Taula redona:Els mass mèdia contra el dret a la informació, el nostre poder segrestat. FsCat
Taula: Dardo Gómez, Gualbert Vargas i Carolina Barber. Modera Pablo Gómez.
Foto Elena Riera
La taula redona sobre el poder segrestat de la ciutadania envers la informació va ser defensat pel representant del Sindicat de Periodistes, Dardo Gómez, el qual va afirmar que “la desinformació si que és un arma de destrucció masiva”. Insistint que la mentida és la reiterada vulnerabilització del dret a la informació que té la ciutadania i el que permet als grans mitjans oferir un producte intoxicat, en precaries condicions i gens fidedigne a la realitat. Per al representant del sindicat de Periodistes “els mitjans ja no informen sinó que comuniquen i l’autoregulació és un frau perque els mitjans prefereixen pagar les multes que ajustar-se a la norma establerta”.
El Xavier Giró argumentà el perquè els mitjans no publiquen res que atente contra la dinàmica mercantil en la que es troben. “Els nitxos del mercat els permet produir i diversificar els productes. No obstant, es produeixen unes escletxes d’informació que són les que aprofiten els mitjans de comunicació alternatius per obtenir els seus públics”. Per al Xavier Giró els mitjans no poden publicar res que perjudiqui ni els interessos empresarials ni els dels seus públics. El comprimís entre l’empresa editora i les funcions dels periodistes seria el que permetria tenir una certa vigilància del poder polític, sent conscients que les fonts són persones amb molt de poder i que “per escriure encontra la ma ha d’estar molt segura”.
La representant de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya amb visió de Gènere, Carolina Barber, sintetitzà la seva intervenció en que si bé el dret de la informació és una reivindicació de la ciutadania les dones encara, en el segle 21, estan reivindicant el dret que se les represente en els mitjans com èssers humans i no com a un apèndix de l’home o com un objecte mercantil o la tendència més actual que és a la baixa: “la feminització de qualsevol àmbit o sector sempre està relacionada en la pèrdua de valor del tipus que sigui”. La representant de la XIDPC.CAT preguntà que cóm en el segle XXI als companys periodistes no se´ls hi fa estrany trobar-se en situacions en les que no participen dones i si això no els fa questionar-se el que estan fent. Per acabar proposà la bona utilització del llenguatge en els mitjans per combatre la invisibilització de les dones, la formació en tecnolgies de la informació per no caure de nou en l’alfabetització del col·lectiu femení i per últim va convidar a la premsa alternativa a no reproduir els models sexistes dels grans mitjans de comunicació, “on les dones sempre estan en funció de.. i mai són les protagonistes dels seus sabers ancestrals com són les economies familiars » . La ponent lamentà que les dones estiguin de moda com a producte de mercat i reivindicà que quan es parla del que a les dones els interessa, no es tracta de parlar de sexualitat reproductiva, cosmètics o modelets de vestir : « Es tracta de parlar d’allò que ens interessi com a èssers humans al segle XXI ».
Per últim, intervingué el representant de lÒbservatori Europeu de TV infantil, Gualbert Vargas, que resaltà la necessitat de produir productes específics per a la infància, que transmetin un valors nous i diferents als models actuals. Com a exemple diguè que les empreses de televisió utilitzen la franja protegida de tv per a emetre productes per adults, sense importar-los les conseqüències. El resultat és que els nens les nenes estan asimilant uns models que no són els més adecuats ni per a ells ni per una convivencia amb valors més universals.
Vista aula. Foto Elena Riera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada