La sostenibilitat de la vida humana i la feminització de la pobresaPer Tona Gusi
Seminari Organitzat pel col·lectiu ‘Dones i Treballs’ (Ca la Dona), Col·lectiu Ronda (SCCL)
Hortènsia Fernández en la seva exposició
L’aportació d’aquest seminari, en el debat sobre l’augment actual de la feminització de la pobresa i la cura permanent que han fet sempre les dones de les persones més febles per a la sostenibilitat de la vida humana, ha estat doble ja que ha comptat amb dos col·lectius que hi dediquen molt d’esforç: ‘Dones i Treballs’ (de Ca la Dona) que reflexiona i edita opinió sobre els treballs de les dones, el seu impacte social i el poc reconeixement social que reben; i per altra banda les advocades del Col·lectiu Ronda que es troben cada dia amb la realitat social i la poca protecció jurídica dels sector de dones més afectades.
Els treballs de les Dones, el treball de cura:
Hortènsia Fernández, representant de 'Dones i Treballs' ens diu en la seva presentació:
El treball domèstic familiar, ‘la tasca civilitzadora’ com l’anomenen les feministes italianes, te cura de les relacions familiars afectives i socials, i de la protecció de la vida.
La diferència entre el treball i la labor es pot precisar quan li atorguem a aquest segon terme l’atenció de les necessitats biològiques en el procés biològic de l’ésser humà. El concepte però seria: posar la cura al centre de la vida.
Aquest treball mai ha estat prou reconegut degut a la poca valoració del femení per part del masculí. Si tenim en compte que el treball domèstic és el nexe entre la vida familiar i la producció, forma part de l’ideari social de les contraposicions: humanitat/natura i masculí/femení. Val a dir que actualment, el moviment feminista ja reconeix el valor propi d’aquests treballs.
La migració i la globalització del treball de cura:
Un factor de canvi social en la valoració d’aquest treball ha estat la migració que ha permès comprovar que les dones de rendes baixes han de fer dos treballs, el de fora de casa i el de cura. En canvi les dones de rendes mitjanes traspassen la cura a les immigrants. Podríem parlar ja de ‘la globalització de les feines de cura’. Els treballs de cura són necessaris i imprescindibles i tenen un importantissim paper social ja que no hi ha intervenció pública suficient.
Les advovades del col·lectiu Ronda
La feminització de la pobresa creix pel nombre de dones joves amb fills en situació de pobresa. L’any 2005 foren quasi be el 60% dels casos atesos per Càritas.
L’entrada de dones immigrades que arriben massivament a treballar per a la gent gran i per fer la neteja de les cases, comporten un altre conseqüència global. Deixar la resta de la família al seu país d’origen comporta un fenomen global de repercussió en aquells països. Si per contra porten els fills amb elles també tindrà una repercussió en les països d'arribada.
Si és l’home qui ha vingut abans i reuneix aquí la família per un procés de reagrupament, la dona tindrà el permís de residència, però no el del treball. Això la fa doblement dèbil socialment amb una dependència absoluta del marit.
Feminització de la pobresa, migració i violència masclista:
Les dones migrades viuen unes situacions més crues degudes al fet cultural del país d’ on provenen i que les precedeix i a la seva situació de dependència i de convivència forçada.
En relació amb la violència de gènere, les dones en aquestes situacions o bé no poden accedir a la justícia gratuïta, o temen l’expulsió de l’home que han denunciat , fet que representaria la manca d’ingressos per a ella i els seus fills. O encara pitjor, si la víctima és il·legal es pot arribar a veure expulsada si no hi ha condemna del denunciat.
La manca de sensibilitat dels jutges davant la violència de gènere és un greu problema al nostre país, que encara s’agreuja més quan les dones agredides, les víctimes són d’altres cultures. Se les estigmatitza i acusa de manca de credibilitat ( ja que acostumen a retirar les denuncies degut a la inseguretat que senten i tenen).
I encara que als jutjats el 50% siguin jutgesses, aquesta data no ens garanteix que al jutjat hi hagi una visió de gènere.
Altres formes de feminització de la pobresa al nostre país:
Els sistemes de pensions, i altres compensacions econòmiques, mica a mica es van reduint i els Tribunals de Justícia tendeixen cada cop més a suprimir-los.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada