Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Drets de les Dones. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Drets de les Dones. Mostrar tots els missatges

dijous, 17 de febrer del 2011

Carta de solidaritat amb la lluita de les dones en el món. Escrita el 9 de febrer de 2011, a Dakar, Senegal, durant el Fòrum Social Mundial


Escrit per Tona Gusi. Dakar (text i fotografies)
Per a La independent



Des de les diverses assemblees de Dones fins a l’Assemblea de convergència de les Dones del Fòrum Social Mundial, hi ha hagut tot un procés assembleari de reflexions i debats que es materialitzen en l’anomenada Carta de Solidaritat amb la lluita de les dones del món, redactada el 9 de febrer de 2011 a Dakar, Senegal, durant el Fòrum Social Mundial.



Des dels Diàlegs Feministes, l’Assemblea de la Marxa Mundial de les Dones, l’Assemblea de les Dones Africanes i d’altres de sectorials es van realitzar molts esforços a fi de consensuar un document final. Malauradament l’acord no fou total ja que un bon nombre de dones marroquines pertanyents a organitzacions internacionals i altres dones senegaleses no acceptaren l’apartat que fa referència a les llibertats de les dones saharauis, pel que fa als Drets dels Pobles.

En l’assemblea de convergència del dia 10 hi foren presents la representant de la UNESCO Senegal, i les representants de Via Campesina, Marco Sur, Marxa mundial d’Àfrica, Associació de Dones per la Recerca i el Desenvolupament, Gènere en Acció, Organització de Dones de Palestina, Associació de Dones pel Desenvolupament, i la Comissió de la Dona del Consell Africà entre d’altres.

Les diferents participants a la taula explicaren el procés d’elaboració de la Carta i manifestaren la voluntat que aquesta declaració reflectís totes les aportacions i totes les capacitats de les dones. La Comissió Dona, Gènere i Equitat del FSM 2011, on hi ha les principals organitzacions es varen trobar prèviament per posar fil a l’agulla a la redacció que després seria compartida amb la resta de les organitzacions i amb totes les dones en l’Assemblea de convergència de les Dones.

La representant del Consell Africà obria amb aquestes paraules el debat sobre la proposta de declaració: “Les dones hem tingut una presència remarcada i remarcable en aquest Fòrum Social Mundial”.

Les dones que conformaren aquesta forta presència no pogueren celebrar amb euforia el seu treball en l’acte de cloenda del FSM 2011, on s’havia de llegir la Carta. En no ser aprovada per consens total no fou objecte de lectura pública i només hi hagué unes paraules de les representants de l’Assemblea que malgrat l’entrebanc reberen el suport al seu treball per part de les dones del FSM amb aplaudiments i crits d’encoratjament.

Una gran majoria d’organitzacions i dones presents al FSM han pres però el compromís de difondre la Carta internacionalment.


Carta de Solidaritat amb la lluita de les dones del món, 9 de febrer de 2011 a Dakar, Senegal

Aquest any el Fòrum Social Mundial, s'uneix als pobles d'Àfrica, com les dones de diferents parts del món es van reunir a Dakar; es tracta del tercer Fòrum Social Mundial des de 2006, que es va dur a terme a Mali i a Kènia el 2007 , conscient que la unió les nostres forces finalment portarà el canvi i així reafirmem la nostra solidaritat i admiració a favor de les lluites de les dones al Senegal, les dones africanes i dones del món. Les seves lluites, juntament amb les lluites de tots els homes i les dones, enforteixen la resistència contra el sistema patriarcal capitalista i la globalització.

A dia d'avui seguim patint la mateixa crisi mundial - econòmica, alimentària, ambiental i social - i prenem nota amb preocupació sobre el fet que aquests atacs continuen i están aprofundint-se. Aquí la reformulació de la nostra anàlisi sobre aquestes crisis és que no són aïllades sinó que són l'expressió del model de crisi caracteritzada per l'explotació del treball i el medi ambient, i l'especulació financera en l'economia. És per això que les dones, que seguim dient que hem de canviar difents models: social, econòmic ide producció i consum, que genera més pobresa per als nostres pobles i especialment per a nosaltres les dones.

Nosaltres, les dones, som sensibles a respectar i defensar els principis de justícia, pau i solidaritat. Creiem que hem d'avançar en la construcció d'alternatives per fer front a aquestes crisis, però, les respostes pal.liatives basades en la lògica de mercat no ens resulten vàlides.

No podem acceptar que continuïn els intents per mantenir el sistema actual a costa de les dones.

En aquest sentit, diem no a la intolerància i a la persecució de la diversitat sexual i les pràctiques culturals que atempten contra la salut, el cos i l'ànima de la dona.

Condemnem totes les formes de violència contra les dones, el feminicidi en particular, el tràfic de dones, la prostitució forçada, l’abús físic, l’assetjament sexual, la mutilació genital femenina, els matrimonis precoços, els matrimonis forçats, la violació, la violació utilitzada sistemàticament com a arma de guerra i la impunitat dels que cometen aquests actes de terror contra les dones.

Ens segueixen dient que no cada vegada que volem organitzar qualsevol empresa que no segueixi el model patriarcal, volen mantenir les que no respecten els drets de les dones, que no els permeten l'accés als recursos, a la terra, al crèdit, a l'ocupació en condicions dignes, on el capital serveixi per a reproduir feines precàries les dones.

Condemnem l'acaparament de terres i assentament dels agricultors i camperols, sota qualsevol forma, pels estats o les empreses transnacionals, i condemnem els cultius transgènics, que són perjudicials per a la biodiversitat i la vida.

Diem no a la carrera armamentística i a la carrera nuclear, que es va produir a costa de la inversió dels Estats en els programes socials, la salut i l'educació.

Condemnem una societat que oposa a les dones l'accés al coneixement i l'educació, on les dones són discriminades i marginades en la presa de decisions.

Diem no als conflictes armats, guerres i ocupacions. Diem SI a la pau justa per als pobles oprimits.

Per tot això, ens proposem reforçar la nostra lluita perquè els nostres països disposin de la seva sobirania econòmica, la seva cara política i cultural de les institucions financeres internacionals. Volem la cancel.lació dels deutes odiosos i il · legítims i una auditoria que permetrà als ciutadans a demanar la reparació pels pobles: les dones no han de fer res, són el primer creditor del deute odiós. També fem una crida per a l'aplicació efectiva de la taxa Tobin.

Exigim la sobirania alimentària dels pobles i el consum de productes locals, l’ús de les nostres llavors tradicionals i l’accés de les dones a la terra i a recursos productius.
Volem un món on els homes i les dones tinguin igualtat de drets, la igualtat d'oportunitats en l'accés al coneixement, a l'educació, a l'alfabetització, la presa de decisions, els mateixos drets a treball i salaris justos.
Exigim un món on els Estats inverteixin en la salut de les dones i dels nostres fills, sobretot en la salut materna.
Fem una crida per a la ratificació i aplicació efectiva de totes les convencions internacionals, en particular el Conveni 156 de l'OIT i el Conveni 183.
Volem que la democratització de la comunicació i l'accés a la informació.

Ens solidaritzem amb les dones palestines d'un Estat palestí democràtic, capital independent, sobirà de Jerusalem i el retorn dels refugiats de conformitat amb la Resolució 194 de les Nacions Unides.

Ens solidaritzem amb les dones de Casamance pel retorn de la pau.

Estem amb la lluita dels pobles a Tunísia i a Egipte per a la democràcia.

Amb les dones de la República Democràtica del Congo per posar fi al conflicte.

Amb les dones kurdes, per a una societat democràtica, ecològica, lliures i iguals entre dones i homes, i on hi hagi dret a utilitzar la seva llengua materna en l'educació.

Mostrem la solidaritat amb el dret a la lliure determinació per a les dones sarahuis de conformitat amb la resolució de l'ONU, i per trobar una solució pacífica, de conformitat amb la Carta del Fòrum Social Magribí.

Ens solidaritzem amb totes les dones víctimes de desastres naturals, com els d’Haití, Brasil, Pakistan, Austràlia ...
Ens solidaritzem amb els milions de dones i nens refugiats i persones desplaçades. Fem una crida a favor del seu retorn a les seves terres i a la llibertat de moviment.

Proposem la creació de xarxes d'alerta i informació sobre i per a dones que es troben en zones de conflicte o d'ocupació. Oferim el 30 de març com el Dia Internacional de Solidaritat amb el poble palestí i fem una crida per a un boicot als productes de l'ocupació israeliana. Fem una crida per la creació d'un Fòrum Internacional de Solidaritat amb la lluita palestina el 2012.

Totes i tots reconeixem les lluites de les dones al món i estem d'acord amb les seves afirmacions: el que succeeix a un/a de nosaltres, que ens passa a tots/es. És per això que hem de lluitar en unitat.



Organitzacions signants:
Marxa Mundial de Dones
La Via Campesina
La Federació Democràtica Internacional de Dones (PIF)
Articulación Feminista Marcosur
Organització Continental Llatinoamericana d'Estudiants (OCLAE)
CADTM
AMPLE
UBM - Unió de Dones del Brasil
Cebrapaz
BTC
CUT (Brasil)
Fundació Internacional de la Dona Lliure
Dones Democràtiques Llibertat Dokhan Moviment "
Les dones kurdes Oficina de Pau
Centre de la Dona Utama

dijous, 10 de febrer del 2011

Activistes de tots els continents posen en comú les seves accions en defensa de la pau i les seves estratègies en la reivindicació dels drets jurídics

Escrit per Lídia Vilalta. Dakar.
Per a La independent


Mariama Sow Cissé Hadja
, és la presidenta de l'Associació de Dones d'Àfrica Occidental (Femmes de l’Afrique Occidental- FAO)’i una històrica defensora de la pau al seu país, Guinea Conakry. ‘Les dones sempre hem tingut responsabilitats en la nostra societat. Ens incorporem ràpid al desenvolupament del país i hem lluitat sempre per l'Estat de dret. Però ara estem molt animades i esperançades amb el nou govern’, explicava Cissé a La Independent.

La República de Guinea té més de 12 milions d'habitants, un 52% de dones, de les quals 48% són analfabetes i el 50% musulmanes, segons Cissé. Ella és lideressa política des de la dècada dels seixanta, però va deixar el poder en 1984 per tal d’intregrar-se en organitzacions musulmanes perquè ‘considero que les dones han de saber els seus drets i poder lluitar per ells’. Per a ella ‘és imprescindible que, des de molt primerenca edat, les joves siguin educades i formades, coneguin les lleis i s'impliquin en política i en els partits. ‘Amb aquests objectius ens hem ajuntat totes les persones i ens hem posat d'acord a crear un Estat de dret a Guinea Conakry’.

La República de Guinea va celebrar eleccions en 2010 de les quals va sortir triat president, en la segona volta de desembre, un antic professor exiliat, Alpha Condé, que va tenir el suport d'una àmplia coalició de partits i organitzacions anomenada Arc de Sant Martí. Abans, va haver-hi dos governs autoritaris que van durar en el poder mitjà segle, els mateixos anys de la seva independència. Conakry va ser el primer país d'Àfrica a alliberar-se del jou colonial francès en 1958, després de Ghana del britànic, en 1957.

Cissé ens informava que una dona, Sarah Diallo Rabiatou Hadja, és la presidenta del Consell Nacional de Transició (CNT), l'autoritat que està controlant les activitats del govern guineà recentment triat, que ha de restablir tots els drets, la seguretat alimentària i l'escolarització de les nenes, entre altres necessitats bàsiques, com l'accés a l'aigua i l'electricitat. Aquest Consell Nacional, segons Cissé, ‘ha de vetllar també perquè el procés de reconciliació nacional s'estableixi a partir d'un diàleg real amb veritat i justícia i, ajudar a canviar la mentalitat per no es sigueixi robant i per evitar la corrupció’.

Mariama Sow Cissé formava part del panell ‘Animant accions per la Pau-Complint la Resolució 1325’, organitzat per Peace Woman Across the Globe, (PWAG) que va reunir a representants d'Àfrica, Àsia i Amèrica, en una de les tendes de debat del FSM de Dakar el dia 9 de febrer. L'ex parlamentària de Burundi i resident a Suïssa, Colette Samoyà, va ser una altra de les panellistes. I a propòsit dels conflictes de la regió dels Grans Llacs (Rwanda, Burundi, República Democràtica del Congo i Uganda) va afirmar que ‘quan la humanitat desapareix, com va ocórrer amb el genocidi a Rwanda, és la dona la que reprèn les regnes i porta el pes de la reconstrucció dels valors fonamentals destruïts. Amb això demostren que són les heroïnes de la pau’. Samoyà va recordar que el 80% de tutsis van ser violades a Rwanda i que s'han vist els mateixos greuges contres les dones en els conflictes de Libèria, Sierra Leone i a Costa d'Ivori.

La coordinadora kenyana de l’Àfrica Central i de l'Est de la PWAG, Rose Baboudada Upo, va explicar que el seu grup fa tallers i formacions a Uganda i l'est de Kenya perquè moltes donesdesconeixen el conflicte que s'està desenvolupant en el seu entorn i, d'aquesta manera, en conèixer-ho poden decidir sobre la pau a les seves zones.

Altres participants africanes de Kenya, Mali i de Mauritània, van participar en la taula. Per part asiàtica va ser la indonèsia Olin Monteiro, qui va informar de les accions que realitzen davant el Parlament del seu país i altres fronts per tal d’aconseguir frenar els conflictes en tres àrees del gran país-arxipèlag: Sulawesi, Timor i Papua.

Del continent americà van intervenir l'argentina i impulsora de la Resolució 1325, Maria Julia Moreyra i la mexicana Nuria Costa, que va insistir en el fet i la idea que no existeix pau sense seguretat alimentària i sense justícia ecològica, entesa aquesta última com la terra lliure de pesticides i l'accés a l'aigua no contaminada. També hi van participar la brasilera Vora Petxina de Pelegrí, que es va felicitar que el seu país tingui ja una presidenta, Dilma Roussef, i va explicar la conceptualització que elles han efectuat de la pau dins de la pròpia casa, a partir de la idea de Clara Charf sobre la violència domèstica, entesa com la més cruel conseqüència de la desigualtat de gènere’.


Avenços en la propietat de les terres i les herències

Khadyseck Nyang
representa una història de vida reeixida en la lluita pels drets de les dones a la terra a Senegal, un país laic però que, en ocasions, es regeix per el ‘costumari’ o les lleis religioses. Khadyseck Nyang és una dona wolof , l'ètnia majoritària de Senegal, i viu a Saint Louis, al nord del país. Ella se sentia sola per exigir els drets a la terra i va formar un grup de dones. Ara té 10 hectàrees de terreny cultivable i una motobomba; és una dona política i una lideressa entre els homes de la seva comunitat. Fins i tot el propi cap del seu poble li ha demanat que la seva esposa sigui admesa a l'associació que ella presideix.

Aquesta senegalesa gran i poderosa, va estar present en els panells sobre els drets d'herència i propietat de la terra en àrees de cultura musulmana, que es van dividir en tres parts. Una part explicava com eren les lleis de cada país i les modalitats per poder heretar o tenir terres en propietat; una altra resumia les estratègies que havien seguit les diferents participants i l'última assenyalava com avançar per aconseguir la igualtat en la justícia.


Els 3 panells que es van realitzar en un sol dia, el dimecres 8, estaven organitzats pel Institute For Women’s Empowerment (IWE) del programa ‘Dones Reclamant i Redefinint la Cultura’, que està coordinat per Women Living Under Muslim Laws Network (WLUML), Dones que viuen sota lleis musulmanes.

Van estar presents en la primera ronda del panell i traduint-se entre elles, responsables africanes de Senegal, Fatou Sow i Ndèye Quilane Faye. D'Indonèsia, Vivienne Wee, d’ Sri Lanka, Chulani Kodikara i la professora tunisiana Zahia Jouirou, que va plantejar arguments econòmics i jurídics per exigir aquests drets de propietat de les dones.

En el debat de les estratègies que cada organització duu a terme i com avançar en la igualtat judicial, van participar Josephine Nzerem de Nigèria, Rokhaya Gaye de Senegal, Zeinabou Hadari de Níger, Doo Aphane de Swaziland i Samia El Hashmi de Suen. També ho van fer del continent asiàtic Bushra Khaliq de Pakistan, Liah Jawad d'Afganistan i Dini Anitasari Sabaniah d'Indonèsia.

Totes van insistir que la formació de les dones –sobretot en les tècniques de negociació i comunicació- és molt important. Com també ho és reforçar els drets per a les dones en les comunitats i qüestionar als Estats sobre les lleis que no inclouen a les dones.

Però de manera especial, ‘treballar lentament’ en la sensibilització dels homes i/o marits, per poder avançar sense problemes. Al final de la sessió totes van quedar emplaçades per seguir en contacte i treballar conjuntament per seguir compartint experiències.

Les dones sempre poc visibles?

Escrit per Tona Gusi. Dakar.
Per a La independent


La Manifestació del moviment solidari mundial contra l’explotació i l’opressió té la cita enguany al FSM 2011 a Dakar, Senegal


La informació del FSM. Informació amb visió de gènere. AMARC i La Independent

Unes 60.000 persones de 123 paisos (entre les quals més de 130 comptabilitzades vingudes de Catalunya) estan participant des del diumenge 6 de gener i fins el divendres 11 al Forum Social Mundial que per segona vegada se celebra a l’Àfrica. De fet, la tercera si comptem l’any que es va fer a Bamako quan el FSM es va repartir entre una ciutat africana, una altra de llatinoamerica i un altra asiàtica.

El nombre de periodistes amb inscripció realitzada el primer dia era de 340, entre elles i ells dues de La Independent, que com ja varem fer a través de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere el FSM 2007 a Nairobi i el 2009 a Belem do Parà cobrim la informaciò d’aquelles activitas i tallers més relacionades amb les qüestions de gènere.

La informació interna sobre el Forum l’està fent un equip de periodistes de tota l’Àfrica que elaboren La Flamme d’Afrique, el diari en paper -que s’esgota de seguida-, i mantenen durant tot el dia la información actualitzada a http://flamme.panos-ao.org/ : “EL FSM és una oportunitat per a l’Àfrica. Dakar té l’ambició de fer-ho millor que Nairobi i Bamako”.

AMARC, l’associació de radios comunitarias es des de sempre molt activa als FSM i té una organització de dones d’aquesta associació. Entre els seus objectius hi ha el de donar veu a les dones de les comunitats i formar-les per ser gestores dels seus propis mitjans de comunicación. Les companyes d’AMARC han fet diversos tallers sobre Dones i Medias en aquest Forum i cobreixen com La independent diverses activitats.

L’equip de periodistes de La Flamme d’Afrique ha valorat igual que La Independent que enguany la participació de les dones és extraordinària, així com el nombre d’activitats que han incorporat la visió de gènere en els seus continguts, des de la sobirania alimentaria, el moviments anti-violència i per la pau, els tallers per la condonnació del deute, el dret a la ciutat per a tots i totes, viure millor en el món rural…


Destaca moltíssim dins de l’espai del Fòrum “Le Village des FEMMES”, un gran carpa vermella on cada dia s’hi troben organitzacions de Dones d’Afrìca i d’arreu del Món per debatre sobre la participació política, la igualtat i l’equitat, la pau i la no violencia, la ciencia, etc. I per organitzar esdeveniments com ara la Marxa Mundial de les Dones, l’Assemblea Mundial de les Dones, o consensuar manifestos i declaracions.

Al voltant molts estands d’organitzacions de dones, de comunitats, de drets dels pobles i també es clar! D’oferiment dels seus productes alimentaris en el marc d’un comerç just, de vestuari multicolor i d’ornamentació étnica i moderna.


El pre-Fòrum 2011

La semana anterior a l’illa de Gorée (coneguda per ser el centre de trafic de l’esclavatge) s’hi va celebrar un Forum sobre les Migracions, del qual va sortir l’adopció de la Carta de la Migració (“Carta del Migrant” redactada a Marsella el 2006) on s’obra la possibilitat d’un món sense murs, és a dir de la lliure circulació de les persones:”Pour un monde sans Frontieres”

També s’ha realitzat la segona edició del Fòrum Mundial Ciència i Democràcia, que s’ha basat en l’educació científica, aconseguir l’educació universal i continuar progressant en l’estructuració de xarxes: “ En la utilització de les noves eines tecnològiques, retrobarem l’experiència política de l’altre (i l’altra), i reciprocament.”.

Un altre acció important és el Campament de la Joventut que es a tocar de la Universitat de Dakar, on se celebra el FSM. . Molt de l’alumnat de la Universitat no era coneixedor de la celebració del FSM , però com que continúen havent-hi classes a les facultats la munió de gent jove circulant i interactuant és inmensa.El campament de joves organitza activitats paral·leles i activitats dins el FSM, on també hi han tingut lloc la incorporació de la visió de gènere. L’associació Àfriques Creatives ha fet una acció per tractar el gènere des del punt de vista dels joves dinamitzant un taller de joves de tot el món. O com algunes conferències on s’ha tractat especificament la violencia contra les noies.

L’equip del voluntariat és un dels aspectes més agraïts del FSM ja que són per tot arreu ben visibles amb la seva semarreta groga i el logo del FSM. Sempre disposats i amb l’amabilitat que caracteritza els pobles del Senegal encara que sovint els primers dies no han pogut suplir la manca d’organització pel que fa a la distribució de les activitats en les aules corresponents, que ha estat molt caòtica.

Inauguració del Fòrum: En marxa vers un altre mon. Les dones l’encapçalen**.

La inauguració del FSM 2011 no podía ser d’altra manera que amb un gran marxa, més de 40.000 persones caminant, cridant consignes, ballant al so de músiques africanes i exhibint nombroses pancartes amb els lemes i objectius de les seves organitzacions. Presencia doncs de reivindicacions polítiques de la gent “sense veu”, oprimida i de les defensores i defensors dels Drets Humans juntament amb manifestacions festives que caminaren des de l’obelisc que commemora la independencia fins a la Universitat de Dakar.

Si be a l’inici al capdavant de la Marxa hi havia un grup de savis ancians, les dones de la Medina i d’altres barris que tant han col·laborat en el desenvolupament del Forum de Dakar, i que havien quedat endarrerides per la incoporació dels savis i altres organitzacions, varen fer un gest d’autoritat i un bon grup va encapçalar definitivament la marxa.

Majoria d’organitzacions de dones vingudes de Dakar, de la resta de Senegal i la Casamance, d’arreu d’África, moltes del Magreb, de Marroc i d’Algeria, dones saharauis per l’alliberament del seu país i refugiades mauritanes. També dones d’Asia, d’Europa i d’Amèrica Llatina sobretot. També d’EEUU i del Canadà. Dones del món.

Si be la presencia majoritaria de les dones a la marxa és indiscutible, aquesta vegada eren ben visibles pel nombre i per la vistositat dels vestits multiculors i elegants de les dones del Senegal i d’altres paisos centre i sudafricans així com les seves potents veus:

Quan les dones serem propietaries de la terra? Per a una societat en la igualtat cal fer el repartiment de tots els recursos. La dona a la majoria de l’Àfrica és només la cuidadora de la terra, no la propietària.

Contra la pobresa i la Fam! Pels drets dels i de les més pobres per a una vida millor

Per l’educació! L’analfabetisme, el desconeixement dels seus drets, la por a la reivindicació, els procesos judicials i el seu cost econòmic són un greu hándicap. Les tradicions patriarcals que pesen tant en tot el món són molt fortes en aquests aspectes en la “cultura tradicional” i masclista de tants indrets de l’Àfrica.

Pels serveis d’ensenyament i salut i dignitat dels barris I contra l’especulació urbanística: “Droit a rester au Village, a ne pas exoder”, “Droit a des repos en cas de maladie”

La pancarta “Les Femmes espoir de l’Afrique” arriba a l’entrada principal de la Universitat de Dakar que dona jus davant “ la corniche” (el passeig arran de mar que ressegueix tot l’oest de Dakar) i començen els parlaments, i la música i la dansa vinguda del Brasil i és clar l’autòctona del Senegal.


Entre els discursos més anunciats el d’Evo Morales a la inauguració i el de Lula l’endemà. També força anunciada la visita de la secretaria general del partit socialista francés Martine Aubry.

Morales no va sorprendre a ningú parlant dels merits de les nacionalitzacions i les critiques al neocapitalisme, neoimperialisme i neoliberalisme.

Fou seguida amb molta atenció, davant la Tribuna principal, la intervencio d un representant d’Egipte que transmeté la voluntat popular de la seva gent així com de la de Tunisia.

També s’escoltaren les declaracions del coordinador del Forum social Africà, Sokhana Khadydiatou SAKHO, que opina que la participación mundial de les potències emergents del Sud han modificat at l equilibri del mon i trencat l’hegemonia de les grans potències occidentals i pensa que: “Front a una globalització Neoliberal forta, que ha fet fallida, al costat hi ha una globalització ciutadana i solidaria amb valors.”

Lula es preguntava, ja l’endemà: “Per què no els països africans? Perquè no poden realizar com el Brasil el seu desenvolupament integrant la dimensió social i en un desenvolupament de tipus sostenible?”.




*Propera crónica: Primera Jornada del FSM. “Le Village des FEMMES” i les dones per la sobirania alimentaria.

**La Independent us oferirà en breu una gal·leria de fotografíes d’aquesta marxa amb especial atenció a les organitzacions de dones.


dimarts, 8 de febrer del 2011

L'Assemblea Mundial de Migrants exigeix des de Senegal un món sense murs i amb drets a la lliure circulació

Escrit per Lídia Vilalta. FSM 2011- Dakar, Senegal

Per a La independent


L'inici del Fòrum Social Mundial 2011 va ser la marxa que va sortir de la seu de la Ràdio-Televisió Senegalesa, junt a la Gran Mesquita, unes hores més tard del previst i que va atravessar Dakar fins a arribar a la ciutat universitària de Dakar. Una marxa formada, majoritàriament, per africans, i la majoria d'aquests, senegalesos. De fet, de les més de 1.200 ONG inscrites,gairebé la meitat d'elles són africanes. Fins el divendres, unes 40.000 persones, segons l'organització, participaran en debats, ponències i assemblees sobre la sobirania alimentària, el dret a l'aigua potable, la gobernança mundial de les migracions, entre d'altres. Membres de La Independent hi són presents per explicar tot allò que hi succeeix.

La Carta Mundial de Migrants obre a l’illa de Gorée les activitats prèvies al Fòrum Social Mundial (FSM) de Dakar amb una trobada simbòlica de reivindicació de la dignitat humana

L’Assemblea Mundial de Migrants va aprovar després de dos dies de discusions a l’illa de Gorée la Carta Mundial de Migrants, un manifest que desitja un món sense murs i reclama per a les poblacions que es desplacen, ja sigui per raons personals, econòmiques o forçades, uns drets mínims com la lliure circulació i la llibertat de moviment per poder establir-se en qualsevol part del planeta sense que es vegin mermats els seus drets econòmics, socials, polítics i culturals.

L'objectiu dels principis enunciats a la Carta és el de contribuir a la desaparició de tot sistema segregacionista i a l’adveniment d’un món plural, responsable i solidari.

El dret a desplaçar-se amb llibertat i poder establir-se on la persona ho desitgi, ha de ser igualment aplicable al dret de lliure circulació concedit a les mercaderies o als capitals. Una altra de les peticions demandades va ser la de la igualtat de drets entre els migrants i els nacionals dels països d’acollida, com també el dret a gaudir d’una ciutadania plena basada en la residència i no en la nacionalitat.

La Carta de Migrants serà distribuïda entre les diferents organitzacions dels països de residència de les persones migrants assistents a la trobada, entre els que hi havia representants de diferents països europeus i molts africans residents a Algèria, el Marroc, Mauritània, Mali, Camerun, que havien arribat en diverses caravanes des de l’Àfrica Occidental. Pel que fa a representants dels països d’origen, hi havia gairebé tota Àfrica i de dos països llatinoamericans: Xile i Perú, segons Davina Ferreira, una de les portaveus de l’Assemblea.

L’elaboració de la Carta va ser un dels actes previs del Fòrum Social Mundial (FSM) de Dakar 2011(www.fsm2011.org) i la trobada es va realitzar a l’illa de Gorée, els dies 3 i 4 de febrer. Allà les organitzacions de migrants van expressar que totes les persones que es desplacen són la diana de polítiques injustes i es veuen privades de l’exercici dels seus drets. Van voler, per tant, fer valer a la Carta acordada el dret de les persones per poder circular i instal·lar-se lliurement en qualsevol país del planeta i contribuir a la construcció d’un món sense murs.

L’illa de Gorée, ara de la ‘memòria i la reconciliació’, és un lloc més que simbòlic i ple d’història, doncs va ser, juntament amb un altre espai portuari al sud de Luanda (Angola), un dels grans punts estratègics de la sortida forçada dels milions d’esclaus d’Àfrica, homes i dones, amb destinació cap a Amèrica. Va ser en aquells centres de detenció previs al llarg viatge de l’Atlàntic, on els hi van treure la humanitat a les persones, encadenant-les i tancant-les en petits espais per enviar-les després com a mercaderies cap al denominat nou món. Per això, s’ha cridat a l’Assemblea de Migrants ‘trobada de recuperació de la humanitat’.

Les sessions de treball van ser clausurades per l’alcalde adjunt de Gorée, qui va recordar els 300 anys d’esclavatge i els gairebé 20 milions de persones capturades i va expressar que “Gorée és el bressol de la Carta, que ja forma part del somni d’una nova convergència de les persones, perquè el món ha de fer-se d’una altra forma i això és el han de fer les poblacions”. El tunisià resident a França i un dels coordinadors, Jelloul Ben Amida, va concloure les sessions afirmant que “s’ha de reforçar les xarxes de migrants, perquè el treball comença ara, amb la difusió dels continguts presos. Aquesta iniciativa, va afirmar, constitueix la primera etapa d’una marxa que ara s’inicia”.

Context històric

Va haver una primera fase d’escriptura col·lectiva del text entre 2006 i 2008. La primera proposta de Carta va ser escrita a Marsella, es va fer pública durant el Segon Fòrum Social Mundial de Migracions al juny de 2006, a Rivas, Madrid (Espanya) i durant la Primera Cimera Mundial de Migrants Llatinoamericans a Morelia (Mèxic), al maig de 2007. Entre 2008 i 2010 es va passar a la fase organitzativa i, en dos anys, una coordinació internacional va recollir noves propostes de Carta des d’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina.

Aquesta coordinació de migrants es va reforçar amb el temps, amb la creació de 4 coordinacions continentals: l’africana, l’asiàtica, l’europea i la llatinoamericana. A partir d’aquestes 4 propostes de Carta, un grup de treball de la Coordinació internacional va elaborar una sínteis que es va difondre des del mes de setembre de 2010 a totes les assemblees locals amb la finalitat de reactivar la difusió mundial de cara a la discussió final d’aquest febrer.

El suport de la Fundación Charles Léopold Mayer pour le progrès de l’homme (www.fph.ch) i d’altres organitzacions va permetre a les persones animadores de la Carta dotar-se d’eines de comunicació per popularitzar el projecte de la carta a través de la pàgina http://www.cmmigrants.org/goree/spip.php?article16 així com la posada en marxa d’un comité d’organització logística de l’Assemblea Mundial de Migrants.

Els col·lectius integrants de l’Assemblea Mundial de Migrants van formar part de la marxa d’obertura del Fòrum Social Mundial 2011, a Dakar, que va tenir lloc el diumenge 6 de febrer al migdia pels carrers de la capital senegalesa fins arribar al recinte de la Universitat Cheikh Anta Diop, que acollirà els debats i activitats previstos. Està anunciada l’assistència d’unes 50.000 persones a les activitats, que estaran dedicades als temes d’Àfrica i la diàspora. Més de 100 persones de diferents organitzacions de Catalunya han arribat al FSM de Dakar.

diumenge, 31 de gener del 2010

Dones submises per feines servils?

.
Per Tona Gusi
Barcelona, 31 de gener de 2010


Dona, immigració i crisi econòmica.

Organitzat per l’associació Papers i Drets per a Tothom i Debat_ a_ Bat


En aquest seminari es produí un debat molt viu - allunyant-se massa vegades potser- del tema proposat, on les dones havien d’ocupar la centralitat de l’exposició i del debat posterior. Fets recents de la política catalana, com el protagonitzat per l’Ajuntament de Vic, i la possibilitat de noves regulacions des de la legislació estatal dominaren algunes de les aportacions masculines del públic assistent. Treballadors i treballadores socials, gents dels moviments veïnals, agents interculturals, associats i associades a col·lectius i ONG, etc omplien l’aula. Es trobà a faltar a representants dels partits polítics i/ o d’institucions.
Apassionada i sentida fou la intervenció de diverses dones sobre les aportacions o desviacions del feminisme en referència a la lluita per l’amillorament dels drets de les dones migrants i dels

Drets Humans de les Dones. No cal dir que el tema del vel i de la burca tornà a treure el nas com passa en tots els debats sobre immigració quan es parla de persones de religió musulmana. A aquest debat, introduït per una dona respectuosa amb aquest ‘costum’, s’hi afegiren diversos homes tot defensant el dret de mantenir ‘les cultures originaries’ i dues dones respongueren que no confonguem pas cultura amb dominació masclista.
Norma Falconi, la representant de ‘Papers i Drets per a Tothom’ havia iniciat la seva exposició amb aquesta afirmació: ‘quan fas arrels, no te’n vas’ i certament tot indica que les dones són qui fan arrelar les famílies i només en situacions molt extremes de manca de treball emprendran una nova migració.

En canvi les dones ocupen el darrer lloc en l’escala jeràrquica de la immigració.

L’ajut de les institucions consisteix en facilitar cursos d’integració dels quals la major part dirigits a les dones són per al sector ‘serveis’ i el que ensenyen és a netejar i planxar!! – diu la representant- Què es pensen?, què als nostre països d’origen no netegem ni planxem?.No es pot continuar en la línia del paternalisme de Càrites o Creu Roja, - afirma, tot i que els hi reconeix la necessitat de la seva feina en moments de crisi com l’actual -.

Continuant en el tema de la ‘integració’ assenyala que la major part d’immigrants dels anys cinquanta i setantes provenien d’Andalusia, Murcia, Galicia, etc. i han viscut tota la vida envoltats de la seva cultura i les seves tradicions. No s’han integrat pas, conserven les seves arrels i ningú els hi passa comptes!. Doncs per què s’exigeix ara aquesta ‘integració als nou vinguts’ d’aquesta darrera dècada ?- pregunta - La major part de les esbroncades xenòfobes i racistes han vingut d’aquests immigrants espanyols, no de la gent autòctona. Se’ns situa permanentment en la polèmica dels serveis socials, se’ns estigmatitza. S’atia l’oposició de la suma de persones catalanes i espanyoles en front de persones estrangeres.
Per a la responsable de ‘Papers i Drets per a Tothom’ també existeix una clara voluntat discriminatòria a les persones immigrades segons la seva procedència. Sembla que mentre a la ciutadania originaria d’ Amèrica Llatina se li pot atorgar el dret a votar, no és així amb les persones vingudes del Marroc i del Pakistan. Molt sovint se senten comentaris sobre la docilitat i caràcter submís de les dones d’Amèrica Llatina: Ai ... el dia que aquestes dones amb fama de submises molt adequades per tasques servils es plantin! Serà un cop ben fort per a la societat!.
L’ interès de la Taula és donar la veu a la gent que ompla l’aula i les primeres preguntes estan relacionades amb les actituds racistes de la població catalana: com aturar la rumorologia que s’estén com una plaga i que assegura que els ajuts socials i les beques van a parar exclusivament a la immigració? Com podem treballar la interculturalitat? Com s’elabora un discurs conciliador?
La advocada de l’altre col·lectiu present a la Taula del seminari no té una resposta màgica: no s’han de tolerar aquests comentaris i d’altra banda cal conèixer el caràcter victimista d’aquest país. Tanmateix les persones que hem optat pel compromís social tenim l’obligació d’informar i de denunciar.
En una societat en la qual hi ha massa pobresa sempre es busca un culpable – rebla la Norma Falconi – i com que el govern no ho pot ser mai, aleshores ... és la immigració!. Els ajuntaments, amb molt poques excepcions, diuen a la gent que són els immigrants els qui prenen les places de guarderia. I quan es parla de pisos patera relacionat amb el tema del padró municipal, s’ha situar aquest tema com un problema derivat de la pobresa. Pobresa que també afecta a la gent autòctona del país ja que moltes famílies catalanes no disposen en els seus domicilis de 20 metres quadrats per a cada membre de la seva família. La gent que viu a pisos patera haurien de convocar reunions de veïns d’escala i si la resta de veïns no hi va fer tot seguit un porta a porta. La situació de pobresa que afecta a ‘uns i altres’ està ben reflectida quan comprovem que les dones i els joves es troben en la mateixa situació.
La por a que davant les properes eleccions creixin els discursos i les actituds xenòfobes és un sentiment compartit per tota l’aula.
Tot i que les intervencions del públic assistent al seminari son força paritàries, es constata que no només són els homes els qui s’agafen més temps en el seu torn de paraula sinó que sovint deriven el tema cap a qüestions globals de la immigració. No s’aturen a reflexionar des d’una perspectiva de gènere.
Així es parla sobre la poca assistència dels immigrats a les reunions de veïns, de barris, d’associacions, etc. Hi assisteixen quan s’ofereixen cursos però un cop aquests s’han acabat ja no tornen més per l’associació. Diuen que moltes vegades els immigrants - els qui intervenen utilitzen sempre el masculí plural- opinen que són els partits d’esquerra del país els qui han de treballar i ells no s’hi posen. No fan pinya comuna i l’opinió és que han de formar part de les associacions de veïns i d’altres col·lectius. També es parla sobre l’educació pública i s’opina que cada vegada acull a més pobres. En temps de crisi la gent està disposada a donar per caritat però no per reconeixement dels drets de les persones.
Hi ha una intervenció molt apassionada d’una dona, que s’ autodefineix com una lluitadora de les d’abans, i que crítica amb fermesa a l’esquerra institucional perquè ‘segueix amb el discurs dels d’aquí i dels d’allà’. Afirma que no tenen política sobre immigració i que en tot cas ‘estan sostenint la política de la por, ja que la dreta diu sempre el que vol sense por i l’esquerra, per contra, sempre està demanant perdó i així augmenten la sensació de por. També – per ella- els discursos feministes han oblidat la qüestió social. Considera que el tema de la conciliació familiar pot esdevenir una perversió. I que quan les feministes escullen per les altres sobre el vel la burca estan fent paternalisme. Creu, finalment, que s’ha d’emplaçar als polítics als barris per qüestionar-ne el seu discurs.

Una dona jove opina que dins del propi FSCat hi ha discriminació vers les dones i vers les dones migrants, ja que mentre elles estan en una sala petita, junt amb les feministes i les ONG , ‘Els Tècnics del món nou que és possible’ disposen d’una sala gran i de més prèdica. Demana també que ens interroguem sobre si veiem acceptable la vida que fan molts dones joves immigrades que treballen dia i nit per altres i a casa d’aquests altres. On es la seva vida pròpia? Com ho podem tolerar?
Per fi un home jove si que fa una intervenció des del femení – és un mediador cultural del Baix Llobregat- i ens recorda que: les persones immigrades no són homogènies, que en comú només tenen el punt de destí. - Diu que - cal que ens preguntem quants i quantes autòctones van a les reunions de persones immigrades?. Convé amb els i les que ja han opinat que l’esquerra no qüestiona la llei d’estrangeria! I que: massa sovint quan es parla de la les dones immigrades s’utilitzen arguments instrumentals, utilitaris, no es tenen com referència els Drets de les Dones.

Un tema que ens hauria de fer reflexionar – a parer seu- és que les dones immigrades supleixen a dones autòctones que al seu torn estan accedint a llocs que fins fa poc només ocupaven els homes autòctons.
També son dades molt significatives les d’un recent estudi fet a Cornellà: a les associacions d’amazigs i berbers les dones només hi participen en un 20% i com a màxim en alguns altres municipis en un 30% o 40 %. A vegades són els homes els qui no les deixen participar, però per altra banda també s’ha demostrat i és decebedor que quan s’han fet cursos exclusius per a dones i amb professorat femení, aquests cursos els hi han estat útils per aprendre la llengua però no han servit perquè prenguessin consciència.
Aquí s’obre un altre debat sobre el vel, la laïcitat, opinions variades a l’entorn de la llibertat de la dona i els seus drets, per exemple un individu s’expressa així: ‘No tot el feminisme és dolent’. També hi ha qui opina que igual com hi ha un moviment en contra de la immigració potser fora hora d’organitzar un altre moviment pro-immigració.
Finalment una noia jove opina que: cal fer èmfasi en la denuncia del consentiment social envers les feines servils ( en les condicions) que fan tantes dones immigrades i afirma- contestant una de les intervencions anteriors- que: el feminisme en la seva denuncia del patriarcat ha estat la gran aliada de les dones.

dilluns, 14 de maig del 2007

El FSM posa l’atenció sobre les dones i el dret a la terra.

KÉNIA
El Fòrum Social Mundial (FSM) opta per una forma d'intervenció més local i menys multitudinària posposant-lo fins el 2009 per poder movilitzar a la societat civil

El FSM posa l’atenció sobre les dones i el dret a la terra

per Carolina Barber, febrer 2007


A Nairobi del 20 al 25 de gener s'ha posat de manifest que l'actuació dels ordres religiosos juntament amb la de les organitzacions no governamentals és allò que pal·lia la situació dels més pobres, per no dir de les més pobres, les dones, ja que la intervenció governamental és inexistent

De les set edicions del foro, potser hagi estat en aquesta on més temes s'han tractat tenint en compte a les dones, la seva situació i la seva importància: Des de les àrees de conflicte, on s'ha reclamat major protecció de la comunitat Internacional per a les dones, nenes i nens que hi viuen, fins a l'exigència de lleis que protegeixin els béns, entre ells la terra i les poques pertinences, perquè les dones puguin plantar cara a situacions de solitud, viduïtat i orfandat.

Això sense deixar de costat, la denúncia de la pràctica ancestral de l'ablació i l'oposició a qualsevol guerra; la reivindicació dels drets reproductius, la sexualitat, la situació de la SIDA i el respete públic a la pròpia orientació sexual - en un país on l'homosexualitat està condemnada per llei amb anys de presó-AQUESTS han estat en síntesi els temes tractats des de moltes perspectives, àmbits i identitats.

“Un altre món és possible” és el lema que ha reunit a més de 60.000 persones a Kenya per exigir coses tan elementals com aigua i habitatge. En contrast amb la convocatòria de Davos, Nairobi no ha concentrat ni a famosos ni a mandataris, ni magnats, ni es va parlar de com produir per acumular més riquesa. A Àfrica s'han citat entitats i associacions civils per intercanviar els diferents punts de vista sobre el desenvolupament econòmic, la situació de la pobresa i l'extensió de la SIDA entre la població africana.

A més, s'han mostrant els eslams i els barris més pobres de Nairobi amb les marxes d'inauguració i clausura, més de 12km caminant per comprovar com viuen els que no tenen i com acte de solidaritat amb els més de 1.000 milions de persones en el món que viuen en barraques.
El Foro Social va acabar amb l'exposició dels grans temes tractats en petites reunions i sense una declaració conjunta. Conscients que ha estat difícil l'edició africana per la falta de suport governamental i la falta d'infraestructures per a allotjar a tant participant.

Es calcula que més de 35.000 van ser allotjats en cases particulars, per hospitalitat de les dones i homes kenians. Nosaltres les representants de l’ADPC i XIPICAT vam ser de les que vam conviure amb una família autòctona de l’ètnia lua. Caroline, Michael i els seus dos fills ens van acollir en el seu espai vital.

La nostra amfitriona treballa a EQUALITY NOW, una ONG que estudia les conseqüències de l'ablació en les nenes, en el seu futur i mira d’evitar-ho. A més intenten explicar la importància que les mares i els pares facin testament per assegurar que les filles i els fills no es quedin abandonats, sense cap pertinença, en cas de defunció dels progenitors. És una organització que lluita per donar cobertura legal a la situació de dones que encara no han assolit els seus drets com a éssers humans, i són víctimes d’unes pràctiques que, no per tradicionals i antigues, són menys inhumanes i irracionals.

En la inscripció, la diferència de preu entre residents i estrangers feia preveure la polèmica i la qualificació de participants rics i pobres. Així va ser, els residents al final no van pagar inscripció per considerar les tarifes altíssimes per al nivell econòmic del país. I els periodistes d'alguns països europeus van amenaçar de no fer la cobertura informativa si se’ls exigia pagar la inscripció.

Tot va quedar com una anècdota, però, el que si que va aixecar protesta i comentaris fou la incoherència que els catterings dels restaurants presents en l’espai del foro fossin dels hotels més luxosos de Nairobi i que tot el recinte estigués custodiat per l’exèrcit. Tot i això és positiu que el FSM s'hagi celebrat a Àfrica. En un país on les forces armades vetllen per la seguretat quotidiana i on no és recomanable caminar pels carrers sola a partir de les 20h.

Una Àfrica que se sap poderosa, emergent i que compta amb les dones per iniciar un altre gir al camí recorregut fins ara. Només cal saber posar en pràctica conceptes com equitat, ciutadania, democracia y les reflexions de més de 21 assamblees temàtiques, totes elles cridant a l’acció.