Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Drets Socials. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Drets Socials. Mostrar tots els missatges

dijous, 10 de febrer del 2011

Les dones sempre poc visibles?

Escrit per Tona Gusi. Dakar.
Per a La independent


La Manifestació del moviment solidari mundial contra l’explotació i l’opressió té la cita enguany al FSM 2011 a Dakar, Senegal


La informació del FSM. Informació amb visió de gènere. AMARC i La Independent

Unes 60.000 persones de 123 paisos (entre les quals més de 130 comptabilitzades vingudes de Catalunya) estan participant des del diumenge 6 de gener i fins el divendres 11 al Forum Social Mundial que per segona vegada se celebra a l’Àfrica. De fet, la tercera si comptem l’any que es va fer a Bamako quan el FSM es va repartir entre una ciutat africana, una altra de llatinoamerica i un altra asiàtica.

El nombre de periodistes amb inscripció realitzada el primer dia era de 340, entre elles i ells dues de La Independent, que com ja varem fer a través de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere el FSM 2007 a Nairobi i el 2009 a Belem do Parà cobrim la informaciò d’aquelles activitas i tallers més relacionades amb les qüestions de gènere.

La informació interna sobre el Forum l’està fent un equip de periodistes de tota l’Àfrica que elaboren La Flamme d’Afrique, el diari en paper -que s’esgota de seguida-, i mantenen durant tot el dia la información actualitzada a http://flamme.panos-ao.org/ : “EL FSM és una oportunitat per a l’Àfrica. Dakar té l’ambició de fer-ho millor que Nairobi i Bamako”.

AMARC, l’associació de radios comunitarias es des de sempre molt activa als FSM i té una organització de dones d’aquesta associació. Entre els seus objectius hi ha el de donar veu a les dones de les comunitats i formar-les per ser gestores dels seus propis mitjans de comunicación. Les companyes d’AMARC han fet diversos tallers sobre Dones i Medias en aquest Forum i cobreixen com La independent diverses activitats.

L’equip de periodistes de La Flamme d’Afrique ha valorat igual que La Independent que enguany la participació de les dones és extraordinària, així com el nombre d’activitats que han incorporat la visió de gènere en els seus continguts, des de la sobirania alimentaria, el moviments anti-violència i per la pau, els tallers per la condonnació del deute, el dret a la ciutat per a tots i totes, viure millor en el món rural…


Destaca moltíssim dins de l’espai del Fòrum “Le Village des FEMMES”, un gran carpa vermella on cada dia s’hi troben organitzacions de Dones d’Afrìca i d’arreu del Món per debatre sobre la participació política, la igualtat i l’equitat, la pau i la no violencia, la ciencia, etc. I per organitzar esdeveniments com ara la Marxa Mundial de les Dones, l’Assemblea Mundial de les Dones, o consensuar manifestos i declaracions.

Al voltant molts estands d’organitzacions de dones, de comunitats, de drets dels pobles i també es clar! D’oferiment dels seus productes alimentaris en el marc d’un comerç just, de vestuari multicolor i d’ornamentació étnica i moderna.


El pre-Fòrum 2011

La semana anterior a l’illa de Gorée (coneguda per ser el centre de trafic de l’esclavatge) s’hi va celebrar un Forum sobre les Migracions, del qual va sortir l’adopció de la Carta de la Migració (“Carta del Migrant” redactada a Marsella el 2006) on s’obra la possibilitat d’un món sense murs, és a dir de la lliure circulació de les persones:”Pour un monde sans Frontieres”

També s’ha realitzat la segona edició del Fòrum Mundial Ciència i Democràcia, que s’ha basat en l’educació científica, aconseguir l’educació universal i continuar progressant en l’estructuració de xarxes: “ En la utilització de les noves eines tecnològiques, retrobarem l’experiència política de l’altre (i l’altra), i reciprocament.”.

Un altre acció important és el Campament de la Joventut que es a tocar de la Universitat de Dakar, on se celebra el FSM. . Molt de l’alumnat de la Universitat no era coneixedor de la celebració del FSM , però com que continúen havent-hi classes a les facultats la munió de gent jove circulant i interactuant és inmensa.El campament de joves organitza activitats paral·leles i activitats dins el FSM, on també hi han tingut lloc la incorporació de la visió de gènere. L’associació Àfriques Creatives ha fet una acció per tractar el gènere des del punt de vista dels joves dinamitzant un taller de joves de tot el món. O com algunes conferències on s’ha tractat especificament la violencia contra les noies.

L’equip del voluntariat és un dels aspectes més agraïts del FSM ja que són per tot arreu ben visibles amb la seva semarreta groga i el logo del FSM. Sempre disposats i amb l’amabilitat que caracteritza els pobles del Senegal encara que sovint els primers dies no han pogut suplir la manca d’organització pel que fa a la distribució de les activitats en les aules corresponents, que ha estat molt caòtica.

Inauguració del Fòrum: En marxa vers un altre mon. Les dones l’encapçalen**.

La inauguració del FSM 2011 no podía ser d’altra manera que amb un gran marxa, més de 40.000 persones caminant, cridant consignes, ballant al so de músiques africanes i exhibint nombroses pancartes amb els lemes i objectius de les seves organitzacions. Presencia doncs de reivindicacions polítiques de la gent “sense veu”, oprimida i de les defensores i defensors dels Drets Humans juntament amb manifestacions festives que caminaren des de l’obelisc que commemora la independencia fins a la Universitat de Dakar.

Si be a l’inici al capdavant de la Marxa hi havia un grup de savis ancians, les dones de la Medina i d’altres barris que tant han col·laborat en el desenvolupament del Forum de Dakar, i que havien quedat endarrerides per la incoporació dels savis i altres organitzacions, varen fer un gest d’autoritat i un bon grup va encapçalar definitivament la marxa.

Majoria d’organitzacions de dones vingudes de Dakar, de la resta de Senegal i la Casamance, d’arreu d’África, moltes del Magreb, de Marroc i d’Algeria, dones saharauis per l’alliberament del seu país i refugiades mauritanes. També dones d’Asia, d’Europa i d’Amèrica Llatina sobretot. També d’EEUU i del Canadà. Dones del món.

Si be la presencia majoritaria de les dones a la marxa és indiscutible, aquesta vegada eren ben visibles pel nombre i per la vistositat dels vestits multiculors i elegants de les dones del Senegal i d’altres paisos centre i sudafricans així com les seves potents veus:

Quan les dones serem propietaries de la terra? Per a una societat en la igualtat cal fer el repartiment de tots els recursos. La dona a la majoria de l’Àfrica és només la cuidadora de la terra, no la propietària.

Contra la pobresa i la Fam! Pels drets dels i de les més pobres per a una vida millor

Per l’educació! L’analfabetisme, el desconeixement dels seus drets, la por a la reivindicació, els procesos judicials i el seu cost econòmic són un greu hándicap. Les tradicions patriarcals que pesen tant en tot el món són molt fortes en aquests aspectes en la “cultura tradicional” i masclista de tants indrets de l’Àfrica.

Pels serveis d’ensenyament i salut i dignitat dels barris I contra l’especulació urbanística: “Droit a rester au Village, a ne pas exoder”, “Droit a des repos en cas de maladie”

La pancarta “Les Femmes espoir de l’Afrique” arriba a l’entrada principal de la Universitat de Dakar que dona jus davant “ la corniche” (el passeig arran de mar que ressegueix tot l’oest de Dakar) i començen els parlaments, i la música i la dansa vinguda del Brasil i és clar l’autòctona del Senegal.


Entre els discursos més anunciats el d’Evo Morales a la inauguració i el de Lula l’endemà. També força anunciada la visita de la secretaria general del partit socialista francés Martine Aubry.

Morales no va sorprendre a ningú parlant dels merits de les nacionalitzacions i les critiques al neocapitalisme, neoimperialisme i neoliberalisme.

Fou seguida amb molta atenció, davant la Tribuna principal, la intervencio d un representant d’Egipte que transmeté la voluntat popular de la seva gent així com de la de Tunisia.

També s’escoltaren les declaracions del coordinador del Forum social Africà, Sokhana Khadydiatou SAKHO, que opina que la participación mundial de les potències emergents del Sud han modificat at l equilibri del mon i trencat l’hegemonia de les grans potències occidentals i pensa que: “Front a una globalització Neoliberal forta, que ha fet fallida, al costat hi ha una globalització ciutadana i solidaria amb valors.”

Lula es preguntava, ja l’endemà: “Per què no els països africans? Perquè no poden realizar com el Brasil el seu desenvolupament integrant la dimensió social i en un desenvolupament de tipus sostenible?”.




*Propera crónica: Primera Jornada del FSM. “Le Village des FEMMES” i les dones per la sobirania alimentaria.

**La Independent us oferirà en breu una gal·leria de fotografíes d’aquesta marxa amb especial atenció a les organitzacions de dones.


dimarts, 8 de febrer del 2011

L'Assemblea Mundial de Migrants exigeix des de Senegal un món sense murs i amb drets a la lliure circulació

Escrit per Lídia Vilalta. FSM 2011- Dakar, Senegal

Per a La independent


L'inici del Fòrum Social Mundial 2011 va ser la marxa que va sortir de la seu de la Ràdio-Televisió Senegalesa, junt a la Gran Mesquita, unes hores més tard del previst i que va atravessar Dakar fins a arribar a la ciutat universitària de Dakar. Una marxa formada, majoritàriament, per africans, i la majoria d'aquests, senegalesos. De fet, de les més de 1.200 ONG inscrites,gairebé la meitat d'elles són africanes. Fins el divendres, unes 40.000 persones, segons l'organització, participaran en debats, ponències i assemblees sobre la sobirania alimentària, el dret a l'aigua potable, la gobernança mundial de les migracions, entre d'altres. Membres de La Independent hi són presents per explicar tot allò que hi succeeix.

La Carta Mundial de Migrants obre a l’illa de Gorée les activitats prèvies al Fòrum Social Mundial (FSM) de Dakar amb una trobada simbòlica de reivindicació de la dignitat humana

L’Assemblea Mundial de Migrants va aprovar després de dos dies de discusions a l’illa de Gorée la Carta Mundial de Migrants, un manifest que desitja un món sense murs i reclama per a les poblacions que es desplacen, ja sigui per raons personals, econòmiques o forçades, uns drets mínims com la lliure circulació i la llibertat de moviment per poder establir-se en qualsevol part del planeta sense que es vegin mermats els seus drets econòmics, socials, polítics i culturals.

L'objectiu dels principis enunciats a la Carta és el de contribuir a la desaparició de tot sistema segregacionista i a l’adveniment d’un món plural, responsable i solidari.

El dret a desplaçar-se amb llibertat i poder establir-se on la persona ho desitgi, ha de ser igualment aplicable al dret de lliure circulació concedit a les mercaderies o als capitals. Una altra de les peticions demandades va ser la de la igualtat de drets entre els migrants i els nacionals dels països d’acollida, com també el dret a gaudir d’una ciutadania plena basada en la residència i no en la nacionalitat.

La Carta de Migrants serà distribuïda entre les diferents organitzacions dels països de residència de les persones migrants assistents a la trobada, entre els que hi havia representants de diferents països europeus i molts africans residents a Algèria, el Marroc, Mauritània, Mali, Camerun, que havien arribat en diverses caravanes des de l’Àfrica Occidental. Pel que fa a representants dels països d’origen, hi havia gairebé tota Àfrica i de dos països llatinoamericans: Xile i Perú, segons Davina Ferreira, una de les portaveus de l’Assemblea.

L’elaboració de la Carta va ser un dels actes previs del Fòrum Social Mundial (FSM) de Dakar 2011(www.fsm2011.org) i la trobada es va realitzar a l’illa de Gorée, els dies 3 i 4 de febrer. Allà les organitzacions de migrants van expressar que totes les persones que es desplacen són la diana de polítiques injustes i es veuen privades de l’exercici dels seus drets. Van voler, per tant, fer valer a la Carta acordada el dret de les persones per poder circular i instal·lar-se lliurement en qualsevol país del planeta i contribuir a la construcció d’un món sense murs.

L’illa de Gorée, ara de la ‘memòria i la reconciliació’, és un lloc més que simbòlic i ple d’història, doncs va ser, juntament amb un altre espai portuari al sud de Luanda (Angola), un dels grans punts estratègics de la sortida forçada dels milions d’esclaus d’Àfrica, homes i dones, amb destinació cap a Amèrica. Va ser en aquells centres de detenció previs al llarg viatge de l’Atlàntic, on els hi van treure la humanitat a les persones, encadenant-les i tancant-les en petits espais per enviar-les després com a mercaderies cap al denominat nou món. Per això, s’ha cridat a l’Assemblea de Migrants ‘trobada de recuperació de la humanitat’.

Les sessions de treball van ser clausurades per l’alcalde adjunt de Gorée, qui va recordar els 300 anys d’esclavatge i els gairebé 20 milions de persones capturades i va expressar que “Gorée és el bressol de la Carta, que ja forma part del somni d’una nova convergència de les persones, perquè el món ha de fer-se d’una altra forma i això és el han de fer les poblacions”. El tunisià resident a França i un dels coordinadors, Jelloul Ben Amida, va concloure les sessions afirmant que “s’ha de reforçar les xarxes de migrants, perquè el treball comença ara, amb la difusió dels continguts presos. Aquesta iniciativa, va afirmar, constitueix la primera etapa d’una marxa que ara s’inicia”.

Context històric

Va haver una primera fase d’escriptura col·lectiva del text entre 2006 i 2008. La primera proposta de Carta va ser escrita a Marsella, es va fer pública durant el Segon Fòrum Social Mundial de Migracions al juny de 2006, a Rivas, Madrid (Espanya) i durant la Primera Cimera Mundial de Migrants Llatinoamericans a Morelia (Mèxic), al maig de 2007. Entre 2008 i 2010 es va passar a la fase organitzativa i, en dos anys, una coordinació internacional va recollir noves propostes de Carta des d’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina.

Aquesta coordinació de migrants es va reforçar amb el temps, amb la creació de 4 coordinacions continentals: l’africana, l’asiàtica, l’europea i la llatinoamericana. A partir d’aquestes 4 propostes de Carta, un grup de treball de la Coordinació internacional va elaborar una sínteis que es va difondre des del mes de setembre de 2010 a totes les assemblees locals amb la finalitat de reactivar la difusió mundial de cara a la discussió final d’aquest febrer.

El suport de la Fundación Charles Léopold Mayer pour le progrès de l’homme (www.fph.ch) i d’altres organitzacions va permetre a les persones animadores de la Carta dotar-se d’eines de comunicació per popularitzar el projecte de la carta a través de la pàgina http://www.cmmigrants.org/goree/spip.php?article16 així com la posada en marxa d’un comité d’organització logística de l’Assemblea Mundial de Migrants.

Els col·lectius integrants de l’Assemblea Mundial de Migrants van formar part de la marxa d’obertura del Fòrum Social Mundial 2011, a Dakar, que va tenir lloc el diumenge 6 de febrer al migdia pels carrers de la capital senegalesa fins arribar al recinte de la Universitat Cheikh Anta Diop, que acollirà els debats i activitats previstos. Està anunciada l’assistència d’unes 50.000 persones a les activitats, que estaran dedicades als temes d’Àfrica i la diàspora. Més de 100 persones de diferents organitzacions de Catalunya han arribat al FSM de Dakar.

dimecres, 11 d’agost del 2010

Dakar abre consulta pública sobre los ejes temáticos de la edición 2011

Boletin FSM


11 de agosto de 2010

.
El Consejo Internacional del Foro Social Mundial y del Foro Social Africano, y el Comité Organizador Senegalés lanzan consulta pública hasta el 10 de septiembre sobre los ejes temáticos de la próxima edición centralizada del FSM, que ocurrirá en Dakar (Senegal), entre el 6 y 11 de febrero de 2011. Esta propuesta metodológica se definió después del Foro en Mumbai (Maharashtra, India), hace cinco años, con el objetivo de estructurar el espacio físico del FSM, la distribución de las actividades auto-organizadas, y de contribuir a la facilitación de la comunicación entre las organizaciones, redes y movimientos, grupos y campañas participantes del proceso del Foro, garantizando una mejor convergencia y articulación entre ellos.

Este momento de escucha se hizo a partir de los tres ejes estratégicos estructurantes del evento del próximo año, a decir:

1) Fortalecer la capacidad ofensiva contra el capitalismo neoliberal y sus instrumentos;

2) Profundizar la lucha y resistencia contra el capitalismo, el imperialismo y la opresión;

3) Proposición de alternativas democráticas y populares.

El Foro Social de Dakar propone 11 ejes, teniendo en cuenta la coyuntura actual de la escena internacional, las luchas organizadas por los movimientos y el contexto de temas de África. Los organizadores sugieren:

1.Por una sociedad humana basada en los principios y valores comunes de dignidad, diversidad, justicia, igualdad entre todos los seres humanos, cualquiera que sea su género, cultura, edad, discapacidad, creencia religiosa, salud, y por la eliminación de toda forma de opresión y de discriminación basadas en el racismo, la xenofobia, los sistemas de castas, la orientación sexual y otros.

2.Por una justicia ambiental y un acceso universal y sostenible de la humanidad a los bienes comunes, por la preservación del planeta como fuente de vida, en particular de la tierra, las aguas, los bosques y selvas, las fuentes de energía renovable y de la biodiversidad, garantizando los derechos de los pueblos indígenas, originarios, tradicionales, autóctonos y nativos sobre sus territorios, los recursos, las lenguas, las culturas, las identidades y los saberes.

3.Por la aplicabilidad y la efectividad de los derechos humanos - económicos, sociales, culturales, ambientales, derechos civiles y políticos -, en particular el derecho a la tierra, a la soberanía alimentaria, a la alimentación, a la protección social, a la salud, a la educación, a la vivienda, al empleo, al trabajo decente, a la comunicación, a la expresión cultural y política.

4.Por la libertad de circulación y de establecimiento de todas y de todos, en especial de los inmigrantes, de los solicitantes de asilo, de las personas víctimas de tráfico humano, de los refugiados, de los pueblos indígenas, originarios, autóctonos, tradicionales y nativos, de las minorías, de los pueblos bajo ocupación, de los pueblos en situación de guerra y conflictos y por el respeto de sus derechos civiles, políticos, económicos, sociales, culturales y ambientales.

5.Por el derecho inalienable de los pueblos al patrimonio cultural de la humanidad, por la democratización de saberes, culturas, comunicación y tecnologías, valorizando los bienes comunes con el fin de visibilizar los saberes subyugados, y por el fin de los saberes hegemónicos y de la privatización de los saberes y tecnologías, y por un cambio fundamental del sistema de derechos de la propiedad intelectual.

6.Por un mundo libre de los valores y de las estructuras del capitalismo, de la opresión patriarcal, de toda forma de dominación de las potencias financieras, de transnacionales y de sistemas desiguales de comercio, de dominación colonial y de dominación por la deuda.

7.Por la construcción de una economía social, emancipadora, con modelos sostenibles de producción y de consumo, y un sistema de comercio justo, que coloque en el centro de las prioridades las necesidades fundamentales de los pueblos y el respeto de la naturaleza, garantizando una redistribución mundial con una fiscalía internacional y sin paraísos fiscales.

8.Por la construcción y la expansión de estructuras de instituciones democráticas, políticas y económicas locales, nacionales e internacionales, con la participación de los pueblos en las tomas de decisión y en el control de los asuntos públicos y de los recursos, respetando la diversidad y la dignidad de los pueblos.

9.Por la construcción de un orden mundial basado en la paz, la justicia y la seguridad humana, el derecho, la ética, la soberanía y la autodeterminación de los pueblos, condenando las sanciones económicas y por reglas internacionales sobre el comercio de armas.

10.Por la puesta en valor de las historias y las luchas del África y de su diáspora y su contribución a la humanidad, reconociendo la violencia del colonialismo.

11.Por une reflexión colectiva de nuestros movimientos, del proceso del Foro Social Mundial y de nuestras perspectivas para el futuro.


Evalúen si sus luchas y temas se incluyen en los ejes propuestos y envíen sus contribuciones hasta el 10 DE SEPTIEMBRE para el correo electrónico: consultation@forumsocialmundial.org.br

.

.

dijous, 31 de gener del 2008

per Rosa Pelayo.'De-genera’t-Allibera’t o...'

De-genera’t-Allibera’t o la deconstrucció d’uns models socials per gaudir del propi cos lliurement.

per Rosa Pelayo

Va ser realment un taller interessantíssim, organitzat pel Col∙lectiu Gai, on els assistents eren gent oberta, amb ganes d’aprendre, de desfer-se de prejudicis i dels rols socials actuals sobre com s’ha de comportar un home i com ho ha de fer una dona.

El taller estava orientat a deconstruir els rols socials actuals home-dona, a trencar definitivament amb les discriminacions socials de qualsevol mena. Per aconseguir aquests objectius, vam fer uns tallers per prendre consciència de la realitat i de la complexitat de les persones i reeducar el nostre model de pensament i acceptar la diversitat de la gent en tots els camps.

Primer vam fer una fila en funció de la nostra alçada. En una punta el més alt i a l’altra el més baix. A davant de la persona més baixa hi van posar un paper amb el número 1, unes persones més enllà, un paper amb el número 2, passada la meitat de la fila, el número 3, unes quantes persones més enllà, el 4 i davant de la persona més alta, el 5. Això ens va servir per saber què és un fal∙lòmetre i perquè el fan servir. I per tant, per fer la primera divisió entre homes i dones. El fal∙lòmetre és un aparell que s’utilitza per diferenciar el sexe de les persones ja abans de néixer, a través del que es veu a les ecografies. Si detecten una massa de carn entre les cames que medeix més de 2’5 cm, es determina que allò és un penis i per tant, que el fetus en qüestió és nen. Si aquesta porció de carn és inferior a 0’8 cm es determina que equival a un clítoris i per tant, el fetus que s’està formant és nena. El dilema social actual ve quan ens trobem amb una sèrie de casos en què la peça de carn que s’evalua amb el fal∙lòmetre medeix entre 0’8 i 2’5 cm. Llavors no equival a cap dels dos sexes reconeguts. Què passa amb aquesta gent? Que només néixer o durant la infantesa o pubertat, els metges, amb el permís dels pares, ja que qui està entre aquestes dues xifres és menor i no se’l deixa decidir sobre la seva persona, els metges, com deia, tallen aquesta porció per tal que s’assembli el més possible a un clítoris o miren d’allargar-lo i adaptar-lo perque s’ajusti al que anomenem penis, depenent de la mida que tingui. Sobre el que cal prendre consciència és com se sent aquesta gent i tenir clar que se’ls ubica en un dels dos sexes que es reconeixen socialment però sense demanar-los la seva opinió ni els seus sentiments ni com se senten millor. I fa pal∙lès que el model social actual que reconeix homes i dones no s’adapta prou a la realitat ja que hi ha gent que té unes característiques que no es tenen en compte i que sí que reconeix l’encasellament com a home o com a dona i com s’ha de respondre en funció del que ets.

Després, i seguint estant a la fila vam fer un segon taller per fer-nos pensar i trencar tabús i discriminacions. Els organitzadors anaven dient unes frases i tota la gent que se sentia identificada amb allò havia de sortir de la fila i fer un pas endavant o enrere, depenent del cas, per tal de diferenciar opcions, cada vegada que estaven d’acord amb el que acabaven de dir de manera que s’anessin formant conjunts d’una o més persones i fer-nos adonar de la immensa quantitat de diversitat que existeix. Primer van fer un pas endavant les dones a qui li agraden les dones, després un segon pas endavant, les que són bisexuals, després un pas enrere els que són transsexuals, després un pas endavant a l’esquerra a qui li agradi el sado-massoquisme, un pas endavant, cap al centre a qui li agradin les persones més grans que ell/a i un pas a la dreta a qui li agradi la gent més jove, un pas cap un costat a qui li agradi fer trios, . . . La segona versió va ser fer grups en funció de si pagaves hipoteca, si ets anarquista, ecologista, si vius amb els pares, si vas a missa, . . . vam comprovar dues coses: la primera, és que no només es poden fer discriminacions/separacions en funció de l’opció sexual, sinó també en funció de l’opció política, el modus vivendi, religió, . . . i la segona, que no només estàs d’acord o t’agrada una sola opció, sinó que formes part de diferents conjunts: el d’anarquistes i el d’ecologistes, el d’ecologistes i el dels que paguen hipoteca, els de missa diària i pagament d’hipoteca o lloguer, que ets lesbiana i t’agraden les dones més grans que tu i fer trios, que ets transsexual, t’agraden més joves i t’agrada muntar orgies, que t’agrada el sado-massoquisme i ets heterosexual, etc.


El tercer taller era jugar per grups a un joc que podríem definir com una versió nova a favor de l’homosexualitat del joc de l’oca, amb els canvis pertinents. Vam numerar els grups i per ordre tiràvem el dau. De vegades quèiem en una casella on hi havia una foto, relacionada amb el poder econòmic o amb l’església, o la presó, i llavors et feien una pregunta tipus test i segons la resposta, avançaves o bé retrocedies una casella. Si a la casella on anaves a parar no hi havia foto, tampoc hi havia pregunta. També hi havia dues caselles amb la bandera multicolor amb una escala que les comunicava. Les preguntes també anaven destinades a fer pensar i trencar tabús, idees preestablertes i idees apreses per educació social. Com a exemple de les preguntes: Ets un noi gai que surt de festa amb una amiga. Arribeu a un local per gais i a ella no la deixen passar perque és una noia. Què fas? A. Li dius a la teva amiga que ja la trucaràs per quedar un altre dia i entres al bar. B. La teva amiga i tu marxeu a un altre bar. El grup va respondre l’opció B per solidaritzar-se amb l’amiga. Doncs tot i estar molt bé solidaritzar-se amb l’amiga perquè l’estan discriminant, van haver de retrocedir una casella perquè hauria estat millor una tercera opció que no havien dit i que ningú s’havia plantejat que podien plantejar. La tercera opció era muntar-li un pollo al goril∙la que tenen a la porta per encarregar-se de la seguretat per discriminar a la teva amiga que és tolerant amb tu , t’accepta tal com ets i fins i tot va de festa amb tu.

Es va crear un ambient distès, ple de complicitat i companyonia. Vam gaudir molt amb les activitats alhora que vam riure molt i vam ampliar la nostra mentalitat. Vam sortir sent millors persones.

Per acabar, vam fer un llistat amb les coses que ens agrada que ens facin i les coses que ens agrada fer a la persona amb la qual te’n vas al llit però que no tingui a veure amb els genitals. Van sortir moltes opcions diferents: qui li agrada llepar i ser llepat, a molts els agrada que els acariciïn i petonegin el coll, a d’altres els agrada que els mosseguin les orelles, a d’altres que els mosseguin els mugrons, a d’altres, cridar de plaer, a d’altres acariciar l’esquena, . . .

Va finalitzar la sessió un home del Col∙lectiu Gai, que com hem comentat, és qui organitzava l’acte, parlant del que havien volgut transmetre a tots els participants: que gaudim del propi cos, que obrim el cap a noves idees i maneres de fer, a ser més tolerants cada vegada, a entendre les diferents opcions, ja que cada persona és molt complexa i no la podem jutjar per la seva opció sexual, les seves idees polítiques, el color de la seva pell, per la seva manera de viure, sinó que estem formats per moltes facetes i coincidim més del que ens han ensenyat amb els models establerts, que estan a favor de compartimentar-nos. Per tant, cal aprendre a gaudir de la pròpia opció i així aprendre que tothom és lliure i donar llibertat als altres, perquè cadascú es manifesti obertament com millor li sembli. Només podrem avançar quan entenguem que totes les opcions són tan importants i vàlides com la nostra, per molt diferents que siguin. Sense donar igualtat a la diferència no avançarem com a éssers humans, i com a conseqüència, tampoc ho farem com a societat. I es mantindran totes les discriminacions. Cal desfer les discriminacions i els tabús per viure amb llibertat. La igualtat de la diferència és una consciència, i amb tallers com aquest, l’assolirem!!!!!!!!!!!!!!!!