dijous, 31 de gener del 2008

per Tona Gusi. Assemblea de Dones al Fòrum Social Català











ASSEMBLEA DE DONES al Fòrum Social Català

per Tona Gusi

El feminisme i els moviments de dones davant les noves i velles estratègies del patriarcat en temps de la globalització capitalista: lluites, estratègies i campanyes comunes.

Fina Birulés i Verena Stolcke van ser les encarregades d’obrir aquesta Assemblea de Dones al FSCat que es va celebrar amb la voluntat de tenir un espai comú per a totes les dones que volguessin compartir un debat sobre el moment actual del feminisme al món i al nostre país, a banda de l’assistència i participació transversal als diferents seminaris i tallers del Fòrum.

Aquest espai propi també va ser reivindicat amb un temps únic a l’organització del Fòrum, però les moltes activitats programades ho van impedir. Per tant es pot haver donant els cas de companyes que estiguessin treballant en un altre seminari mentre se celebrava l’Assemblea.

Malgrat aquesta dificultat l’Assemblea va acollir unes 200 dones a la Capella de la Universitat. El format escollit per a la celebració d’aquesta assemblea fou: unes intervencions de la filòsofa Fina Birulés i de l’antropòloga Verena Stolcke; intervencions posteriors de diversos col·lectius de dones; obertura del debat a l’Assemblea i finalment, Fina Birulés i Verena Stolcke, amb mèrit per la seva capacitat de síntesi, van donar forma a les conclusions.

Introducció

Així de contundent començava a parlar Fina Birulés: Sembla que la creació i l’acció de les dones són particulars i no són capaces d’introduir modificacions estructurals al món.

Les dones practiquem la política de les relacions, les xarxes, i l’autoria la guanyem a través del reconeixement de la dependència i de la vulnerabilitat.

En política estem fetes de les relacions amb els altres i ens tornem iguals gràcies a atorgar-nos drets i reconeixement. Ara be, la igualtat no es pas igual a la homogeneïtat. Hannah Arendt fa servir la metàfora de persones assegudes en una taula (la taula –diu- reuneix tant com separa” ): la vida pública compartida no és igual a una vida homogènia. Per a Arendt justament “ser lliure és la possibilitat de singularitzar-te”.

D’altra banda, l’espai polític només tracta un model de feminitat, ho podem observar per exemple en les campanyes institucionals contra la violència a les dones.

Acaba Birulés amb aquesta reflexió: "I si els progressos obtinguts gràcies a les lluites de les dones en el terreny de les lleis, de les institucions o dels costums dintre de les nostres societats occidentals segueixen semblant tan fràgils i segueixen estant tan constantment amenaçats, és perquè no ha tingut lloc una transformació concomitant en l'ordre de la llibertat (del simbòlic) que hagi contribuït a la seva consolidació. No s'han inscrit en el més profund de la constitució de la consciència i del llenguatge."




Verena Stolcke centra la seva intervenció entorn de les tendències del diversos feminismes i en com traduir les nostres relacions. Citant a Nancy Fraser ens fa adonar com les reivindicacions de les lluites per les diferències reemplacen l’interés de classe. S’interroga sobre on ens porta el neoliberalisme i l’individualisme, els problemes de les desigualtats. I com la constatació de les desigualtats desafia la il·lusió de la creixent independència i llibertat de les persones.

Per exemple seria bo fer una anàlisi de la relació de les persones migrants en el món globalitzat. L’estímul de la natalitat, el reconeixement de les dones i les agressions, la violència. Quina relació hi ha?

Altres intervencions de la Taula


Després d’ambdues reflexions, comença el torn d’algunes representats del moviment feminista a Catalunya (la intenció de l’Assemblea és donar veu als temes més urgents), així la companya de TAMAIA ens parla de visibilització i reparació. De com la tasca de visibilitzar la violència contra les dones fa que aquestes hagin perdut espai personal, quan es tracta d’una realitat que ha d’assumir la societat i certament els homes. Aquest col·lectiu constata que el moviment feminista i la solidaritat de xarxes han donat forces respostes en aquesta lluita social i han propiciat la creació d’equips eficients.

Hortènsia Fernandez de Dones i Treballs, denuncia com el capitalisme s’ha aprofitat sempre de la feina de cura que realitzen les dones i creu que és hora que els homes s’incorporin a aquesta tasca de cura de la vida ja que sense ella la vida seria insostenible.

Per a la representant de Dones Migrades, les relacions entre dones migrades ajuden a fer-se més fortes i a créixer. És a dir contribueixen a l’empodarament d’aquestes dones. El treball de la Xarxa de Dones Migrades de tot el món a Catalunya es fa a diferents municipis i s’evidencia també en una jornada lúdica que se celebra el 8 de desembre.

Per a la Marxa Mundial de les Dones és inajornable l’accés de les dones a la política. Com ho és l’articulació del moviment feminista amb d’altres moviments socials.

Cal fer la identificació de les necessitats de les dones tan dins dels moviments socials com en el propi moviment feminista.

S’obre el Debat



Per la lluita per un habitatge digne, contra la violència de gènere (tema exposat per S de les Dones d’Enllaç), per denunciar l’efecte de les religions damunt les dones, etc. Les formes de lluita del feminisme han de canviar per poder donar resposta als problemes d’ara.

Des de Ca la Dona s’opina que cal fer un reconeixement de la feina feta fins ara per moltes dones. Hi ha evidentment un problema de comunicació entre el feminisme i els moviments socials, costa molt que el que diuen les dones sigui conegut per la resta de moviments.

Entre els problemes actuals hi hauria, per Ca la Dona, el dret a decidir sobre el propi cos i malauradament el qüestionament actual que s’està fent des de les dretes del dret a l’avortament.

Entre les intervencions individuals destaquen les de diverses noies o dones joves:

Una opina que malgrat la creació de xarxes, gastem massa energies. Que cal ser conscients que hi ha dones que no són de Ca la Dona, però que també estan en els moviments feministes. I que, en definitiva, avui el lloc del feminisme és en el si dels moviments socials i per les lluites quotidianes.

Una altra noia creu que no hi ha hagut un bon relleu generacional, que no s’ha sabut assegurar la lluita amb la gent jove. No hi ha hagut una transició en el moviment feminista. Aquest és un factor clau pel qual les dones dels moviments socials es declarin feministes.

Una dona jove que es presenta com a lesbiana i feminista demana més marxa al moviment feminista. Protesta per l’accés a la sala de diversos homes quan es tracta d’un espai dins del FSCat per a les dones i es declara astorada pel paper de l’ICD davant l’empresonament de dones que han exercit els seu dret a avortar.

Encara una altra noia opina que un dels problemes greus és la manca de visibilitat del moviment feminista i de les seves lluites. Creu que temes com la soledat, l’autoestima han de ser nous referents i que cal un canvi en les polítiques socials.

Per la Plataforma contra la Violència de Gènere és urgent també la incidència en els moviments socials, la identificació amb els canvis socials i els canvis individuals. Proposen que el 8 de març pugui ser una de les dates on s’exemplifiqui el treball en els moviments socials.

A destacar també d’altres intervencions:

Les contradiccions dels moviments socials en la lluita de les dones. La reproducció d’estereotips del sistema capitalista i patriarcal. (Llum)

Que la solidaritat internacional treballa pel desenvolupament i els drets humans i la pau, però hauria d’incloure el concepte de la cura de la vida en el seus idearis. (Montse)

La necessitat de continuar teixint xarxes amb dones d’arreu del món.

Companyes que han participat en el seminari ‘Una altra forma de relació és possible?’ ens comenten que l’aforament ha estat de 63 dones i 11 homes. Des del moviment feminista hauríem de recolzar i visibilitzar les accions d’aquests homes.

Un altra intervenció denuncia la manca d’espais reals per a les dones i proposa generar un nous espais inter-generacionals. Alhora troba a mancar propostes concretes des dels grups feministes. (Cris)

I finalment la darrera intervenció d’aquesta tercera part de l’Assemblea de Dones del FSCat, on el temps s’escola ràpidament, la fa Carmen Murias, moderadora de la Taula i coordinadora de la Comissió per a l’Assemblea de Dones al FSCat, que recull i destaca la qüestió del relleu generacional i de la manca d’espais. Proposa reflexionar sobre com donar rellevància a les propostes de les dones i organitzar debats cada cert temps. Cara al 8 de Març opina que el dret a l’avortament, el dret a decidir hauran de tornar a ser els lemes de la manifestació i de molts dels actes previstos.










CONCLUSIONS DE L’ASSEMBLEA DE DONES DEL FSCat

Seguint les pautes per a l’Assemblea de Dones del FSCat, Fina Birulés i Verena Stolcke fan un esforç de síntesi per donar forma a les conclusions de tot el que hem dit i proposat entre totes:

- És de comú acord que no hem d’obviar el moment del patriarcat en el marc mundial econòmic i polític.

- Estem d’acord en la necessitat d’establir xarxes entre els grups feministes i els moviments socials.

- Aquestes xarxes són d’empoderament i de relació.

- Hem d’invitar als homes a integrar-se en el treball domèstic.

- Hem de canviar les formes de lluita en relació a les antigues.

- Fem una crítica a les religions monoteistes i al neo-lliberalisme.

- El moviment feminista s’ha organitzat en grups de treball molt específics i aquest fet dificulta la transversalitat.

- Estem d’acord en que cal crear nous espais, però què fem en aquestes espais?

- Constatem les dificultats de comunicació entre les generacions en el moviment feminista.

- Hem de visualitzar la multiplicitat de dimensions de l’experiència de les dones.




per Lina Barber.Presentació del seminari de mitjans alternatius i moviments socials

Taula redona:Els mass mèdia contra el dret a la informació, el nostre poder segrestat. FsCat




Taula: Dardo Gómez, Gualbert Vargas i Carolina Barber. Modera Pablo Gómez.
Foto Elena Riera

La taula redona sobre el poder segrestat de la ciutadania envers la informació va ser defensat pel representant del Sindicat de Periodistes, Dardo Gómez, el qual va afirmar que “la desinformació si que és un arma de destrucció masiva”. Insistint que la mentida és la reiterada vulnerabilització del dret a la informació que té la ciutadania i el que permet als grans mitjans oferir un producte intoxicat, en precaries condicions i gens fidedigne a la realitat. Per al representant del sindicat de Periodistes “els mitjans ja no informen sinó que comuniquen i l’autoregulació és un frau perque els mitjans prefereixen pagar les multes que ajustar-se a la norma establerta”.

El Xavier Giró argumentà el perquè els mitjans no publiquen res que atente contra la dinàmica mercantil en la que es troben. “Els nitxos del mercat els permet produir i diversificar els productes. No obstant, es produeixen unes escletxes d’informació que són les que aprofiten els mitjans de comunicació alternatius per obtenir els seus públics”. Per al Xavier Giró els mitjans no poden publicar res que perjudiqui ni els interessos empresarials ni els dels seus públics. El comprimís entre l’empresa editora i les funcions dels periodistes seria el que permetria tenir una certa vigilància del poder polític, sent conscients que les fonts són persones amb molt de poder i que “per escriure encontra la ma ha d’estar molt segura”.

La representant de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya amb visió de Gènere, Carolina Barber, sintetitzà la seva intervenció en que si bé el dret de la informació és una reivindicació de la ciutadania les dones encara, en el segle 21, estan reivindicant el dret que se les represente en els mitjans com èssers humans i no com a un apèndix de l’home o com un objecte mercantil o la tendència més actual que és a la baixa: “la feminització de qualsevol àmbit o sector sempre està relacionada en la pèrdua de valor del tipus que sigui”. La representant de la XIDPC.CAT preguntà que cóm en el segle XXI als companys periodistes no se´ls hi fa estrany trobar-se en situacions en les que no participen dones i si això no els fa questionar-se el que estan fent. Per acabar proposà la bona utilització del llenguatge en els mitjans per combatre la invisibilització de les dones, la formació en tecnolgies de la informació per no caure de nou en l’alfabetització del col·lectiu femení i per últim va convidar a la premsa alternativa a no reproduir els models sexistes dels grans mitjans de comunicació, “on les dones sempre estan en funció de.. i mai són les protagonistes dels seus sabers ancestrals com són les economies familiars » . La ponent lamentà que les dones estiguin de moda com a producte de mercat i reivindicà que quan es parla del que a les dones els interessa, no es tracta de parlar de sexualitat reproductiva, cosmètics o modelets de vestir : « Es tracta de parlar d’allò que ens interessi com a èssers humans al segle XXI ».

Per últim, intervingué el representant de lÒbservatori Europeu de TV infantil, Gualbert Vargas, que resaltà la necessitat de produir productes específics per a la infància, que transmetin un valors nous i diferents als models actuals. Com a exemple diguè que les empreses de televisió utilitzen la franja protegida de tv per a emetre productes per adults, sense importar-los les conseqüències. El resultat és que els nens les nenes estan asimilant uns models que no són els més adecuats ni per a ells ni per una convivencia amb valors més universals.

Vista aula. Foto Elena Riera

*Dardo Gómez del Sindicat de Periodistes de Catalunya
Pedro Gómez del Secretariat d'Acció Social i Projectes del SPC
Gualbert Vargas de l'Observatori Europeu de Televisió Infantil (OETI)
Lina Barber, periodista de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya i de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya-Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere


per Tona Gusi. 'La sostenibilitat de la vida humana i la feminització de la pobresa'

La sostenibilitat de la vida humana i la feminització de la pobresa

Per Tona Gusi

Seminari Organitzat pel col·lectiu ‘Dones i Treballs’ (Ca la Dona), Col·lectiu Ronda (SCCL)

Hortènsia Fernández en la seva exposició

L’aportació d’aquest seminari, en el debat sobre l’augment actual de la feminització de la pobresa i la cura permanent que han fet sempre les dones de les persones més febles per a la sostenibilitat de la vida humana, ha estat doble ja que ha comptat amb dos col·lectius que hi dediquen molt d’esforç: ‘Dones i Treballs’ (de Ca la Dona) que reflexiona i edita opinió sobre els treballs de les dones, el seu impacte social i el poc reconeixement social que reben; i per altra banda les advocades del Col·lectiu Ronda que es troben cada dia amb la realitat social i la poca protecció jurídica dels sector de dones més afectades.

Els treballs de les Dones, el treball de cura:

Hortènsia Fernández, representant de 'Dones i Treballs' ens diu en la seva presentació:

El treball domèstic familiar, ‘la tasca civilitzadora’ com l’anomenen les feministes italianes, te cura de les relacions familiars afectives i socials, i de la protecció de la vida.

Aquesta feina de sostenibilitat s’evidencia dramàticament després d’una guerra o d’una catàstrofe, quan la societat no ho fa i les dones tiren endavant les societats (‘la recuperació’ que explica Hanna Arendt).

La diferència entre el treball i la labor es pot precisar quan li atorguem a aquest segon terme l’atenció de les necessitats biològiques en el procés biològic de l’ésser humà. El concepte però seria: posar la cura al centre de la vida.

Aquest treball mai ha estat prou reconegut degut a la poca valoració del femení per part del masculí. Si tenim en compte que el treball domèstic és el nexe entre la vida familiar i la producció, forma part de l’ideari social de les contraposicions: humanitat/natura i masculí/femení. Val a dir que actualment, el moviment feminista ja reconeix el valor propi d’aquests treballs.

La migració i la globalització del treball de cura:

Un factor de canvi social en la valoració d’aquest treball ha estat la migració que ha permès comprovar que les dones de rendes baixes han de fer dos treballs, el de fora de casa i el de cura. En canvi les dones de rendes mitjanes traspassen la cura a les immigrants. Podríem parlar ja de ‘la globalització de les feines de cura’. Els treballs de cura són necessaris i imprescindibles i tenen un importantissim paper social ja que no hi ha intervenció pública suficient.

Les advovades del col·lectiu Ronda

La feminització de la pobresa creix pel nombre de dones joves amb fills en situació de pobresa. L’any 2005 foren quasi be el 60% dels casos atesos per Càritas.

L’entrada de dones immigrades que arriben massivament a treballar per a la gent gran i per fer la neteja de les cases, comporten un altre conseqüència global. Deixar la resta de la família al seu país d’origen comporta un fenomen global de repercussió en aquells països. Si per contra porten els fills amb elles també tindrà una repercussió en les països d'arribada.

Si és l’home qui ha vingut abans i reuneix aquí la família per un procés de reagrupament, la dona tindrà el permís de residència, però no el del treball. Això la fa doblement dèbil socialment amb una dependència absoluta del marit.

Feminització de la pobresa, migració i violència masclista:

Les dones migrades viuen unes situacions més crues degudes al fet cultural del país d’ on provenen i que les precedeix i a la seva situació de dependència i de convivència forçada.

En relació amb la violència de gènere, les dones en aquestes situacions o bé no poden accedir a la justícia gratuïta, o temen l’expulsió de l’home que han denunciat , fet que representaria la manca d’ingressos per a ella i els seus fills. O encara pitjor, si la víctima és il·legal es pot arribar a veure expulsada si no hi ha condemna del denunciat.

La manca de sensibilitat dels jutges davant la violència de gènere és un greu problema al nostre país, que encara s’agreuja més quan les dones agredides, les víctimes són d’altres cultures. Se les estigmatitza i acusa de manca de credibilitat ( ja que acostumen a retirar les denuncies degut a la inseguretat que senten i tenen).

I encara que als jutjats el 50% siguin jutgesses, aquesta data no ens garanteix que al jutjat hi hagi una visió de gènere.

Altres formes de feminització de la pobresa al nostre país:

Els sistemes de pensions, i altres compensacions econòmiques, mica a mica es van reduint i els Tribunals de Justícia tendeixen cada cop més a suprimir-los.


per Pilar Gracia Grao. Una altra forma de relació entre homes i dones és possible

per Pilar Gracia Grao

Taula Rodona: “UNA ALTRA FORMA DE RELACIÓ ENTRE DONES I HOMES ÉS POSSIBLE”.

ORGANITZA: PLATAFORMA UNITÀRIA CONTRA LES VIOLÈNCIES DE GÈNERE. Seminari organitzat per la majoria de les 70 entitats de la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere.

Ponents: Begonya Serra, Neus Roca, Oriol Rius i Heinrich Geldschläger

Moderadora: Anna Burgués

Coordinació: Mª Pilar Gracia Grao.

VALORACIÓ QUANTITATIVA:

L´assistència a l’acte va ser de 70 persones (59 dones i 11 homes) de diferents franges d’edat.

VALORACIÓ QUALITATIVA:

Els i les ponents, cada un des de la seva experiència professional, van abordar durant 10 minuts d’intervenció el tema de si era possible una nova relació entre dones i homes. Van coincidir en què darrera de la violència de gènere, tot i sent una problemàtica molt complexa, hi ha la cultura patriarcal que perpetua la desigualtat entre els sexes i genera unes expectatives al voltant del que se suposa què és ser dona i què implica ser home. Així mateix, van coincidir en que per canviar aquests estereotips de gènere i aconseguir un nou model social igualitari basat en el diàleg, el respecte, l’empatia, l’assertivitat i l’alteritat és imprescindible la prevenció i que aquesta passa per l’educació dels nois i noies des de les edats més tempranes i que aquesta intervenció no ha de ser puntual i que ha d’implicar a tots els agents educatius (AMPAS, Professorat i alumnat). Per tant, es va proposar començar la intervenció educativa des de les escoles bressol per tal d’aconseguir generacions amb una tolerància zero a la violència de gènere.

També es va abordar el paper dels mitjans de comunicació que perpetuen tot aquest ideari col.lectiu impregnat de la cultura patriarcal.

Així mateix, en Heinrich va explicar el treball de rehabilitació de homes que porten a IRES, explicant que és un programa voluntari on es treballa amb els homes totes les creences i se’ls ajuda a desenvolupar la seva part afectiva-emocional, a controlar la ira i a adquirir habilitats socials, assertives i empàtiques.

L’exposició dels i de les ponents va posar damunt de la taula una sèrie de qüestions per tal de que el públic hi refexionés i pugués fer les seves aportacions, tot creant un debar enriquidor amb la finalitat d’abordar entre tots i totes la greu problemàtica de la violència de gènere i d’intentar buscar solucions consensuades.

Les intervenciones del públic van ser fluïdes. Les i els assistents van destacar l’interès social de la xerrada per la seva novetat, ja que no és freqüent parlar de les relacions entre dones i homes sota una perspectiva de canvi. Va sorgir el tema de la violència de gènere com a conseqüència del Patriarcat en la societat global d´avui i la necessitat d’unes relacions de parella en termes d’igualtat.

Un dels aspectes que es va destacar és que, malgrat la importància i el gran avenç que ha supossat la LLei Integral, la igualtat real d’oportunitats entre dones i homes i la lluita contra la violència de gènere passa per un canvi de mentalitat i aquest sols és possible amb l’educació de les noves generacions i la re-educació de les generacions actuals, el que implica la realització de tot un treball de creixement personal i l’educació de les emocions. I aquesta és una tasca en la que s’ha d’implicar tota la societat perquè totes i tots som agents socialitzadors i, per tant, educatius i preventius.

Així mateix es va parlar de la importància dels mitjans de comunicació a l’hora d’abordar el tema de la violència de gènere i la necessitat de regular l’emissió de certs anuncis publicitaris i programes que perpetuen els estereotips de gènere.

VALORACIÓ GLOBAL:

Per tot el que s’ha exposat, la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere considera que aquestes xerrades serveixen com a punt de partida de totes les tasques que queden per a dur a terme, en el sentit de treballar junts dones i homes per a aconseguir un canvi en les nostres relacions d’una manera més igualitària, per la via de la prevenció en la violència de gènere.

Així mateix, insistim en la idea de que les intervencions puntuals de concienciació ciutadana són necessàries perquè és com sembrar una primera llavor, tot creant una fisura en el pensament en la mesura en que s’aporta una mirada crítica de la societat que pretén crear un dubte raonable, primer pas necessari per iniciar el canvi, però que és imprescindible no quedar-nos en les actuacions puntuals, sinó que aquesta concienciació i sensibilització és quelcom que s’ha de fer dia a dia.

PLATAFORMA UNITÀRIA CONTRA LES VIOLÈNCIES DE GÈNERE


per Rosa Pelayo.'De-genera’t-Allibera’t o...'

De-genera’t-Allibera’t o la deconstrucció d’uns models socials per gaudir del propi cos lliurement.

per Rosa Pelayo

Va ser realment un taller interessantíssim, organitzat pel Col∙lectiu Gai, on els assistents eren gent oberta, amb ganes d’aprendre, de desfer-se de prejudicis i dels rols socials actuals sobre com s’ha de comportar un home i com ho ha de fer una dona.

El taller estava orientat a deconstruir els rols socials actuals home-dona, a trencar definitivament amb les discriminacions socials de qualsevol mena. Per aconseguir aquests objectius, vam fer uns tallers per prendre consciència de la realitat i de la complexitat de les persones i reeducar el nostre model de pensament i acceptar la diversitat de la gent en tots els camps.

Primer vam fer una fila en funció de la nostra alçada. En una punta el més alt i a l’altra el més baix. A davant de la persona més baixa hi van posar un paper amb el número 1, unes persones més enllà, un paper amb el número 2, passada la meitat de la fila, el número 3, unes quantes persones més enllà, el 4 i davant de la persona més alta, el 5. Això ens va servir per saber què és un fal∙lòmetre i perquè el fan servir. I per tant, per fer la primera divisió entre homes i dones. El fal∙lòmetre és un aparell que s’utilitza per diferenciar el sexe de les persones ja abans de néixer, a través del que es veu a les ecografies. Si detecten una massa de carn entre les cames que medeix més de 2’5 cm, es determina que allò és un penis i per tant, que el fetus en qüestió és nen. Si aquesta porció de carn és inferior a 0’8 cm es determina que equival a un clítoris i per tant, el fetus que s’està formant és nena. El dilema social actual ve quan ens trobem amb una sèrie de casos en què la peça de carn que s’evalua amb el fal∙lòmetre medeix entre 0’8 i 2’5 cm. Llavors no equival a cap dels dos sexes reconeguts. Què passa amb aquesta gent? Que només néixer o durant la infantesa o pubertat, els metges, amb el permís dels pares, ja que qui està entre aquestes dues xifres és menor i no se’l deixa decidir sobre la seva persona, els metges, com deia, tallen aquesta porció per tal que s’assembli el més possible a un clítoris o miren d’allargar-lo i adaptar-lo perque s’ajusti al que anomenem penis, depenent de la mida que tingui. Sobre el que cal prendre consciència és com se sent aquesta gent i tenir clar que se’ls ubica en un dels dos sexes que es reconeixen socialment però sense demanar-los la seva opinió ni els seus sentiments ni com se senten millor. I fa pal∙lès que el model social actual que reconeix homes i dones no s’adapta prou a la realitat ja que hi ha gent que té unes característiques que no es tenen en compte i que sí que reconeix l’encasellament com a home o com a dona i com s’ha de respondre en funció del que ets.

Després, i seguint estant a la fila vam fer un segon taller per fer-nos pensar i trencar tabús i discriminacions. Els organitzadors anaven dient unes frases i tota la gent que se sentia identificada amb allò havia de sortir de la fila i fer un pas endavant o enrere, depenent del cas, per tal de diferenciar opcions, cada vegada que estaven d’acord amb el que acabaven de dir de manera que s’anessin formant conjunts d’una o més persones i fer-nos adonar de la immensa quantitat de diversitat que existeix. Primer van fer un pas endavant les dones a qui li agraden les dones, després un segon pas endavant, les que són bisexuals, després un pas enrere els que són transsexuals, després un pas endavant a l’esquerra a qui li agradi el sado-massoquisme, un pas endavant, cap al centre a qui li agradin les persones més grans que ell/a i un pas a la dreta a qui li agradi la gent més jove, un pas cap un costat a qui li agradi fer trios, . . . La segona versió va ser fer grups en funció de si pagaves hipoteca, si ets anarquista, ecologista, si vius amb els pares, si vas a missa, . . . vam comprovar dues coses: la primera, és que no només es poden fer discriminacions/separacions en funció de l’opció sexual, sinó també en funció de l’opció política, el modus vivendi, religió, . . . i la segona, que no només estàs d’acord o t’agrada una sola opció, sinó que formes part de diferents conjunts: el d’anarquistes i el d’ecologistes, el d’ecologistes i el dels que paguen hipoteca, els de missa diària i pagament d’hipoteca o lloguer, que ets lesbiana i t’agraden les dones més grans que tu i fer trios, que ets transsexual, t’agraden més joves i t’agrada muntar orgies, que t’agrada el sado-massoquisme i ets heterosexual, etc.


El tercer taller era jugar per grups a un joc que podríem definir com una versió nova a favor de l’homosexualitat del joc de l’oca, amb els canvis pertinents. Vam numerar els grups i per ordre tiràvem el dau. De vegades quèiem en una casella on hi havia una foto, relacionada amb el poder econòmic o amb l’església, o la presó, i llavors et feien una pregunta tipus test i segons la resposta, avançaves o bé retrocedies una casella. Si a la casella on anaves a parar no hi havia foto, tampoc hi havia pregunta. També hi havia dues caselles amb la bandera multicolor amb una escala que les comunicava. Les preguntes també anaven destinades a fer pensar i trencar tabús, idees preestablertes i idees apreses per educació social. Com a exemple de les preguntes: Ets un noi gai que surt de festa amb una amiga. Arribeu a un local per gais i a ella no la deixen passar perque és una noia. Què fas? A. Li dius a la teva amiga que ja la trucaràs per quedar un altre dia i entres al bar. B. La teva amiga i tu marxeu a un altre bar. El grup va respondre l’opció B per solidaritzar-se amb l’amiga. Doncs tot i estar molt bé solidaritzar-se amb l’amiga perquè l’estan discriminant, van haver de retrocedir una casella perquè hauria estat millor una tercera opció que no havien dit i que ningú s’havia plantejat que podien plantejar. La tercera opció era muntar-li un pollo al goril∙la que tenen a la porta per encarregar-se de la seguretat per discriminar a la teva amiga que és tolerant amb tu , t’accepta tal com ets i fins i tot va de festa amb tu.

Es va crear un ambient distès, ple de complicitat i companyonia. Vam gaudir molt amb les activitats alhora que vam riure molt i vam ampliar la nostra mentalitat. Vam sortir sent millors persones.

Per acabar, vam fer un llistat amb les coses que ens agrada que ens facin i les coses que ens agrada fer a la persona amb la qual te’n vas al llit però que no tingui a veure amb els genitals. Van sortir moltes opcions diferents: qui li agrada llepar i ser llepat, a molts els agrada que els acariciïn i petonegin el coll, a d’altres els agrada que els mosseguin les orelles, a d’altres que els mosseguin els mugrons, a d’altres, cridar de plaer, a d’altres acariciar l’esquena, . . .

Va finalitzar la sessió un home del Col∙lectiu Gai, que com hem comentat, és qui organitzava l’acte, parlant del que havien volgut transmetre a tots els participants: que gaudim del propi cos, que obrim el cap a noves idees i maneres de fer, a ser més tolerants cada vegada, a entendre les diferents opcions, ja que cada persona és molt complexa i no la podem jutjar per la seva opció sexual, les seves idees polítiques, el color de la seva pell, per la seva manera de viure, sinó que estem formats per moltes facetes i coincidim més del que ens han ensenyat amb els models establerts, que estan a favor de compartimentar-nos. Per tant, cal aprendre a gaudir de la pròpia opció i així aprendre que tothom és lliure i donar llibertat als altres, perquè cadascú es manifesti obertament com millor li sembli. Només podrem avançar quan entenguem que totes les opcions són tan importants i vàlides com la nostra, per molt diferents que siguin. Sense donar igualtat a la diferència no avançarem com a éssers humans, i com a conseqüència, tampoc ho farem com a societat. I es mantindran totes les discriminacions. Cal desfer les discriminacions i els tabús per viure amb llibertat. La igualtat de la diferència és una consciència, i amb tallers com aquest, l’assolirem!!!!!!!!!!!!!!!!


dimecres, 30 de gener del 2008

per Montse G. Sosa. 'Baixos salaris, delocalitzacions...'

BAIXOS SALARIS DESLOCALITZACIONS, ACOMIADAMENTS I PACTE SOCIAL.

per Monte G. Sosa

En aquest seminari es va informar i debatre sobre les darreres lluites dels treballadors de varies empreses “en crisi”. Algunes d’aquestes lluites amb més de 2 anys de durada com el cas de la SEAT o la Telefònica.

Una de les conclusions més clares que els treballadors/as d’aquest col·lectiu han comprovat al llarg d’aquest temps és que “les crisis” han estat un gran frau. Les empreses sempre han proposta acomiadaments i pre-jubilacions per a treballadors i treballadores que han destacat per la seva acció sindical i/o amb més antiguitat. Aquestes crisis només responien a la voluntat de “depurar” i abaratir els costos salarials amb nous contractes precaris.

En el seminari també es va destacar però els aspectes positius d’aquesta llarga lluita: després de tot aquest temps, les treballadores i els treballadors han adquirit una experiència única, alhora que han tingut molt de temps per pensar i elaborar les seves estratègies.

Només una dada; a L’hospital Clínic durant l’any 2007 es van contabilitzar 3000 persones treballant i 21000 contractes.

Referent a la deslocalització, es va mostrar com aquest fet no és només entre diferents estats o països, sinó també a nivell local: empreses del territori català que canvien de localització dins el mateix territori per interessos amb empreses immobiliàries.

dilluns, 28 de gener del 2008

per Francina G. Rosell. 'Venim d'un silenci...al FSCat'



CATORZEDABRIL, presenta


VENIM D'UN SILENCI

Espectacle teatral sobre la negra nit del
franquisme


Què demanen quan anem al teatre? Si penseu com jo i us agrada vibrar,
no deixeu escapar aquest treball, on no hi han "estrelles", totes són
de veritat.
Les meves emocions van sortir per la pell nua: rialles, plors, penes,
alegríes...............i fins i tot vaig cantar, i no va ploure!


Gràcies als Lucchetti, Aloy i Camarzana per fer-me gaudir d'aquest
espectacle, imprescindible diría jo per a les i els de totes les generacions.

francina g. rosell

per Mony Monell. 'Repensar la política'



A l’aula “Repensar
la política en l’era dels moviments i las xarxes” dins el Forum Social Català també es van assenyalar reptes. Un d’ells, la necessitat de cohesió per frenar el G8 i el replantejar-se com ser efectius. “Ha arribat un moment que la raó ja no mobilitza”. Un dels grans problemes dels moviments socials ha estat la dificultat per crear una estructura referent en el tems ja que aquests “han estat com bolets que han sortit i desaparegut en situacions molt puntuals”¿Quines són les pases per assolir una societat més justa?: ¿S’ha de prendre el poder? ¿S’ha de presionar per canviar? Són algunes de les preguntes que es fan avui els moviments alternatius. Hi ha la certesa que la democràcia només és una forma per seleccionar les èlites, i que per el camí s’ha perdut tota la força; s’ha de repensar la política davant les seves moltes cotradiccions; reconstruir la política local i global, treballant en xarxa d’una manera més horitzontal. L’impacte d’Internet ha estat cabdal per les noves formes organitzatives però no sempre s’utilitza aquesta eina prou bé.

A fi de fer més petita l’escletxa que hi ha entre els polítics i els ciutadans, la Plataforma per la Responsabilitat Política (respolis) l’any 2006 va llançar a Catalunya la campanya “Polítics o compliu o marxeu” que permet revocar el mandat dels responsables polítics que no compleixen amb unes promeses electorals subscrites abans de les eleccions i sortides de propostes de la ciutadania. Una altra de les campanyes de respolis ha estat sobre els sous dels polítics. Amdues iniciatives són un exemple de democràcia participativa i s’han dut a terme gairebé només a través d’Internet.


per Juana Maria Ibarra. 'Mass media y medios alternativos'

I FORUM SOCIAL CATALÀ.OTRO MUNDO YA ES POSIBLE

MASS MEDIA Y MEDIOS ALTERNATIVOS

La falta de visibilidad del movimiento social, la dispersión de los medios alternativos y la imposibilidad de llegar a más sectores de la población, fueron algunos puntos de debate en el I Foro Social Catalán celebrado en Barcelona.

¿Cómo hacer para llegar a la opinión de la gente? Quizá ocupando un espacio de pluralidad, cambiando el lenguaje, haciéndolo más comprensible pero con un discurso diferente a los grandes medios y aunque con un lenguaje comprometido y de izquierda pero con ideas claras para que el mensaje se entienda.

En países como Italia, Francia Reino Unido, existen medios alternativos de mucha calidad con un nivel informativo y opiniones muy importantes, algunos que pertenecen a partidos políticos y otros independientes que tienen gran repercusión entre la población. Esto viene a avalar de que otra comunicación es posible.

BUSCANDO FORMAS Y OBJETIVOS

En España y en Cataluña en particular existen medios alternativos de radio, televisión, periódicos y revistas, incluso publicaciones digitales, éstas últimas algunas de gran calidad y solo las consultan el 1,3% de la población.

Para que el esfuerzo sea compensado es necesario encontrar mecanismos y crear objetivos para compartir espacios comunes, para que no se pierdan los esfuerzos ni los espacios ganados.

Algunas de las propuestas fue la creación de una gran y única agencia de noticias para medios alternativos.

Asimismo, se ha decidido impulsor dentro del Foro un foro de trabajo de la comunicación para intentar, por un lado, influir más en los mass media y, por otro, mejorar la capacidad de difusión de los medios alternativos y hacerlos más próximos a las organizaciones sociales.

Con ese objetivo se habilitará la dirección de correo comunicacio@forumsocialcatala.cat para que entren en contacto con el Foro todas las órganizaciones que estén trabajando en la difusión y denuncia de los problemas sociales.

per Mony Monell. 'Banca ética'

L’aula “Per un sistema de finances ètiques, solidàries i alternatives” dins el Forum Social Català va posar sobre la taula el gran repte que suposa la banca ètica, cooperativa i solidària per consolidar una societat més justa. Els crèdits a “persones fràgils” que no tenen accés a la banca tradicional és la base d’aquesta “intermediació financera al servei de la justícia”. Això suposa donar suport a projectes socials, medioambientals, culturals i humanitaris alhora que ofereix a l’estalviador la possibilitat d’una inversió responsable.

Un dels principis del projecte és inserir-se sobre el sistema de garantia de l’Estat i establir el sistema d’interessos mitjançant assemblea i no en base a incomprensibles Euribors. Entre els seus objectius està el de créixer en red allà on ho demani la societat civil per poder ser una veritable alternativa del sistema neoliberal i arribar a la creació d’una banca ètica mundial. A Europa ja han tingut lloc diverses aproximacions dins de la banca ètica.

Entre aquestes entitats d’economia social, el COOP57 que des de fa 2 mesos ja té els estatuts i opera només a diferents autonomies del nostre país, i el Projecte Fiare, nascut a Euskadi i que desde el 2005 ha desplegat un pla d’expansió territorial. Ha fet operacions al Sud i el proper 29 i 30 inaugurarà el Projecte a Catalunya.

Aquests bancs “per a la ciutadania” són una autèntica esperança també per a les dones.


per Lídia Vilalta. "L’alimentació quilomètrica i el petroaliments."

L’alimentació quilomètrica i el petroaliments

Diferents grups i organitzacions socials (1) van oferir aquesta xerrada - debat, presentada col·lectivament i entorn a moltes idees - imatges. Com que aquí no es té aquest recurs, resumiré algunes de les seves reflexions per intentar arribar a les mateixes conclussions. Per començar, un parell de les dades que ens van oferir:


* Als Estats Units, el 40% dels aliments que van a les escombreries, no han passat per cap estomac, quan encara hi ha milers persones al món que passen fam o, fins i tot, es moren de gana i desnutrició.


* Al Nord, generem una mitjana de 62kgs de deixalles per habitant/dia, quan hi ha moltes persones al Sud que no tenen rés mès que un sostre fet amb deixalles.


La idea fonamental de tots els organitzadors era introduir-nos el terme decreixement, com una manera de començar a sortir d'aquesta dinàmica d'esquilmació i destrucció de la terra i dels seus recursos que genera el nostre model de desenvolupament.


1. Tot el procès productiu dels aliments és petroli


Des de les llavors (intensives per la Revolució Verda, o transgèniques per la revolució tecnològica), passant pel transport masiu (amb camions o avions, que venen de tot arreu del món, perquè és barat) i la despesa energètica pel model d'empaquetat i distribució utilitzat pels supers o hipermercats, punt final de la cadena de l'agroproducció, tot és petroli.

Com també ho són els residus, l'últim pas de la cadena, encara que se'n geneeren en cada un dels de l'elaboració del producte.


2. Tots els elements del procès, ja son una mercaderia




L'aigua, privatitzada per fer-ne, moltes vegades un ús abusiu o ilegítim.
La terra
expropiada al pagés per a la producció intensiva dels latifundis o l'agroindustria alimentària, o per construir zones residencials - turístiques masificades.


Aixó origina l’expulsió dels camperols, genera la deforestació del territori perquè es tallen arbres per poder ampliar els cultius i es contamina amb pesticides, o per poder construir quantitat de vivendas en llocs inhòspits, que no tenen aigua.

Tot plegat erosiona el sòl i ens aboca a la desertització.

Al marge de fer inviable la sobirania alimentària dels camperols i pressionar les ciutats amb la desruralització.


3. Tot ho convertim en contaminació i en morts



La indústria de l’automòbil és bàsica en el model capitalista de producció i consum.

Aquest model necessita de grans infraestructures viaries o aeroportuàries de transport, que consumeixen molta energia i generen massa contaminació, una de les arrels del canvi climàtic.

Els accidents de cotxe son una de les primeres causes de mort en el Nord.

I l'alternativa que el sistema proposa, els agrocombustibles, no són biocombustibles.


*Potencien l'agroindustria, perquè vinculen a la industria petrolera amb els agroproductors (l'associació British Petroleum i Dupont, ja en són un primer exemple).


*Tenen mès despesa energètica, pel transport dels seus grans projectes: hidro-vias en llargs rius de l’Amèrica Llatina i en noves carreteres a l’Amazonia.


4. Tot queda, al final, en mans dels mateixos



Las grans corporacions donen suport a aquest nou model energètic, alhora que amplien els seus vincles amb les petroleres.

Els agrocombustibles ès converteixen en un instrument per perllongar la vida útil d’aquest model capitalista, depredador i despilfarrador.

En conseqüència, si no s’acaba amb el capitalisme, o es fa una impossible desconexió total, l’alternativa, passa per anar pensant cóm es podra aplicar aquesta idea de decreixement i, mentrestant, anar fent petits passos a nivell individual i en el día a dia i difundir aquests criteris en les lluites colectives:

*Fer un ús raonable i eficient de l’aigua, mentre’s n’exigim a les autoritats el seu ús públic amb control social.

*Menjar més saludable i natural que serà alhora un estalvi energètic en la pròpia salud i potenciar que ho fassin a les escoles.

*Revaloritzar la producció agraria local i rebutjar els productes alimentaris que no siguin de temporada. Comprar, per tant, directament als pagessos dels mercats, o les cooperatives de consum, que cultiven els productes de manera tradicional.

*Reduïr el consum, o fer un autoconsum més responsable: evitar els productes empaquetats i desterrar els plàstics.

*Fer la transició personal per poder aplicar el lema: Supermercats, No, gracies.

*Aplicar les 3R als Residus: Reduïr, Reutilitzar i Reciclar-los, i allargar la vida útil a tots els productes.

*Incidir en mesures legislatives que fomentin tots aquests criteris.

*Donar suport a totes les iniciatives que defensin la biodiversitat i la sobirania alimentària i rebutjin l’ús especulatiu de la terra, arreu del món.

LÍDIA VILALTA



[1] Observatori del Deute / Veterinaris Sense Fronteres / Xarxa de Consum Solidari (Campanya ‘No et mengis el Món’) / Entesa pel decreixement / Observatori DESC / Entrepobles / Enginyeria sensa Fronteres / Revista Ecologia Politica


per Montse G. Sosa. 'El saqueig d'allò comú mitjançant els paradisos fiscals'

EL SAQUEIG D’ALLÓ COMÚ MITJANÇANT ELS PARADISOS FISCALS

per Montse G. Sosa.

Lluny de ser avorrit, aquest taller va ser una interessant explicació sobre els fluxos de capital i les transaccions financeres, que ens van oferir els membres d´ATTAC Catalunya.

Aquesta associació proposa, des de fa ja uns anys, l’aplicació de la tasa tobin;

Un impost sobre el flux de capitals arreu del món i que va ser proposat per l’economista James Tobin l’any 1971 i que va ser recuperada per l’ Ignasi Remonet el 1998.

Consisteix en pagar un impost cada vegada que es produeix una operació de canvi entre divises. Aquest impost es proposa que sigui baix, al voltant del 0,1%, per penalitzar només les operacions purament especulatives d’anada i tornada i en molt poc temps entre monedes.

Els ingressos derivats d’ aquest impost, serien destinats a combatre la fam mundial.

Es calcula que el moviment mundial de divises es mou al voltant de

2 .000.000.000.000 (2 bilions) de ptes. diàries, dels quals el 95% son pura especulació. Per poder imaginar que vol dir això, si és que ens és possible, si poséssim aquesta quantitat en bitllets de $ un sobre l ‘altre, tindrien una alçada de 40 vegades l’abarset.. CADA DIA !!!!!!

Naturalment, molts d’aquets diners van a parar a paradisos fiscals.

La aplicació de la Tasa Tobin , per ser eficaç, ha de ser articulada amb altres mesures que estan relacionades amb la gran especulació de capitals financers: la lluita contra els paradisos fiscals i l’anulació del deute extern (etern) dels països més empobrits.

Els paradisos fiscals contribueixen a la pèrdua de renda, i per tant, a l’ empobriment dels països més pobres.

En aquest punt quedava ben clar el per què de l’enunciat del seminari; Aquestes enormes quantitats són de diners públics i per tant podem parlar d’un saqueig.