per Rosa Pelayo
Va ser realment un taller interessantíssim, organitzat pel Col∙lectiu Gai, on els assistents eren gent oberta, amb ganes d’aprendre, de desfer-se de prejudicis i dels rols socials actuals sobre com s’ha de comportar un home i com ho ha de fer una dona.
El taller estava orientat a deconstruir els rols socials actuals home-dona, a trencar definitivament amb les discriminacions socials de qualsevol mena. Per aconseguir aquests objectius, vam fer uns tallers per prendre consciència de la realitat i de la complexitat de les persones i reeducar el nostre model de pensament i acceptar la diversitat de la gent en tots els camps.
Primer vam fer una fila en funció de la nostra alçada. En una punta el més alt i a l’altra el més baix. A davant de la persona més baixa hi van posar un paper amb el número 1, unes persones més enllà, un paper amb el número 2, passada la meitat de la fila, el número 3, unes quantes persones més enllà, el 4 i davant de la persona més alta, el 5. Això ens va servir per saber què és un fal∙lòmetre i perquè el fan servir. I per tant, per fer la primera divisió entre homes i dones. El fal∙lòmetre és un aparell que s’utilitza per diferenciar el sexe de les persones ja abans de néixer, a través del que es veu a les ecografies. Si detecten una massa de carn entre les cames que medeix més de 2’5 cm, es determina que allò és un penis i per tant, que el fetus en qüestió és nen. Si aquesta porció de carn és inferior a 0’8 cm es determina que equival a un clítoris i per tant, el fetus que s’està formant és nena. El dilema social actual ve quan ens trobem amb una sèrie de casos en què la peça de carn que s’evalua amb el fal∙lòmetre medeix entre 0’8 i 2’5 cm. Llavors no equival a cap dels dos sexes reconeguts. Què passa amb aquesta gent? Que només néixer o durant la infantesa o pubertat, els metges, amb el permís dels pares, ja que qui està entre aquestes dues xifres és menor i no se’l deixa decidir sobre la seva persona, els metges, com deia, tallen aquesta porció per tal que s’assembli el més possible a un clítoris o miren d’allargar-lo i adaptar-lo perque s’ajusti al que anomenem penis, depenent de la mida que tingui. Sobre el que cal prendre consciència és com se sent aquesta gent i tenir clar que se’ls ubica en un dels dos sexes que es reconeixen socialment però sense demanar-los la seva opinió ni els seus sentiments ni com se senten millor. I fa pal∙lès que el model social actual que reconeix homes i dones no s’adapta prou a la realitat ja que hi ha gent que té unes característiques que no es tenen en compte i que sí que reconeix l’encasellament com a home o com a dona i com s’ha de respondre en funció del que ets.
Després, i seguint estant a la fila vam fer un segon taller per fer-nos pensar i trencar tabús i discriminacions. Els organitzadors anaven dient unes frases i tota la gent que se sentia identificada amb allò havia de sortir de la fila i fer un pas endavant o enrere, depenent del cas, per tal de diferenciar opcions, cada vegada que estaven d’acord amb el que acabaven de dir de manera que s’anessin formant conjunts d’una o més persones i fer-nos adonar de la immensa quantitat de diversitat que existeix. Primer van fer un pas endavant les dones a qui li agraden les dones, després un segon pas endavant, les que són bisexuals, després un pas enrere els que són transsexuals, després un pas endavant a l’esquerra a qui li agradi el sado-massoquisme, un pas endavant, cap al centre a qui li agradin les persones més grans que ell/a i un pas a la dreta a qui li agradi la gent més jove, un pas cap un costat a qui li agradi fer trios, . . . La segona versió va ser fer grups en funció de si pagaves hipoteca, si ets anarquista, ecologista, si vius amb els pares, si vas a missa, . . . vam comprovar dues coses: la primera, és que no només es poden fer discriminacions/separacions en funció de l’opció sexual, sinó també en funció de l’opció política, el modus vivendi, religió, . . . i la segona, que no només estàs d’acord o t’agrada una sola opció, sinó que formes part de diferents conjunts: el d’anarquistes i el d’ecologistes, el d’ecologistes i el dels que paguen hipoteca, els de missa diària i pagament d’hipoteca o lloguer, que ets lesbiana i t’agraden les dones més grans que tu i fer trios, que ets transsexual, t’agraden més joves i t’agrada muntar orgies, que t’agrada el sado-massoquisme i ets heterosexual, etc.
El tercer taller era jugar per grups a un joc que podríem definir com una versió nova a favor de l’homosexualitat del joc de l’oca, amb els canvis pertinents. Vam numerar els grups i per ordre tiràvem el dau. De vegades quèiem en una casella on hi havia una foto, relacionada amb el poder econòmic o amb l’església, o la presó, i llavors et feien una pregunta tipus test i segons la resposta, avançaves o bé retrocedies una casella. Si a la casella on anaves a parar no hi havia foto, tampoc hi havia pregunta. També hi havia dues caselles amb la bandera multicolor amb una escala que les comunicava. Les preguntes també anaven destinades a fer pensar i trencar tabús, idees preestablertes i idees apreses per educació social. Com a exemple de les preguntes: Ets un noi gai que surt de festa amb una amiga. Arribeu a un local per gais i a ella no la deixen passar perque és una noia. Què fas? A. Li dius a la teva amiga que ja la trucaràs per quedar un altre dia i entres al bar. B. La teva amiga i tu marxeu a un altre bar. El grup va respondre l’opció B per solidaritzar-se amb l’amiga. Doncs tot i estar molt bé solidaritzar-se amb l’amiga perquè l’estan discriminant, van haver de retrocedir una casella perquè hauria estat millor una tercera opció que no havien dit i que ningú s’havia plantejat que podien plantejar. La tercera opció era muntar-li un pollo al goril∙la que tenen a la porta per encarregar-se de la seguretat per discriminar a la teva amiga que és tolerant amb tu , t’accepta tal com ets i fins i tot va de festa amb tu.
Es va crear un ambient distès, ple de complicitat i companyonia. Vam gaudir molt amb les activitats alhora que vam riure molt i vam ampliar la nostra mentalitat. Vam sortir sent millors persones.
Per acabar, vam fer un llistat amb les coses que ens agrada que ens facin i les coses que ens agrada fer a la persona amb la qual te’n vas al llit però que no tingui a veure amb els genitals. Van sortir moltes opcions diferents: qui li agrada llepar i ser llepat, a molts els agrada que els acariciïn i petonegin el coll, a d’altres els agrada que els mosseguin les orelles, a d’altres que els mosseguin els mugrons, a d’altres, cridar de plaer, a d’altres acariciar l’esquena, . . .
Va finalitzar la sessió un home del Col∙lectiu Gai, que com hem comentat, és qui organitzava l’acte, parlant del que havien volgut transmetre a tots els participants: que gaudim del propi cos, que obrim el cap a noves idees i maneres de fer, a ser més tolerants cada vegada, a entendre les diferents opcions, ja que cada persona és molt complexa i no la podem jutjar per la seva opció sexual, les seves idees polítiques, el color de la seva pell, per la seva manera de viure, sinó que estem formats per moltes facetes i coincidim més del que ens han ensenyat amb els models establerts, que estan a favor de compartimentar-nos. Per tant, cal aprendre a gaudir de la pròpia opció i així aprendre que tothom és lliure i donar llibertat als altres, perquè cadascú es manifesti obertament com millor li sembli. Només podrem avançar quan entenguem que totes les opcions són tan importants i vàlides com la nostra, per molt diferents que siguin. Sense donar igualtat a la diferència no avançarem com a éssers humans, i com a conseqüència, tampoc ho farem com a societat. I es mantindran totes les discriminacions. Cal desfer les discriminacions i els tabús per viure amb llibertat. La igualtat de la diferència és una consciència, i amb tallers com aquest, l’assolirem!!!!!!!!!!!!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada