per Tona Gusi. Assemblea de Dones al Fòrum Social Català

ASSEMBLEA DE DONES al Fòrum Social Català

per Tona Gusi

El feminisme i els moviments de dones davant les noves i velles estratègies del patriarcat en temps de la globalització capitalista: lluites, estratègies i campanyes comunes.

Fina Birulés i Verena Stolcke van ser les encarregades d’obrir aquesta Assemblea de Dones al FSCat que es va celebrar amb la voluntat de tenir un espai comú per a totes les dones que volguessin compartir un debat sobre el moment actual del feminisme al món i al nostre país, a banda de l’assistència i participació transversal als diferents seminaris i tallers del Fòrum.

Aquest espai propi també va ser reivindicat amb un temps únic a l’organització del Fòrum, però les moltes activitats programades ho van impedir. Per tant es pot haver donant els cas de companyes que estiguessin treballant en un altre seminari mentre se celebrava l’Assemblea.

Malgrat aquesta dificultat l’Assemblea va acollir unes 200 dones a la Capella de la Universitat. El format escollit per a la celebració d’aquesta assemblea fou: unes intervencions de la filòsofa Fina Birulés i de l’antropòloga Verena Stolcke; intervencions posteriors de diversos col·lectius de dones; obertura del debat a l’Assemblea i finalment, Fina Birulés i Verena Stolcke, amb mèrit per la seva capacitat de síntesi, van donar forma a les conclusions.

Introducció

Així de contundent començava a parlar Fina Birulés: Sembla que la creació i l’acció de les dones són particulars i no són capaces d’introduir modificacions estructurals al món.

Les dones practiquem la política de les relacions, les xarxes, i l’autoria la guanyem a través del reconeixement de la dependència i de la vulnerabilitat.

En política estem fetes de les relacions amb els altres i ens tornem iguals gràcies a atorgar-nos drets i reconeixement. Ara be, la igualtat no es pas igual a la homogeneïtat. Hannah Arendt fa servir la metàfora de persones assegudes en una taula (“la taula –diu- reuneix tant com separa” ): la vida pública compartida no és igual a una vida homogènia. Per a Arendt justament “ser lliure és la possibilitat de singularitzar-te”.

D’altra banda, l’espai polític només tracta un model de feminitat, ho podem observar per exemple en les campanyes institucionals contra la violència a les dones.

Acaba Birulés amb aquesta reflexió: "I si els progressos obtinguts gràcies a les lluites de les dones en el terreny de les lleis, de les institucions o dels costums dintre de les nostres societats occidentals segueixen semblant tan fràgils i segueixen estant tan constantment amenaçats, és perquè no ha tingut lloc una transformació concomitant en l'ordre de la llibertat (del simbòlic) que hagi contribuït a la seva consolidació. No s'han inscrit en el més profund de la constitució de la consciència i del llenguatge."

Verena Stolcke centra la seva intervenció entorn de les tendències del diversos feminismes i en com traduir les nostres relacions. Citant a Nancy Fraser ens fa adonar com les reivindicacions de les lluites per les diferències reemplacen l’interés de classe. S’interroga sobre on ens porta el neoliberalisme i l’individualisme, els problemes de les desigualtats. I com la constatació de les desigualtats desafia la il·lusió de la creixent independència i llibertat de les persones.

Per exemple seria bo fer una anàlisi de la relació de les persones migrants en el món globalitzat. L’estímul de la natalitat, el reconeixement de les dones i les agressions, la violència. Quina relació hi ha?

Altres intervencions de la Taula

Després d’ambdues reflexions, comença el torn d’algunes representats del moviment feminista a Catalunya (la intenció de l’Assemblea és donar veu als temes més urgents), així la companya de TAMAIA ens parla de visibilització i reparació. De com la tasca de visibilitzar la violència contra les dones fa que aquestes hagin perdut espai personal, quan es tracta d’una realitat que ha d’assumir la societat i certament els homes. Aquest col·lectiu constata que el moviment feminista i la solidaritat de xarxes han donat forces respostes en aquesta lluita social i han propiciat la creació d’equips eficients.

Hortènsia Fernandez de Dones i Treballs, denuncia com el capitalisme s’ha aprofitat sempre de la feina de cura que realitzen les dones i creu que és hora que els homes s’incorporin a aquesta tasca de cura de la vida ja que sense ella la vida seria insostenible.

Per a la representant de Dones Migrades, les relacions entre dones migrades ajuden a fer-se més fortes i a créixer. És a dir contribueixen a l’empodarament d’aquestes dones. El treball de la Xarxa de Dones Migrades de tot el món a Catalunya es fa a diferents municipis i s’evidencia també en una jornada lúdica que se celebra el 8 de desembre.

Per a la Marxa Mundial de les Dones és inajornable l’accés de les dones a la política. Com ho és l’articulació del moviment feminista amb d’altres moviments socials.

Cal fer la identificació de les necessitats de les dones tan dins dels moviments socials com en el propi moviment feminista.

S’obre el Debat

Per la lluita per un habitatge digne, contra la violència de gènere (tema exposat per S de les Dones d’Enllaç), per denunciar l’efecte de les religions damunt les dones, etc. Les formes de lluita del feminisme han de canviar per poder donar resposta als problemes d’ara.

Des de Ca la Dona s’opina que cal fer un reconeixement de la feina feta fins ara per moltes dones. Hi ha evidentment un problema de comunicació entre el feminisme i els moviments socials, costa molt que el que diuen les dones sigui conegut per la resta de moviments.

Entre els problemes actuals hi hauria, per Ca la Dona, el dret a decidir sobre el propi cos i malauradament el qüestionament actual que s’està fent des de les dretes del dret a l’avortament.

Entre les intervencions individuals destaquen les de diverses noies o dones joves:

Una opina que malgrat la creació de xarxes, gastem massa energies. Que cal ser conscients que hi ha dones que no són de Ca la Dona, però que també estan en els moviments feministes. I que, en definitiva, avui el lloc del feminisme és en el si dels moviments socials i per les lluites quotidianes.

Una altra noia creu que no hi ha hagut un bon relleu generacional, que no s’ha sabut assegurar la lluita amb la gent jove. No hi ha hagut una transició en el moviment feminista. Aquest és un factor clau pel qual les dones dels moviments socials es declarin feministes.

Una dona jove que es presenta com a lesbiana i feminista demana més marxa al moviment feminista. Protesta per l’accés a la sala de diversos homes quan es tracta d’un espai dins del FSCat per a les dones i es declara astorada pel paper de l’ICD davant l’empresonament de dones que han exercit els seu dret a avortar.

Encara una altra noia opina que un dels problemes greus és la manca de visibilitat del moviment feminista i de les seves lluites. Creu que temes com la soledat, l’autoestima han de ser nous referents i que cal un canvi en les polítiques socials.

Per la Plataforma contra la Violència de Gènere és urgent també la incidència en els moviments socials, la identificació amb els canvis socials i els canvis individuals. Proposen que el 8 de març pugui ser una de les dates on s’exemplifiqui el treball en els moviments socials.

A destacar també d’altres intervencions:

Les contradiccions dels moviments socials en la lluita de les dones. La reproducció d’estereotips del sistema capitalista i patriarcal. (Llum)

Que la solidaritat internacional treballa pel desenvolupament i els drets humans i la pau, però hauria d’incloure el concepte de la cura de la vida en el seus idearis. (Montse)

La necessitat de continuar teixint xarxes amb dones d’arreu del món.

Companyes que han participat en el seminari ‘Una altra forma de relació és possible?’ ens comenten que l’aforament ha estat de 63 dones i 11 homes. Des del moviment feminista hauríem de recolzar i visibilitzar les accions d’aquests homes.

Un altra intervenció denuncia la manca d’espais reals per a les dones i proposa generar un nous espais inter-generacionals. Alhora troba a mancar propostes concretes des dels grups feministes. (Cris)

I finalment la darrera intervenció d’aquesta tercera part de l’Assemblea de Dones del FSCat, on el temps s’escola ràpidament, la fa Carmen Murias, moderadora de la Taula i coordinadora de la Comissió per a l’Assemblea de Dones al FSCat, que recull i destaca la qüestió del relleu generacional i de la manca d’espais. Proposa reflexionar sobre com donar rellevància a les propostes de les dones i organitzar debats cada cert temps. Cara al 8 de Març opina que el dret a l’avortament, el dret a decidir hauran de tornar a ser els lemes de la manifestació i de molts dels actes previstos.

CONCLUSIONS DE L’ASSEMBLEA DE DONES DEL FSCat

Seguint les pautes per a l’Assemblea de Dones del FSCat, Fina Birulés i Verena Stolcke fan un esforç de síntesi per donar forma a les conclusions de tot el que hem dit i proposat entre totes:

- És de comú acord que no hem d’obviar el moment del patriarcat en el marc mundial econòmic i polític.

- Estem d’acord en la necessitat d’establir xarxes entre els grups feministes i els moviments socials.

- Aquestes xarxes són d’empoderament i de relació.

- Hem d’invitar als homes a integrar-se en el treball domèstic.

- Hem de canviar les formes de lluita en relació a les antigues.

- Fem una crítica a les religions monoteistes i al neo-lliberalisme.

- El moviment feminista s’ha organitzat en grups de treball molt específics i aquest fet dificulta la transversalitat.

- Estem d’acord en que cal crear nous espais, però què fem en aquestes espais?

- Constatem les dificultats de comunicació entre les generacions en el moviment feminista.

- Hem de visualitzar la multiplicitat de dimensions de l’experiència de les dones.