Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dones i Recursos Naturals. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dones i Recursos Naturals. Mostrar tots els missatges

dijous, 17 de febrer del 2011

Carta de solidaritat amb la lluita de les dones en el món. Escrita el 9 de febrer de 2011, a Dakar, Senegal, durant el Fòrum Social Mundial


Escrit per Tona Gusi. Dakar (text i fotografies)
Per a La independent



Des de les diverses assemblees de Dones fins a l’Assemblea de convergència de les Dones del Fòrum Social Mundial, hi ha hagut tot un procés assembleari de reflexions i debats que es materialitzen en l’anomenada Carta de Solidaritat amb la lluita de les dones del món, redactada el 9 de febrer de 2011 a Dakar, Senegal, durant el Fòrum Social Mundial.



Des dels Diàlegs Feministes, l’Assemblea de la Marxa Mundial de les Dones, l’Assemblea de les Dones Africanes i d’altres de sectorials es van realitzar molts esforços a fi de consensuar un document final. Malauradament l’acord no fou total ja que un bon nombre de dones marroquines pertanyents a organitzacions internacionals i altres dones senegaleses no acceptaren l’apartat que fa referència a les llibertats de les dones saharauis, pel que fa als Drets dels Pobles.

En l’assemblea de convergència del dia 10 hi foren presents la representant de la UNESCO Senegal, i les representants de Via Campesina, Marco Sur, Marxa mundial d’Àfrica, Associació de Dones per la Recerca i el Desenvolupament, Gènere en Acció, Organització de Dones de Palestina, Associació de Dones pel Desenvolupament, i la Comissió de la Dona del Consell Africà entre d’altres.

Les diferents participants a la taula explicaren el procés d’elaboració de la Carta i manifestaren la voluntat que aquesta declaració reflectís totes les aportacions i totes les capacitats de les dones. La Comissió Dona, Gènere i Equitat del FSM 2011, on hi ha les principals organitzacions es varen trobar prèviament per posar fil a l’agulla a la redacció que després seria compartida amb la resta de les organitzacions i amb totes les dones en l’Assemblea de convergència de les Dones.

La representant del Consell Africà obria amb aquestes paraules el debat sobre la proposta de declaració: “Les dones hem tingut una presència remarcada i remarcable en aquest Fòrum Social Mundial”.

Les dones que conformaren aquesta forta presència no pogueren celebrar amb euforia el seu treball en l’acte de cloenda del FSM 2011, on s’havia de llegir la Carta. En no ser aprovada per consens total no fou objecte de lectura pública i només hi hagué unes paraules de les representants de l’Assemblea que malgrat l’entrebanc reberen el suport al seu treball per part de les dones del FSM amb aplaudiments i crits d’encoratjament.

Una gran majoria d’organitzacions i dones presents al FSM han pres però el compromís de difondre la Carta internacionalment.


Carta de Solidaritat amb la lluita de les dones del món, 9 de febrer de 2011 a Dakar, Senegal

Aquest any el Fòrum Social Mundial, s'uneix als pobles d'Àfrica, com les dones de diferents parts del món es van reunir a Dakar; es tracta del tercer Fòrum Social Mundial des de 2006, que es va dur a terme a Mali i a Kènia el 2007 , conscient que la unió les nostres forces finalment portarà el canvi i així reafirmem la nostra solidaritat i admiració a favor de les lluites de les dones al Senegal, les dones africanes i dones del món. Les seves lluites, juntament amb les lluites de tots els homes i les dones, enforteixen la resistència contra el sistema patriarcal capitalista i la globalització.

A dia d'avui seguim patint la mateixa crisi mundial - econòmica, alimentària, ambiental i social - i prenem nota amb preocupació sobre el fet que aquests atacs continuen i están aprofundint-se. Aquí la reformulació de la nostra anàlisi sobre aquestes crisis és que no són aïllades sinó que són l'expressió del model de crisi caracteritzada per l'explotació del treball i el medi ambient, i l'especulació financera en l'economia. És per això que les dones, que seguim dient que hem de canviar difents models: social, econòmic ide producció i consum, que genera més pobresa per als nostres pobles i especialment per a nosaltres les dones.

Nosaltres, les dones, som sensibles a respectar i defensar els principis de justícia, pau i solidaritat. Creiem que hem d'avançar en la construcció d'alternatives per fer front a aquestes crisis, però, les respostes pal.liatives basades en la lògica de mercat no ens resulten vàlides.

No podem acceptar que continuïn els intents per mantenir el sistema actual a costa de les dones.

En aquest sentit, diem no a la intolerància i a la persecució de la diversitat sexual i les pràctiques culturals que atempten contra la salut, el cos i l'ànima de la dona.

Condemnem totes les formes de violència contra les dones, el feminicidi en particular, el tràfic de dones, la prostitució forçada, l’abús físic, l’assetjament sexual, la mutilació genital femenina, els matrimonis precoços, els matrimonis forçats, la violació, la violació utilitzada sistemàticament com a arma de guerra i la impunitat dels que cometen aquests actes de terror contra les dones.

Ens segueixen dient que no cada vegada que volem organitzar qualsevol empresa que no segueixi el model patriarcal, volen mantenir les que no respecten els drets de les dones, que no els permeten l'accés als recursos, a la terra, al crèdit, a l'ocupació en condicions dignes, on el capital serveixi per a reproduir feines precàries les dones.

Condemnem l'acaparament de terres i assentament dels agricultors i camperols, sota qualsevol forma, pels estats o les empreses transnacionals, i condemnem els cultius transgènics, que són perjudicials per a la biodiversitat i la vida.

Diem no a la carrera armamentística i a la carrera nuclear, que es va produir a costa de la inversió dels Estats en els programes socials, la salut i l'educació.

Condemnem una societat que oposa a les dones l'accés al coneixement i l'educació, on les dones són discriminades i marginades en la presa de decisions.

Diem no als conflictes armats, guerres i ocupacions. Diem SI a la pau justa per als pobles oprimits.

Per tot això, ens proposem reforçar la nostra lluita perquè els nostres països disposin de la seva sobirania econòmica, la seva cara política i cultural de les institucions financeres internacionals. Volem la cancel.lació dels deutes odiosos i il · legítims i una auditoria que permetrà als ciutadans a demanar la reparació pels pobles: les dones no han de fer res, són el primer creditor del deute odiós. També fem una crida per a l'aplicació efectiva de la taxa Tobin.

Exigim la sobirania alimentària dels pobles i el consum de productes locals, l’ús de les nostres llavors tradicionals i l’accés de les dones a la terra i a recursos productius.
Volem un món on els homes i les dones tinguin igualtat de drets, la igualtat d'oportunitats en l'accés al coneixement, a l'educació, a l'alfabetització, la presa de decisions, els mateixos drets a treball i salaris justos.
Exigim un món on els Estats inverteixin en la salut de les dones i dels nostres fills, sobretot en la salut materna.
Fem una crida per a la ratificació i aplicació efectiva de totes les convencions internacionals, en particular el Conveni 156 de l'OIT i el Conveni 183.
Volem que la democratització de la comunicació i l'accés a la informació.

Ens solidaritzem amb les dones palestines d'un Estat palestí democràtic, capital independent, sobirà de Jerusalem i el retorn dels refugiats de conformitat amb la Resolució 194 de les Nacions Unides.

Ens solidaritzem amb les dones de Casamance pel retorn de la pau.

Estem amb la lluita dels pobles a Tunísia i a Egipte per a la democràcia.

Amb les dones de la República Democràtica del Congo per posar fi al conflicte.

Amb les dones kurdes, per a una societat democràtica, ecològica, lliures i iguals entre dones i homes, i on hi hagi dret a utilitzar la seva llengua materna en l'educació.

Mostrem la solidaritat amb el dret a la lliure determinació per a les dones sarahuis de conformitat amb la resolució de l'ONU, i per trobar una solució pacífica, de conformitat amb la Carta del Fòrum Social Magribí.

Ens solidaritzem amb totes les dones víctimes de desastres naturals, com els d’Haití, Brasil, Pakistan, Austràlia ...
Ens solidaritzem amb els milions de dones i nens refugiats i persones desplaçades. Fem una crida a favor del seu retorn a les seves terres i a la llibertat de moviment.

Proposem la creació de xarxes d'alerta i informació sobre i per a dones que es troben en zones de conflicte o d'ocupació. Oferim el 30 de març com el Dia Internacional de Solidaritat amb el poble palestí i fem una crida per a un boicot als productes de l'ocupació israeliana. Fem una crida per la creació d'un Fòrum Internacional de Solidaritat amb la lluita palestina el 2012.

Totes i tots reconeixem les lluites de les dones al món i estem d'acord amb les seves afirmacions: el que succeeix a un/a de nosaltres, que ens passa a tots/es. És per això que hem de lluitar en unitat.



Organitzacions signants:
Marxa Mundial de Dones
La Via Campesina
La Federació Democràtica Internacional de Dones (PIF)
Articulación Feminista Marcosur
Organització Continental Llatinoamericana d'Estudiants (OCLAE)
CADTM
AMPLE
UBM - Unió de Dones del Brasil
Cebrapaz
BTC
CUT (Brasil)
Fundació Internacional de la Dona Lliure
Dones Democràtiques Llibertat Dokhan Moviment "
Les dones kurdes Oficina de Pau
Centre de la Dona Utama

dijous, 29 de gener del 2009

29.01.09 - NEWS from BELEM: Tribunal de Mujeres contra la explotación capitalista y patriarcal

Por Lidia Vilalta
29 de enero de 2009


Pescadoras de distintas zonas costeras, campesinas de diversas regiones de Brasil, parteras tradicionales del interior de la Amazonia, rompedoras de coco o campesinas extractivas y numerosas mujeres de distintos colectivos, se reunieron en una de las aulas de la UFPA (Universidad Federal de Parâ) profesional, para denunciar las discriminaciones que sufren en cada uno de sus sectores laborales y exigir Políticas Públicas que erradiquen la división sexual del trabajo, que sigue apropiándose del trabajo no remunerado de las mujeres para reducir los gastos sociales del Estado.


La sala pronto se quedó pronto abarrotada de mujeres de todos los rincones de Brasil e incluso de otras procedencias de Latinoamêrica. Hubo que renunciar al imprescindible aire acondicionado para abrir la puerta del aula y todas las ventanas y así poder circular el aire. Las asistentes estaban sentadas incluso en el suelo por falta de espacio.


La sesión de este día 29 fue una de las 5 actividades organizadas por la Articulaçao de Mulheres Brasileiras (AMB) y SOS Corpo, que agrupa a 27 organizaciones de todo Brasil que, a su vez, forman parte de la Articulación Feminista Marcosur y el Comité de Mujeres de la Alianza Social Continental. Las presentes, casi un centenar, asistían a la mesa Tribunal de Mujeres contra la explotación capitalista y patriarcal, cuyas integrantes fueron planteando sus diferentes situaciones personales y locales mediante la metodología de compartir sus experiencias de trabajo para ver qué formas toma la explotación laboral en cada espacio territorial y plantear después alternativas y acciones conjuntas.

Abrió la ronda de palabras Martilene del grupo Articulaçao Nacional de Pescadoras. Ella, pescadora y comercializadora hizo hincapié en la precariedad sanitaria que tienen las mujeres del sector: Tenemos problemas de columna y de agarrotamiento de las manos; queremos un tratamiento especial en los hospitales; En Bahía ya lo están consiguiendo, informo, así que seguiremos insistiendo.

Dio cuenta también de la reducción del trabajo en los manglares por la introducción de la piscicultura para camarones y recordó que siguen exigiendo un seguro especial que les genere ingresos cuando no se puede pescar o no hay langostas y otro tipo de mariscos.

Martilene subrayó que las pescadoras siguen realizando una triple jornada de trabajo porque, además de la pesca, se encargan del cuidado de los hijos y de sus propias comunidades, a las que garantizan la seguridad alimentaria. Abogó por un turismo sostenible y finalizó subrayando que ella misma sufre una triple discriminación por ser pobre, negra y pescadora.

Adriana, campesina originaria de Río Grande do Sul y perteneciente al Movimento de Mulheres Camponesas recordó que las mujeres tuvieron un papel fundamental en el descubrimiento de la agricultura a través de su propio cuerpo y por la utilización de las semillas. Ella entró de inmediato a desvelar que la familia fue la introductora de la división sexual del trabajo: quién dijo que hay trabajo de mujeres y de hombres? Es precisamente con el ritual del casamiento, explicaba, que se inicia el proceso de construcción social del rol productivo y reproductivo entre hombres y mujeres. Las campesinas producimos los alimentos que sustentan la vida y no se nos tiene en cuenta; tampoco está contabilizado el trabajo en las casas. Debemos exigir el reconocimiento de nuestro trabajo de cuidados y, sobretodo, dividir esas funciones entre hombres y mujeres.

También dio cuenta de la terrible lacra de la violencia: cada 15 segundos una mujer es golpeada en Brasil, el 80% de las veces en sus propias casas. Y dio un repaso a otros graves problemas del país como la disputa por la tierra, que es el espacio de especulación de las empresas transnacionales (ETN) con la subsiguiente destrucción del territorio y la expulsión de comunidades campesinas enteras.

Eso ocurre desde hace 10 anos, subrayó, por la entrada masiva, y con enorme fuerza, de los monocultivos, que están concentrando la producción.

Denuncio además que en la producción de la cana de azúcar y la celulosa hay mucho trabajo esclavo y ningún derecho. A su vez, las mujeres están cada vez más empobrecidas: del 30% de pobres del Brasil, el 70% son mujeres, afirmó, para concluir que, si además de pobre, la mujer es indígena y negra su situación se complica todavía mas.


Dada, del Movimento Interestadual de quebradeiras de coco o campesinas extractivas -que producen jabón, aceite y productos artesanos del coco-, señaló que ellas también tienen una triple jornada y que la mayor violencia es la negación de los derechos; las personas están produciendo el biocombustible pero tienen mas valor los coches; el etanol es una violación de derechos porque para plantar la cana de azúcar hay que destruir muchos palmerales….

Papoula del Movimento Articulado de mulheres da Amazonia (MAMA) explicô que el trabajo de las parteras tradicionales está muy desvalorizado y no tienen salario por una dedicación, que es una auténtica necesidad, pues el pasaje al hospital de Manaos desde algunos puntos de la selva amazónica cuesta carisimo y las embarazadas no se lo pueden pagar. Dejó, por tanto, constancia de los problemas de salud que enfrentan las mujeres, denunció los casos de pedofilia que sufren los niños y las niñas y presentó la campana SOS Encontro das Aguas para preservar un territorio cercano a Manaos donde piensan comenzar una exploración petrolera que puede destruir el luegar.


Guacira de Oliveira militante de muchos grupos dentro de la Articulaçao de Mulheres Brasileiras, y participante en el Foro Itinerante de Mujeres por los derechos a la Seguridad Social cuantificó esa desvalorización e invisibilizaciôn del trabajo femenino: sólo el 27% están en el mercado formal, lo que significa que 2/3 no tienen seguro social ni aportes para la vejez.

El trabajo de las mujeres no es reconocido porque el trabajo sólo ennoblece al hombre. El trabajo doméstico es una esclavitud o es visto como una vocación, no concede derechos y, en cambio, es absolutamente fundamental para el capitalismo, afirmó. En la actualidad, cada vez existen menos garantías sociales y menos apoyo y seguridad. Ademas, aquí el bienestar nunca llegó y ya va de salida, resaltó, por la aplicaciôn de políticas econômicas neoliberales.

Las Políticas Públicas deberían corregir esa división sexual del trabajo, proseguía De Oliveira porque se apropian del trabajo no remunerado de las mujeres para reducir los gastos del Estado.

Según ella y para finalizar sugiriô que deberían tributar las grandes fortunas del país así habría dinero para las mujeres, porque los agronegocios no pagan impuestos y sí lo hacen las campesinas y las quebradoras de coco.

Los parlamentos de mujeres de los diferentes grupos debían seguir hasta la tarde.

Había otros debates de estos colectivos de mujeres el resto del día y quedan para las siguientes jornadas los temas como el tribunal de las aguas para frenar la muerte de los ríos; el papel de las mujeres en las reformas políticas y el diálogo intermovimientos, entre otros.