diumenge, 31 de gener del 2010

ES CLAUSURA EL FÒRUM SOCIAL CATALÀ 2010

De: Fòrum Social Català

Barcelona, 31 de Gener de 2010


FSCat . Durant les dues jornades del FSCat 2010 que va tenir lloc a la Universitat de Barcelona el dissabte i diumenge, 30 i 31 de gener, van assistir més de 3000 persones. Durant els dos dies es van organitzar més de 100 seminaris i tallers, exposicions i altres activitats culturals amb un clar sentiu reivindicatiu amb l'objectiu de plantejar alternatives a l'actual crisi del sistema capitalista amb les seves múltiples vessants.

El FSCat 2010 es va clausurar el diumenge al migdia amb un dinar popular al claustre de la Universitat. Abans va tenir lloc una concorreguda Assemblea de Moviments Socials, on els moviments i col·lectius de Catalunya van exposar les seves reivindicacions i les accions que es portaran a terme durant aquest any. A l'Assemblea, van ser moltes les crides per la unitat del les accions dels diferents col·lectius i per fer un front comú davant les polítiques de la Unió Europea, que durant aquest semestre presideix l'estat espanyol.

L'Assemblea es va concloure amb la lectura d'una declaració unitària que recull les principals denúncies i reivindicacions dels col·lectius que van participar i organitzar el FSCat 2010. A la declaració es fa també una crida per participar en la propera Assemblea que tindrà lloc el 13 de febre a les 10 hores, a l'Ateneu la Torna (carrer Sant Pere Màrtir, 37, Barcelona)

>> Fotos [1] [2] [3]

>> Declaració de l’Assemblea de Moviments Socials de Catalunya (FSCat 2010) i properes accions dels moviments socials de Catalunya


Contra la seva crisi, les nostres solucions. Combatem la crisi canviant el sistema!

Taller de Gènere i Comunicació al FSCat

Comissió XIDPIC.CAT- FSM, FScat
Barcelona, 31 de Gener de 2010

El taller de la XIDPIC.CAT- XIPVG serveis per agrupar companyes de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores – Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere i companyes i companys interessats en una comunicació no androcèntrica. En el taller es posen en comú els diversos indicadors a tenir en compte en la redacció de les notes, i articles que després s’elaborin sobre els diversos seminaris i tallers.
Els indicadors que s’empren són una adaptació molt simplificada dels utilitzats cada 4 anys pel ‘Monitoreo General de medios’ a nivell internacional.*
Malgrat els interessos d’assistència als diferents actes solen ser comuns a les periodistes i comunicadores que s’ofereixen a cobrir-los, es fa un esforç per poder fer el seguiment més variat.
L’any 2008 hi participaren 12 periodistes i comunicadores que cobriren un total de 16 activitats. En aquesta edició 2010 del FSCat n’hi han participat 10 que cobriran uns 14 seminaris. Aquestes periodistes i comunicadores són: Diva Criado, Conxa Garcia, Consol Lacida, Clara Guasch, Tona Gusi, Fabiola Llanos, Julia López, Mony Monell, Rosa Pelayo i Sonia Resina .
Aquests articles i aquestes notes es difonen a través de la ‘Red Internacional de Periodistas con Visión de Género’ que al seu torn els poden difondre a traves de les xarxes locals o regionals i dels propis mitjans de les i dels periodistes integrats a la Xarxa Internacional.


VISIBILITZACIÓ DE PERSONES
Títol del seminari ( llenguatge, visibilitza amb equitat?); Àmbit: local, nacional, internacional; - S’aporta legislació o regulacions específiques sobre equitat de gènere o drets humans?; Sexe i edat de les persones que hi ha a la taula o que porten el seminari; Ús del temps de les persones que hi ha a la taula o que porten el seminari; Sexe, edat i càrrec, treball i funció de les persones sobre les que és parla durant el seminari; Relacions familiars: a dones i a homes, se’ls hi aplica una o més relacions familiars?; Identificacions de sobre qui es parla com a víctimes i de qui o de què; Identificacions de sobre qui es parla com a supervivents i de qui o de què.
ANÁLISIS
Les dones són centrals en les exposicions?; I en els debats?; Es tracta directament el tema de la equitat o de la igualtat en les exposicions?; I en els debats?; L’exposició reforça o desafia clarament els estereotips?; I en els debats?; Ús del temps (homes - dones) en els debats.

Assemblea de dones

Dones submises per feines servils?

.
Per Tona Gusi
Barcelona, 31 de gener de 2010


Dona, immigració i crisi econòmica.

Organitzat per l’associació Papers i Drets per a Tothom i Debat_ a_ Bat


En aquest seminari es produí un debat molt viu - allunyant-se massa vegades potser- del tema proposat, on les dones havien d’ocupar la centralitat de l’exposició i del debat posterior. Fets recents de la política catalana, com el protagonitzat per l’Ajuntament de Vic, i la possibilitat de noves regulacions des de la legislació estatal dominaren algunes de les aportacions masculines del públic assistent. Treballadors i treballadores socials, gents dels moviments veïnals, agents interculturals, associats i associades a col·lectius i ONG, etc omplien l’aula. Es trobà a faltar a representants dels partits polítics i/ o d’institucions.
Apassionada i sentida fou la intervenció de diverses dones sobre les aportacions o desviacions del feminisme en referència a la lluita per l’amillorament dels drets de les dones migrants i dels

Drets Humans de les Dones. No cal dir que el tema del vel i de la burca tornà a treure el nas com passa en tots els debats sobre immigració quan es parla de persones de religió musulmana. A aquest debat, introduït per una dona respectuosa amb aquest ‘costum’, s’hi afegiren diversos homes tot defensant el dret de mantenir ‘les cultures originaries’ i dues dones respongueren que no confonguem pas cultura amb dominació masclista.
Norma Falconi, la representant de ‘Papers i Drets per a Tothom’ havia iniciat la seva exposició amb aquesta afirmació: ‘quan fas arrels, no te’n vas’ i certament tot indica que les dones són qui fan arrelar les famílies i només en situacions molt extremes de manca de treball emprendran una nova migració.

En canvi les dones ocupen el darrer lloc en l’escala jeràrquica de la immigració.

L’ajut de les institucions consisteix en facilitar cursos d’integració dels quals la major part dirigits a les dones són per al sector ‘serveis’ i el que ensenyen és a netejar i planxar!! – diu la representant- Què es pensen?, què als nostre països d’origen no netegem ni planxem?.No es pot continuar en la línia del paternalisme de Càrites o Creu Roja, - afirma, tot i que els hi reconeix la necessitat de la seva feina en moments de crisi com l’actual -.

Continuant en el tema de la ‘integració’ assenyala que la major part d’immigrants dels anys cinquanta i setantes provenien d’Andalusia, Murcia, Galicia, etc. i han viscut tota la vida envoltats de la seva cultura i les seves tradicions. No s’han integrat pas, conserven les seves arrels i ningú els hi passa comptes!. Doncs per què s’exigeix ara aquesta ‘integració als nou vinguts’ d’aquesta darrera dècada ?- pregunta - La major part de les esbroncades xenòfobes i racistes han vingut d’aquests immigrants espanyols, no de la gent autòctona. Se’ns situa permanentment en la polèmica dels serveis socials, se’ns estigmatitza. S’atia l’oposició de la suma de persones catalanes i espanyoles en front de persones estrangeres.
Per a la responsable de ‘Papers i Drets per a Tothom’ també existeix una clara voluntat discriminatòria a les persones immigrades segons la seva procedència. Sembla que mentre a la ciutadania originaria d’ Amèrica Llatina se li pot atorgar el dret a votar, no és així amb les persones vingudes del Marroc i del Pakistan. Molt sovint se senten comentaris sobre la docilitat i caràcter submís de les dones d’Amèrica Llatina: Ai ... el dia que aquestes dones amb fama de submises molt adequades per tasques servils es plantin! Serà un cop ben fort per a la societat!.
L’ interès de la Taula és donar la veu a la gent que ompla l’aula i les primeres preguntes estan relacionades amb les actituds racistes de la població catalana: com aturar la rumorologia que s’estén com una plaga i que assegura que els ajuts socials i les beques van a parar exclusivament a la immigració? Com podem treballar la interculturalitat? Com s’elabora un discurs conciliador?
La advocada de l’altre col·lectiu present a la Taula del seminari no té una resposta màgica: no s’han de tolerar aquests comentaris i d’altra banda cal conèixer el caràcter victimista d’aquest país. Tanmateix les persones que hem optat pel compromís social tenim l’obligació d’informar i de denunciar.
En una societat en la qual hi ha massa pobresa sempre es busca un culpable – rebla la Norma Falconi – i com que el govern no ho pot ser mai, aleshores ... és la immigració!. Els ajuntaments, amb molt poques excepcions, diuen a la gent que són els immigrants els qui prenen les places de guarderia. I quan es parla de pisos patera relacionat amb el tema del padró municipal, s’ha situar aquest tema com un problema derivat de la pobresa. Pobresa que també afecta a la gent autòctona del país ja que moltes famílies catalanes no disposen en els seus domicilis de 20 metres quadrats per a cada membre de la seva família. La gent que viu a pisos patera haurien de convocar reunions de veïns d’escala i si la resta de veïns no hi va fer tot seguit un porta a porta. La situació de pobresa que afecta a ‘uns i altres’ està ben reflectida quan comprovem que les dones i els joves es troben en la mateixa situació.
La por a que davant les properes eleccions creixin els discursos i les actituds xenòfobes és un sentiment compartit per tota l’aula.
Tot i que les intervencions del públic assistent al seminari son força paritàries, es constata que no només són els homes els qui s’agafen més temps en el seu torn de paraula sinó que sovint deriven el tema cap a qüestions globals de la immigració. No s’aturen a reflexionar des d’una perspectiva de gènere.
Així es parla sobre la poca assistència dels immigrats a les reunions de veïns, de barris, d’associacions, etc. Hi assisteixen quan s’ofereixen cursos però un cop aquests s’han acabat ja no tornen més per l’associació. Diuen que moltes vegades els immigrants - els qui intervenen utilitzen sempre el masculí plural- opinen que són els partits d’esquerra del país els qui han de treballar i ells no s’hi posen. No fan pinya comuna i l’opinió és que han de formar part de les associacions de veïns i d’altres col·lectius. També es parla sobre l’educació pública i s’opina que cada vegada acull a més pobres. En temps de crisi la gent està disposada a donar per caritat però no per reconeixement dels drets de les persones.
Hi ha una intervenció molt apassionada d’una dona, que s’ autodefineix com una lluitadora de les d’abans, i que crítica amb fermesa a l’esquerra institucional perquè ‘segueix amb el discurs dels d’aquí i dels d’allà’. Afirma que no tenen política sobre immigració i que en tot cas ‘estan sostenint la política de la por, ja que la dreta diu sempre el que vol sense por i l’esquerra, per contra, sempre està demanant perdó i així augmenten la sensació de por. També – per ella- els discursos feministes han oblidat la qüestió social. Considera que el tema de la conciliació familiar pot esdevenir una perversió. I que quan les feministes escullen per les altres sobre el vel la burca estan fent paternalisme. Creu, finalment, que s’ha d’emplaçar als polítics als barris per qüestionar-ne el seu discurs.

Una dona jove opina que dins del propi FSCat hi ha discriminació vers les dones i vers les dones migrants, ja que mentre elles estan en una sala petita, junt amb les feministes i les ONG , ‘Els Tècnics del món nou que és possible’ disposen d’una sala gran i de més prèdica. Demana també que ens interroguem sobre si veiem acceptable la vida que fan molts dones joves immigrades que treballen dia i nit per altres i a casa d’aquests altres. On es la seva vida pròpia? Com ho podem tolerar?
Per fi un home jove si que fa una intervenció des del femení – és un mediador cultural del Baix Llobregat- i ens recorda que: les persones immigrades no són homogènies, que en comú només tenen el punt de destí. - Diu que - cal que ens preguntem quants i quantes autòctones van a les reunions de persones immigrades?. Convé amb els i les que ja han opinat que l’esquerra no qüestiona la llei d’estrangeria! I que: massa sovint quan es parla de la les dones immigrades s’utilitzen arguments instrumentals, utilitaris, no es tenen com referència els Drets de les Dones.

Un tema que ens hauria de fer reflexionar – a parer seu- és que les dones immigrades supleixen a dones autòctones que al seu torn estan accedint a llocs que fins fa poc només ocupaven els homes autòctons.
També son dades molt significatives les d’un recent estudi fet a Cornellà: a les associacions d’amazigs i berbers les dones només hi participen en un 20% i com a màxim en alguns altres municipis en un 30% o 40 %. A vegades són els homes els qui no les deixen participar, però per altra banda també s’ha demostrat i és decebedor que quan s’han fet cursos exclusius per a dones i amb professorat femení, aquests cursos els hi han estat útils per aprendre la llengua però no han servit perquè prenguessin consciència.
Aquí s’obre un altre debat sobre el vel, la laïcitat, opinions variades a l’entorn de la llibertat de la dona i els seus drets, per exemple un individu s’expressa així: ‘No tot el feminisme és dolent’. També hi ha qui opina que igual com hi ha un moviment en contra de la immigració potser fora hora d’organitzar un altre moviment pro-immigració.
Finalment una noia jove opina que: cal fer èmfasi en la denuncia del consentiment social envers les feines servils ( en les condicions) que fan tantes dones immigrades i afirma- contestant una de les intervencions anteriors- que: el feminisme en la seva denuncia del patriarcat ha estat la gran aliada de les dones.

Desigualtats de gènere a les ONGD


Feminisme i FSCat.



Per Tona Gusi
Comissió XIDPIC.CAT- FSM, FSCat
Barcelona, 31 de gener de 2010

Feminisme i Fòrum Social Català
Contra la seva crisi, les nostres solucions.
Una altra Catalunya és possible, un altre món és necessari!




En els títols dels més de 80 seminaris, dels tallers i dels diversos espais no n’hi ha un de sol on s’hagi colat el llenguatge sexista. El FSCat ha acollit el primer dia d' aquesta edició, celebrada també a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona, més de 3.000 persones.


Aquest respecte pel llenguatge no excloent però, no ha tingut correspondència en el programa amb una justa visibilització de l’Assemblea de Dones del FSCat. Si que s'ha anunciat en les comunicacions per internet.

Les dones feministes participen en el FSCat de manera transversal en els diversos seminaris i tallers però valoren molt positivament aquest lloc de trobada i posada en comú dins del FSCat, que en l’edició del 2008 reuní a més de 200 dones. Per això avui no s’amagava la decepció per aquesta incoherència comesa per les persones responsables de la web i del programa.

Enguany, a banda d’aquesta nova convocatòria de l’Assemblea de Dones també hi ha hagut seminaris i tallers on les dones han estat centrals en les exposicions i en els debats, on s’ha treballat en termes d’equitat i igualtat i on s’ha volgut superar els estereotips:


. ‘Desigualtats de gènere en les ONGD: mirades a processos de transformació’
. ‘La campanya pel Dret a l’Avortament, una lluita continua’
. ‘Sexe, sexualitat i gènere’

. ‘La cura de la terra i de la vida humana: una mirada des de les dones’
. Dona, immigració i crisi econòmica’
. Taller: ‘Gènere i comunicació al FSCat’
. Taller: ‘d’genera’t’
. ‘Xarxa de mares’
. ‘ A quatre anys de la “Ley Integral contra la violencia de género’
. ‘ Tercera Acció Internacional de la Marxa Mundial de les Dones’
. Documental: ‘ La feminització de la pobresa a Malawi’
. Exposició: ‘Mou-te per l’Àfrica. Les dones, el futur d’un continent’


En general al Fòrum les dones hi participen molt activament però els hi continua mancant la visibilitat que es mereixen, tant en les taules com en els temps d’ús de la paraula, que en la majoria de casos continuen agenciats pels companys.

LES DONES AL FÒRUM SOCIAL CATALÀ 2010

LES DONES AL FÒRUM SOCIAL CATALÀ 2010

Per Conxa Garcia i Consol Lacida


Aquest cap de setmana s’ha celebrat el segon Fòrum Social Catalá. L’edifici històric de la Universitat de Barcelona ha estat un lloc de trobada dels moviments socials del país. El tema central, la Crisi. Segons l’organització, hi han participat al FSCat unes tres mil persones.

Les dones hi han participat, com en l’edició anterior, a nivell individual i a través de diferents col.lectius mixtes i de dones. En la Xarxa d’entitats, organitzacions, associacions i col.lectius de base adherits al FSCat trobem gups com: Dones i Treballs (que es reuneix a Ca la Dona); la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere; l’Associació dinamitzadora de la Xarxa de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya i la Xarxa de Periodistes amb Visió de Gènere; Col.lectiu Maloka de Colombia; el Grup Gemma-Grup d’embaràs i maternitat o el Col.lectiu Gai de Barcelona.

Entre els 96 seminaris que s’han dut a terme amb visió de dona, podem remarcar: “Desigualtats de Gènere en les ONGD: mirades a processos de transformació” organitzat per la Comissió de Gènere de la FCONGD; La “Campanya pel Dret a l’Avortament, una lluita continua” per la Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït; Sexe Sexualitat i Gènere pel Col.lectiu Gai de Barcelona; “La cura de la terra i de la vida humana: una mirada des de les dones” per Dones i Treballs, Ecologistas en Acció BCN, Marxa Mundial de les Dones, Entrepobles; “Dona, immigració i crisi econòmica” per Associació papers i drets per a tothom, Debat_a_bat; “Gènere i Comunicació al FSCat” per la Xarxa de Dones Periodistes i Comunicadores de Catlanya; “Xarxa de mares” pel Grup Gemma-grup d’embaràs i crianza; “Taller d’genera’t” pel Col.lectiu Gai de Barcelona; “A quatre anys de la Ley Integral contra la violencia de género, com estem?” per la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere; “Tercera Acció Internacional de la Marxa Mundial de les Dones “ per Marxa Mundial de Dones amb el suport d’Entrepobles. Tot això el dissabte. Dia 30 de gener.

El diumenge, dia 31, es dugué a terme l’Assembles de Dones, acte obert a la participació de totes les activistes feministas i d’altres moviments, organitzades i no organitzades, joves i grans, migrants i d’aquí, lesbianes, heteros, transexuals…, com deia la seva convocatòria.

S’hi podien veure també exposicions com “Mou-te per Àfrica. Les dones, el futur d’un continent” d’Ajuda en Acció. I, també d’aquesta entitat, es podia visionar el documental “La feminització de la pobresa a Malawi”

Les dones van palesar a través de tots aquests seminaris i trobades que la crisi del sistema capitalista i patriarcal conté diverses crisis: l’econòmica, l’ecològica i la de la cura. L’impacte d’aquestes crisis sobre les dones és molt més dur que sobre els homes per la interelació del capitalisme i el patriarcat.