per Tona Gusi. Cooperació amb perspectiva de Gènere

La igualtat és de justícia: per una cooperació amb perspectiva de gènere

Seminari organitzat per Ajuda en Acció, Intered i Federació Catalana d'ONG per al Desenvolupament ( Comissió de Gènere).

Les dones no estan prou valorades ni es visibilitzen prou a les ONG. En canvi participen a l'hora de les negociacions per acabar un conflicte i en la reconstrucció posterior.

Quan hi ha un decreixement de la pobresa augmenta, per contra, la feminització de la mateixa.

Aquestes són les paraules de la primer representant en aquesta taula d'aquest seminari. Afegeix però que no hi ha ni indicadors de gènere ni dades fiables en els estudis i estadístiques que s'elaboren.

No n'hi ha sobre la violència contra les dones, que apareix en totes les comunitats i augmenta dramàticament quan hi ha conflictes armats. Les estadístiques ens diuen que hi ha més nenes que comencen estudis, però no hi ha dades del seguiment de l'educació. En el camp de la salut continua creixent la incidència del VHS en les dones ja que els pocs diners que la gent disposa per comprar medicaments serveixen per pagar els de l' home de la família.

Hem de qüestionar-nos el paper que hi fan les ONG pels drets de les dones i arribarem a la conclusió que si be la seva tasca palia el problema no es treballa per atacar les causes.

Les dones són les més vulnerables i a més fan un treball de cura familiar i social que no es veu ni es comptabilitza. Entre altres dades: un 70 o 80% de la feina agrícola la fan les dones; el 75% de les dones viuen en la pobresa; el 90% només ha tingut escolarització infantil; mig milió de dones moren anualment per malalties relacionades amb l’embaràs i el part; el 70 % de dones assassinades ho són per les seva parella; la mutilació genital femenina (MGF) , l’explotació sexual i tracta de refugiades està a l’ordre del dia.

És per tot això que cal una forta voluntat política per aplicar plans amb visió de gènere. Cal reproduir el valors socials a les ONG i cal que els mitjans de comunicació visualitzin i donin el protagonisme a les dones.

És necessari aturar aquesta sensació que la igualtat ja existeix. En altres casos hi ha coneixement de la realitat, però no s’apliquen plans en conseqüència. Si no es treballa en desenvolupament amb perspectiva de gènere, el desenvolupament no avançarà.

Finalment proposa que si de veritat creiem en el treball en equitat hem de posar condicions diferents a les actuals. aquestes condicions són:

. Accions específiques més transversalitat

. Formació interior als i a les integrants de les ONG

. campanyes d’informació i comunicació

La segona intervenció és a càrrec de Judit Muñoz, que fa un repàs dels articles de la ‘Declaració de París: Noves Modalitats de l’Ajut Internacional’ que representen un avanç per a l’ajut internacional. Per exemple quan consta que per accedir a projectes cal que:

. els protagonistes siguin els països receptors

. els països donants segueixin l’estratègia dels receptors

. hi hagi una harmonització entre els països donants ajuntant esforços

. s’elaborin indicadors que reflecteixin l’ajut

. i tant donants com receptors han de tenir mútua responsabilitat en la valoració

dels projectes duts a terme.

En el document recent ‘Estratègia de reducció de la pobresa’ només hi ha un article, el 42, on es té en compte el gènere i l’èmfasi encara està posat en els països donants!!

Per a Judit Muñoz, abogada especialitzada en la resolució de conflictes, l’apropiació del projectes per part dels països receptors és fonamental, però ha de ser democràtica. A ningú se li escapa que hi ha un buit de societat civil i d’associacions de dones. Tot i així, cal posar fi a les condicions dels països donants i la seva alienació. Cal un compromís per part dels països donants i dels països del Sud a la transparència i a l’apertura.

Cal tanmateix recollir les preocupacions de les organitzacions de dones i reflexionar abastament sobre: Com es plantegen les desigualtats socials i de gènere?

La tercera i darrera intervenció de la Taula, a càrrec de la Comissió de Gènere de la FC d'ONG, reforçarà les evidencies d'aquesta malaurada realitat de desigualtats globals:

. desigualtat de l’accés als recursos

. violència contra les dones

. manca de participació de les dones a la política

Explica com a molts ajuntaments s’ha passat de fer polítiques de dones es per dones a fer polítiques de gènere en transversal. El mateix ha passat pel que fa al govern de Catalunya.

Malgrat això, després de 7 anys no s’han creat estructures per aplicar les polítiques de gènere, per manca de recursos i perquè l’actual llei de règim local no obliga a fer-ho.

Les organitzacions de dones han de participar en l’elaboració de les lleis.

Si analitzem els organigrames de les institucions i d'associacions, les dones sempre pengen i sempre són recanviables.

Aquest és un dels motius del perqué el disseny de les polítiques l’han de fer els grups de dones i perquè les dones hem de fer política i hem de reivindicar la consolidació del lideratge polític de les dones.

Les tècniques per a la igualtat són un actiu molt important, però encara cal veure quina força tindran.

Recordem que aquí a Catalunya estem pendents de la llei catalana d’igualtat.

Mentrestant a 36 països del món accepten encara per llei les discriminacions a les dones!

tot i que la sala es va anar omplint la majoria érem dones