Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Drets Socials Laborals i Economics. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Drets Socials Laborals i Economics. Mostrar tots els missatges

dijous, 17 de febrer del 2011

Carta de solidaritat amb la lluita de les dones en el món. Escrita el 9 de febrer de 2011, a Dakar, Senegal, durant el Fòrum Social Mundial


Escrit per Tona Gusi. Dakar (text i fotografies)
Per a La independent



Des de les diverses assemblees de Dones fins a l’Assemblea de convergència de les Dones del Fòrum Social Mundial, hi ha hagut tot un procés assembleari de reflexions i debats que es materialitzen en l’anomenada Carta de Solidaritat amb la lluita de les dones del món, redactada el 9 de febrer de 2011 a Dakar, Senegal, durant el Fòrum Social Mundial.



Des dels Diàlegs Feministes, l’Assemblea de la Marxa Mundial de les Dones, l’Assemblea de les Dones Africanes i d’altres de sectorials es van realitzar molts esforços a fi de consensuar un document final. Malauradament l’acord no fou total ja que un bon nombre de dones marroquines pertanyents a organitzacions internacionals i altres dones senegaleses no acceptaren l’apartat que fa referència a les llibertats de les dones saharauis, pel que fa als Drets dels Pobles.

En l’assemblea de convergència del dia 10 hi foren presents la representant de la UNESCO Senegal, i les representants de Via Campesina, Marco Sur, Marxa mundial d’Àfrica, Associació de Dones per la Recerca i el Desenvolupament, Gènere en Acció, Organització de Dones de Palestina, Associació de Dones pel Desenvolupament, i la Comissió de la Dona del Consell Africà entre d’altres.

Les diferents participants a la taula explicaren el procés d’elaboració de la Carta i manifestaren la voluntat que aquesta declaració reflectís totes les aportacions i totes les capacitats de les dones. La Comissió Dona, Gènere i Equitat del FSM 2011, on hi ha les principals organitzacions es varen trobar prèviament per posar fil a l’agulla a la redacció que després seria compartida amb la resta de les organitzacions i amb totes les dones en l’Assemblea de convergència de les Dones.

La representant del Consell Africà obria amb aquestes paraules el debat sobre la proposta de declaració: “Les dones hem tingut una presència remarcada i remarcable en aquest Fòrum Social Mundial”.

Les dones que conformaren aquesta forta presència no pogueren celebrar amb euforia el seu treball en l’acte de cloenda del FSM 2011, on s’havia de llegir la Carta. En no ser aprovada per consens total no fou objecte de lectura pública i només hi hagué unes paraules de les representants de l’Assemblea que malgrat l’entrebanc reberen el suport al seu treball per part de les dones del FSM amb aplaudiments i crits d’encoratjament.

Una gran majoria d’organitzacions i dones presents al FSM han pres però el compromís de difondre la Carta internacionalment.


Carta de Solidaritat amb la lluita de les dones del món, 9 de febrer de 2011 a Dakar, Senegal

Aquest any el Fòrum Social Mundial, s'uneix als pobles d'Àfrica, com les dones de diferents parts del món es van reunir a Dakar; es tracta del tercer Fòrum Social Mundial des de 2006, que es va dur a terme a Mali i a Kènia el 2007 , conscient que la unió les nostres forces finalment portarà el canvi i així reafirmem la nostra solidaritat i admiració a favor de les lluites de les dones al Senegal, les dones africanes i dones del món. Les seves lluites, juntament amb les lluites de tots els homes i les dones, enforteixen la resistència contra el sistema patriarcal capitalista i la globalització.

A dia d'avui seguim patint la mateixa crisi mundial - econòmica, alimentària, ambiental i social - i prenem nota amb preocupació sobre el fet que aquests atacs continuen i están aprofundint-se. Aquí la reformulació de la nostra anàlisi sobre aquestes crisis és que no són aïllades sinó que són l'expressió del model de crisi caracteritzada per l'explotació del treball i el medi ambient, i l'especulació financera en l'economia. És per això que les dones, que seguim dient que hem de canviar difents models: social, econòmic ide producció i consum, que genera més pobresa per als nostres pobles i especialment per a nosaltres les dones.

Nosaltres, les dones, som sensibles a respectar i defensar els principis de justícia, pau i solidaritat. Creiem que hem d'avançar en la construcció d'alternatives per fer front a aquestes crisis, però, les respostes pal.liatives basades en la lògica de mercat no ens resulten vàlides.

No podem acceptar que continuïn els intents per mantenir el sistema actual a costa de les dones.

En aquest sentit, diem no a la intolerància i a la persecució de la diversitat sexual i les pràctiques culturals que atempten contra la salut, el cos i l'ànima de la dona.

Condemnem totes les formes de violència contra les dones, el feminicidi en particular, el tràfic de dones, la prostitució forçada, l’abús físic, l’assetjament sexual, la mutilació genital femenina, els matrimonis precoços, els matrimonis forçats, la violació, la violació utilitzada sistemàticament com a arma de guerra i la impunitat dels que cometen aquests actes de terror contra les dones.

Ens segueixen dient que no cada vegada que volem organitzar qualsevol empresa que no segueixi el model patriarcal, volen mantenir les que no respecten els drets de les dones, que no els permeten l'accés als recursos, a la terra, al crèdit, a l'ocupació en condicions dignes, on el capital serveixi per a reproduir feines precàries les dones.

Condemnem l'acaparament de terres i assentament dels agricultors i camperols, sota qualsevol forma, pels estats o les empreses transnacionals, i condemnem els cultius transgènics, que són perjudicials per a la biodiversitat i la vida.

Diem no a la carrera armamentística i a la carrera nuclear, que es va produir a costa de la inversió dels Estats en els programes socials, la salut i l'educació.

Condemnem una societat que oposa a les dones l'accés al coneixement i l'educació, on les dones són discriminades i marginades en la presa de decisions.

Diem no als conflictes armats, guerres i ocupacions. Diem SI a la pau justa per als pobles oprimits.

Per tot això, ens proposem reforçar la nostra lluita perquè els nostres països disposin de la seva sobirania econòmica, la seva cara política i cultural de les institucions financeres internacionals. Volem la cancel.lació dels deutes odiosos i il · legítims i una auditoria que permetrà als ciutadans a demanar la reparació pels pobles: les dones no han de fer res, són el primer creditor del deute odiós. També fem una crida per a l'aplicació efectiva de la taxa Tobin.

Exigim la sobirania alimentària dels pobles i el consum de productes locals, l’ús de les nostres llavors tradicionals i l’accés de les dones a la terra i a recursos productius.
Volem un món on els homes i les dones tinguin igualtat de drets, la igualtat d'oportunitats en l'accés al coneixement, a l'educació, a l'alfabetització, la presa de decisions, els mateixos drets a treball i salaris justos.
Exigim un món on els Estats inverteixin en la salut de les dones i dels nostres fills, sobretot en la salut materna.
Fem una crida per a la ratificació i aplicació efectiva de totes les convencions internacionals, en particular el Conveni 156 de l'OIT i el Conveni 183.
Volem que la democratització de la comunicació i l'accés a la informació.

Ens solidaritzem amb les dones palestines d'un Estat palestí democràtic, capital independent, sobirà de Jerusalem i el retorn dels refugiats de conformitat amb la Resolució 194 de les Nacions Unides.

Ens solidaritzem amb les dones de Casamance pel retorn de la pau.

Estem amb la lluita dels pobles a Tunísia i a Egipte per a la democràcia.

Amb les dones de la República Democràtica del Congo per posar fi al conflicte.

Amb les dones kurdes, per a una societat democràtica, ecològica, lliures i iguals entre dones i homes, i on hi hagi dret a utilitzar la seva llengua materna en l'educació.

Mostrem la solidaritat amb el dret a la lliure determinació per a les dones sarahuis de conformitat amb la resolució de l'ONU, i per trobar una solució pacífica, de conformitat amb la Carta del Fòrum Social Magribí.

Ens solidaritzem amb totes les dones víctimes de desastres naturals, com els d’Haití, Brasil, Pakistan, Austràlia ...
Ens solidaritzem amb els milions de dones i nens refugiats i persones desplaçades. Fem una crida a favor del seu retorn a les seves terres i a la llibertat de moviment.

Proposem la creació de xarxes d'alerta i informació sobre i per a dones que es troben en zones de conflicte o d'ocupació. Oferim el 30 de març com el Dia Internacional de Solidaritat amb el poble palestí i fem una crida per a un boicot als productes de l'ocupació israeliana. Fem una crida per la creació d'un Fòrum Internacional de Solidaritat amb la lluita palestina el 2012.

Totes i tots reconeixem les lluites de les dones al món i estem d'acord amb les seves afirmacions: el que succeeix a un/a de nosaltres, que ens passa a tots/es. És per això que hem de lluitar en unitat.



Organitzacions signants:
Marxa Mundial de Dones
La Via Campesina
La Federació Democràtica Internacional de Dones (PIF)
Articulación Feminista Marcosur
Organització Continental Llatinoamericana d'Estudiants (OCLAE)
CADTM
AMPLE
UBM - Unió de Dones del Brasil
Cebrapaz
BTC
CUT (Brasil)
Fundació Internacional de la Dona Lliure
Dones Democràtiques Llibertat Dokhan Moviment "
Les dones kurdes Oficina de Pau
Centre de la Dona Utama

dijous, 10 de febrer del 2011

Activistes de tots els continents posen en comú les seves accions en defensa de la pau i les seves estratègies en la reivindicació dels drets jurídics

Escrit per Lídia Vilalta. Dakar.
Per a La independent


Mariama Sow Cissé Hadja
, és la presidenta de l'Associació de Dones d'Àfrica Occidental (Femmes de l’Afrique Occidental- FAO)’i una històrica defensora de la pau al seu país, Guinea Conakry. ‘Les dones sempre hem tingut responsabilitats en la nostra societat. Ens incorporem ràpid al desenvolupament del país i hem lluitat sempre per l'Estat de dret. Però ara estem molt animades i esperançades amb el nou govern’, explicava Cissé a La Independent.

La República de Guinea té més de 12 milions d'habitants, un 52% de dones, de les quals 48% són analfabetes i el 50% musulmanes, segons Cissé. Ella és lideressa política des de la dècada dels seixanta, però va deixar el poder en 1984 per tal d’intregrar-se en organitzacions musulmanes perquè ‘considero que les dones han de saber els seus drets i poder lluitar per ells’. Per a ella ‘és imprescindible que, des de molt primerenca edat, les joves siguin educades i formades, coneguin les lleis i s'impliquin en política i en els partits. ‘Amb aquests objectius ens hem ajuntat totes les persones i ens hem posat d'acord a crear un Estat de dret a Guinea Conakry’.

La República de Guinea va celebrar eleccions en 2010 de les quals va sortir triat president, en la segona volta de desembre, un antic professor exiliat, Alpha Condé, que va tenir el suport d'una àmplia coalició de partits i organitzacions anomenada Arc de Sant Martí. Abans, va haver-hi dos governs autoritaris que van durar en el poder mitjà segle, els mateixos anys de la seva independència. Conakry va ser el primer país d'Àfrica a alliberar-se del jou colonial francès en 1958, després de Ghana del britànic, en 1957.

Cissé ens informava que una dona, Sarah Diallo Rabiatou Hadja, és la presidenta del Consell Nacional de Transició (CNT), l'autoritat que està controlant les activitats del govern guineà recentment triat, que ha de restablir tots els drets, la seguretat alimentària i l'escolarització de les nenes, entre altres necessitats bàsiques, com l'accés a l'aigua i l'electricitat. Aquest Consell Nacional, segons Cissé, ‘ha de vetllar també perquè el procés de reconciliació nacional s'estableixi a partir d'un diàleg real amb veritat i justícia i, ajudar a canviar la mentalitat per no es sigueixi robant i per evitar la corrupció’.

Mariama Sow Cissé formava part del panell ‘Animant accions per la Pau-Complint la Resolució 1325’, organitzat per Peace Woman Across the Globe, (PWAG) que va reunir a representants d'Àfrica, Àsia i Amèrica, en una de les tendes de debat del FSM de Dakar el dia 9 de febrer. L'ex parlamentària de Burundi i resident a Suïssa, Colette Samoyà, va ser una altra de les panellistes. I a propòsit dels conflictes de la regió dels Grans Llacs (Rwanda, Burundi, República Democràtica del Congo i Uganda) va afirmar que ‘quan la humanitat desapareix, com va ocórrer amb el genocidi a Rwanda, és la dona la que reprèn les regnes i porta el pes de la reconstrucció dels valors fonamentals destruïts. Amb això demostren que són les heroïnes de la pau’. Samoyà va recordar que el 80% de tutsis van ser violades a Rwanda i que s'han vist els mateixos greuges contres les dones en els conflictes de Libèria, Sierra Leone i a Costa d'Ivori.

La coordinadora kenyana de l’Àfrica Central i de l'Est de la PWAG, Rose Baboudada Upo, va explicar que el seu grup fa tallers i formacions a Uganda i l'est de Kenya perquè moltes donesdesconeixen el conflicte que s'està desenvolupant en el seu entorn i, d'aquesta manera, en conèixer-ho poden decidir sobre la pau a les seves zones.

Altres participants africanes de Kenya, Mali i de Mauritània, van participar en la taula. Per part asiàtica va ser la indonèsia Olin Monteiro, qui va informar de les accions que realitzen davant el Parlament del seu país i altres fronts per tal d’aconseguir frenar els conflictes en tres àrees del gran país-arxipèlag: Sulawesi, Timor i Papua.

Del continent americà van intervenir l'argentina i impulsora de la Resolució 1325, Maria Julia Moreyra i la mexicana Nuria Costa, que va insistir en el fet i la idea que no existeix pau sense seguretat alimentària i sense justícia ecològica, entesa aquesta última com la terra lliure de pesticides i l'accés a l'aigua no contaminada. També hi van participar la brasilera Vora Petxina de Pelegrí, que es va felicitar que el seu país tingui ja una presidenta, Dilma Roussef, i va explicar la conceptualització que elles han efectuat de la pau dins de la pròpia casa, a partir de la idea de Clara Charf sobre la violència domèstica, entesa com la més cruel conseqüència de la desigualtat de gènere’.


Avenços en la propietat de les terres i les herències

Khadyseck Nyang
representa una història de vida reeixida en la lluita pels drets de les dones a la terra a Senegal, un país laic però que, en ocasions, es regeix per el ‘costumari’ o les lleis religioses. Khadyseck Nyang és una dona wolof , l'ètnia majoritària de Senegal, i viu a Saint Louis, al nord del país. Ella se sentia sola per exigir els drets a la terra i va formar un grup de dones. Ara té 10 hectàrees de terreny cultivable i una motobomba; és una dona política i una lideressa entre els homes de la seva comunitat. Fins i tot el propi cap del seu poble li ha demanat que la seva esposa sigui admesa a l'associació que ella presideix.

Aquesta senegalesa gran i poderosa, va estar present en els panells sobre els drets d'herència i propietat de la terra en àrees de cultura musulmana, que es van dividir en tres parts. Una part explicava com eren les lleis de cada país i les modalitats per poder heretar o tenir terres en propietat; una altra resumia les estratègies que havien seguit les diferents participants i l'última assenyalava com avançar per aconseguir la igualtat en la justícia.


Els 3 panells que es van realitzar en un sol dia, el dimecres 8, estaven organitzats pel Institute For Women’s Empowerment (IWE) del programa ‘Dones Reclamant i Redefinint la Cultura’, que està coordinat per Women Living Under Muslim Laws Network (WLUML), Dones que viuen sota lleis musulmanes.

Van estar presents en la primera ronda del panell i traduint-se entre elles, responsables africanes de Senegal, Fatou Sow i Ndèye Quilane Faye. D'Indonèsia, Vivienne Wee, d’ Sri Lanka, Chulani Kodikara i la professora tunisiana Zahia Jouirou, que va plantejar arguments econòmics i jurídics per exigir aquests drets de propietat de les dones.

En el debat de les estratègies que cada organització duu a terme i com avançar en la igualtat judicial, van participar Josephine Nzerem de Nigèria, Rokhaya Gaye de Senegal, Zeinabou Hadari de Níger, Doo Aphane de Swaziland i Samia El Hashmi de Suen. També ho van fer del continent asiàtic Bushra Khaliq de Pakistan, Liah Jawad d'Afganistan i Dini Anitasari Sabaniah d'Indonèsia.

Totes van insistir que la formació de les dones –sobretot en les tècniques de negociació i comunicació- és molt important. Com també ho és reforçar els drets per a les dones en les comunitats i qüestionar als Estats sobre les lleis que no inclouen a les dones.

Però de manera especial, ‘treballar lentament’ en la sensibilització dels homes i/o marits, per poder avançar sense problemes. Al final de la sessió totes van quedar emplaçades per seguir en contacte i treballar conjuntament per seguir compartint experiències.

dijous, 31 de gener del 2008

per Tona Gusi. 'La sostenibilitat de la vida humana i la feminització de la pobresa'

La sostenibilitat de la vida humana i la feminització de la pobresa

Per Tona Gusi

Seminari Organitzat pel col·lectiu ‘Dones i Treballs’ (Ca la Dona), Col·lectiu Ronda (SCCL)

Hortènsia Fernández en la seva exposició

L’aportació d’aquest seminari, en el debat sobre l’augment actual de la feminització de la pobresa i la cura permanent que han fet sempre les dones de les persones més febles per a la sostenibilitat de la vida humana, ha estat doble ja que ha comptat amb dos col·lectius que hi dediquen molt d’esforç: ‘Dones i Treballs’ (de Ca la Dona) que reflexiona i edita opinió sobre els treballs de les dones, el seu impacte social i el poc reconeixement social que reben; i per altra banda les advocades del Col·lectiu Ronda que es troben cada dia amb la realitat social i la poca protecció jurídica dels sector de dones més afectades.

Els treballs de les Dones, el treball de cura:

Hortènsia Fernández, representant de 'Dones i Treballs' ens diu en la seva presentació:

El treball domèstic familiar, ‘la tasca civilitzadora’ com l’anomenen les feministes italianes, te cura de les relacions familiars afectives i socials, i de la protecció de la vida.

Aquesta feina de sostenibilitat s’evidencia dramàticament després d’una guerra o d’una catàstrofe, quan la societat no ho fa i les dones tiren endavant les societats (‘la recuperació’ que explica Hanna Arendt).

La diferència entre el treball i la labor es pot precisar quan li atorguem a aquest segon terme l’atenció de les necessitats biològiques en el procés biològic de l’ésser humà. El concepte però seria: posar la cura al centre de la vida.

Aquest treball mai ha estat prou reconegut degut a la poca valoració del femení per part del masculí. Si tenim en compte que el treball domèstic és el nexe entre la vida familiar i la producció, forma part de l’ideari social de les contraposicions: humanitat/natura i masculí/femení. Val a dir que actualment, el moviment feminista ja reconeix el valor propi d’aquests treballs.

La migració i la globalització del treball de cura:

Un factor de canvi social en la valoració d’aquest treball ha estat la migració que ha permès comprovar que les dones de rendes baixes han de fer dos treballs, el de fora de casa i el de cura. En canvi les dones de rendes mitjanes traspassen la cura a les immigrants. Podríem parlar ja de ‘la globalització de les feines de cura’. Els treballs de cura són necessaris i imprescindibles i tenen un importantissim paper social ja que no hi ha intervenció pública suficient.

Les advovades del col·lectiu Ronda

La feminització de la pobresa creix pel nombre de dones joves amb fills en situació de pobresa. L’any 2005 foren quasi be el 60% dels casos atesos per Càritas.

L’entrada de dones immigrades que arriben massivament a treballar per a la gent gran i per fer la neteja de les cases, comporten un altre conseqüència global. Deixar la resta de la família al seu país d’origen comporta un fenomen global de repercussió en aquells països. Si per contra porten els fills amb elles també tindrà una repercussió en les països d'arribada.

Si és l’home qui ha vingut abans i reuneix aquí la família per un procés de reagrupament, la dona tindrà el permís de residència, però no el del treball. Això la fa doblement dèbil socialment amb una dependència absoluta del marit.

Feminització de la pobresa, migració i violència masclista:

Les dones migrades viuen unes situacions més crues degudes al fet cultural del país d’ on provenen i que les precedeix i a la seva situació de dependència i de convivència forçada.

En relació amb la violència de gènere, les dones en aquestes situacions o bé no poden accedir a la justícia gratuïta, o temen l’expulsió de l’home que han denunciat , fet que representaria la manca d’ingressos per a ella i els seus fills. O encara pitjor, si la víctima és il·legal es pot arribar a veure expulsada si no hi ha condemna del denunciat.

La manca de sensibilitat dels jutges davant la violència de gènere és un greu problema al nostre país, que encara s’agreuja més quan les dones agredides, les víctimes són d’altres cultures. Se les estigmatitza i acusa de manca de credibilitat ( ja que acostumen a retirar les denuncies degut a la inseguretat que senten i tenen).

I encara que als jutjats el 50% siguin jutgesses, aquesta data no ens garanteix que al jutjat hi hagi una visió de gènere.

Altres formes de feminització de la pobresa al nostre país:

Els sistemes de pensions, i altres compensacions econòmiques, mica a mica es van reduint i els Tribunals de Justícia tendeixen cada cop més a suprimir-los.


dimecres, 30 de gener del 2008

per Montse G. Sosa. 'Baixos salaris, delocalitzacions...'

BAIXOS SALARIS DESLOCALITZACIONS, ACOMIADAMENTS I PACTE SOCIAL.

per Monte G. Sosa

En aquest seminari es va informar i debatre sobre les darreres lluites dels treballadors de varies empreses “en crisi”. Algunes d’aquestes lluites amb més de 2 anys de durada com el cas de la SEAT o la Telefònica.

Una de les conclusions més clares que els treballadors/as d’aquest col·lectiu han comprovat al llarg d’aquest temps és que “les crisis” han estat un gran frau. Les empreses sempre han proposta acomiadaments i pre-jubilacions per a treballadors i treballadores que han destacat per la seva acció sindical i/o amb més antiguitat. Aquestes crisis només responien a la voluntat de “depurar” i abaratir els costos salarials amb nous contractes precaris.

En el seminari també es va destacar però els aspectes positius d’aquesta llarga lluita: després de tot aquest temps, les treballadores i els treballadors han adquirit una experiència única, alhora que han tingut molt de temps per pensar i elaborar les seves estratègies.

Només una dada; a L’hospital Clínic durant l’any 2007 es van contabilitzar 3000 persones treballant i 21000 contractes.

Referent a la deslocalització, es va mostrar com aquest fet no és només entre diferents estats o països, sinó també a nivell local: empreses del territori català que canvien de localització dins el mateix territori per interessos amb empreses immobiliàries.

dilluns, 28 de gener del 2008

per Lídia Vilalta. "L’alimentació quilomètrica i el petroaliments."

L’alimentació quilomètrica i el petroaliments

Diferents grups i organitzacions socials (1) van oferir aquesta xerrada - debat, presentada col·lectivament i entorn a moltes idees - imatges. Com que aquí no es té aquest recurs, resumiré algunes de les seves reflexions per intentar arribar a les mateixes conclussions. Per començar, un parell de les dades que ens van oferir:


* Als Estats Units, el 40% dels aliments que van a les escombreries, no han passat per cap estomac, quan encara hi ha milers persones al món que passen fam o, fins i tot, es moren de gana i desnutrició.


* Al Nord, generem una mitjana de 62kgs de deixalles per habitant/dia, quan hi ha moltes persones al Sud que no tenen rés mès que un sostre fet amb deixalles.


La idea fonamental de tots els organitzadors era introduir-nos el terme decreixement, com una manera de començar a sortir d'aquesta dinàmica d'esquilmació i destrucció de la terra i dels seus recursos que genera el nostre model de desenvolupament.


1. Tot el procès productiu dels aliments és petroli


Des de les llavors (intensives per la Revolució Verda, o transgèniques per la revolució tecnològica), passant pel transport masiu (amb camions o avions, que venen de tot arreu del món, perquè és barat) i la despesa energètica pel model d'empaquetat i distribució utilitzat pels supers o hipermercats, punt final de la cadena de l'agroproducció, tot és petroli.

Com també ho són els residus, l'últim pas de la cadena, encara que se'n geneeren en cada un dels de l'elaboració del producte.


2. Tots els elements del procès, ja son una mercaderia




L'aigua, privatitzada per fer-ne, moltes vegades un ús abusiu o ilegítim.
La terra
expropiada al pagés per a la producció intensiva dels latifundis o l'agroindustria alimentària, o per construir zones residencials - turístiques masificades.


Aixó origina l’expulsió dels camperols, genera la deforestació del territori perquè es tallen arbres per poder ampliar els cultius i es contamina amb pesticides, o per poder construir quantitat de vivendas en llocs inhòspits, que no tenen aigua.

Tot plegat erosiona el sòl i ens aboca a la desertització.

Al marge de fer inviable la sobirania alimentària dels camperols i pressionar les ciutats amb la desruralització.


3. Tot ho convertim en contaminació i en morts



La indústria de l’automòbil és bàsica en el model capitalista de producció i consum.

Aquest model necessita de grans infraestructures viaries o aeroportuàries de transport, que consumeixen molta energia i generen massa contaminació, una de les arrels del canvi climàtic.

Els accidents de cotxe son una de les primeres causes de mort en el Nord.

I l'alternativa que el sistema proposa, els agrocombustibles, no són biocombustibles.


*Potencien l'agroindustria, perquè vinculen a la industria petrolera amb els agroproductors (l'associació British Petroleum i Dupont, ja en són un primer exemple).


*Tenen mès despesa energètica, pel transport dels seus grans projectes: hidro-vias en llargs rius de l’Amèrica Llatina i en noves carreteres a l’Amazonia.


4. Tot queda, al final, en mans dels mateixos



Las grans corporacions donen suport a aquest nou model energètic, alhora que amplien els seus vincles amb les petroleres.

Els agrocombustibles ès converteixen en un instrument per perllongar la vida útil d’aquest model capitalista, depredador i despilfarrador.

En conseqüència, si no s’acaba amb el capitalisme, o es fa una impossible desconexió total, l’alternativa, passa per anar pensant cóm es podra aplicar aquesta idea de decreixement i, mentrestant, anar fent petits passos a nivell individual i en el día a dia i difundir aquests criteris en les lluites colectives:

*Fer un ús raonable i eficient de l’aigua, mentre’s n’exigim a les autoritats el seu ús públic amb control social.

*Menjar més saludable i natural que serà alhora un estalvi energètic en la pròpia salud i potenciar que ho fassin a les escoles.

*Revaloritzar la producció agraria local i rebutjar els productes alimentaris que no siguin de temporada. Comprar, per tant, directament als pagessos dels mercats, o les cooperatives de consum, que cultiven els productes de manera tradicional.

*Reduïr el consum, o fer un autoconsum més responsable: evitar els productes empaquetats i desterrar els plàstics.

*Fer la transició personal per poder aplicar el lema: Supermercats, No, gracies.

*Aplicar les 3R als Residus: Reduïr, Reutilitzar i Reciclar-los, i allargar la vida útil a tots els productes.

*Incidir en mesures legislatives que fomentin tots aquests criteris.

*Donar suport a totes les iniciatives que defensin la biodiversitat i la sobirania alimentària i rebutjin l’ús especulatiu de la terra, arreu del món.

LÍDIA VILALTA



[1] Observatori del Deute / Veterinaris Sense Fronteres / Xarxa de Consum Solidari (Campanya ‘No et mengis el Món’) / Entesa pel decreixement / Observatori DESC / Entrepobles / Enginyeria sensa Fronteres / Revista Ecologia Politica


per ACDSP. Per un finançament sostenible de la Sanitat Catalana


per l'Associació Catalana en Defensa de la Sanitat Pública
text rebut de Marta Carrera.

La transformació del l’Institut Català de la Salut (ICS) com Empresa Pública, facilita la intervenció de recursos econòmics privats i dificulta el control administratiu. La inflació dels costos d’aquest model de millora pot hipotecar el futur del sistema públic. D’aquí a “no gaire” podem passar a una sanitat de rics i pobres i a pagar el metge per acte. La qual cosa ens portaria al model liberal que ha demostrat en d’altres països la seva ineficiència.

Aquesta és una proposta de debat feta per un grup de professionals de la Sanitat tenint present que també som pacients i que només amb una al.liança entre professionals i pacients podem enfocar aquest tema de forma productiva. L’anàlisi econòmica que exposem tot seguit és un resum i una incitació al debat, en cap moment una anàlisi acabada. L’economia i sobre tot el seu llenguatge ens són una mica extranys però hi hem d’entrar per la responsabilitat que ens correspón donat el volum econòmic que la Sanitat mou i l’insuficient informació que utilitzem habitualment. acdsp@hotmail.com

S’HA DIT A FAVOR DEL NOU ICS:

L’assistència sanitària es descentralitza en regions sanitàries. Les empreses sanitàries publiques i privades acreditades de la zona, seran les encarregades de proporcionar els serveis sanitaris. El Departament de Salut (DS), contractarà amb els Consorcis organitzats a cada àrea aquesta feina.

Permetrà així aprofitar tots els recursos de que disposa el nostre país com en el seu dia va fer Convergència i Unió amb La Aliança, Mútua de Terrassa, etc.

Aprofitarà les inversions privades sense ànim de lucre ja que tots aquests Consorcis a partir d'ara es podran endeutar i ampliar la seva activitat assistencial publica. La Constitució garanteix la cobertura de les necessitats “endeutades”. El Govern ja ho ha demostrat treien de la crisi econòmica a algunes entitats privades com la Aliança o l'Hospital General de Cat.

El consell director de les empreses (públiques, mixtes o privades) participarà en els Consorcis que dirigiran l’atenció sanitària de les “regions sanitàries”. Hi haurà representació de la ciutadania.

Cada empresa rendirà comptes al Departament de Salut (DS) i distribuirà el seu pressupost d’acord amb el contracte efectuat amb aquest Departament.

La propietat privada de les instal·lacions farà que aquestes siguin més rendibles (millor manteniment per ex., horaris flexibles,…més implicació del personal). No es restringeix la subcontractació de serveis.

Es vol introduir la competitivitat entre “proveïdors” sanitaris com a garantia de qualitat.

Tots els centres tindran la acreditació del DS. Es volen aplicar noves tecnologies com la unificació informàtica de la Història Clinica (HC).

Acostar les direccions sanitàries als problemes ja que els Consorcis rectors de les noves “regions sanitàries” estaran més a prop dels problemes i de les necessitats i reclamacions dels pacients ja que cada àrea de Salut estarà regida per un Consorci d’Àrea.

Els sous dels directius ja no seran públics i no tindran límits.

Conclusió: És previsible un augment de l’endeutament amb la banca privada, i, per la diversificació de decisions, una major debilitat front la competència amb multinacionals. Els directius segurament veuran pujar els SEUS salaris.

NOSALTRES HI VEIEM EN CONTRA:

Les reglamentacions del personal (sou, horari…nombre de prestacions....nombre de infermeres per llit...nombre de metges per pacients) adscrits a l‘atenció primària (AP) es mantenen sense canvis.

ambé permetrà iniciatives assistencials privades que seran finançades amb el diner públic (o sigui el nostre per ex. BARNACLÍNIC).

Els projectes inversors privats requeriran préstecs que no gaudiran de l’interès reduït dels de les institucions publiques. Aquests tipus d'inversions són realment segures ja que l'assistència sanitària no pot deixar de donarse i les empreses no tenen competència entre elles. Hi ha una planificació i uns contractes amb el govern al darrera.

Cada empresa serà responsable de la seva administració com per ex. les compres i règim laboral...Al moment d'escollir l'ordre de prioritats dintre dels Consorcis l’activitat menys rentable serà lògicament la que carregui sobre les empreses totalment públiques. La representació ciutadana NO esta articulada.

Perdrem els beneficis que pot proporcionar una economia de escala per un únic i gran comprador al fraccionar les compres entre múltiples empreses.

Per controlar l'adequació i nombre dels serveis amb la qualitat i el preu caldrà un gran esforç administratiu. La subcontractació per altra banda pot afectar notablement a aquests beneficis aportats per la “propietat” de les empreses.

L’elecció entre proveïdors diferents del nostre país ha de tenir poca incidència pero la seva competència amb multinacionals pot ser complicada.

Això és molt necessari i important i suposa una inversió considerable, si mes no en administratius i “auditories”. Per confiar ni que sigui una part d'aquesta inversió a finances privades cal mantenir un control molt acurat.

Actualment esta legislada la participació de la ciutadania en tots els nivells per la Llei de Ordenació Sanitària de 1990. En els 12 anys de vigència no s'ha posat en marxa a nivell dels sectors sanitaris. La representació a nivells més alts de direcció ha sigut fins ara molt poc efectiva.

En les empreses privades com ara el “nou” ICS la tendència salarial és la disminució dels salaris baixos i augment dels salaris alts passant de diferencies entre el mes baix i el més alt des de 800 a 2000 vegades el més baix.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

*El control administratiu en els sistema sanitari privat dels EEUU constitueix una despesa que pot arribar al 31% de la despesa sanitària

[1] Godlee F. The markett has failed. Brit Med J 2007; 335: 1116 – 7.
[2] Woolhandler S, Himmelstein D. Competition in a publicly funded health care system. Brit Med J 2007; 335: 1126-9

UN FINANÇAMENTRESPONSABLE ÉS IMPRESCINDIBLE!

per ACDSP. Model sanitari


Seminari Neoliberalisme i sistema sanitari català
associació catalana per la defensa de la
sanitat pública" (acdsp)
text rebut de Marta Carrera



L’adequació entre el discurs de la salut i el model sanitari imperant

La salut es un aspecte de la vida de les persones que implica una quotidianitat en el seu manteniment i progressiu deteriori, tant com a conseqüència de les característiques biològiques, les decisions individuals, el desenvolupament de la vida i els seus cicles, com per les condicions estructurals en les que aquesta es desenvolupa. De forma que s’identifiquen els determinants de la salut en la multicausalitat d’emmalaltir. La seva cura i protecció s’ha anat organitzant al voltant de la configuració de la societat industrial i el creixement i impuls donat paral·lelament a les ciències de la salut i la investigació biomèdica. El resultat ha estat la construcció dels models sanitaris europeus al llarg del segle XX, i de forma significativa en el marc dels Estats de Benestar.

Uns sistemes sanitaris que han invertit els seus esforços en la universalització de l’assistència sanitària, valors de la socialdemocràcia europea, donant èmfasi a la cura de la malaltia aguda i a l’atenció medic-hospitalaria fins la dècada dels 80, i plantejant reformes sanitàries que haurien de permetre el desenvolupament de la salut comunitària amb un especial enfocament preventiu i de promoció de la salut en els anys següents, però que han vist frenada la seva implementació davant un gegant avalat pels interessos econòmics dels actors en el sector sanitari.

El resultat ens mostra uns sistemes, com es el cas espanyol i català, que presenten una important implicació del sector públic per garantir el dret constitucional a la salut i que obren les portes a la participació del sector privat en la prestació dels serveis, introduint criteris de mercat (mercantilització). Els canvis en la gestió, la incorporació de fórmules que garanteixen l’entrada en un mercat sanitari a càrrec dels fons de l’Estat, on la màxima incertesa radica en aconseguir la concessió de la gestió dels recursos sanitaris en un territori acotat, el que permet es que la competència entre proveïdors s’adreci a l’establiment d’aliances corporatives. En aquests sistema el model biomèdic s’emporta la part més important dels pressupostos i es mostra cada cop més absorbent en detriment de les estratègies de desenvolupament i intervenció comunitària.

De manera que el potencial de millora de la salut atribuïble a la promoció i prevenció, així com la vigilància dels contaminants i dels efectes que a mig i llarg plaç tenen sobre la salut dels ciutadans, i les condicions de vida que reprodueixen sistemàticament les desigualtats socials que estan en la base de no pocs problemes de salut, no tenen la prioritat que es requeriria en les societats postindustrials.

En quant a l’atenció a la salut, la situació actual al revisar els sistemes sanitaris, mostra un desplegament assistencial que no pot fer front a les necessitats i demandes del nou paradigma epidemiològic, on destaquen les malalties cròniques i degeneratives en una població envellida, que cada cop necessita de més atenció davant de la pèrdua d’autonomia, i on la salut mental es considera una important base de la salut del ciutadà. En aquest sentit la salut es viscuda com un bé que cal defensar, però no solament en el moment de produir-se el procés de malaltia, sinó que cal considerar els elements i determinants de la salut que porten cap al procés de deteriori i finalment a la pròpia malaltia.

Aquesta aproximació a la salut s’identifica amb el concepte que la OMS va defensar en la segona meitat del segle XX i que encara segueix vigent com a imatge d’utopia que cal construir. La reducció de les desigualtats socials (eixos de classe, gènere, edat, origen, territori) per aconseguir la reducció de les desigualtats en salut, es un objectiu programàtic que es recull en les estratègies i objectius de la Política sanitària dels països europeus, però que s’han oblidat d’introduir en els objectius i implementació del serveis. La Salut Pública i l’Atenció primària mantenen distancies impròpies dels dos puntals de l’atenció i cura de la salut que impedeixen un coneixement real i global dels processos destructors de la salut. La mirada sobre la salut esta fragmentada i cal un esforç per transversalitzar els objectius de salut, la importància de les raons d’emmalaltir i fins i tot morir abans ‘d’hora’ obliga a obrir la mirada sobre com vivim, quin tipus de societat estem construint i revisar no únicament les raons biològiques quan ja s’ha precipitat el problema sinó també quan hi ha d’estructural en els processos de risc que vivim i com fer-los entrar en l’agenda política.

És l’objectiu d’aquesta intervenció compartir un mapa de navegació, una forma d’entendre la salut que aglutini els esforços de les diferents àrees. Que ens obri els ulls per identificar els aspectes, interessos i necessitats que giren al voltant de la salut i que ens poden donar més llum als objectius de salut, ara que la descentralització sanitària en els Governs Territorials presenten el territori com la unitat d’intervenció en salut que harmonitzi serveis i proveïdors. La necessitat d’estar presents com a ciutadans en els seu disseny i de participar en tot el procés, s’ha de donar sobre el coneixement de tots els factors que entren en el joc. Es important demanar els diagnòstics de salut del territori, ampliant els indicadors de salut comunitària, per no caure únicament en la morbilitat clàssica i en la distribució de recursos sota criteris bàsicament de racionalitat econòmica, exigir que es tinguin en compte les necessitats dels ciutadans per sobre dels interessos especulatius sobre uns recursos públics, es a dir dels ciutadans i no dels polítics i altres actors mercantilitzats.


dilluns, 14 de maig del 2007

EL FSM de Nairobi exige respeto para homosexuales y acceso a la tierra para mujeres y hombres

EL FSM(1) de Nairobi se centra en las acciones de los movimientos civiles exigiendo respeto para homosexuales y acceso a la tierra para mujeres y hombres


por Carolina Barber, Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores

(1)“El Foro Social Mundial es un espacio abierto de encuentro para intensificar la reflexión, realizar un debate democrático de ideas, elaborar propuestas, establecer un libre intercambio de experiencias y articular acciones eficaces por parte de las entidades y los movimientos de la sociedad civil que se opongan al neoliberalismo y al dominio del mundo por el capital o por cualquier forma de imperialismo../”

[Carta de los Principios del FSM, primer punto]

El FSM nació para difundir la opinión del resto del mundo, “la otra opinión”, la de los excluidos que no comparten el pensamiento único que Davos genera desde hace 27 años. Nació en Porto Alegre con la voluntad de generar propuestas alternativas al sistema capitalista y para relacionar de manera harmónica las personas con su entorno, con los recursos naturales y el planeta.

Ya antes de que se celebrara la séptima edición en Kenia, algunos observadores internacionales cuestionaron que el país africano pudiera estar a la altura para acoger un evento de tales dimensiones. El interrogante creció cuando se conoció la negativa gubernamental de participar económicamente en el montaje de las infraestructuras para alojar a 150.000 personas, ubicarlos en un espacio de trabajo y desplazarlos por una ciudad en donde el transporte público (matatu) no es el medio que pueda asegurar un desplazamiento seguro y la llegada a destino.

A pesar de todo, los espacios habilitados para el encuentro, el Estadio Kasarani, fueron más que suficiente para desarrollar las más de 1000 reuniones convocadas y las 21 asambleas sectoriales durante los 4 días que duró el foro.

Por seguridad, el estadio estaba rodeado por el ejército, ejerciendo el control de entrada, salida y de movimiento de los participantes. Los servicios de restauración estaban a cargo de dos prestigiosos establecimientos africanos. Los patrocinadores de toda la organización eran importantes empresas y las tarifas de inscripción muy caras, pero sobretodo para los africanos, hasta el punto que la Asamblea de Movimientos Sociales recogió el malestar de los asistentes en sus actas expresándolo del siguiente modo: “Denunciamos las tendencias hacia la mercantilización, la privatización y la militarización del espacio del FSM. Centenares de nuestros hermanas y hermanos que nos dieron la bienvenida a Nairobi han sido excluidas/os debido a los altos costos de participación”.../...

Como consecuencia de las críticas emitidas el penúltimo día se abrieron las verjas del estadio, se repartió la comida de los establecimientos hoteleros y sé dió libre acceso al espacio del foro. La transformación del escenario del foro fue inmediata, la calle central se transvirtió en un mercado expositor de artesanía y alimentación que junto con la forma circular del estadio, y la multitud de estands de los participantes recordaba los paseos por la feria de norias, pero en esta ocasión de una noria con una diversidad infinita. El espacio cumplió las necesidades del encuentro y facilitó cualquier tipo de manifestación pública.

Las voces más escépticas y cuestionaban si el Foro podía, o no, modificar los indicadores de desarrollo humano o si esto modificará los 12 millones de niños huérfanos por causa del VIH/SIDA, siendo el África subsahariana la más afectada por la enfermedad ascendiendo a cerca de 27millones de personas afectadas.

Estas inquietantes cifras se derivan en parte por lo muy poco que se ha hecho por solucionar los terribles problemas del continente, teniendo en cuenta que la mayoría de ellos, y en general, están provocados por la geopolítica internacional.

El FSM fue recibido en África con escepticismo e incredulidad de que pudiera ser el motor de arranque de los movimientos sociales africanos, muy contradictorios entre sí por la pluralidad ideológica que los acoge y por los intereses que representan.

Conscientes de estas comparaciones los organizadores del FSM decidieron que el cuarto día se dedicara a la consolidación de acciones conjuntas y a las campañas e intentar contrarrestar la opinión más extendida de que todo son palabras. Se concluyó sin declaración conjunta y aplazando la cita anual del FSM para el 2009, para que las organizaciones puedan disponer de tiempo suficiente para elaborar sus propuestas y convoquen a la acción a la sociedad civil de sus comunidades. Para que no suceda lo que también se detectó en Kenia: la falta de resonancia del Foro en el propio país y la tendencia al aislamiento. Aislamiento que se intentó romper con las marchas a los barrios o eslams más pobres, como Kibera u otras iniciativas convocadas por los residentes de los barrios, sin tener en cuenta la organización del Foro, pero que no fueron suficientes.

En las sesiones en las que se habló del futuro del evento y se evaluaba ya la séptima edición se hizo hincapié en lo ya dicho: en falta de participación de las comunidades pobres, en la necesidad de un enfoque más preciso en los próximos años y una estrategia de prensa más elaborada para hacer llegar los mensajes al mundo exterior.

Sorprendió al movimiento feminista que los debates hicieran hincapié en la situación de las mujeres y los niños. Se reivindicó el acceso a la tierra y al agua, así como a una vivienda para los más pobres, es decir para mujeres y niños, y se reclamaron leyes que permitan a las mujeres tener tierras o bienes, así como se exigió el respeto a las personas con cualquier orientación sexual. En África sigue siendo motivo de prisión declararse homosexual.

Estas reivindicaciones aportadas a los debates también se recogieron de otro modo por la Asamblea de Movimientos Sociales que denunció la participación en el Foro de asociaciones y personas contrarias al espíritu de los principios del FSM recogidos en la carta fundacional: ”Estamos profundamente preocupados por la presencia de organizaciones que trabajan contra los derechos de las mujeres, sectores marginados y contra los derechos sexuales y la diversidad, en contradicción con la carta de los Principios del FSM”.

La opinión más generalizada y reconocida en los cinco continentes fue que el Foro es una gran innovación política tanto en su forma como en su contenido, y el que muchas veces se ponga en entredicho y así se manifieste es parte de su riqueza. Los resultados no son visibles pero son reales, sólo hay que recordar que en los años 90 ayudó a desestabilizar el consenso neoliberal, en el 1999 en la Conferencia de la organización Mundial del Comercio se demostró que hay alternativas viables y en la actualidad los presupuestos participativos son un tema de acuciante actualidad en cualquier gestión pública que se reconozca de izquierdas.

KÈNIA 2007. “Un altre món és possible”

Per Carolina Barber, periodista


El respecte a les persones i el dret a la terra per a dones i homes foren les reivindicacions que mes impactaren a la població Kenyana en la setena edició del Foro Social Mundial celebrat a Nairobi del 20 al 25 de gener sota el lema "la Lluita de les persones les alternatives de les persones"

La presència dels feminismes i dels moviments de la diversitat sexual van ser d'un gran impacte per la població africana que continua sent castigada, amb anys de presó, per manifestar la seva homosexualitat o qualsevol altra orientació sexual. Aquesta va ser la primera vegada que el moviment de Gays i lesbianes africà organitzava actes i feia la seva presentació pública en una carpa.
Les dones vingudes d'arreu del continent africà exigent més protecció per als nens i per a elles en les zones de conflictes bèlics, i una legislació que reconegui el seu dret a tenir propietats i bens, entre ells, per tenir accés a la terra.

L'Estadi Kasarani fou l'espai de treball per a les més de 1000 reunions, 21 assemblees sectorials i més de 1440 organitzacions d'arreu del món que varen assistir al Foro Social Mundial (FSM). En total vora 100.000 persones de les que la meitat eren de Kènia, una quarta part d'Àfrica i la resta d'Europa, Amèrica i Àsia.

Si bé el FSM ha estat qüestionat per que ha estat finançat i patrocinat per grans empreses, i l'exèrcit ha estat l'encarregat d'oferir la seguretat de l'estadi. El que més ha preocupat han estat les manifestacions en contra de l'avortament i la forta presència de moviments religiosos poc respectuosos i més a prop dels fonamentalismes que de la Carta de Principis que promulga el FSM en Porto Alegre. L'Assemblea de Movimients Socials ho ha denunciat i reclama un reglament intern per a que segons quin tipus d'organitzacions no puguin participar en el FSM.

Tot i així, ningú no qüestiona la importància d'aquesta convocatòria per aprofundir en la democràcia participativa i donar veu als exclosos del sistema capitalista re inventat cada any en Davos. Els moviments civils van ajudar a desestabilitzar el consens neoliberal en 1990 i en el 1999 es va crear una xarxa de front comú en contra de la globalització i la guerra. Els pressupostos participatius són una conseqüència directa de Porto Alegre i un tema present en qualsevol gestió pública que es qualifiqui d'esquerres.

El FSM posa l’atenció sobre les dones i el dret a la terra.

KÉNIA
El Fòrum Social Mundial (FSM) opta per una forma d'intervenció més local i menys multitudinària posposant-lo fins el 2009 per poder movilitzar a la societat civil

El FSM posa l’atenció sobre les dones i el dret a la terra

per Carolina Barber, febrer 2007


A Nairobi del 20 al 25 de gener s'ha posat de manifest que l'actuació dels ordres religiosos juntament amb la de les organitzacions no governamentals és allò que pal·lia la situació dels més pobres, per no dir de les més pobres, les dones, ja que la intervenció governamental és inexistent

De les set edicions del foro, potser hagi estat en aquesta on més temes s'han tractat tenint en compte a les dones, la seva situació i la seva importància: Des de les àrees de conflicte, on s'ha reclamat major protecció de la comunitat Internacional per a les dones, nenes i nens que hi viuen, fins a l'exigència de lleis que protegeixin els béns, entre ells la terra i les poques pertinences, perquè les dones puguin plantar cara a situacions de solitud, viduïtat i orfandat.

Això sense deixar de costat, la denúncia de la pràctica ancestral de l'ablació i l'oposició a qualsevol guerra; la reivindicació dels drets reproductius, la sexualitat, la situació de la SIDA i el respete públic a la pròpia orientació sexual - en un país on l'homosexualitat està condemnada per llei amb anys de presó-AQUESTS han estat en síntesi els temes tractats des de moltes perspectives, àmbits i identitats.

“Un altre món és possible” és el lema que ha reunit a més de 60.000 persones a Kenya per exigir coses tan elementals com aigua i habitatge. En contrast amb la convocatòria de Davos, Nairobi no ha concentrat ni a famosos ni a mandataris, ni magnats, ni es va parlar de com produir per acumular més riquesa. A Àfrica s'han citat entitats i associacions civils per intercanviar els diferents punts de vista sobre el desenvolupament econòmic, la situació de la pobresa i l'extensió de la SIDA entre la població africana.

A més, s'han mostrant els eslams i els barris més pobres de Nairobi amb les marxes d'inauguració i clausura, més de 12km caminant per comprovar com viuen els que no tenen i com acte de solidaritat amb els més de 1.000 milions de persones en el món que viuen en barraques.
El Foro Social va acabar amb l'exposició dels grans temes tractats en petites reunions i sense una declaració conjunta. Conscients que ha estat difícil l'edició africana per la falta de suport governamental i la falta d'infraestructures per a allotjar a tant participant.

Es calcula que més de 35.000 van ser allotjats en cases particulars, per hospitalitat de les dones i homes kenians. Nosaltres les representants de l’ADPC i XIPICAT vam ser de les que vam conviure amb una família autòctona de l’ètnia lua. Caroline, Michael i els seus dos fills ens van acollir en el seu espai vital.

La nostra amfitriona treballa a EQUALITY NOW, una ONG que estudia les conseqüències de l'ablació en les nenes, en el seu futur i mira d’evitar-ho. A més intenten explicar la importància que les mares i els pares facin testament per assegurar que les filles i els fills no es quedin abandonats, sense cap pertinença, en cas de defunció dels progenitors. És una organització que lluita per donar cobertura legal a la situació de dones que encara no han assolit els seus drets com a éssers humans, i són víctimes d’unes pràctiques que, no per tradicionals i antigues, són menys inhumanes i irracionals.

En la inscripció, la diferència de preu entre residents i estrangers feia preveure la polèmica i la qualificació de participants rics i pobres. Així va ser, els residents al final no van pagar inscripció per considerar les tarifes altíssimes per al nivell econòmic del país. I els periodistes d'alguns països europeus van amenaçar de no fer la cobertura informativa si se’ls exigia pagar la inscripció.

Tot va quedar com una anècdota, però, el que si que va aixecar protesta i comentaris fou la incoherència que els catterings dels restaurants presents en l’espai del foro fossin dels hotels més luxosos de Nairobi i que tot el recinte estigués custodiat per l’exèrcit. Tot i això és positiu que el FSM s'hagi celebrat a Àfrica. En un país on les forces armades vetllen per la seguretat quotidiana i on no és recomanable caminar pels carrers sola a partir de les 20h.

Una Àfrica que se sap poderosa, emergent i que compta amb les dones per iniciar un altre gir al camí recorregut fins ara. Només cal saber posar en pràctica conceptes com equitat, ciutadania, democracia y les reflexions de més de 21 assamblees temàtiques, totes elles cridant a l’acció.