Diferents grups i organitzacions socials (1) van oferir aquesta xerrada - debat, presentada col·lectivament i entorn a moltes idees - imatges. Com que aquí no es té aquest recurs, resumiré algunes de les seves reflexions per intentar arribar a les mateixes conclussions. Per començar, un parell de les dades que ens van oferir:
* Als Estats Units, el 40% dels aliments que van a les escombreries, no han passat per cap estomac, quan encara hi ha milers persones al món que passen fam o, fins i tot, es moren de gana i desnutrició.
* Al Nord, generem una mitjana de 62kgs de deixalles per habitant/dia, quan hi ha moltes persones al Sud que no tenen rés mès que un sostre fet amb deixalles.
La idea fonamental de tots els organitzadors era introduir-nos el terme decreixement, com una manera de començar a sortir d'aquesta dinàmica d'esquilmació i destrucció de la terra i dels seus recursos que genera el nostre model de desenvolupament.
1. Tot el procès productiu dels aliments és petroli
Des de les llavors (intensives per la Revolució Verda, o transgèniques per la revolució tecnològica), passant pel transport masiu (amb camions o avions, que venen de tot arreu del món, perquè és barat) i la despesa energètica pel model d'empaquetat i distribució utilitzat pels supers o hipermercats, punt final de la cadena de l'agroproducció, tot és petroli.
Com també ho són els residus, l'últim pas de la cadena, encara que se'n geneeren en cada un dels de l'elaboració del producte.
2. Tots els elements del procès, ja son una mercaderia
L'aigua, privatitzada per fer-ne, moltes vegades un ús abusiu o ilegítim.
La terra expropiada al pagés per a la producció intensiva dels latifundis o l'agroindustria alimentària, o per construir zones residencials - turístiques masificades.
Aixó origina l’expulsió dels camperols, genera la deforestació del territori perquè es tallen arbres per poder ampliar els cultius i es contamina amb pesticides, o per poder construir quantitat de vivendas en llocs inhòspits, que no tenen aigua.
Tot plegat erosiona el sòl i ens aboca a la desertització.
Al marge de fer inviable la sobirania alimentària dels camperols i pressionar les ciutats amb la desruralització.
3. Tot ho convertim en contaminació i en morts
La indústria de l’automòbil és bàsica en el model capitalista de producció i consum.
Aquest model necessita de grans infraestructures viaries o aeroportuàries de transport, que consumeixen molta energia i generen massa contaminació, una de les arrels del canvi climàtic.
Els accidents de cotxe son una de les primeres causes de mort en el Nord.
I l'alternativa que el sistema proposa, els agrocombustibles, no són biocombustibles.
*Potencien l'agroindustria, perquè vinculen a la industria petrolera amb els agroproductors (l'associació British Petroleum i Dupont, ja en són un primer exemple).
*Tenen mès despesa energètica, pel transport dels seus grans projectes: hidro-vias en llargs rius de l’Amèrica Llatina i en noves carreteres a l’Amazonia.
4. Tot queda, al final, en mans dels mateixos
Las grans corporacions donen suport a aquest nou model energètic, alhora que amplien els seus vincles amb les petroleres.
Els agrocombustibles ès converteixen en un instrument per perllongar la vida útil d’aquest model capitalista, depredador i despilfarrador.
En conseqüència, si no s’acaba amb el capitalisme, o es fa una impossible desconexió total, l’alternativa, passa per anar pensant cóm es podra aplicar aquesta idea de decreixement i, mentrestant, anar fent petits passos a nivell individual i en el día a dia i difundir aquests criteris en les lluites colectives:
*Fer un ús raonable i eficient de l’aigua, mentre’s n’exigim a les autoritats el seu ús públic amb control social.
*Menjar més saludable i natural que serà alhora un estalvi energètic en la pròpia salud i potenciar que ho fassin a les escoles.
*Revaloritzar la producció agraria local i rebutjar els productes alimentaris que no siguin de temporada. Comprar, per tant, directament als pagessos dels mercats, o les cooperatives de consum, que cultiven els productes de manera tradicional.
*Reduïr el consum, o fer un autoconsum més responsable: evitar els productes empaquetats i desterrar els plàstics.
*Fer la transició personal per poder aplicar el lema: Supermercats, No, gracies.
*Aplicar les 3R als Residus: Reduïr, Reutilitzar i Reciclar-los, i allargar la vida útil a tots els productes.
*Incidir en mesures legislatives que fomentin tots aquests criteris.
*Donar suport a totes les iniciatives que defensin la biodiversitat i la sobirania alimentària i rebutjin l’ús especulatiu de la terra, arreu del món.
LÍDIA VILALTA
[1] Observatori del Deute / Veterinaris Sense Fronteres / Xarxa de Consum Solidari (Campanya ‘No et mengis el Món’) / Entesa pel decreixement / Observatori DESC / Entrepobles / Enginyeria sensa Fronteres / Revista Ecologia Politica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada