divendres, 18 de gener del 2008

per Comissió Comunicació. Mitjans de comunicació alternatius i moviments socials

En els darrers anys, paral·lelament al creixement dels moviments socials, s’ha anat desenvolupant un incipient panorama mediàtic alternatiu. Aquests esforços no són del tot nous, doncs des del camp popular sempre s’ha intentat construir una comunicació autònoma, però si contenen alguns elements nous que val la pena analitzar:

- Importància creixent: Davant la imparable mediatització de les societats occidentals i la pèrdua de centralitat d’altres formes de relació populars –assemblees, boca-orella, etc.- la batalla de la comunicació cobra cada cop més una importància estratègica. Així es veu en les contínues campanyes contra la manipulació informativa i l’augment dels activistes que militen en el camp de la comunicació.

- Novetat política: davant una tradició de ‘premsa de partit’, en que molts mitjans –no tots- eren portaveus d’una organització concreta, molts dels actuals mitjans són ‘independents’. Són col·lectius autònoms que es dediquen en exclusiva a la tasca comunicativa –independentment de la gent amb doble militància- i conformen un moviment social propi i que podem diferenciar.

- Novetat de discurs: davant la clàssica concepció bloquista del Moviment –en majúscula i singular- la realitat social cada cop més té una imatge d’eixam de moviments –en minúscula i plural. Això també es reflexa en la forma de comunicar: petits mitjans d’abast molt concret –sigui temàticament o territorial,- molta guerrilla de la comunicació i certa dispersió del discurs.

- Novetat tecnològica: Internet i unes tecnologies digitals relativament barates fa que cada cop sigui més fàcil competir amb els mitjans del sistema amb certa capacitat d’incidència: pàgines web, vídeos a la xarxa o mails vírics, poden tenir tanta incidència que fins i tot la publicitat fa servir aquestes eines.

Tot i això, els mitjans alternatius continuen tenint un nivell d’incidència en la societat bastant limitat. A això hi intervenen molt factors, però en podem destacar un parell:

- Els mitjans alternatius –com els moviments socials- encara tenen molta feina a fer perquè el seu discurs sigui més fàcilment comprès per les capes socials que no hi estan habituades. Per això és molt important la formació i canvis en certes dinàmiques de funcionament endogàmiques, sobretot en el llenguatge, l’agenda temàtica o l’estètica. La gestió i promoció dels mitjans també necessiten millores importants.

- Com són mitjans vinculats als moviments socials difícilment creixeran per sobre d’aquests. El desenvolupament d’uns i altres serà sempre paral·lel.

Però per a que mitjans alternatius i moviments socials puguin créixer de forma més ràpida i harmoniosa és necessària una col·laboració fluida, àgil, enriquidora, franca i lleial entre uns i altres, el que no sempre és dóna. Com pot ser, en realitat, que reconeixent-se mútuament com dos potes d’un mateix projecte de transformació social sovint hi hagi tants malentesos i desencontres?