Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris FSCat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris FSCat. Mostrar tots els missatges

dijous, 20 de gener del 2011

Més de 100 activistes de Catalunya participen al Fòrum Social Mundial 2011 de Senegal

Escrit per T.G. Redacció La Independent Fotos: Google
Per a La independent



Les ONG i altres col·lectius del Forum Social Català (FSCat) es reuneixen aquests dies per conèixer i posar en comú les activitats que tenen previstes per al Fòrum Social Mundial d’enguany, que se celebra a Dàkar del 6 a l‘11 de febrer


De moment es té constància de la participació d’un centenar d’activistes de Catalunya que hi participaran, o bé individualment, o bé a través de la quinzena d’entitats que s’hi han inscrit, entre les quals hi ha Justícia i Pau, CIEMEN, Col·lectiu Ronda, Casal AL, Centre Delas, Fundació Irla, Escoltes Catalans, Fundació Nous Horitzons, l’Observatori, Ajuda en Acció i la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere. Dues enviades especials de La Independent en faran una cobertura especial.

Per conèixer els objectius i els diversos eixos del FSM 2011 podeu consultar-ne la web. L’ Assemblea del FSCat ha convocat per al dimarts 25 de genera les 12h una conferència de premsaa la sala de la Confederació Catalana d'ONG (C/Tàpies 1-3, Barcelona). Hi intervindrà Arcadi Oliveres, que parlarà també sobre el Fòrum Econòmic de Davos. Un cop celebrat el Fòrum de Dàkar, l’ Assemblea del FSCat organitzarà un acte per fer-ne la valoració i començar a parlar del III Fòrum Social Català.


Resistència i lluita dels pobles d'Àfrica

El Fòrum Social Mundial, celebrat a Nairobi (Kenya) el 2007, se celebrarà ara a Dàkar, la capital del Senegal. Segons el Secretariat Internacional d'aquesta organització, enguany se centrarà "en la història de resistències i lluites dels pobles africans. El FSM 2011 ha de trobar la interfície necessària entre les lluites i les estratègies comunes a nivell global comuns a l'Àfrica, al Sud i a tot el món”. Per als organitzadors, el retorn del FSM a l'Àfrica expressa la solidaritat activa del moviment social internacional, un suport molt benvingut perquè "l'Àfrica corre el risc de pagar per la crisi actual del capitalisme, ja debilitada pels programes d'ajustaments estructurals de les dècades de 1980 i 1990 ".



El Fòrum Social Mundial és un espai per a la proposició d'alternatives democràtiques i populars, i en aquesta edició girarà al voltant de 12 eixos: per una societat humana; per la justícia ambiental: pels Drets Humans; per la llibertat de circulació de les persones; pels drets dels Pobles; per una societat lliure dels principis de capitalisme; per la construcció d’una economia social emancipadora; per l’expansió d’estructures democràtiques; per la construcció d’un ordre mundial basat en la pau, la justícia...; per la posada en valors de les vivències i les lluites de l’Àfrica i la seva diàspora; per una reflexió col·lectiva dels moviments socials sobre el FSM; i per l’inter-aprenentatge de paradigmes alternatius a la crisis de civilització hegemònica. De la modernitat.

dilluns, 1 de febrer del 2010

CAMPANYA AVORTAMENT AL FSCat


Per Conxa García


El passat dia 30 de gener, dins dels seminaris organitzats a FSCat, al matí, es va dur a terme una trobada amb el títol La Campanya pel Dret a l’Avortament, una lluita continua, organitzada per membres de la Campanya. Va ser una xerrada interessant i la gran majoria d’assistents, inclosa la moderadora, eren dones joves. S’ha de destacar que enguany la participació de noies joves ha estat, en general, remarcable.

Es va fer el relat d’aquests dos anys de Campanya: coordinació estatal, concentracions, suport a les dones afectades. Han treballat i hi han donat recolzament des de dones que fa més de trenta anys havien estat lluitant amb el mateix objectiu i que es trobaven repetint la mateixa història, fins a dones joves que s’hi han incorporat. També han participat organitzacions molt diferents: des de castellers a puntaires, que s’han agrupat i han treballat. S’han donat xerrades a les universitats, als instituts, a entitats. S’hi van recollir autoinculpacions i després signatures. Es van fer actes el dia 28 de setembre, Dia Internacional pel Dret a l’Avortament. S’ha exercit la funció de lobby i els partits polítics han estat presents a la campanya.

Malgrat tot això, es troben força gent reticent a firmar, fins i tot d’extrema esquerra. Se signa amb més facilitat pel dret a decidir nacional o per a qualsevulga altra cosa que no pas pel dret a decidir de les dones. Van constatar que els moviments socials i la gent en general, encara no són conscients de la lluita contra el patriarcat

Es va fer una valoració positiva quant al fet que per dur a terme el nou redactat de la Llei s’hagi aconseguit que, com a mínim, els demanessin què en pensàvem, que hagin escoltat el moviment feminista.

Van denunciar que a Catalunya es van demanar tres compareixences al Parlament: a la taula d’Educació, la de Salut i la de la Dona. I només se’ls ha permès comparèixer a aquesta darrera, on només el Partit Popular va estar-hi en contra.

En aquest nou projecte de llei s’hi troben coses que signifiquen un avenç i d’altres que signifiquen un retrocés respecte a la situació actual. Es contemplen catorze setmanes, sense demanar explicacions, però els tres díes de reflexió es valoren com un insult a la capacitat de decisió de les dones. Desapareix el supòsit de salut mental i causes socials, i es parla d’incapacitat per a la vida del fetus, però no es valoren les malformacions que pateix i que poden condicionar la seva vida.

Després hi ha el tema de les dones de setze anys. Segons la Llei del pacient, amb aquesta edat poden anar al metge sense comunicar-ho als pares i decidir una intervenció, si volen rebre quimioteràpia o no, etc. Això palesa una clara incongruència i cal establir una igualtat legal.

La despenalització per a les dones que interrompeixin el seu embaràs és clara en el nou text, però no per als/les professionals, quan el 98% dels avortaments es fan a clíniques privades i, aquestes, encara seran necessàries fins que s’implementi aquest servei a tota la Sanitat Pública.


Manca d’accés als mitjans de comunicació

Si s’ha plantejat una modificació de la llei és perquè existeix una demanda social. Ara bé, des de la Campanya per a un Avortament Lliure i Gratuït es veu que el text que sortira del Parlament no serà el que es volia i hi ha una mica de sensació de derrota. No es rendeixen, però, si la nova llei no els agrada apel.laran als Parlaments autonòmics.

Una constatació important de cara a incidir i informar a la ciutadania és que no tenen accés als mitjans de comunicació.

Tanmateix es valora que s’ha aconseguit introduir el debat en la societat. Cal que se sàpiga que hi ha un munt de tractats Internacionals que diuen que l’avortament és un dret de les dones i han estat signats pel govern. Encara hi ha milers de dones que moren cada any al món per no tenir-hi accés.

Mentrestant l’extrema dreta continua amb la seva provocació de convocar cada any una manifestació pel dia 7 de març

El moviment feminista continuarà amb la lluita per aconseguir la seva reclamació històrica: que sexualitat no sigui igual a reproducció. S’ha de continuar la conscienciació de la societat civil i dels moviments socials sobre el dret al propi cos de les dones. I s’ha de continuar exigint la implementació d’una Coeducació real a les escoles.

CUATRO AÑOS DE LEY INTEGRAL CONTRA LA VIOLENCIA DE GÉNERO


Por Concha García


En el marco del Fòrum Social Català, el sábado dia 30 de enero, por la tarde, la Plataforma Unitaria contra les Violències de Gènere organizó una mesa redonda para hacer una valoración de estos cuatro años de aplicación de la Ley contra la Violencia de Género.

En la mesa: Neus Roca, psicóloga i profesora universitaria, que hizo de moderadora; Rubén Sánchez, psicólogo de l’Oficina d’Atenció a la Víctima en la ciudad judicial; i Roser Pineda, profesora de secundaria, con experiencia en el trabajo de prevención en este ámbito.

Las conclusiones de la mesa i las de las/los participantes en el debate fueron en la línea de que una cosa son las leyes y otra la realidad. Por ejemplo, ahora en Barcelona hay cinco juzgados especializados, pero se han centrado sólo en la violencia dentro del ámbito de la pareja y no todas las pesonas que los conforman tienen la formación necesaria para atender a las mujeres maltratadas.

Otro hecho importante detectado es que “el sentimiento de credibilidad de la mujer está bajando en picado. Se destina más recursos y tiempo a cuestionar a la mujer que denuncia, a averiguar si fabula o no sobre su caso, que no a darle el apoyo que necesita en esos momentos y posteriormente. Además, cuando se atreve a defender sus derechos ya no se la considera una víctima y no será bien vista si se ha revuelto durante la agresión, puede que la acusen por lesiones. Según R. Sánchez “se las obliga a ser sumisas”.

La mayoría de servicios que se les ofrecen a las víctimas de maltrato se reducen a “información y asesoramiento”. Y como su recuperación es larga y costosa, no se dedica la atención necesaria.

En la nueva ciudad judicial no se las ha tenido en cuenta y tienen que esperar al lado de la Sala de Vistas, donde puden coincidir fácilmente con su agresor y recibir sus amenazas y coacciones.

Se valoró que una cosa es el discurso político y otra el día a día. “Hemos avanzado pero nos estamos quedando en la superficie”, según Sánchez, que es favorable a que las mujeres maltratades ayuden en la formación del personal para enseñarles como intervenir y como acompañarlas. Eso evitaría que se repita el mismo modelo de relación de dominio entre el/la professional y la víctima.

Otro aspecto básico que se destaco es el no cumplimiento del artículo 7 de la Ley, ya que no se está formando a los profesionales de la enseñanza para tratar este tema y, además, la Coeducación, tan necesaria, no avanza en los centros escolares y no se ve voluntad política en implementarla.

QUATRE ANYS DE LLEI INTEGRAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Per Conxa Garcia


En el marc del FSCat, el dissabte dia 30 de gener, a la tarda, la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere va organitzar una taula rodona per fer una valoració d’aquests quatre anys d’aplicació de la Ley contra la Violència de Género.

A la taula: la Neus Roca,psicòloga i professora universitària, que va actuar de moderadora; el Rubén Sánchez, psicòleg de l’Oficina d’Atenció a la Víctima en la ciutat judicial; i la Roser Pineda, professora de secundària, amb experiència en el treball de prevenció en aquest àmbit.

La Neus Roca va presentar l’acte tot dient que calia reflexionar sobre l’aplicació, durant aquests quatre anys, de la Ley integral contra la violència de género i també cal fer-ho sobre la llei catalana: La Llei per a l’eradicació de la violència masclista. Va remarcar que es detecten “resistències a la seva aplicació i al canvi i que suprimir la violència, com a forma de dominació és una lluita constant”.

El Rubén Sánchez, va comentar que, dins de l’àmbit judicial on ell es mou i treballa, es veu clarament que els Jutjats especialitzats, que es van crear, no és cert que estiguin integrats per persones amb la formació necessària”.

A més aquests jutjats que “es creia que donarien més èmfasi a la categoría de gènere, finalment, s’han centrat només en l’ámbit de la violència dins de la parella”. Tot i així, el gran volum de denúncies ha obligat a obrir-ne fins a cinc jutjats a Barcelona, des del 2007.

Sánchez viu com, en el dia a dia, “el sentiment de credibilitat de la dona està baixant en picat. S’ha anat aconseguint treure el maltracte de l’àmbit privat, però surten nous prejudicis. Es destina més recursos i temps a qüestionar la dona que denuncia, a esbrinar si ha fabulat o no sobre el seu cas, que no a oferir-li el suport que necessita en aquest moment i posteriorment”. També cal dir que la dona que ha patit violència masclista té una gran resistencia, i quan s’atreveix a defensar els seus drets ja no és considerada una víctima i no està ben vista si s’ha tornat durant l’agressió (pot sortir imputada per lessions). Se les obliga a ser submisses.

El Grup d’Atenció a la Víctima dels Mossos d’Esquadra està molt ben preparat, però primer la dona és atesa per un/a policia que és qui decideix derivar-la-hi o no. La frase que s’escolta més és “depèn de qui et toqui”, ja que tot depèn de la primera persona de contacte que et trobis.

Segons Rubén Sánchez “molts dels serveis destinats a atendre les dones maltractades ofereixen, en teoria, cinc o sis serveis diferents, però a l’hora de la veritat tot es redueix a ‘informació i assessorament’. Les recuperacions són llargues i no s’hi dedica l’atenció necessària, perquè tenen un cost monetari. Només interessen el números les estadístiques. Es diu que es vetllarà pels drets de les víctimes, però no se’ls informa adequadament, molts cops ni tan sols se l’informa que tenen dret a personar-se com acusació particular”.

Un altre greuge és el fet que, fins i tot a la nova ciutat judicial “se les fa esperar al costat de la Sala de Vistes on poden coincidir fàcilment amb el seu agressor, que quan passa pel costat les coacciona i amenaza, ja que hi ha una sala només per a “testimonis protegits” a la qual elles no tenen accés”.. Continuà dient que “a nivell polític es fa un discurs buit i no lligat amb el dia a dia. La realitat és que es triga almenys tres dies per contactar amb un/a professional i els recursos efectius són pocs, fins i tot a nivell de personal”.

El ponent tot cercant els aspectes positius deia que, “en aquests darrers vuit anys, hi ha hagut canvis. Encara moltes persones recordem que quan una dona denunciava el policia de torn i aquest li deia que tornés a casa a fer-li el dinar al seu marit… però ens estem quedant en la superficie”.

R. Sánchez considerava que “són aquestes dones les que haurien d’ajudar en la formació del personal, per ensenyar-los com intervenir i com acompanyar-les. I això evitaria el fet de tornar a repetir el mateix model de relacions de dominació professionals/víctima, cosa que és supergreu!”. Ell mateix reconeixia que s’ha format i ha après molt d’aquestes dones.

Propugnava que s’ha d’estendre la perspectiva feminista.de crear xarxes amb noms i cognoms dels recursos per a la violència, conèixer les persones i no crear burocràcia amb la finalitat de desanimar les víctimes, perquè ho deixin estar. “Ha d’haver xarxes reals, no virtuals”.

La Roser Pineda va dir que “la violència ens afecta a totes i alhora ens queda molt lluny, són coses que els passa a algunes dones. És en la part privada on es dóna. Si hi ha un lloc on hem canviat poc totes és en l’àmbit primat, perquè es tracta d’un canvi de dos. Ha d’haver alguna cosa concreta a guanyer i això no està clar”. “En educació no hi ha referents masculins, encara que hi ha homes que han canviat, el model de masculinitat hegemònic és el de sempre: l’home superior a la dona. El menyspreu predomina entre nois i noies a l’escola i arreu, tot fent servir la violència, a l’aula i al pati. El fracàs escolar també és masculí hores d’ara”

Les/els assistents van aportar més dades i reflexions com el fet que “l’article 7 de la Ley Integral contra la Violència de Género parla de la formació dels professionals de l’ensenyament, però aquesta no s’inclou encara en les programacions de les facultats”. “La Coeducació, tan necessària, no avança en els centres escolars i no hi ha voluntat política per implementar-la. No es donen referents femenins, no es transmeten els sabers de les dones, no es dóna una educació emocional, que permetria gestionar l’agressivitat i facilitaria millorar les relacions i fomentar l’empatia”.

La Neus Roca va cloure el seminari tot dient que “estem al començament de la lluita contra la violència vers les dones. Els anys setenta, el cap de famiíia podia i tenia l’obligació de renyar la seva dona” i va denunciar “els pronunciaments públics sobre denúncies falses de dones, que les dades demostren que són mínimes, i que també succeeixen a d’altres tipus de denúncies, com les de robatoris, i no se’n parla. Desacreditar les lleis i les dones mitjançant tòpics (acusar les dones de manipuladores, mandones, etc) és una violència indirecta”.

diumenge, 31 de gener del 2010

Clausura del FSCat. Assemblea de Moviments Socials de Catalunya

Por Fabiola Llanos
Fotoperiodista
XIDPIC.CAT
31 de gener de 2010



Como acto de clausura a todas las actividades del FSCat, este domingo a las 12 horas pasadas se efectuó la Asamblea de movimientos sociales de Catalunya (FSCat), para mostrar en su manifiesto los resultados obtenidos del trabajo conjunto durante dos días de los diversos sectores de la sociedad, jornadas de debate, reflexión y análisis, en la sede central de la Universitat de Barcelona.


Cuando cada asistente tuvo una copia del borrador de la declaración de esta asamblea se procedió a entregar la palabra a diversos colectivos que habían participado del FSCat.

Se anunciaron diversas campañas y movilizaciones en torno a temáticas tan diversas como las efectuadas por la Coordinadora anti cementerios nucleares, iniciativas tan disímiles como la de un grupo de italianas e italianos que viven en Barcelona y que han comenzado a organizar la salida del barco de los derechos desde Barcelona a Génova, que recordará a su llegada la Constitución italiana y su origen laico y pluralista, centro de lo que debería ser, para ellos, una democracia verdadera, participada y transparente en una Italia preocupante, desde cada lugar de trabajo, pasando por las escuelas, los barrios, los servicios, el territorio, etc.
Asimismo, se hizo mención a la problemática Palestina y la llamada a “boicot general a Israel”. Se exigieron el derecho a un trabajo digno, a la vivienda digna, al trabajo conjunto de sindicatos que hasta ahora parecen divididos; se habló de la soberanía alimentaria y del cambio climático como conceptos claves y transversales para lograr un cambio local y global con las demandas de la sociedad; tomaron la palabra estudiantes y profesores en defensa de la escuela pública y de la enseñanza en Catalunya; tomaron la palabra representantes de la Campanya “Dret a l’abortament Lliure i Gratuït”, de la comisión 8 de marzo, de la lucha Campesina, de grupos de inmigrantes de pakistán, entre otros.


Se señalan dos fechas esenciales para la movilización social dentro del mandato de Zapatero en la Unión Europea: en la Cumbre de Mandatarios europeos que se realizará en Madrid del 16 al 19 de mayo y la Cumbre Europea y Mediterránea a realizarse en Barcelona durante los días 6 y 7 de Junio, apelando a la implicación de más sectores de la sociedad como grupos defensores de la Cultura y Software libre.


Finalmente, miembras de la comisión organizadora del FSCat leen el documento final de la Declaración de la Asamblea, agregando y cambiando conceptos como el de denominar el 8 de marzo como “Día de las Mujeres”, agregar en la declaración final que el sistema capitalista es también patriarcal y que las políticas neoliberales también son neocoloniales, entre otros cambios.
El documento final se puede encontrar aquí

ES CLAUSURA EL FÒRUM SOCIAL CATALÀ 2010

De: Fòrum Social Català

Barcelona, 31 de Gener de 2010


FSCat . Durant les dues jornades del FSCat 2010 que va tenir lloc a la Universitat de Barcelona el dissabte i diumenge, 30 i 31 de gener, van assistir més de 3000 persones. Durant els dos dies es van organitzar més de 100 seminaris i tallers, exposicions i altres activitats culturals amb un clar sentiu reivindicatiu amb l'objectiu de plantejar alternatives a l'actual crisi del sistema capitalista amb les seves múltiples vessants.

El FSCat 2010 es va clausurar el diumenge al migdia amb un dinar popular al claustre de la Universitat. Abans va tenir lloc una concorreguda Assemblea de Moviments Socials, on els moviments i col·lectius de Catalunya van exposar les seves reivindicacions i les accions que es portaran a terme durant aquest any. A l'Assemblea, van ser moltes les crides per la unitat del les accions dels diferents col·lectius i per fer un front comú davant les polítiques de la Unió Europea, que durant aquest semestre presideix l'estat espanyol.

L'Assemblea es va concloure amb la lectura d'una declaració unitària que recull les principals denúncies i reivindicacions dels col·lectius que van participar i organitzar el FSCat 2010. A la declaració es fa també una crida per participar en la propera Assemblea que tindrà lloc el 13 de febre a les 10 hores, a l'Ateneu la Torna (carrer Sant Pere Màrtir, 37, Barcelona)

>> Fotos [1] [2] [3]

>> Declaració de l’Assemblea de Moviments Socials de Catalunya (FSCat 2010) i properes accions dels moviments socials de Catalunya


Contra la seva crisi, les nostres solucions. Combatem la crisi canviant el sistema!

Assemblea de dones

Feminisme i FSCat.



Per Tona Gusi
Comissió XIDPIC.CAT- FSM, FSCat
Barcelona, 31 de gener de 2010

Feminisme i Fòrum Social Català
Contra la seva crisi, les nostres solucions.
Una altra Catalunya és possible, un altre món és necessari!




En els títols dels més de 80 seminaris, dels tallers i dels diversos espais no n’hi ha un de sol on s’hagi colat el llenguatge sexista. El FSCat ha acollit el primer dia d' aquesta edició, celebrada també a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona, més de 3.000 persones.


Aquest respecte pel llenguatge no excloent però, no ha tingut correspondència en el programa amb una justa visibilització de l’Assemblea de Dones del FSCat. Si que s'ha anunciat en les comunicacions per internet.

Les dones feministes participen en el FSCat de manera transversal en els diversos seminaris i tallers però valoren molt positivament aquest lloc de trobada i posada en comú dins del FSCat, que en l’edició del 2008 reuní a més de 200 dones. Per això avui no s’amagava la decepció per aquesta incoherència comesa per les persones responsables de la web i del programa.

Enguany, a banda d’aquesta nova convocatòria de l’Assemblea de Dones també hi ha hagut seminaris i tallers on les dones han estat centrals en les exposicions i en els debats, on s’ha treballat en termes d’equitat i igualtat i on s’ha volgut superar els estereotips:


. ‘Desigualtats de gènere en les ONGD: mirades a processos de transformació’
. ‘La campanya pel Dret a l’Avortament, una lluita continua’
. ‘Sexe, sexualitat i gènere’

. ‘La cura de la terra i de la vida humana: una mirada des de les dones’
. Dona, immigració i crisi econòmica’
. Taller: ‘Gènere i comunicació al FSCat’
. Taller: ‘d’genera’t’
. ‘Xarxa de mares’
. ‘ A quatre anys de la “Ley Integral contra la violencia de género’
. ‘ Tercera Acció Internacional de la Marxa Mundial de les Dones’
. Documental: ‘ La feminització de la pobresa a Malawi’
. Exposició: ‘Mou-te per l’Àfrica. Les dones, el futur d’un continent’


En general al Fòrum les dones hi participen molt activament però els hi continua mancant la visibilitat que es mereixen, tant en les taules com en els temps d’ús de la paraula, que en la majoria de casos continuen agenciats pels companys.

LES DONES AL FÒRUM SOCIAL CATALÀ 2010

LES DONES AL FÒRUM SOCIAL CATALÀ 2010

Per Conxa Garcia i Consol Lacida


Aquest cap de setmana s’ha celebrat el segon Fòrum Social Catalá. L’edifici històric de la Universitat de Barcelona ha estat un lloc de trobada dels moviments socials del país. El tema central, la Crisi. Segons l’organització, hi han participat al FSCat unes tres mil persones.

Les dones hi han participat, com en l’edició anterior, a nivell individual i a través de diferents col.lectius mixtes i de dones. En la Xarxa d’entitats, organitzacions, associacions i col.lectius de base adherits al FSCat trobem gups com: Dones i Treballs (que es reuneix a Ca la Dona); la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere; l’Associació dinamitzadora de la Xarxa de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya i la Xarxa de Periodistes amb Visió de Gènere; Col.lectiu Maloka de Colombia; el Grup Gemma-Grup d’embaràs i maternitat o el Col.lectiu Gai de Barcelona.

Entre els 96 seminaris que s’han dut a terme amb visió de dona, podem remarcar: “Desigualtats de Gènere en les ONGD: mirades a processos de transformació” organitzat per la Comissió de Gènere de la FCONGD; La “Campanya pel Dret a l’Avortament, una lluita continua” per la Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït; Sexe Sexualitat i Gènere pel Col.lectiu Gai de Barcelona; “La cura de la terra i de la vida humana: una mirada des de les dones” per Dones i Treballs, Ecologistas en Acció BCN, Marxa Mundial de les Dones, Entrepobles; “Dona, immigració i crisi econòmica” per Associació papers i drets per a tothom, Debat_a_bat; “Gènere i Comunicació al FSCat” per la Xarxa de Dones Periodistes i Comunicadores de Catlanya; “Xarxa de mares” pel Grup Gemma-grup d’embaràs i crianza; “Taller d’genera’t” pel Col.lectiu Gai de Barcelona; “A quatre anys de la Ley Integral contra la violencia de género, com estem?” per la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere; “Tercera Acció Internacional de la Marxa Mundial de les Dones “ per Marxa Mundial de Dones amb el suport d’Entrepobles. Tot això el dissabte. Dia 30 de gener.

El diumenge, dia 31, es dugué a terme l’Assembles de Dones, acte obert a la participació de totes les activistes feministas i d’altres moviments, organitzades i no organitzades, joves i grans, migrants i d’aquí, lesbianes, heteros, transexuals…, com deia la seva convocatòria.

S’hi podien veure també exposicions com “Mou-te per Àfrica. Les dones, el futur d’un continent” d’Ajuda en Acció. I, també d’aquesta entitat, es podia visionar el documental “La feminització de la pobresa a Malawi”

Les dones van palesar a través de tots aquests seminaris i trobades que la crisi del sistema capitalista i patriarcal conté diverses crisis: l’econòmica, l’ecològica i la de la cura. L’impacte d’aquestes crisis sobre les dones és molt més dur que sobre els homes per la interelació del capitalisme i el patriarcat.


dissabte, 30 de gener del 2010

Resistències i alternatives populars llatinoamericanes al neocolonialisme europeu

Per Mony Monell
30 de gener del 2010 al FsCat




Aquest taula rodona va estar organitzada per Enlazando Alternativas, Red Birregional Europa – América Latina y el Caribe, i l' Assemblea Bolivariana de Catalunya, i es va articular al voltant dels interessos i estratègies polítiques i comercials europees a l’Amèrica Llatina, les resistències populars i les alternatives econòmiques que s’estan proposant, tant a nivell local com regional. Hi va haver una presència majoritaria de dones joves, sobretot llatinoamericanes, tant entre el públic, com en les ponències i els debats. Sens dubte un fruit del reconegut activisme que aquestes ha vingut demostrant es el si del teixit associatiu i organitzatiu dels seus respectius països.

Es va parlar del problema de l'aigua i les importants avanços aconseguits per les mobilitzacions socials: A Bolívia hi havia un Ministeri de l'aigua; a L'Equador. s'havia aprovat una Constitució que era la primera en reconèixer el dret de les persones a l'aigua, i es parlava que “ també els animals i les plantes hi tenien dret”. Les lluites socials i el fracàs de la privatització de l'aigua a la majoria dels països de l'Amèrica Llatina, però, no hi havien facilitat del tot l'accés, perquè això fos possible, “calia la intervenció del poble per assegurar-se que allò que és públic arribi al poble”. La resistència contra l'explotació dels països capitalistes, tampoc no era suficient per assumir la sobirania, ja que “l'Estat no tenia poder per decidir per falta d'autonomia”. En alguns països com Hondures patien un procés de militarització i les manifestacions eren durament reprimides.

També es va parlar de la desregularització per afavorir les multinacionals i del retrocés que això suposarà per la majoria de productes llatinoamericans que no podran competir. Es van sentir veus com “L'Amèrica Llatina no vol un tractat de lliurecomerç” o bé “La Unió Europea amb les normes que dicta per afavorir el lobby empresarial és un actor d'anticooperació”.

Dues experiències de la Red Birregional han estat la Cimera dels Pobles, una xarxa creada el 2004 que actua com una mena de cimera paral·lela a la dels governants, organitzada de forma asimètrica i en la qual hi participen més de 300 organitzacions. Una altra experiència és el Tribunal Permanent dels Pobles que jutja a empreses on no hi ha regularització. El 2008 es van presentar 18 casos que tots van condemnar els governs del Nord. El procés sempre acompanya persones o grups que han estat damnificats.

Tot seguit es va donar a conèixer el calendari de mobilitzacions durant el semestre de Presidència espanyola de la UE, i la iniciativa d'Enlazando Alternativas: l'esmentada Cimera dels Pobles i el Tribunal Permanent dels Pobles, que se celebrarà al maig 2010 i servirà per enfortir noves convergències solidàries entre els pobles.

La veu de Cecilia, una noia llatinoamericana, durant el col·loqui va deixar molt clar fins a quin punt els països del Sud estaven tips dels països capitalistes: “Es una desvergonya haver de pagar el deute extern dels països que ens van colonitzar!”.

El fracàs de l’estratègia de Lisboa. Experiències de lluita contra l’atur, els acomiadaments i la precarietat. Propostes d’acció.


Per Mony Monell

Dissabte 30 de gener al FsCat


“Hem vist com el tractat de Lisboa i les seves mesures neoliberals lluny d'aconseguir la plena ocupació i l'eradicació de la pobresa com a objectiu a assolir el 2010 han portat més precarietat laboral fent créixer arreu del món les persones que avui viuen sota el llindar de la pobresa”. Amb aquesta premissa va arrancar el seminari “El fracàs de l’estratègia de Lisboa. Experiències de lluita contra l’atur, els acomiadaments i la precarietat. Propostes d’acció”, dins el FsCat 2010 . La presència d'homes de diferents edats era dominant en la taula de ponents i majoritària entre el públic assistent.

En una primera part, l'atur i els acomiadaments van ser el tema principal. Es van presentar experiències de l'assemblea de treballadors de Seat i de Nissan i com havien afrontat els expedients de regulació, encarant els acomiadaments amb tot tipus de mobilitzacions i accions. Tant en Jordi, treballador de Seat, com Raül, treballador de Nissan van posar èmfasi en el fort component de discriminació, ja que les primeres víctimes dels expedients de regulació havien estat les dones embarassades i també les persones que patien alguna minusvalidesa. A Seat es van fer més de 100 denúncies per discriminació, acompanyades de concentracions a les fàbriques i altres mobilitzacions, aconseguint que l'empresa fes marxa enrere. A Nissan, tot i que s'havien guanyat 36 judicis, les embarassades no havien estat readmeses per la qual cosa anirien un altra cop a judici.

A la taula també hi havia un representant de la Red Ciudadana contra la Precariedad de Jaen que va afirmar “que ja estaven farts de marqueses i duquesses i dels quatre capitalistes que només fan servir la terra per especular i cobrar les subvencions”, i que no hi havia més que no portessin a terme dues o tres accions”.

La segona part va estar dedicada a les propostes d'acció. Per a tots aquests col·lectius, articular mobilitzacions al carrer, coincidint amb dates d’esdeveniments polítics de ressò mediàtic, són les millors estratègies per fer sentir la veu i les seves reivindicacions.“Cal una forta unió entre tots els col·lectius i preparar un calendari d'acció”, va dir una dona andalusa, l'única veu femenina que es va sentir en aquest seminari. En aquesta direcció s'emmarcaria una II Marxa contra l'atur a Catalunya, i avançar cap a una coordinació de l'acció contra l'atur a l'Estat espanyol i a Europa.


dimecres, 27 de gener del 2010

Roda premsa FSCat 2010


.
.
.
.
.
.
.
.
.

Foto: Llorenç Martos
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Foto: Daniel Gomis



Link a l'album de fotos de la roda de premsa del FSCat 2010.

Link al vídeo que s'ha fet per la gent d'Okupem les ones aquest matí a la roda de premsa.
.
..

divendres, 15 de gener del 2010

La XIDPIC.CAT al FSCat. Assemblea de Dones del FSCAT

Per Tona Gusi
15 de gener de 2010



A la reunió de l'Assemblea del FSCat d'aquest dimecres 13 hi van assistir companyes de la Comissió de la XIDPIC.CAT - FSM i FSCat i de Ca la Dona.

S'ha reservat un espai per a l'Assemblea de Dones, que se celebrarà sota el títol provisional alternatives feministes a la crisi del sistema capitalista patriarcal, i un espai per a l'activitat de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya - Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere.

EL tema central de l'Assemblea de Dones d'aquesta edició del FSCat serà sobre els treballs de cura. Entre les propostes per debatre hi ha aquestes reflexions:


.
.
. Les diverses crisi.el doble impacte sobre les dones. Relació capitalisme /patriarcat
. La crisi del temps i el treball de cura ( "de los cuidados") no reflectida als discursos ni a les alternatives. Què fer per a incorporar-la al discurs alternatiu sobre la crisis global?.
. L'Assemblea com a espai de trobada, oberta a tota la diversitat de dones, per a conèixer-nos i reconèixer-nos, per a construir moviment i alternatives feministes.

.
.

L'activitat de la XIDPIC.CAT consistirà en la coordinació del cobriment informatiu amb visió de gènere d'aquells seminaris que ens semblin més interessants per a visibilitzar els treballs de les dones. També participarà via skype amb col·lectius d'arreu del FSM- Expandit.
.

De la informació de les diverses comissions a l'Assemblea del FSCat del dimecres destaquem que:
.

- la primera actuació prevista serà una roda de premsa del dia 26. Abans hi haurà hagut una conferència de l'Emir Sader. També s'elaboraran comunicats de premsa i hi haurà retransmissió del FSCat per TV Internet.
- el FSCat recolza la manifestació del dia 27. Ja hi ha els cartells i s'estan fent els flyers
- el FSCat se celebrarà el darrer cap de setmana de gener a la UB. S'estan fent els cartells
- hi ha 94 propostes de Seminaris, distribuïts entre dissabte matí i tarda i diumenge matí. Que els Tallers es faran al migdia entre les 14h i les 16h.
- el programa de ma, per motius d'espai, no pot portar informació sobre el contingut dels Seminaris i que per tant aquesta informació es donara a l'entrada de la Universitat. També es pot penjar a les portes de les aules corresponents.
- probablement hi haurà dinar comunitari el diumenge
- i, finalment, l'acte de cloenda serà a la plaça Universitat.
.
,

dijous, 31 de gener del 2008

per Tona Gusi. Assemblea de Dones al Fòrum Social Català











ASSEMBLEA DE DONES al Fòrum Social Català

per Tona Gusi

El feminisme i els moviments de dones davant les noves i velles estratègies del patriarcat en temps de la globalització capitalista: lluites, estratègies i campanyes comunes.

Fina Birulés i Verena Stolcke van ser les encarregades d’obrir aquesta Assemblea de Dones al FSCat que es va celebrar amb la voluntat de tenir un espai comú per a totes les dones que volguessin compartir un debat sobre el moment actual del feminisme al món i al nostre país, a banda de l’assistència i participació transversal als diferents seminaris i tallers del Fòrum.

Aquest espai propi també va ser reivindicat amb un temps únic a l’organització del Fòrum, però les moltes activitats programades ho van impedir. Per tant es pot haver donant els cas de companyes que estiguessin treballant en un altre seminari mentre se celebrava l’Assemblea.

Malgrat aquesta dificultat l’Assemblea va acollir unes 200 dones a la Capella de la Universitat. El format escollit per a la celebració d’aquesta assemblea fou: unes intervencions de la filòsofa Fina Birulés i de l’antropòloga Verena Stolcke; intervencions posteriors de diversos col·lectius de dones; obertura del debat a l’Assemblea i finalment, Fina Birulés i Verena Stolcke, amb mèrit per la seva capacitat de síntesi, van donar forma a les conclusions.

Introducció

Així de contundent començava a parlar Fina Birulés: Sembla que la creació i l’acció de les dones són particulars i no són capaces d’introduir modificacions estructurals al món.

Les dones practiquem la política de les relacions, les xarxes, i l’autoria la guanyem a través del reconeixement de la dependència i de la vulnerabilitat.

En política estem fetes de les relacions amb els altres i ens tornem iguals gràcies a atorgar-nos drets i reconeixement. Ara be, la igualtat no es pas igual a la homogeneïtat. Hannah Arendt fa servir la metàfora de persones assegudes en una taula (“la taula –diu- reuneix tant com separa” ): la vida pública compartida no és igual a una vida homogènia. Per a Arendt justament “ser lliure és la possibilitat de singularitzar-te”.

D’altra banda, l’espai polític només tracta un model de feminitat, ho podem observar per exemple en les campanyes institucionals contra la violència a les dones.

Acaba Birulés amb aquesta reflexió: "I si els progressos obtinguts gràcies a les lluites de les dones en el terreny de les lleis, de les institucions o dels costums dintre de les nostres societats occidentals segueixen semblant tan fràgils i segueixen estant tan constantment amenaçats, és perquè no ha tingut lloc una transformació concomitant en l'ordre de la llibertat (del simbòlic) que hagi contribuït a la seva consolidació. No s'han inscrit en el més profund de la constitució de la consciència i del llenguatge."




Verena Stolcke centra la seva intervenció entorn de les tendències del diversos feminismes i en com traduir les nostres relacions. Citant a Nancy Fraser ens fa adonar com les reivindicacions de les lluites per les diferències reemplacen l’interés de classe. S’interroga sobre on ens porta el neoliberalisme i l’individualisme, els problemes de les desigualtats. I com la constatació de les desigualtats desafia la il·lusió de la creixent independència i llibertat de les persones.

Per exemple seria bo fer una anàlisi de la relació de les persones migrants en el món globalitzat. L’estímul de la natalitat, el reconeixement de les dones i les agressions, la violència. Quina relació hi ha?

Altres intervencions de la Taula


Després d’ambdues reflexions, comença el torn d’algunes representats del moviment feminista a Catalunya (la intenció de l’Assemblea és donar veu als temes més urgents), així la companya de TAMAIA ens parla de visibilització i reparació. De com la tasca de visibilitzar la violència contra les dones fa que aquestes hagin perdut espai personal, quan es tracta d’una realitat que ha d’assumir la societat i certament els homes. Aquest col·lectiu constata que el moviment feminista i la solidaritat de xarxes han donat forces respostes en aquesta lluita social i han propiciat la creació d’equips eficients.

Hortènsia Fernandez de Dones i Treballs, denuncia com el capitalisme s’ha aprofitat sempre de la feina de cura que realitzen les dones i creu que és hora que els homes s’incorporin a aquesta tasca de cura de la vida ja que sense ella la vida seria insostenible.

Per a la representant de Dones Migrades, les relacions entre dones migrades ajuden a fer-se més fortes i a créixer. És a dir contribueixen a l’empodarament d’aquestes dones. El treball de la Xarxa de Dones Migrades de tot el món a Catalunya es fa a diferents municipis i s’evidencia també en una jornada lúdica que se celebra el 8 de desembre.

Per a la Marxa Mundial de les Dones és inajornable l’accés de les dones a la política. Com ho és l’articulació del moviment feminista amb d’altres moviments socials.

Cal fer la identificació de les necessitats de les dones tan dins dels moviments socials com en el propi moviment feminista.

S’obre el Debat



Per la lluita per un habitatge digne, contra la violència de gènere (tema exposat per S de les Dones d’Enllaç), per denunciar l’efecte de les religions damunt les dones, etc. Les formes de lluita del feminisme han de canviar per poder donar resposta als problemes d’ara.

Des de Ca la Dona s’opina que cal fer un reconeixement de la feina feta fins ara per moltes dones. Hi ha evidentment un problema de comunicació entre el feminisme i els moviments socials, costa molt que el que diuen les dones sigui conegut per la resta de moviments.

Entre els problemes actuals hi hauria, per Ca la Dona, el dret a decidir sobre el propi cos i malauradament el qüestionament actual que s’està fent des de les dretes del dret a l’avortament.

Entre les intervencions individuals destaquen les de diverses noies o dones joves:

Una opina que malgrat la creació de xarxes, gastem massa energies. Que cal ser conscients que hi ha dones que no són de Ca la Dona, però que també estan en els moviments feministes. I que, en definitiva, avui el lloc del feminisme és en el si dels moviments socials i per les lluites quotidianes.

Una altra noia creu que no hi ha hagut un bon relleu generacional, que no s’ha sabut assegurar la lluita amb la gent jove. No hi ha hagut una transició en el moviment feminista. Aquest és un factor clau pel qual les dones dels moviments socials es declarin feministes.

Una dona jove que es presenta com a lesbiana i feminista demana més marxa al moviment feminista. Protesta per l’accés a la sala de diversos homes quan es tracta d’un espai dins del FSCat per a les dones i es declara astorada pel paper de l’ICD davant l’empresonament de dones que han exercit els seu dret a avortar.

Encara una altra noia opina que un dels problemes greus és la manca de visibilitat del moviment feminista i de les seves lluites. Creu que temes com la soledat, l’autoestima han de ser nous referents i que cal un canvi en les polítiques socials.

Per la Plataforma contra la Violència de Gènere és urgent també la incidència en els moviments socials, la identificació amb els canvis socials i els canvis individuals. Proposen que el 8 de març pugui ser una de les dates on s’exemplifiqui el treball en els moviments socials.

A destacar també d’altres intervencions:

Les contradiccions dels moviments socials en la lluita de les dones. La reproducció d’estereotips del sistema capitalista i patriarcal. (Llum)

Que la solidaritat internacional treballa pel desenvolupament i els drets humans i la pau, però hauria d’incloure el concepte de la cura de la vida en el seus idearis. (Montse)

La necessitat de continuar teixint xarxes amb dones d’arreu del món.

Companyes que han participat en el seminari ‘Una altra forma de relació és possible?’ ens comenten que l’aforament ha estat de 63 dones i 11 homes. Des del moviment feminista hauríem de recolzar i visibilitzar les accions d’aquests homes.

Un altra intervenció denuncia la manca d’espais reals per a les dones i proposa generar un nous espais inter-generacionals. Alhora troba a mancar propostes concretes des dels grups feministes. (Cris)

I finalment la darrera intervenció d’aquesta tercera part de l’Assemblea de Dones del FSCat, on el temps s’escola ràpidament, la fa Carmen Murias, moderadora de la Taula i coordinadora de la Comissió per a l’Assemblea de Dones al FSCat, que recull i destaca la qüestió del relleu generacional i de la manca d’espais. Proposa reflexionar sobre com donar rellevància a les propostes de les dones i organitzar debats cada cert temps. Cara al 8 de Març opina que el dret a l’avortament, el dret a decidir hauran de tornar a ser els lemes de la manifestació i de molts dels actes previstos.










CONCLUSIONS DE L’ASSEMBLEA DE DONES DEL FSCat

Seguint les pautes per a l’Assemblea de Dones del FSCat, Fina Birulés i Verena Stolcke fan un esforç de síntesi per donar forma a les conclusions de tot el que hem dit i proposat entre totes:

- És de comú acord que no hem d’obviar el moment del patriarcat en el marc mundial econòmic i polític.

- Estem d’acord en la necessitat d’establir xarxes entre els grups feministes i els moviments socials.

- Aquestes xarxes són d’empoderament i de relació.

- Hem d’invitar als homes a integrar-se en el treball domèstic.

- Hem de canviar les formes de lluita en relació a les antigues.

- Fem una crítica a les religions monoteistes i al neo-lliberalisme.

- El moviment feminista s’ha organitzat en grups de treball molt específics i aquest fet dificulta la transversalitat.

- Estem d’acord en que cal crear nous espais, però què fem en aquestes espais?

- Constatem les dificultats de comunicació entre les generacions en el moviment feminista.

- Hem de visualitzar la multiplicitat de dimensions de l’experiència de les dones.