be cap atenció mediàtica. Després de Dakar serà hora de tornar a pensar el FSCat del 2012.

Ara pertoca, però, encarar el FSM 2011 a Dakar (Senegal) sense perdre de vista aquesta darrera setmana de gener, quan a Davos els financers, els empresaris i els principals extractors de petroli es reuneixen i decideixen.

Unes 500 organitzacions africanes, més de 300 europees, 200 d’Amèrica del Sud, una setantena d’Amèrica del Nord, un centenar d’asiàtiques i dues d’Oceania seran presents a Dakar del 6 a l’11 de febrer d’enguany.


Participació catalana

Les organitzacions catalanes tornaran a participar amb força al FSM.

Vint-i-tres entitats i més de 100 activistes realitzaran o participaran en diversos tallers durant 3 dies i en les diverses assemblees temàtiques que convergiran en l’Assemblea General del FSM 2011. Destaquen: l’Associació Watani, l’Associació Adib Biladi, el CIEMEN, el Col·lectiu Ronda, Cristianisme i Justícia, Enginyeria Sense Fronteres, Escoltes Catalans, F. Desenvolupament Comunitari, Institut de Drets Humans de Catalunya, IGMAN-Acció Solidària Justícia i Pau, Lliga dels Drets dels Pobles, Mou-te per la igualtat, és de justícia- Ajuda en acció, Nova - Centre per a la Innovació Social, SETEM, UBUNTU, l’Observatori del deute en la Globalització, Xarxa mundial dels Drets col·lectius pels Pobles - CIEMEN i la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere - La Independent.

Per a Dani Gómez de l’Observatori del Deute, una de les propostes més consensuades és la de treballar per una mobilització internacional contra la retallada dels avenços socials arreu del món. S’acaba de realitzar una primera trobada sobre aquesta proposta a Guayaquil (Equador) i pel que fa a Europa s’està contemplant la possibilitat de convocar una primera i gran mobilització a Atenes (Grècia) cap el mes de maig. Diverses de les seves organitzacions socials s’estan plantejant fer una auditoria del deute, ja que una gran part del mateix s’arrossega des de la venda d’armes per part de França i d’Alemanya. En aquest sentit hi ha l’exemple d’Islàndia, on la ciutadania ha rebutjat pagar el deute a Gran Bretanya.


Les dones en aquest FSM

Com diu la sociòloga uruguaiana Lílian Celiberti, el FSM ha reconegut que ha après molt dels moviments i organitzacions de dones en la seva lluita contra el patriarcat. Les seves experiències han estat fonamentals a l’hora de cercar models de gestió, coordinació i posta en comú vàlids per als Fòrums.

En els darrers FSM s’ha volgut que la visió de gènere fos transversal en tots els eixos de debat i les diverses activitats. Tanmateix sempre es constitueix una Assemblea Mundial de Dones per tractar els temes de més urgència que les dones pateixen arreu del món i facilitar-ne la seva visibilitat.

Enguany, la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya –Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere coordinarà la informació sobre gènere per publicar a La Independent, l’agència catalana de notícies amb visió de gènere. La intenció és apropar la realitat d’algunes associacions i col·lectius de dones africanes, ha manifestat Lídia Vilalta, periodista de La Independent, especialista en l’Àfrica subsaharina i que ja es troba al Senegal per participar en el Fòrum previ al FSM sobre les Migracions a l’Illa de Goré. Les dues responsables d’Ajuda en Acció, Marta Macias i Lourdes Morelo, participaran també en les activitats al voltant del projecte “Mou-te per la igualtat, és de justícia”. Finalment advocades del Col·lectiu Ronda, l'Anna Huertos, la Núria Ballesteros, la Carme Herranz i l’Ana Tomé participaran especialment en tots els actes de juristes i sobre justícia i Drets de les Dones. També hi serán la periodista Patricia Estevez, la antropòloga Gisella Evangelisti, l'educadora Maria Manté i l'activista Lynn Strother.

D’entre les temàtiques dels tallers i activitats destaquem les que tracten de: l’accés de les dones a la justícia; l’agenda per un viure millor; la violència contra dones i nenes; la violència en el treball contra les dones; democràcia i desenvolupament; el feminisme negre i la diàspora; gènere, igualtat i empoderament; les dones en els processos de Pau ; l’empoderament econòmic de les dones africanes; els diàlegs feministes; tradicions i canvis; la veu de les dones als mitjans; els drets de les dones de les comunitats; la construcció d’aliances al voltant de la sobirania alimentària, etc.

Drets dels Pobles

El CIEMEN, igual que en el FSM 2009, tindrà un espai propi a la Universitat de Dakar. Aquest espai reivindicatiu dels Drets dels Pobles, també resta obert com a punt de trobada per a totes les altres organitzacions catalanes. El CIEMEN va tenir al Fòrum de a Belem do Para un paper molt important en l’eix dels Drets dels Pobles i dels Drets dels indígenes i enguany, encara que amb menys intensitat, també celebraran diàriament tallers i conferències.

La No Violència

Els col·lectius enxarxats a NOVA, Consens de Barcelona, tenen previst realitzar una activitat específica per enfortir una Xarxa internacional capaç de mobilitzar-se per a la no violència.

La Crisi al FSM

El President de Justícia i Pau responia així a la pregunta dels periodistes sobre quins missatges podrien sortir d’aquest Fòrum Social: “Si bé l’atur, les pensions i altres temes relacionats amb la crisi es debatran a Dakar, és molt possible que calgui analitzar com davant d’aquesta crisi ha deixat d’existir la democràcia i qui ha pres les decisions són els financers, banquers..., és a dir, Wall Street. No ens hem d’oblidar tampoc que els darrers 7 ministres d’Estat Units d’Amèrica han estat alts directius de la Banca”.

Àfrica i el FSM a Senegal

A Àfrica sembla haver-hi un desmembrament de les institucions pel que fa a l’organització del FSM. Són les xarxes socials i locals les que estan portant el pes de tota l’organització.

Malgrat aquesta circumstància es creu que el Fòrum previ sobre Migracions que es realitza la setmana abans a l’illa de Goré marcarà en part l’agenda. També cal destacar que el Fòrum sobre autoritzats locals que tindrà lloc més tard que el FSM és de molt interès per part del Govern de Senegal i, de fet, hi està treballant.

D’altra banda, el Consell Internacional Africà dins del Secretariat Internacional de FSM sempre ha mostrat el seu interès en que Àfrica fos seu dels Fòrums. Així, doncs, després del 2007 a Nairobi, la veu d’Àfrica es tornarà a sentir amb força.

dijous, 20 de gener del 2011

Més de 100 activistes de Catalunya participen al Fòrum Social Mundial 2011 de Senegal

Escrit per T.G. Redacció La Independent Fotos: Google
Per a La independent



Les ONG i altres col·lectius del Forum Social Català (FSCat) es reuneixen aquests dies per conèixer i posar en comú les activitats que tenen previstes per al Fòrum Social Mundial d’enguany, que se celebra a Dàkar del 6 a l‘11 de febrer


De moment es té constància de la participació d’un centenar d’activistes de Catalunya que hi participaran, o bé individualment, o bé a través de la quinzena d’entitats que s’hi han inscrit, entre les quals hi ha Justícia i Pau, CIEMEN, Col·lectiu Ronda, Casal AL, Centre Delas, Fundació Irla, Escoltes Catalans, Fundació Nous Horitzons, l’Observatori, Ajuda en Acció i la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere. Dues enviades especials de La Independent en faran una cobertura especial.

Per conèixer els objectius i els diversos eixos del FSM 2011 podeu consultar-ne la web. L’ Assemblea del FSCat ha convocat per al dimarts 25 de genera les 12h una conferència de premsaa la sala de la Confederació Catalana d'ONG (C/Tàpies 1-3, Barcelona). Hi intervindrà Arcadi Oliveres, que parlarà també sobre el Fòrum Econòmic de Davos. Un cop celebrat el Fòrum de Dàkar, l’ Assemblea del FSCat organitzarà un acte per fer-ne la valoració i començar a parlar del III Fòrum Social Català.


Resistència i lluita dels pobles d'Àfrica

El Fòrum Social Mundial, celebrat a Nairobi (Kenya) el 2007, se celebrarà ara a Dàkar, la capital del Senegal. Segons el Secretariat Internacional d'aquesta organització, enguany se centrarà "en la història de resistències i lluites dels pobles africans. El FSM 2011 ha de trobar la interfície necessària entre les lluites i les estratègies comunes a nivell global comuns a l'Àfrica, al Sud i a tot el món”. Per als organitzadors, el retorn del FSM a l'Àfrica expressa la solidaritat activa del moviment social internacional, un suport molt benvingut perquè "l'Àfrica corre el risc de pagar per la crisi actual del capitalisme, ja debilitada pels programes d'ajustaments estructurals de les dècades de 1980 i 1990 ".



El Fòrum Social Mundial és un espai per a la proposició d'alternatives democràtiques i populars, i en aquesta edició girarà al voltant de 12 eixos: per una societat humana; per la justícia ambiental: pels Drets Humans; per la llibertat de circulació de les persones; pels drets dels Pobles; per una societat lliure dels principis de capitalisme; per la construcció d’una economia social emancipadora; per l’expansió d’estructures democràtiques; per la construcció d’un ordre mundial basat en la pau, la justícia...; per la posada en valors de les vivències i les lluites de l’Àfrica i la seva diàspora; per una reflexió col·lectiva dels moviments socials sobre el FSM; i per l’inter-aprenentatge de paradigmes alternatius a la crisis de civilització hegemònica. De la modernitat.

diumenge, 31 de gener del 2010

Feminisme i FSCat.



Per Tona Gusi
Comissió XIDPIC.CAT- FSM, FSCat
Barcelona, 31 de gener de 2010

Feminisme i Fòrum Social Català
Contra la seva crisi, les nostres solucions.
Una altra Catalunya és possible, un altre món és necessari!




En els títols dels més de 80 seminaris, dels tallers i dels diversos espais no n’hi ha un de sol on s’hagi colat el llenguatge sexista. El FSCat ha acollit el primer dia d' aquesta edició, celebrada també a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona, més de 3.000 persones.


Aquest respecte pel llenguatge no excloent però, no ha tingut correspondència en el programa amb una justa visibilització de l’Assemblea de Dones del FSCat. Si que s'ha anunciat en les comunicacions per internet.

Les dones feministes participen en el FSCat de manera transversal en els diversos seminaris i tallers però valoren molt positivament aquest lloc de trobada i posada en comú dins del FSCat, que en l’edició del 2008 reuní a més de 200 dones. Per això avui no s’amagava la decepció per aquesta incoherència comesa per les persones responsables de la web i del programa.

Enguany, a banda d’aquesta nova convocatòria de l’Assemblea de Dones també hi ha hagut seminaris i tallers on les dones han estat centrals en les exposicions i en els debats, on s’ha treballat en termes d’equitat i igualtat i on s’ha volgut superar els estereotips:


. ‘Desigualtats de gènere en les ONGD: mirades a processos de transformació’
. ‘La campanya pel Dret a l’Avortament, una lluita continua’
. ‘Sexe, sexualitat i gènere’

. ‘La cura de la terra i de la vida humana: una mirada des de les dones’
. Dona, immigració i crisi econòmica’
. Taller: ‘Gènere i comunicació al FSCat’
. Taller: ‘d’genera’t’
. ‘Xarxa de mares’
. ‘ A quatre anys de la “Ley Integral contra la violencia de género’
. ‘ Tercera Acció Internacional de la Marxa Mundial de les Dones’
. Documental: ‘ La feminització de la pobresa a Malawi’
. Exposició: ‘Mou-te per l’Àfrica. Les dones, el futur d’un continent’


En general al Fòrum les dones hi participen molt activament però els hi continua mancant la visibilitat que es mereixen, tant en les taules com en els temps d’ús de la paraula, que en la majoria de casos continuen agenciats pels companys.

dissabte, 31 de gener del 2009

Les dones feministes del FSM 2009 exigeixen la legalització de l'avortament

Per Tona Gusi
Belém do Pará, 31.01.09.



L’Articulación Feminista Marcosur va anul·lar el seu acte en solitari per a afegir-se als altres grups de dones que volien tractar en el fòrum el dret a l’avortament.

Es va traslladar doncs l’acte previst des d’una aula petita de la UFPA [Universitat Federal de Para} amb cabuda per a 50 persones a una Tenda - carpa de gran capacitat situada en la UFRA [Universitat Federal Rural de l’ Amazonia]. Això va significar concentrar a tots els grups de dones a diversos km. de distància. La Universitat Federal Rural té grans extensions de terrenys amb una vegetació exuberant, però cal desplaçar-se a ella per vaixell o amb autobús i encara així t’espera una caminada d’una mitja hora llarga.

A més a més, cal afegir els xàfecs intermitents que et cauen damunt sense previ avís. Doncs malgrat tot la convocatòria va ser un èxit. Més de 200 dones van recolzar amb aplaudiments les demandes de les representants de diverses organitzacions de dones de diversos països, que han exigit l’avortament legal a tot el món sota la decisió única de la pròpia dona.

Cal dir que l’acte va tenir un format més propi d’assemblea que d’una conferència i que van ser moltes les dones que van prendre la paraula i la majoria de vegades amb una veu col·lectiva. Es van relatar diversos casos concrets d’adolescents i dones que van patir el fonamentalisme de funcionaris policials, de poders religiosos i d’estaments judicials.


MATTO GROSSO

La primera a iniciar el debat ha estat Toriis de Matto Grosso, un estat del Brasil on la policia no té gaire respecte pels drets humans. Una adolescent va ser atacada per un grup i els policies no van acceptar la denúncia aduint que es tractava d’una ‘violació de privadesa’. També en aquest estat un diputat va presentar una iniciativa legislativa per a anul·lar la píndola del dia després.

Expedients violats

A l’abril de 2007 un programa de TV va filmar amb càmera oculta una clínica on es practiquen avortaments.. Al dia següent, quan es va fer públic, van aplanar la clínica i es van dur 10 mil fitxes que després van fer públiques en la Procuradoria: 2.600 dones estan sent investigades i 150 estan esperant sentència. Una d’aquestes últimes no va realitzar l’avortament, unes altres van ser acompanyants i unes altres van avortar en els supòsits que contempla la llei. La suspensió de pena equival a dos anys de servei comunitari a guarderies, i es tracta segons l’autoritat d’una “pena pedagògica” Les dones reunides sota la carpa han expressat la seva indignació davant un cas tan greu i la necessitat de visibilitzar-ho.


GUATEMALA

És el segon país de mort de dones. La Llei preveu l’avortament terapèutic, però no s’utilitza com procediment legal a causa de les seves dificultats.

Un altre cas forca conegut i greu a causa de la persecució a la qual han estat subjectes és el de les “Dones catòliques pel dret a decidir” que han estat acusades “d’apologia de l’avortament’.


ITÀLIA

Des del Vaticà i el propi Papa cada vegada es fa més èmfasi en el dret de l’embrió i del ’ser no nascut’. La representant italiana va parlar amb vehemència sobre el dret de la dona a decidir sobre el seu propi cos: “la vida comença quan la dona ho decideix; les dones no som contenidors, som éssers pensants, som subjectes”, va assenyalar.

Així mateix, va emfatitzar les restriccions de certs països del centre d’Europa i d’uns altres de la UE que semblen voler legalitzar normes restrictives a les lleis actuals, moltes vegades amb l’excusa que com la biomedicina ha avançat moltíssim es pot per tant reduir el termini de temps legal per a l’avortament. També en aquests països s’observa una tendència a donar mes poder als especialistes professionals, mèdics, psicòlogues, juristes, entre uns altres, en detriment del de la dona. Fins i tot es culpabilitza a la dona dels pocs naixements i de la poca fertilitat masculina mitjançant arguments científic-ambientals que la cronista no reprodueix per a no posar-se vermella.

La representant italiana va animar a les dones, les quals van corejar amb ella: “Per la nostra sobirania sobre el nostre cos!” i “no al consell exterior!”

Finalment, les dones d’Itàlia van fer una crida per a realitzar una marxa europea, amb invitació a les dones del FSM, per a manifestar-se aquest any 2009 a ROMA.


BRASIL

Manuela, de Brasil, va recordar a totes que el dret d’autodeterminació de la dona a l’avortament és una reivindicació en tot el país des del 2005. I van corejar les assistents: Nosaltres parim, nosaltres decidim! i L’avortament no és un crim!


COLÒMBIA - ARGENTINA

La representant de Colòmbia no va poder assistir i en el seu lloc parlà una dona argentina i ho va fer explicant el cas de Laura, la nena de 13 anys que va quedar embarassada per una violació. Aquest és un cas realment dramàtic, que en el seu moment ens va ser relatat exhaustivament per ARTEMISA notícies.

Resumint, aquesta nena va intentar suïcidar-se, llavors la seva mare va ana amb ella a la Fiscalia per a denunciar la violació ocorreguda el 27 de març del 2007. Els metges al·legant objecció de consciència la van desviar a un hospital públic. El jutjat es va negar a protegir els drets de la nena al·ludint no coincidència entre la data de la violació i el seu moment actual de l’embaràs. Es va recórrer a la Cort Constitucional, la qual va emetre una sentència favorable a la nena.

Aquesta sentència clarament exposa, entre altres obvietats, que l’objecció de consciència no pot ser col·lectiva i que en el cas d’objecció d’un mèdic, aquest ha de remetre el cas ràpidament a altre facultatiu. Aquesta sentència és molt important, però arrivà tard per a la Laura. Feia un any i mig de la violació i per a aquestes dates, ja havia parit, i lliurat la criatura en adopció.

En l’assemblea, aquest testimoniatge va obtenir una resposta amb molt de sentiment i de nou van onejar pancartes [flassades] i van ressonar les veus de mes de 200 dones sota la carpa que rebia milers de gotes de pluja, tantes com llàgrimes vessa la Pacha Mama [la mare terra] pel sofriment de les dones no només d’amèrica llatina, sinó de tot el món.


BRASIL. UN ALTRE CAS

Ana Paula, abillada amb una mascara - llavis que diuen “TUA BOCA E FONAMENTAL PARA O FIM DE TOTA A VIOLÈNCIA”, va narrar el cas d’una altre adolescent que va acudir a l’hospital amb hemorràgia i es descobreix que està embarassada de 6 mesos tenint problemes vitals de salut. Un altre cas és el d’una altra adolescent sense recursos on el destarot legal arriba fins al punt d’exigir-li una fiança de 18.000 reals [uns 600 euros]. O el cas d’una altre noia de 12 anys violada des dels 9 anys i segrestada durant 3 mesos pel familiar violador, el qual va violar -a més a més- a dues amigues de la nena.


MEXIC

Lilian Celiberti, de l’Articulació Feminista Marco Sud, va ser qui va finalitzar les intervencions llegint primer un text de part de Sara Lovera, periodista mexicana de l’Agència de Notícies SEMlac i fundadora de CIMAC.

Aquest text amb data 29 de gener de 2009 és un escrit de resposta protesta a la intenció d’un grup de la Càmera de Diputats de modificar el Projecte de Llei en detriment de la decisió de les dones a Mèxic. [Sara ens va enviar amb diligència aquest comunicat a la Comissió de la RIPVG del FSM 2009 i així ho vam poder lliurar a l’assemblea].

La norma de modificacions al Projecte aprovat NORM.046.SSA.2005 “Sobre la Violència familiar sexual i contra les dones” pretén eliminar l’obligació del govern de distribuir la anticoncepció d’emergència, fet molt greu ja que a Mèxic hi ha un alt índex de violacions a dones en situació de pobresa, el que significa l’avortament clandestí com única solució, fet dramàtic que representa la tercera causa de morts en dones en edat reproductiva.

Per descomptat, aquesta modificació de la llei vol augmentar els requisits de tutoria, d’influència d’autoritats professionals. Omet l’obligatorietat de l’equip medic, etc., és a dir, desposseeix a les dones del seu dret.


URUGUAI

Sobre la situació a Uruguai, Lilian Celiberti va voler destacar els aspectes positius de l’actitud política reivindicativa feminista de les diputades i alguns diputats en l’exigència de promulgar la llei. També va explicar la campaña que van fer amb els lemes “Jo vaig avortar” i “Jo he acompanyat a una dona que va avortar”. Les 9.000 signatures recollides van ser publicades en els mitjans i entre elleshi havia les de 4 ministres i ministres i les de diverses diputades i diputats.*

I finalment, Lilian ha destacat el fet de que la Secretària d’Interior va enviar una circular al comandament policial amb l’ordre d’obligació d’atendre correctament a les dones que presenten la seva denúncia.

Per a finalitzar els seus actes, les dones feministes del FSM surten cada vegada en marxa i ahir no va ser una excepció. Va tornar a caure la pluja torrencial sobre aquesta exuberant naturalesa i sobre totes les nostres testes. S’elevaren més de 200 veus de dones i d’alguns homes, mentre gairebé corríem per aquesta terra de la Amazònia.

“DIREITO AO AVORTAMENT”

“EDUCACAO SEXUAL PER A ESCOLHER”

“CONTRACEPCAO PER A PREVENIR”

“PELA VIDA DAS MULHERES”

* aquesta campanya també s’ha realitzat a Catalunya

dijous, 29 de gener del 2009

27/28.01.09 - NEWS from BELEM: Marcha de inauguración y Dia de la Pan-Amazonia

Por Tona GUSI y Lídia VILALTA
Para
XIDPICCAT-XIPAVG
29 de enero de 2009


La intensa y puntual lluvia que cada día cae a las 3 de la tarde en Belem, no impidió el arranque con fiesta y alegría de la marcha que inauguraba el día 27 de enero los trabajos y encuentros de este noveno Foro Social Mundial de 2009.

Bajo el titulo Desde África hasta la Amazonia, decenas de miles de personas (de 50.000 a 100.000 según distintos medios y fuentes) con la participación de muchos colectivos de mujeres diversas, la larga marcha cruzó practicamente la ciudad desde una zona del rio Amazonas (las antiguos muelles, o Docas aquí) hasta la zona de San Braz, donde algunos colectivos indígenas tomaron la palabra en el escenario. La salida la dieron los colectivos de quilombolas y afrobrasileiros. El recorrido se demoró mas de cinco horas y ocasionó un gran atasco de tráfico que solo recuperó la normalidad hacia las 9 de la noche.

En el FSM 2009 el día 28 está siendo el día de la Pan-Amazonia. A las 8h 30 de esta mañana ha empezado una programación con fuerte visibilidad ya que ha ocupado los 3 palcos (escenarios) que se han instalado en la Universidad Federal do Pará (UFPA).

Las y los participantes de este Forum parten ya, desde que se convocó el FSM en Belem do Pará, sensibilizados sobre el tema: las necesidades y las esperanzas de la Amazonia.

También en la prensa de Belem do Pará la Amazonia tiene sus primeras páginas. Entre ellas las dedicadas a la joven cineasta Claudia Kahwage , cuyo documental ‘Verde Terra Prometida’ trata sobre los temas sociales de la Amazonia. La cineasta ha escogido el FSM para empezar las grabaciones para su nuevo audiovisual ‘Nas Trilhas do Gatilheiro’ dedicado a Quintino da Silva, el Robin Hood de la Amazonia.

Ocupa un lugar muy importante en la Jornada de la Pan- Amazonia el Medio Ambiente, pero le siguen de cerca la identidad, la soberanía nacional y popular, el trabajo y la lucha contra la violencia.

Y ..sí!! la participación de las mujeres, las aportaciones de sus colectivos y los mensajes con visión de género han sido abundantes, tanto en la manifestación de ayer como en todas las actividades de esta mañana.

Sus voces, sus proclamas y sus cantos han sido escuchados y coreados.

Así el tema ´Cambios Climáticos’, contaba con la performance de la actriz Claudia Ticuna sobre la ‘Destrucción de la Floresta’. En ‘Modelos Energéticos’ en el subtema ‘Lucha contra las Presas en la Floresta’ el diálogo ha sido promovido por la ‘Mezcla’ de Palabras Femeninas y el Movimiento Feminista de Brasil.

En el tema ‘Fin de la Violencia’ las mujeres protagonizaban el subtema ‘La lucha contra la violencia en el campo y en la ciudad’ ellas se llaman:
Actitud Maria Marta de Argentina; Mujeres de Negro; Lucha Pacífca de Uruguay, etc.

Esta alta participación ha continuado dentro ya del tema ‘ Criminalización de los movimientos sociales’ en la presentación del subtema ‘Persecución del estado a los movimientos sociales y sus lideres’ a cargo de la Alianza Feminista Centro-Americana para la Discrimalización del Aborto apoyada por varios colectivos de mujeres:

Por el fin de la criminalizacion de las mujeres

El mediodia del dia 28 y bajo un sol sin piedad que rajaba hasta los pensamientos, diversas redes de mujeres latinoamericanas, de movimientos nacionales brasileiros y de organizaciones, como tambien diversos grupos individuales, asistieron al acto feminista que, desde uno de los escenarios de la UFPA, reclamaba
la defensa de la democracia y el principio constitucional del Estado laico, para evitar la interferencia de las influencias religiosas en la universalidad de la atencion sanitaria para las mujeres.

Algunas pancartas informaban que
muchas mujeres mueren por abortos clandestinos, que otras muchas estan siendo judicializadas por la practica del aborto y denunciaban los malos tratos y humillaciones que sufren en los hospitales cuando intentan ser atendidas. Tras la denuncia del encarcelamiento de las mujeres (unas 10. 000 sólo en la región del Mato Grosso do Sul, según su manifiesto) se exigia una política integral de salud sexual y reproductiva y el cambio de la legislación que criminaliza a las mujeres.

La demandas giraban en torno a los derechos y al fin de la criminalización de las mujeres, las pobres, las negras y las jóvenes que son las mas afectadas por esa criminalización. En las pancartas se exigía:
el derecho al propio cuerpo; dignidad, autonomía y ciudadanía para las mujeres. La maternidad es una opción no una obligacion; No se puede impedir a una mujer ser madre; no se puede obligar a la maternidad. Este última demanda llevaba además la exigencia de comprender que la maternidad libremente elegida es una función social y, por tanto requiere una garantía de cobertura sanitaria por parte del Estado.

Finalmente, dentro del tema ‘ Criminalización de los movimientos sociales ‘

recibian una atención especial en la programación los medios de comunicación bajo los subtemas: ‘Campañas de Persecución de los Medios de Comunicación’ y ‘Criminalización de la Comunicación Popular’. Con presentación y dialogo a cargo de Abrazos, Foro de las Radios Comunitarias de Brasil, Grupo Memoria Oral Basco y Intervoces.