per l'Associació Catalana en Defensa de la Sanitat Pública
text rebut de Marta Carrera.
La transformació del l’Institut Català de la Salut (ICS) com Empresa Pública, facilita la intervenció de recursos econòmics privats i dificulta el control administratiu. La inflació dels costos d’aquest model de millora pot hipotecar el futur del sistema públic. D’aquí a “no gaire” podem passar a una sanitat de rics i pobres i a pagar el metge per acte. La qual cosa ens portaria al model liberal que ha demostrat en d’altres països la seva ineficiència.
Aquesta és una proposta de debat feta per un grup de professionals de la Sanitat tenint present que també som pacients i que només amb una al.liança entre professionals i pacients podem enfocar aquest tema de forma productiva. L’anàlisi econòmica que exposem tot seguit és un resum i una incitació al debat, en cap moment una anàlisi acabada. L’economia i sobre tot el seu llenguatge ens són una mica extranys però hi hem d’entrar per la responsabilitat que ens correspón donat el volum econòmic que la Sanitat mou i l’insuficient informació que utilitzem habitualment. acdsp@hotmail.com
L’assistència sanitària es descentralitza en regions sanitàries. Les empreses sanitàries publiques i privades acreditades de la zona, seran les encarregades de proporcionar els serveis sanitaris. El Departament de Salut (DS), contractarà amb els Consorcis organitzats a cada àrea aquesta feina.
Permetrà així aprofitar tots els recursos de que disposa el nostre país com en el seu dia va fer Convergència i Unió amb La Aliança, Mútua de Terrassa, etc.
Aprofitarà les inversions privades sense ànim de lucre ja que tots aquests Consorcis a partir d'ara es podran endeutar i ampliar la seva activitat assistencial publica. La Constitució garanteix la cobertura de les necessitats “endeutades”. El Govern ja ho ha demostrat treien de la crisi econòmica a algunes entitats privades com la Aliança o l'Hospital General de Cat.
La propietat privada de les instal·lacions farà que aquestes siguin més rendibles (millor manteniment per ex., horaris flexibles,…més implicació del personal). No es restringeix la subcontractació de serveis.
Es vol introduir la competitivitat entre “proveïdors” sanitaris com a garantia de qualitat.
Tots els centres tindran la acreditació del DS. Es volen aplicar noves tecnologies com la unificació informàtica de la Història Clinica (HC).
Acostar les direccions sanitàries als problemes ja que els Consorcis rectors de les noves “regions sanitàries” estaran més a prop dels problemes i de les necessitats i reclamacions dels pacients ja que cada àrea de Salut estarà regida per un Consorci d’Àrea.
Els sous dels directius ja no seran públics i no tindran límits.
Conclusió: És previsible un augment de l’endeutament amb la banca privada, i, per la diversificació de decisions, una major debilitat front la competència amb multinacionals. Els directius segurament veuran pujar els SEUS salaris.
NOSALTRES HI VEIEM EN CONTRA:
Les reglamentacions del personal (sou, horari…nombre de prestacions....nombre de infermeres per llit...nombre de metges per pacients) adscrits a l‘atenció primària (AP) es mantenen sense canvis.
ambé permetrà iniciatives assistencials privades que seran finançades amb el diner públic (o sigui el nostre per ex. BARNACLÍNIC).
Els projectes inversors privats requeriran préstecs que no gaudiran de l’interès reduït dels de les institucions publiques. Aquests tipus d'inversions són realment segures ja que l'assistència sanitària no pot deixar de donarse i les empreses no tenen competència entre elles. Hi ha una planificació i uns contractes amb el govern al darrera.
Cada empresa serà responsable de la seva administració com per ex. les compres i règim laboral...Al moment d'escollir l'ordre de prioritats dintre dels Consorcis l’activitat menys rentable serà lògicament la que carregui sobre les empreses totalment públiques. La representació ciutadana NO esta articulada.
Perdrem els beneficis que pot proporcionar una economia de escala per un únic i gran comprador al fraccionar les compres entre múltiples empreses.
Per controlar l'adequació i nombre dels serveis amb la qualitat i el preu caldrà un gran esforç administratiu. La subcontractació per altra banda pot afectar notablement a aquests beneficis aportats per la “propietat” de les empreses.
L’elecció entre proveïdors diferents del nostre país ha de tenir poca incidència pero la seva competència amb multinacionals pot ser complicada.
Això és molt necessari i important i suposa una inversió considerable, si mes no en administratius i “auditories”. Per confiar ni que sigui una part d'aquesta inversió a finances privades cal mantenir un control molt acurat.
Actualment esta legislada la participació de la ciutadania en tots els nivells per la Llei de Ordenació Sanitària de 1990. En els 12 anys de vigència no s'ha posat en marxa a nivell dels sectors sanitaris. La representació a nivells més alts de direcció ha sigut fins ara molt poc efectiva.
En les empreses privades com ara el “nou” ICS la tendència salarial és la disminució dels salaris baixos i augment dels salaris alts passant de diferencies entre el mes baix i el més alt des de 800 a 2000 vegades el més baix.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
*El control administratiu en els sistema sanitari privat dels EEUU constitueix una despesa que pot arribar al 31% de la despesa sanitària
[1] Godlee F. The markett has failed. Brit Med J 2007; 335: 1116 – 7. [2] Woolhandler S, Himmelstein D. Competition in a publicly fundedhealth care system. Brit Med J 2007; 335: 1126-9
UN FINANÇAMENTRESPONSABLE ÉS IMPRESCINDIBLE!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada